Simaquía

Mapa que ilustra les distintes aliances de les Guerres del Peloponeso.

La simaquía o simmaquía (grec antic: συμμαχια; romanizado: symmachía, "lluitar junts") és una institució de l'Antiga Grècia que, en el sentit original del terme, funciona com una «colaboració per al combat». És una aliança militar conclosa entre dos o més polis (ciutats-estat independents) en l'objectiu d'anar a la guerra contra un enemic comú o proporcionar-se recobre mutu en cas d'atac contra un dels aliats.

El mando de les forces i la direcció de les operacions eren confiades a un dels Estats membres, generalment el més poderós, que era denominat el hegemón ("cap" o "conductor") de la simaquía.

Les decisions teòricament eren preses per un Consell comú (synedrion) format pels representants dels diferents Estats.

No era rar que esta aliança, concebuda en el seu orige en fins militars, s'estenguera a una organisació els membres de la qual es reuniren regularment per a adoptar una posició comuna en política exterior o per a qualsevol atre assunt d'interés per als socis de l'aliança.

Va aplegar el moment en que les necessitats de la guerra i la posició preeminent del hegemón varen tindre per efecte desviar la simaquía de la seua orientació primera i transformar la colaboració en dominació del membre més fort.

Els dubtes de la terminologia moderna traduïxen les dificultats que els historiadors han reflectit per a un únic terme els matisos que cobrien la realitat de les diferents simaquías conegudes i la seua identificació en associacions polítiques de més ampli alcanç, que es designaven en el nom de koinón ("comú", habitualment traduït com "lliga").

Els historiadors francesos també usen el terme "confederació" per a remarcar que es tractava d'Estats teòricament sobirans que consentien en el deixament de la seua sobirania per a portar a terme accions comunes. Els historiadors anglosaxons utilisen generalment el terme de "lliga". Atres térmens apropiats, en més o menys flexibilitat, són els de «pacte», «eix» o «bloc militar».

Estes simaquías podien fer-se per un periodo llimitat o indefinidament. Tucídides distinguix entre una simaquía, com a aliança tant ofensiva com i defensiva, i una epimaquía, com a aliança purament defensiva.

Les ciutats gregues varen tindre en diferents époques, distintes agrupacions nomenades simaquías o koina en una existència més o menys breu: La Lliga del Peloponeso, formada en la segona mitat de el VI, entorn a Esparta i que va durar fins a l'any 362 a. C. La Lliga delo-ática, Lliga de Delos o Confederació de Delos, creada entorn a Atenes despuix de la segona guerra mèdica i que es va afonar a finals de el V La Segona Lliga ateniense o Segona Confederació d'Atenes (la de Delos seria la primera), organisada per Atenes en 378 a. C. i que no va sobreviure al tumult dels aliats de 357/356 a. C., la denominada Guerra Social. La Lliga de Corinto, creada per Filipo II de Macedònia en 337 a. C. i que va desaparéixer durant la Guerra Lamiaca en 323/322 a. C. La Nova Lliga de Corinto, creada en 302 a. C. a instigació d'Antígono I Monóftalmos i del seu fill Demetrio Poliorcetes, breu màquina de guerra contra el macedonio Casandro, que no va sobreviure a la derrota dels seus promotors en 301 a. C.

Va haver atres lligues en l'época helenística, pero ya no serien sobre la base de ciutats sino, signe dels temps, sobre federacions, com la Lliga helènica fundada pel rei de Macedònia Antígono II en 223 a. C., que es va prolongar fins a l'any 191 a. C., pero en eclipses gràcies als caprichos dels polítics macedonios.

Vore també

• Anfictionía
• Quint Aurelio Símaco, escritor i polític romà de el IV
• Símaco, papa de el VI
• Symmachlas és un dels nomenes zoològics del gènero de palometes Delias

Bibliografia

• (2004) Éditions Nathan (ed.). La vaig citar dans li monde grec, segona edició (en francés), París: Armand Colin. ISBN 978-2-200-34094-X.