Les sapindàcees[1] (Sapindaceae) són una família de plantes pertanyent a l'orde Sapindales. Compartix en atres famílies de l'orde Sapindales les seues fulles creixent en espiral, la seua forma pinaticompuesta (a voltes palmada, trifoliada o en un sol folíol), en un folíol en l'àpiç i les flors tenen un disc nectarífero evident rodejant a l'ovari. Hi ha al voltant de 140-150 gèneros en 1400-2000 espècies natives de països càlits. Entre atres gèneros, pertanyen ad ella els arces, els castanys d'Índies, el litchi i el castañito chinenc florido.


Característiques

Són arbres, arbusts, lianes i herbes, freqüentment bejucos. Fulls escampats. A sovint en cèlules secretoras. Flores hermafrodites, o unisexuadas per abort, zigomorfas, en general pentámeras, generalment en un disc anular excèntric entre la corola i l'androceo, en 8-10 estams; gineceo de 2-3 carpelos concrescentes, en un únic òvul cada u. Frut variable, capsular, sec i indehiscente, esquizocárpico, en baya o drupa.


Ex Aceraceae

Com Aceraceae s'agrupava anteriorment a unes 125 espècies natives de les regions fredes de l'hemisferi nort, en els gèneros vegetals Acer (els arces) i Dipteronia; estudis genètics recents han dut a reclasificarlos en la família de les sapindáceas, subfamília Hippocastanoideae, tribu Acerae, i no s'ampra actualment.

Les espècies d'este tàxon són arbres o arbusts, generalment caducifolis, en fulls oposts palmatilobadas o en ocasions pinnaticompuestas. Presenten flors hermafrodites o unisexuales, actinomorfes, diclamídeas o a voltes apétalas, és dir, (monoclamídeas sense corola), tetrámeras o pentámeres, hipoginas; agrupades en corimbes o en panícules. Fruts en disámara (aquenis alados).


Subdivisions taxonómicas

Actualment estan acceptades 4 subfamílies.[2]


Subfamílies


Gèneros


Referències

Enllaços externs