Anar al contingut

Serbofobia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Serbofobia

Els térmens serbofobia i sentiment antiserbio s'usen per a descriure un sentiment d'hostilitat o odi cap als serbis o cap a Sèrbia. També, per a descriure una "nova, moderna forma de racisme nazi" en contra dels serbis.[1] També fa referència a la persecució històrica dels serbis ètnics.

Us del terme en l'història

[editar | editar còdic]

El terme es va usar en círculs lliteraris i culturals des d'abans de la Primera Guerra Mundial. Els escritors croates Antun Gustav Mateš i Miroslav Krleža han descrit casualment algunes figures polítiques i culturals com "serbófobas" (Krleža, en el quart tom de "Charrades en Miroslav Krleža", 1985, editat per Enes Čengić), i indiquen que ells percebien un ànim antiserbio en el comportament d'eixes persones. Miloš Acin-Kosta, en el seu llibre Draža Mihailović i Ravna Gora (Draža Mihailović i Ravna Gora), dedica una secció a la serbofobia durant la Segona Guerra Mundial.cita requerida

El sentiment antiserbio va incrementar cada volta més en l'ideologia nazi alemà despuix del nomenament d'Adolf Hitler com a Canceller en 1933. Les raïls poden trobar-se en els primers anys de vida del propi Hitler en Viena.

L'ocupació de l'Eix de Sèrbia va permetre al moviment Ustacha, una organisació terrorista i fascista croata, dur una ideologia extrema antiserbia i antisemita en l'Estat Independent de Croàcia. El major camp de concentració en Croàcia va ser el camp de concentració de Jasenovac, a on la majoria de les víctimes varen ser serbis. Segons els càlculs, entre 500 000 i 700 000 serbis varen ser assessinats per la ustacha croata.[2][3][4][5][6] També l'eixèrcit ocupacionista alemà va cometre crims contra la població civil sèrbia, com va ser la massacre de Kragujevac.

Cadik Danon, el rabino en cap de Yugoslàvia, en una carta oberta[7] al Comité Judeu Nortamericà en 1995, durant l'Operació Força Delliberada per l'OTAN durant la guerra de Bòsnia, va escriure sobre un ambient de "... propaganda irrestricta antiserbia, que ha durat en esta guerra, seguint el model nazi, pero en mijos més eficients i d'una manera més costosa i sofisticada. ... Inclús judeus nortamericans no varen ser capaços de soportar este verí propagandístic,... ells no varen reconéixer la naturalea nazi i racista del dogma serbofóbico. Ells no identificaven la serbofobia com una germana bessona del antisemitisme ...".

Primera Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

Despuix de les guerres dels Balcans en 1912–1913, el sentiment antiserbio va aumentar en l'administració austrohúngara de Bòsnia i Hercegovina. Oskar Potiorek, governador de Bòsnia i Hercegovina, va tancar moltes societats sèrbies tant culturals com a polítiques i va contribuir significativament a l'estat d'ànim antiserbio abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.[8]

L'assessinat en 1914 del archiduc Francisco Fernando d'Àustria i de Sophie, duquesa d'Hohenberg, va conduir al pogrom antiserbio en Sarajevo, a on croates i musulmans varen participar en la violència durant la nit de 28 de juny i gran part del dia el 29 de juny. Açò va generar a la seua volta una divisió profunda a lo llarc de llínees ètniques sense precedents en l'història de la ciutat. El noveliste Ivo Andrić es va referir a este event com "Sarajevo frenesí d'odi".[9] Es varen organisar accions violentes contra serbis fòra de Sarajevo, i en la ciutat es varen produir més d'un centenar de detencions de sospitosos d'haver participat o ajudat en l'assessinat de l'archiduc; els atacs es varen estendre a atres grans ciutats del Imperi austrohúngaro en lo que hui és Bòsnia, Croàcia i Eslovènia. Les autoritats varen encarcerar o varen extraditar en tota Bòsnia a uns 5500 prominents serbis, dels quals entre 700 i 2200 varen morir en presó. Més de 460 serbis varen ser condenats a mort i una milícia especial de majoria bosnio, coneguda com Schutzkorps, va començar a perseguir als serbis de forma sistemàtica.[10][11][12][13]

Segona Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

Durant la Segona Guerra Mundial, despuix de l'atac de l'Eix a Yugoslàvia, es va establir l'Estat Independent de Croàcia (NDH), proclamat el 10 d'abril de 1941, pel dictador croata Davant Pavelić. El règim fasciste de la Ustacha va participar en la persecució dels serbis i judeus. La Ustaša croata va establir numerosos camps de concentració com els de Jasenovac,[14] Đakovo,[15] i Jastrebarsko[16] en els que varen morir inclús com a presos molts chiquets serbis, sent el major percentage de víctimes i també chiquets judeus i romaníes.[17] Entre ells, estava el camp de concentració de Sisak, que va ser format especialment i solament per a chiquets formant part del complex del camp de concentració de Jasenovac.[17]

Guerres en Yugoslàvia

[editar | editar còdic]

