Sagell de pardals i cucs

L'escritura de sagell de pardal-cuc (en chino tradicional, 鳥蟲篆) és un tipo d'escritura de sagell antiga originària de China.
Noms
El caràcter chinenc 鳥 ( niǎo ) significa "pardal" i el caràcter 蟲 ( chóng ) significa "insecte", pero també pot referir-se a qualsevol criatura que semble un "cuc", inclosos cucs invertebrats i reptils com a serps i fardachos (i inclús el dragó chinenc). El caràcter 篆 ( zhuàn ) significa "sagell".
Atres noms per a este tipo d'escritura de sagell:
- Escritura niao-chong (en chino tradicional, 鳥蟲書; pinyin, niǎo chóng shū).
- Caràcters niao-chong (en chino tradicional, 鳥蟲文; pinyin, niǎo chóng wén ).
Hi ha dos subcategoría (subestilos):
- (en chino tradicional, 鳥篆; pinyin, niǎo zhuàn) [1]
- En este estil, a algunes parts dels caràcters se'ls agrega un cap i una coa que semblen de pardals. L'estil pardal és una combinació de dos parts: un caràcter de sagell complet i una forma (o a voltes dos) de pardal.
- Sagell de cucs (en chino tradicional, 蟲篆; pinyin, chóng zhuàn)
- En este estil, alguns o tots els traços són sinuosos, produint aixina un caràcter semblat a un cuc, pero sense formes adicionals de pardal.
Història
Es creu que l'escritura del sagell va evolucionar a partir de l'escritura en ossos oraculares i va divergir en diferents formes en el periodo de primaveres i autumnes, en acabant de que el poder de la dinastia Zhou decaiguera i China començara a dividir-se en diferents estats.
Este tipo d'escritura de sagell va aparéixer a mitat del periodo de primaveres i autumnes, encara que no es va estendre fins a a finals d'este periodo, va alcançar la seua màxima popularitat en el periodo dels Regnes Combatents. Apareix a sovint en regnes com Wu (actual Jiangsu ), Yue (actual Zhejiang ), Chu (actuals Hunan i Hubei ), Cai, Xu i Song. Cada estat de China durant el periodo dels Regnes Combatents tenia la seua pròpia varietat d'escritura.
Este tipo d'escritura de sagell va decaure despuix de la dinastia Qin, provablement per l'unificació de les escritures de Qin Shi Huang (unificades en l'escritura de sagell menut). Despuix de la seua unificació de China, es varen usar també durant la dinastia Han.[2]
Vore també
Referències
- ↑ Lin, Yutang (1967). Yutang Lin (ed.). The Chinese theory of art: translations from the masters of Chinese art, Putnam Sons, p. 44. ISBN 9789080030978. Consultat el 2011-10-11.()
- ↑ Huang, Qi (2004). Qi, Gong (ed.). Chinese characters then and now, illustrated edició (vol. 1), Springer, p. 34. ISBN 3-211-22795-4. Consultat el 2011-10-11.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sello de pájaros y gusanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.