Sant Diego (1600)
El Sant Diego va ser un galeón espanyol que formava part dels Galeones de Manila, que cobrien la ruta comercial entre Nova Espanya, l'actual Mèxic, i Filipines, i que s'usava per a canviar bens chinencs per argent mexicà, a través del port d'Acapulco. D'allí es contactava per mig de transport terrestre en la localitat de Veracruz. Esta ruta comercial es va mantindre entre 1565 i 1821 i va quedar sense efecte despuix de l'independència de Mèxic.[1]

Batalla i afonament
Abans de ser requisat per a l'Armada espanyola, havia pertanygut als comerciants Luis de Belver i Antón Thomas. Va ser assignat a la marina espanyola el mateix any de 1600 i armat en Cavite, abans les tensions en els Països Baixos.[2] El 10 de decembre de 1600 es va produir l'afonament del galeón Sant Diego, com a conseqüència de l'enfrontament en els navío holandesos Eendracht, Hope i Mauritius, comandados pel almirant i corsario Olivier van Noort que planejaven la conquista de Manila;[3] el Sant Diego, que es trobava fondejat en el port de Cavite, va ser armat en catorze canons de la defensa de Manila i enviat a repelir l'atac holandés junt en el patache Sant Bartolomé i dos galeras que tenien com a tripulants a soldats, nobles i mercenaris japonesos.
Despuix d'abordar en èxit el barco insígnia holandés, l'urca Mauritius, es va descobrir una via d'aigua en el Sant Diego, i per orde del vicegovernador i almirant del galeón Antonio de Morga Sánchez Garay la nau retorna a port afonant-se en el trayecte, perint en el naufragi 300 mariners, pero salvant-se Morga i atres cent mariners. La defensa de l'illa va ser relativament exitosa ya que els navío holandesos varen refusar tornar a intentar atacs a les colónies espanyoles en la zona.
Descobriment i conservació
Despuix de consultar l'Archiu d'Índies, l'arqueòlec submarí Franck Goddio, a bordo d'un catamarà cridat Kaimiloa, va descobrir el 21 d'abril de 1991 a 52 metros de profunditat el derelicte del Sant Diego, a 1200 quilómetros de l'Illa Fortuna, en la Baïa de Manila, Filipines, i que els seus 6000 objectes, entre els que es trobaven monedes, joyes d'or, porcelanes de la dinastia Ming, armes i canons, varen ser extrets, sent depositats el 70% d'ells en el Museu Naval de Madrit i el 30% restant en el Museu Nacional de Filipines;[4] en el lloc del naufragi encara resten el barco i els restants òsseus dels 300 mariners que varen perir en ell. El rescat es va realisar entre giner de 1992 i abril de 1993, en la supervisió del National Museum of the Philippines.[5]
Vore també
Referències
- ↑ «Pàgina personal de José Carlos Canalda. Alcalà de Henares. Artículs dels barcos complutenses». www.jccanalda.es. Consultat el 2025-02-15.
- ↑ «Sant Diego 011 1600 - Todoavante.és». www.todoavante.es. Consultat el 2025-02-15.
- ↑ «el_galeon_Sant_Diego_14/XII_1600 Manila combat del galeon Sant Diego 14/XII 1600 - Todoavante.és». www.todoavante.es. Consultat el 2025-02-15.
- ↑ «1600 Afonament del galeón Sant Diego» (en es). Melilla, Mar i Mig ambient (2021-02-21). Consultat el 2025-02-15.
- ↑ Machuca, Paulina (2017-10-24). «Els tesors del Sant Diego i la Fortuna de Mar (1600)» (en fr-fr). Successos de Filipines. Consultat el 2025-02-15.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «San Diego (1600)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.