Durant l'Operació Tormenta, mampresa per les forces croates durant més de 48 hores, en el marc de les guerres de Croàcia, aproximadament 250 000 serbis que habitaven en la Krajina varen ser expulsats i desposseïts de totes les seues propietats.[18]

També es varen marcar distints fets de persecució en la guerra de Kosovo contra la població sèrbia. Durant l'arribada de la Força de Kosovo (KFOR) en juny de 1999 i en els disturbis de 2004 en Kosovo, es varen destruir més de 140 llocs sagrats, la majoria patrimoni històric de l'Iglésia ortodoxa sèrbia.[19][20][21][22]

Eixemples de serbofobia

[editar | editar còdic]

D'acort en els qui usen el terme, la serbofobia pot anar des de l'odi individualisat fins a la persecució institucionalisada.

  • L'us del terme "Vlach", d'igual forma que l'us del terme "Chetnik" com a designació derogatòria per a tot allò conectat en els serbis (en lloc de designar solament al moviment paramilitar serbi), és freqüent entre els croates i bosnio, durant i despuix de la Guerra de Yugoslàvia de la década de 1990.
  • Za dom spremni! és un salutació croata que causa controvèrsia pel seu us durant la Segona Guerra Mundial pel moviment Ustacha. Era similar al salude nazi Sieg Heil!.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Globalizing the holocaust, David MacDonald, University of Otago». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2022. Consultat el 16 de març de 2010.
  2. ↑ Encyclopedia of the Holocaust, ed. in chief Israel Gutman, Macmillan, New York and London, 1990 - entry Jasenovac. (אנציקלופדיה של השואה: יאסנובאץ)
  3. ↑ Ràdio Srbija. Dia en memòria de les víctimes del genocidi en la Segona Guerra Mundial. Consultat el 17 de novembre de 2009.
  4. ↑ Kimetz. L'infern va estar en Jasenovac. Consultat el 17 de novembre de 2009.
  5. ↑ El Món. Croàcia escomença a «desenterrar» als seus morts de Jasenovac. Consultat el 17 de novembre de 2009.
  6. ↑  ://www. derechoareplica. org/index. php/mes/politica/813-jasenovac-la-barbàrie-usta0sha
  7. ↑ C. Danon et al. Carta oberta solicitant ajuda del Comité Judeu Nortamericà. 1995.
  8. ↑ Richard C. Frucht (2005). Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture, ABC-CLIO, p. 644. ISBN 978-1-57607-800-6. «The Balkan Wars left Sèrbia as the region's strongest power. Sèrbia's relationship with Àustria-Hungary remained antagonistic, and the Habsburg administration in Bòsnia-Hercegovina became anti-Serb... the governor of Bòsnia declared state of emergency, dissolved the parliament,... and closed down many Serb associations...»
  9. ↑ Daniela Gioseffi (1993). On Prejudice: A Global Perspective, Anchor Books, p. 246. ISBN 978-0-385-46938-8. «... Andric descrius the "Sarajevo frenzy of hate" that erupted among Muslims, Roman Catholics, and Orthodox believers following the assassination on June 28, 1914, of Archduke Franz Ferdinand in Sarajevo...»
  10. ↑ Velikonja, 2003, p. 141.
  11. ↑ Kröll, Herbert (2008). Austrian-Greek encounters over the centuries: history, diplomacy, politics, arts, economics (en en), Studienverlag. ISBN 9783706545266.
  12. ↑ Schindler, John R. (2007). Unholy Terror (en en), Zenith Imprint. ISBN 9781616739645.
  13. ↑ Tomasevich, 2001, p. 485.
  14. ↑ «List of individual victims of Jasenovac concentration camp». Jasenovac Memorial Site. Consultat el 2015-03-22.
  15. ↑ ABSEES. ABSEES - Soviet and East European Abstracts Séries, ABSEES.
  16. ↑ «Jastrebarsko Camp». Jasenovac Memorial Site. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2017.
  17. ↑ 17,0 17,1 Fumić, Ivan (2011). Djeca — žrtve ustaškog režima, Zagreb, Croatia: Savez antifasistickih borca I antifasista republike Hrvatske [Union of Anti-Fascist Fighters and Anti-Fascists of the Republic of Croatia]. ISBN 978-953-7587-09-3.
  18. ↑ http://www.alertadigital.com/2017/08/27/los-refugiados-de-tercera-que-la-ue-desprecia-250-000-serbios-fueron-expulsados-de-sus-casas-en-1995-en-la-mayor-operacion-de-limpieza-etnica-en-europa/
  19. ↑ ERP KIM Info, 2004.
  20. ↑ http://www.tenc.net/churchpics/list.htm
  21. ↑ https://actualidad.rt.com/cultura/view/38755-Los-templos-serbios-de-Kosovo-otras-v%C3%ADctimas-mudas-del-conflicto-%C3%A9tnico
  22. ↑ https://www.christianitytoday.com/ct/2004/marchweb-only/3-22-31.0.html


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Serbofobia&oldid=1054456»