Sileno ebri

Sileno ebri

Sileno ebri és un quadro de José de Ribera, «El Españoleto», pintat al oli sobre llenç i en unes dimensions de 185 x 228 cm. Firmat i datat en 1626, actualment es conserva en el Museu de Capodimonte de Nàpols. Esta composició es va fer famosa des de data primerenca perque el mateix Ribera la va reproduir en un gravat que va alcançar difusió internacional.

Història

És la pintura firmada i datada per Ribera més antiga que es coneix; es coneixen algunes atres obres primerenques en firma, pero cap d'elles està datada i això dificulta determinar la seua cronologia.

Realisat en Nàpols en 1626, este llenç va pertànyer a un célebre mercader i coleccioniste naixcut en Flandes, cridat Gaspare Roomer (1606-1674), qui es va establir en Nàpols i va aplegar a reunir uns 1.500 quadros. No obstant, no va ser ell qui va encarregar l'obra, puix consta que la va adquirir al pintor Giacomo de Castro en 1653, casi trenta anys despuix de haver-se pintat.

La composició va alcançar fama en data primerenca, ya que el mateix Ribera la va reproduir en una estampa al aiguafort, datada dos anys despuix, que es considera l'obra més conseguida i famosa de la seua llabor com gravatr. En el gravat Ribera va simplificar l'escena, eliminant varis elements, i li va donar un ambient més diàfan en substituir el murete del fondo per un paisage. Com és habitual en els gravats reproductius, l'image impresa és invertida: Ribera la va repetir al dret en la matriu de coure i, per l'efecte especular, les estampació ixen al revés. Les estampació de Sileno ebri varen circular en data primerenca per Europa i varen donar peu a còpies i derivació, tant de l'image general com de figures aïllades, realisades per gravadors de varis països. Es pot citar un aiguafort del poc conegut Francesco Burani, que reinterpreta el Sileno ebri de Ribera donant-li un to més caricaturesco.

A finals de el XVIII, el quadro de Silenio ebri formava part de la colecció de la casa Borbón de Nàpols i conseqüentment és exposta dins del Museu de Capodimonte.

Descripció

Sileno ebri, per Cessara Fracanzano, c. 1630-1635, Museu del Prat.

L'obra, el fondo de la qual és un paisage clàssic, està realisada en una pinzellada grossa per a les figures i personages, mentres que una més sotil, en negre, delimita els contorns oferint un major efecte tridimensional.

Gravat de Sileno ebri realisat pel propi Ribera en 1628. Eixemplar de l'estat I/III (previ a la dedicatòria i a la firma de l'editor Rossi) conservat en l'Hermitage de Sant Petersburc (Rússia).

La figura central és la de Sileno, lleal companyer de Baco i el més borracho, més vell i més sapient dels seus seguidors. Ribera li representa recostado junt a un gran cup de fusta (empleada per a esprémer el raïm en la verema) durant un festeig en honor de Baco i en l'acte d'acostar un recipient (una closca) a un personage situat darrere, qui aboca vi d'una pelleranca que porta sobre el muscle. Sileno s'ha acomodat sobre una tela o manta, ara poc perceptible per la deterioració del seu color, i que en orige va haver de ser més clara. Possiblement s'havia pintat de blau en azurita, un colorant més delicat i econòmic que el lapislázuli.^{cita requerida} En la dreta del llenç es veu a Pa en orelles, banyes i piteus de cabra que corona al seu fill Sileno en uns fulls de parra. Entorn a Pa es representen alguns atres objectes típics del personage, com el cayado, alusivo al pastoreig d'ovelles, la tortuga (símbol del gos) i la caracola (símbol que anuncia la mort).

A l'atre costat de la tela, en l'àngul inferior esquerre, una serp (símbol de saber) mossega un pergamí a on apareix la data i firma. "Josephus de Ribera, Hispanus, Valentí/ et academicus Romanus faciebat/ partenope 1626".

Dalt, en el cantó de la dreta, aguaita el perfil d'una Nimfa a qui Apolo (uns atres ho identifiquen en Príapo) mira en desig. En el costat opost, veem un jove sàtir somrient d'orelles puntagudes que alça una copa en la mà i a la seua esquena un asno que rebuzna; el permenor més jocós del quadro. L'asno és un animal associat a Sileno, ya que li du damunt en el corteig báquico. Segons l'expert Alfonso Pérez Sánchez (catàlec exposició Ribera, 1992), l'inclusió del ruc rebuznando aludix a un passage mitològic molt concret: les intencions sexuals de Príapo en la nimfa Lotis, dormida despuix d'una festa báquica. Va ser l'asno de Sileno qui, al rebuznar, va impedir tal intentona.

En general, Sileno ebri es tracta d'una representació mitològica d'orige clàssic com si anara una escena de la vida quotidiana, la qual retrata Ribera en una forta dosis d'ironia i jocositat, alguna cosa que no té comparació en cap atre pintor d'aquells anys.

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVaris autors2006">Varis autors (2006). Capodimonte. Guida rapida, Nàpols: Electa Editore. ISBN 88-5100-279-7.