Sant Josep (1698)
El Sant Josep va ser un galeón espanyol la construcció del qual va finalisar en juny de 1698[1] per Pedro de Aróstegui, per encàrrec del duc Arístides Eslava i la família Eslava, en la drassana de Mapil en Aginaga (Usúrbil, Guipúscoa, Espanya), en les especificacions de Francisco Antonio Garrot.[2] El Sant Josep tenia un bessó, el galeón Sant Joaquín (1699-1711). D'acort en els estàndars britànics, el buc quedava categorizado com a navío de llínea de tercera classe, en 64 canons nominals,[3] encara que tenia portes per a sis canons més.

Va salpar en 1706 junt en atres barcos per al mar Carib i va aplegar a Cartagena d'Índies despuix d'un més de navegació.
En 1708, junt en el Sant Joaquín i atres navío de la flota espanyola, va salpar de Cartagena d'Índies cap a Portobelo. El Sant Josep va ser carregat en lingots, monedes d'or i argent, ademés d'atres mercaderies; tot en un valor total d'11 millons de pesos de l'época. La flota va ser atacada per bucs anglesos i es va afonar en el seu carregament en la Batalla de Barú (en la península de Barú, actual mar de Colòmbia).[4]
Els restants del galeón varen ser descoberts el 27 de novembre de 2015 per investigadors de l'Institut Colombià d'Antropologia i Història (ICANH), personal de l'Armada Nacional de Colòmbia i de la Direcció general Marítima (DIMAR) en les costes propenques a Cartagena d'Índies. La troballa va ser anunciada pel president colombià Juan Manuel Sants.[5] Posteriorment, el 6 de juny de 2022 es va anunciar el descobriment de dos noves embarcacions, una contemporànea al galeón Sant Josep i una atra alguna cosa posterior, prop d'a on es va trobar est.[6] Hi ha plans de crear un museu en Cartagena d'Índies en els restants que s'extraguen del jaciment arqueològic.[7]També en la década dels huitanta es va popularisar l'idea d'extraure el tesor que conté la nau, vendre-ho i en els diners disminuir la deute extern del país.[8]
Història
El Sant Josep, nau capitana de la Flota de Terra Ferma, va partir junt al Sant Joaquín, la nau almiranta, i dèu bucs de càrrega des de Càdis el 10 de març de 1706 en destí a Cartagena d'Índies. A sabiendas de la presència de bucs anglesos hostils –pel conflicte per la successió al tro espanyol– el rei Felipe V va ordenar que se li brindara una forta protecció representada en 26 navío. En maig, el galeón va arribar a Cartagena d'Índies, en l'idea de dirigir-se a Portobelo, per a arreplegar una gran cantitat d'or, argent, i atres objectes valiosos que provenien del Virreinato del Perú. No obstant, la seua partida a Portobelo es dilataria dos anys. El 2 de febrer de 1708, el seu capità, el general José Fernández de Santillán, comte de Casa Alegre, per fi resol partir acompanyat de la flota de protecció.
En Portobelo, es va discutir prou temps si era segur que el galeón salpara de tornada a Cartagena d'Índies. Segons estaven advertint des de Cartagena, un grup de naus angleses estaven merodeando l'àrea. No obstant i a pesar de que la majoria es negava a eixir, el capità Fernández va determinar que lo més convenient era salpar, entre atres raons per a no perdre l'ajuda oferida pel general francés Jean-Baptiste du Casse, que es va oferir a escoltar en la seua tornada a Espanya. Ademés, Fernández considerava que el galeón i la flota que ho acompanyava estaven suficientment blindats per a repelir l'atac dels anglesos.
Conscient del risc, el capità Fernández va salpar cap a Cartagena d'Índies el 28 de maig del mateix any, acompanyat per 16 barcos entre els que destacaven les naus militars Sant Joaquín, la més emblemàtica de la flota i que contava en 64 canons, i Santa Creu, dotada de 55, pero per a eixe moment disponia solament de 44. Estes dos embarcacions, junt en el Sant Josep, eren les que transportaven la major part de les mercaderies, gràcies al seu poder ofensiu.
