El Sant Diego va ser un galeón espanyol que formava part dels Galeones de Manila, que cobrien la ruta comercial entre Nova Espanya, l'actual Mèxic, i Filipines, i que s'usava per a canviar bens chinencs per argent mexicà, a través del port d'Acapulco. D'allí es contactava per mig de transport terrestre en la localitat de Veracruz. Esta ruta comercial es va mantindre entre 1565 i 1821 i va quedar sense efecte despuix de l'independència de Mèxic.[1]

Sant Diego (1600)

Batalla i afonament

Abans de ser requisat per a l'Armada espanyola, havia pertanygut als comerciants Luis de Belver i Antón Thomas. Va ser assignat a la marina espanyola el mateix any de 1600 i armat en Cavite, abans les tensions en els Països Baixos.[2] El 10 de decembre de 1600 es va produir l'afonament del galeón Sant Diego, com a conseqüència de l'enfrontament en els navío holandesos Eendracht, Hope i Mauritius, comandados pel almirant i corsario Olivier van Noort que planejaven la conquista de Manila;[3] el Sant Diego, que es trobava fondejat en el port de Cavite, va ser armat en catorze canons de la defensa de Manila i enviat a repelir l'atac holandés junt en el patache Sant Bartolomé i dos galeras que tenien com a tripulants a soldats, nobles i mercenaris japonesos.

 
Entrada al Museu Naval de Madrit, que acull la majoria dels objectes rescatats del galeón Sant Diego.

Despuix d'abordar en èxit el barco insígnia holandés, l'urca Mauritius, es va descobrir una via d'aigua en el Sant Diego, i per orde del vicegovernador i almirant del galeón Antonio de Morga Sánchez Garay la nau retorna a port afonant-se en el trayecte, perint en el naufragi 300 mariners, pero salvant-se Morga i atres cent mariners. La defensa de l'illa va ser relativament exitosa ya que els navío holandesos varen refusar tornar a intentar atacs a les colónies espanyoles en la zona.

Descobriment i conservació

Despuix de consultar l'Archiu d'Índies, l'arqueòlec submarí Franck Goddio, a bordo d'un catamarà cridat Kaimiloa, va descobrir el 21 d'abril de 1991 a 52 metros de profunditat el derelicte del Sant Diego, a 1200 quilómetros de l'Illa Fortuna, en la Baïa de Manila, Filipines, i que els seus 6000 objectes, entre els que es trobaven monedes, joyes d'or, porcelanes de la dinastia Ming, armes i canons, varen ser extrets, sent depositats el 70% d'ells en el Museu Naval de Madrit i el 30% restant en el Museu Nacional de Filipines;[4] en el lloc del naufragi encara resten el barco i els restants òsseus dels 300 mariners que varen perir en ell. El rescat es va realisar entre giner de 1992 i abril de 1993, en la supervisió del National Museum of the Philippines.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Pàgina personal de José Carlos Canalda. Alcalà de Henares. Artículs dels barcos complutenses». www.jccanalda.es. Consultat el 2025-02-15.
  2. ↑ «Sant Diego 011 1600 - Todoavante.és». www.todoavante.es. Consultat el 2025-02-15.
  3. ↑ «el_galeon_Sant_Diego_14/XII_1600 Manila combat del galeon Sant Diego 14/XII 1600 - Todoavante.és». www.todoavante.es. Consultat el 2025-02-15.
  4. ↑ «1600 Afonament del galeón Sant Diego» (en es). Melilla, Mar i Mig ambient (2021-02-21). Consultat el 2025-02-15.
  5. ↑ Machuca, Paulina (2017-10-24). «Els tesors del Sant Diego i la Fortuna de Mar (1600)» (en fr-fr). Successos de Filipines. Consultat el 2025-02-15.


Referències