Cayado (bastó)
.jpg)
Cayado o cachava és un bastó fet de fusta, en el mànec curve, altura proporcional a l'usuari i gruixa i pes variables. És un objecte associat a l'iconografia del pastor, el pastoreig i als pobles nómadas per a conduir el seu ganado.[1]
Simbolisme
[editar | editar còdic]_09.jpg){kind=link}
S'ha propost que en algunes cultures del Próximo Oriente Antic, el cayado de pastor va evolucionar fins a convertir-se en ceptre o bastó de dignitat per als seus reis. Tal sembla ser el cas de la civilisació egipcíaca, que el cayado heka, símbol del deu Andyeti va ser emblema de poder des de les primeres dinasties. Els faraons ho varen dur com a insígnia real junt en el flagelle nejej.[2]
En la mitologia grecorromana, Pa / Faune porten un cayado, lo mateix que Apolo, quan cuidava de la seua rabera i en el seu paper de deu protector dels mateixos. També pot identificar a seguidors dionisíacos / báquicos en els cortejos respectius. El cayado també va funcionar com amulet i aixina va ser trobat en numerosos enterrament.[3]
En el cristianisme
[editar | editar còdic]
En l'orige del Cristianisme, la funció simbòlica del cayado apareix ya en el llibre del Èxodo en l'Antic Testament,[4] utilisat per Moisés i Aarón. cal destacar el seu us en els següents passages:
- Deu transforma el cayado en serp davant l'albarzer ardint.[5]
- En Egipte, quan Aarón tira el cayado al sol, es transforma en serp devorant les dels macs de Faraó (vore Evangelios: I 7:10-3).
- Moisés utilisa el cayado en la primera plaga, transformant l'aigua en sanc (vore Evangelios: E. 7:20).
- Moisés utilisa el cayado per a traure aigua de la roca (vore Evangelios: E. 17:5-6).
- També ho utilisa per a expulsar als amalecitas (vore Evangelios: E. 17:9).
En el catolicisme i com a metàfora religiosa simbolisant el cayado dels pastors d'ànimes, es materialisa en el bàcul del bisbe, per la seua dignitat d'abad mitrado. El bàcul papal acaba en un crucifix. Com a objecte llitúrgic es registra en Espanya a lo manco des de el VII.
Junt en la venera i la calabacilla és un objecte representatiu de l'iconografia del peregrí en general i de l'estètica jacobea en particular.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Raer
- ↑ «Cayado heka en historiarte.és». Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2007. Consultat el 7 de giner de 2008.
- ↑ Cirlot, 1991.
- ↑ Etimologies i evolució de Vara, Bastó, Cayado
- ↑ (vore Evangelios: I 4:2-4)
- ↑ «L'iconografia dels sants en els retaules ceràmics». Consultat el febrer de 2015. «Generalment Santiago com a pelegrí, es representa en bastó, alforja, una carabassa com cantimplora, capell i closca.»
- ↑ Revilla, 1990.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cayado (bastón)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.