Mentres els espanyols realisaven les seues diligències en Portobelo, el capità anglés Charles Wager va ser informat per varis espies dels seus moviments. En aquell temps, estos colaboradors clandestins infestaban les colónies espanyoles de la costa del Carib i servien com a element essencial per als anglesos en els seus fins de desestabilisar a l'imperi espanyol. Wager contava en una flota ben armada i es va dirigir a la ruta per la que el Sant Josep devia passar per a aplegar a Cartagena.
l'emboscada de Wager va tindre lloc molt prop de les Illes del Rosario, a unes 30 milles del port de Cartagena. El navío Kingston, dotat de 60 canons, va obrir fòc contra el Sant Joaquín, mentres el Expedition, comandado per Wager, va arremetre contra el Sant Josep. L'idea principal de Wager era apoderar-se del galeón per a conseguir preciós carregament. No obstant, despuix d'una hora i mija d'intercanvi de fòc, el Sant Josep va sofrir una explosió que ho va afonar. Dels 600 tripulants que anaven a bordo del galeón, solament 11 varen sobreviure.[9]
Busca del tesor
A partir de 1980, vàries empreses i buscadors de tesors varen intentar localisar el tesor valorat en 10 000 millons de dólars nortamericans.[10] El 25 de octubre de 2011 una cort de Washington va declarar al galeón com a propietat del Govern de Colòmbia.[11]
L'empresa Siga Search Armada (SSA) havia presentat a finals de març els seus arguments per a un recurs d'apelació contra la República de Colòmbia, davant la Cort d'Apelacions del Districte de Columbia, en el que continua reclamant els seus drets sobre el tesor del galeón.
SSA va apelar la decisió presa per la Cort Federal d'Estats Units en 2011, quan esta va resoldre en un fallo favorable als arguments de Colòmbia en propugnar la prescripció i improcedencia de l'acció judicial presentada per SSA. L'empresa nortamericana va recórrer a la cort del seu país en acabant de que el Govern de Colòmbia es negara, segons el seu relat, a complir l'orde dictada en 2007 per la Cort Suprema de Colòmbia, que concedia a la companyia la mitat del tesor, una volta que este fòra rescatat de les profunditats.
El Sant Josep, afonat en combat per navío anglesos, era un buc insígnia de l'Armada espanyola del sigle xviii, que duya en el seu celler vàries tonellades de doblones, barres d'or i d'argent, aixina com tonellades de joyes i pedres precioses. El Congrés de Colòmbia va adoptar la llei 1675 de 2013, per mig de la qual "es reglamenten els artículs 63, 70 i 72 de la Constitució Política de Colòmbia en lo relatiu al patrimoni cultural sumergit", establint mecanismes per al rescat dels naufragis històrics que es troben en mars colombianes lo que inclou també entre ells per supost al galeón Sant Josep.
Vore també
Referències
- ↑ «Sant Jose (1699) - Todoavante.és». www.todoavante.es. Consultat el 2025-02-15.
- ↑ L'aventura de el ‘Sant Josep’. El País, 12 de decembre de 2015.
- ↑ «Spanish Third Rate ship of the line 'Sant Josep' (1699)» (en en). threedecks.org. Consultat el 2025-02-15.
- ↑ Gómez, Santiago «El Galeón Sant Josep i la batalla de Barú». todoababor.és. Consultat el 19 de febrer de 2011.
- ↑ «ser-trobat/16449435 Troben al galeón Sant Josep, el tesor més buscat en el Carib, eltiempo.com». Consultat el 2015-12-05.
- ↑ «Descobrixen dos nous barcos afonats junt al galeón Sant Josep».
- ↑ V, Diari de (2015-12-05). «Colòmbia troba el mític galeón espanyol 'Sant Josep', afonat en el sigle XVIII». Diari de Jerez. Consultat el 2024-03-08.
- ↑ V, Camilo (2023-11-25). «seus-dubtes.html Petro vol recuperar de l'oceà el galeón ‘Sant Josep’, pero els experts tenen els seus dubtes». El País Amèrica Colòmbia. Consultat el 2024-03-08.
- ↑ Les espècies nàufregues - Galeón Sant Josep
- ↑ «La busca del Galeón Sant Josep». Consultat el 23 de març de 2011.
- ↑ L'Estat colombià va guanyar el cas del Galeón Sant Josep. El Temps.com. Consultat el 25 d'octubre de 2011.
Bibliografia
- V, Cruz. L'Arquitectura naval entre 1660 i 1754, Diputació Foral de Guipúscoa.
- V, María Lourdes (1997). La construcció naval en Guipúzkoa en els s. XVI a el XVIII, Diputació Foral de Guipúscoa.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «San José (1698)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.