Shahid
Shahid i Shaheed (àrap شهيد šahīd, plural: شُهَدَاء šuhadāʾ ; femení: šahīdona) s'origina de la corànica paraula àrap que significa "testic", i també s'utilisa per a denotar un màrtir. S'usa com un honorífic per als musulmans que han mort complint un manament religiós.
Originalment, la paraula "màrtir", que significa "testic" (en àrap, del verp shahada, "donar testimoni", que també té el sentit de qui pronuncia la shahadah, el primer dels Cinc Pilars de l'islam, que declara l'unicitat d'Alá i la creència en El seu Mensager, el profeta Mahoma), s'utilisava tant en l'àmbit secular com en el Nou Testament de la Bíblia.[1]
La paraula shahid en àrap significa "testic". El seu desenroll és molt similar al dels màrtirs grecs (en grec : μάρτυς - "testic", en el Nou Testament també "màrtir"), l'orige del terme màrtir. Shahid apareix freqüentment en el Corán en el sentit genèric de "testic", pero solament una volta en el sentit de "màrtir, algú que mor deliberadament per la seua fe"; Este últim sentit adquirix un us més ampli en els hadices.
Shahid se li crida a aquell que mor per la causa de Deu. En l'idioma àrap significa el vivent, perque Deu ho manté viu a pesar de que ho hagen matat.[2]Representa un ideal a seguir, un model de dignitat, un individu que és capaç de renunciar a la seua vida terrenal per una causa verdadera, que lluita i es sacrifica pels seus, és algú que perseguix la veritat i dona la seua vida per ella.[2]ElsShahid llegitima una forma d'acció que es troba fòra dels llímits tradicionals, perque no distinguix entre combatents i civils i utilisa el suïcidi o l'atac suïcida com a mig per a alcançar els seus objectius.[3]
El prestigi que acompanya al títul de "shahid" ha contribuït a l'aument del valor i renom molts noms prominents en el història islàmica.[1] Ser shahid és un honor___protected_title_7___ Un shahid va escriure: ___protected_title_8___[4]El shahid desenrolla una motivació que ho llibera de la culpa per les vides arrebatades, tant la seua com la de les seues víctimes, gràcies a la seua llealtat al Totpoderós, en qui aplegarà a trobar-se cara a cara.[5]
El shahid és qui posseïx el valor més alt i ocupa la posició més elevada en la societat iraní.[6]El cànon islàmic no accepta que tota mort ocorreguda durant una Guerra Santa reba inequívocament la condició de martiri si no s'ajusta a l'harmonia de l'estricte sistema de relacions ètiques. Els actes que tenen fins egoistes o estan motivats per l'interés personal són rebujats.[5]
Els shahid ascendixen directament al cel.[6]El terme shahid apareix en moltes poesies, cançons i eslògans en les rets socials assegurant a les mares que deuen estar orgulloses de que els seus fills s'immolen pel seu país. [7][8]El perdre la vida com un shahid, matant a un enemic d'Alá, conferix una reputació pòstuma en convertir-se en un models dignode imitació. Ademés, assegura el respal econòmic permanent per a les seues famílies. Un atre factor important és que la vida terrenal d'un shahid es convertix en un passage cap a l'existència eterna baix el Tro d'Alá, en a on els rebran 72 dònes vérgens. [1]
En la República Islàmica d'Iran, es referixen a cada soldat caigut en la guerra Iran-Iraq en el títul honorífic de shahid.[6]Allí, un dels usos més comuns de la paraula shahid pot trobar-se en els noms dels carrers. A partir de 1979 el govern va reemplaçar molts noms de carrers pels noms de persones honrades en el títul de shahid.[6]
En el cementeri més gran d'Iran, Behesht-i Zahra, s'observa la paraula shahid gravada davant del nom de cada soldat enterrat.[6]
Els museus iranís del martiri, el Museu Principal dels Màrtirs Teheran i el Museu dels Màrtirs en el districte de Chizer, contenen videos, diaris, cassets, películes, llibres i relats personals dels shahid durant la guerra entre Iran i Iraq.[6]
El shahid conseguix beneficis morals i materials per a tota la seua família, que rebrà respal financer per part de distintes organisacions benèfiques islàmiques, de l'organisació que ho va reclutar i de patrocinadors privats.[5]
Quan dos jóvens combatents d'Hamás es varen immolar en un atac suïcida que va produir la mort de 28 judeus israelites en Jerusalen, els seus pares varen posar un cartell en la seua casa que dia: No acceptem condolences, solament felicitacions.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Israeli, Raphael (2019-04-29). Dying as a Shahid: Martyrs in Islam (en en), Strategic Book Publishing & Rights Agency. ISBN 978-1-950015-16-0. Consultat el 2026-06-16. pàgina 4 i 5
- ↑ 2,0 2,1 Lleal, Pablo Jofré (2020-07-12). Palestina, Crònica de l'ocupació sionista (en es), Ceibo Edicions. Consultat el 2026-06-16.
- ↑ Taylor, Charres (2021-11-11). El futur del passat religiós (en es), Trotta. ISBN 978-84-1364-053-2. Consultat el 2026-06-16.
- ↑ 4,0 4,1 Allam, Magdi Cristià (2011-09-01). Gràcies, Jesús: La meua conversió de l'islam al catolicisme (en es), Trobada. ISBN 978-84-9920-669-1. Consultat el 2026-06-16.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Dronzina, T.; Houdaigui, Rachid El (2012-11-12). Contemporary Suïcide Terrorism: Origins, Trends and Ways of Tackling It (en en), IOS Press. ISBN 978-1-61499-109-0. Consultat el 2026-06-16. pàgina 26
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Khosronejad, Pedram (2013-09-13). Unburied Memories: The Politics of Bodies of Sacred Defense Martyrs in Iran (en en), Routledge. ISBN 978-1-135-71160-3. Consultat el 2026-06-16. pàgina 98 a 107
- ↑ Mahdavi, Mojtaba (2023-02-28). The Myth of Middle East Exceptionalism: Unfinished Social Movements (en en), Syracuse University Press. ISBN 978-0-8156-5577-0. Consultat el 2026-06-16. pàgina 166
- ↑ Glucklich, Ariel (2009-11-03). Dying for Heaven: Holy Pleasure and Suïcide Bombers—Why the Best Qualities of Religion Llaure Also Its Most Dangerous (en en), Harper Collins. ISBN 978-0-06-195941-7. Consultat el 2026-06-16. pàgina 13
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shahid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.