Serra del Obac
La serra del Obac està situada entre les comarques del Vallés Occidental i el Bages, en la província de Barcelona (Catalunya, Espanya). Pertany a la part septentrional de la cordillera Prellitoral catalana i forma una unitat geogràfica en el veí massiç de Sant Lorenzo del Munt.
Els seus cims principals són el Castellsapera (939 m), el cerro del Castellar (931 m) i el tossal de Tres Creus (929 m). A Sant Lorenzo del Munt està unida pel collado de Estenallas (870 m) i separada cap al sur d'este per la riera de les Arenes i al nort pel torrent de Estenallas. Forma, junt a Sant Lorenzo, el parc natural de Sant Lorenzo del Munt i del Obac, gestionat per la Diputació de Barcelona.
Mig físic
[editar | editar còdic]Les roques predominants són els conglomerats, units per ciment silicis i calcáreos. Corresponen en la seua major part als depòsits d'un delta fluvial del Eoceno, encara que les zones més altes pertanydrien al Oligoceno, quan el braç de mar a on desembocava el gran riu eocénico va quedar convertit en un llac.[1]
Encara que de menor entitat que el veí massiç, la seua orografia no és menys escarpada i mostra les seues pròpies singularitats. Entre elles destaquen els Caus del Guitard (Caus del Guitard), que formen aigües avall la riera de Gaià i són una surgencia (font) de grans proporcions que mana solament quan les precipitacions superen els 200 litros per m² en un més, constituint tot un espectàcul de la naturalea.
Entre les numeroses covas i alvencs formades en el seu subsol destaquen les Cuevas o Mina de Mura, de 180 m de llongitut i en una gran sala plena d'estalactitas, estalagmitas i roques de formes curioses,[2] i l'alvenc del Castellsapera, que té 110 m de profunditat i una sala de dèu per vint.[1]
Ocupació humana
[editar | editar còdic]Actualment molt despoblada, l'ocupació humana de les seues ales ha estat present fins a temps recents i bona prova d'això són els abundants restants de mass (alguna encara en actiu com el Puig de la Balma) i els lagares entre les vinyes desperdigolats pel seu territori.
L'importància que va aplegar a tindre el cultiu de la vinya (hui pràcticament desaparegut) ho demostra el fet de que en 1782 en el poble de Mura hi havia dos destilerías d'aguardiente.[2]
La cova del Turó del Mal Pas va ser utilisada al principi de l'Edat del Bronze com a necròpolis, havent-se trobat abundant material òsseu (un mínim de dèneu individus), ceràmica i sílex. També varen ser descobertes tres cistas de l'Edat Mija prop de l'abric conegut com la Porquerissa.[2]
Fins a la conquista musulmana de la península ibèrica el Obac a penes devia estar poblat, pero despuix de produir-se esta alguns grups de cristians varen fugir a les montanyes a on es varen establir en precaris minifundis. Aixina, durant l'Alta Edat Mija i fins a el XII, la serra va estar esguitada de menuts masos que cultivaven qualsevol péntol de terra aprovechable. Com el riu Llobregat (que discorre a l'oest del Obac) servia de frontera en els territoris musulmans, el Camine Real de Barcelona a Manresa s'alluntava lo més possible d'ella, travessant la montanya, lo que va fomentar la construcció d'hostals per al descans i avituallamiento de comerciants, muleros i correus.[3]
Proscrits, guerrillers i bandolers varen trobar també refugi en El Obac. Famós a principis de el XVIII va ser el bandoler Capablanca, que s'amagava en una cova al peu del Muronell i actuava en el Camí Real, sobre el qual estenia la seua capa per a que les víctimes deixaren en ella tots els objectes de valor que dugueren. Durant les guerres carlistas, forces tradicionalistes varen cremar la Casa Vella de l'Obac i varen utilisar la serra com a base per a atacar Terrassa i atres poblacions. Despuix de la guerra civil, alguns maquis republicans, amagats en el mas de Matarrodona, varen mantindre la resistència a la dictadura franquista durant tres o quatre anys.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Faura, Josep M. (1993). Història de la serra de l'Obac. El Parc de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, primera edició, L'Avenç, pp. 11-12. ISBN 84-7794-263-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ginesta Batllori, Salvador (1987). La comarca del Bages, primera edició, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 176-178. ISBN 84-7202-860-7.
- ↑ Faura, Josep M.. Història de la serra de l'Obac. El Parc de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, pp. 14,21,36-37,66.
- ↑ Faura, Josep M.. Història de la serra de l'Obac. El Parc de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, pp. 53-57.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra del Obac» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.