Anar al contingut

Sacro Monte di Orta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sacro Monte di Orta

El Mont Sacre di Sant Francesco o Sacro Monte di Orta és un santuari italiano ubicat en Orta San Giulio, Província de Novara, en el Piemont. És un dels nou Sacri Monti de Piemont i de Lombardía inclosos en la llista del Patrimoni Mundial de l'Unesco des de 2003. L'entitat «Riserva naturale speciale del Sacro Monte di Orta» té el seu domicili en Via Sacre Monte, 28016 Orta Sant Giulio (NO).

Este monte sacre es troba en el cim d'un mont junt al llac, a uns 400 metros sobre el nivell de el mar. El tossal es va elegir provablement per la seua maravellosa posició paesajística i la seua esplèndida vista panoràmica del llac i d'Orta. El Monte es va construir, emulant el propenc Monte Sacre de Varallo, a partir de finals de el XVI, per iniciativa de la Comunitat d'Orta i del abad novarés Amico Canobio. Sorgix junt a la ya preexistente iglésia de Sant Nicolao, antic lloc de cult a on es venerava una estàtua de el XV de la Verge de la Pietat.

Les vint capellas, que es subsiguen en un itinerari en espiral, narren la vida de Sant Francisco com a imitador de Crist, des del seu naiximent fins a la seua canonisació. En cada capella, cobertes en plaques de pedra, gneis, està representat un moment significatiu de la vida del sant, en bellíssimes fresca i escultures de terracota. El recorregut artístic està acompanyat d'una rica vegetació, cuidadosadament colocada, que tenia que guiar al peregrí en l'itinerari sagrat i consentir-li moments de descans i recolliment a l'ombra d'una planta. Tota la zona a on sorgix el Monte Sacre està coberta de boscs de gran fullage que, en part, han ocupat els antics terrats en desnivell cap al llac i que en un atre temps estaven cultivades en prats i frutales.

En 1980 la Regió Piemont, va reconéixer l'inestimable relació que unix a les capellas, el recorregut devot i l'ambient natural i va decidir protegir-ho conservar-ho i valorizar el patrimoni històric, religiós i forestal del Monte Sacre de Orta.

Història

En 1590 varen començar les obres de construcció del convent, per a acollir a una comunitat de Franciscanos Capuchinos, i de les capelles dedicades a la vida de Sant Francisco. L'idea va nàixer en la mateixa Comunitat de Orta, que des de feya cinquanta anys venerava en el mont una estàtua de el XV de la Verge de la Pietat, pero l'impuls decisiu ho va donar l'abad de Novara Amico Canobio.

El proyecte que en el seu orige prevea trentassís capellas, distribuïdes en un itinerari que s'articulava en espiral per la pendent del promontori, se li va confiar al pare capuchino Cleto dona Castelleto Ticino. La realisació de les obres va ser seguida de prop pel bisbe de Novara Carlo Bascapè que, convençut de la gran importància que el mont podia tindre per a instruir al poble dels creents, va controlar i va corregir personalment el proyecte, intentant que fora accessible el recorregut i cuidant la successió correcta dels episodis. El bisbe donó personalment la tercera capella, dedicada a la “renúncia de Sant Francisco als bens del món en les mans del bisbe”. En esta fase de les obres, caracterisada per solucions arquitectòniques basades en models tarde renacentístas, varen participar famosos artistes es Milà i de Novara.

Cap a la mitat de el XVII un profunt va canviar va afectar la forma de vore i d'entendre l'itinerari sagrat, es va propondre en clau de fulgurant barroc. El protagoniste d'este periodo va ser l'escultor Dionigi Bussola, que va renovar profundament la colocació dels grups escultòrics i sostituyó les antigues celosías de fusta, colocades entre l'espectador i l'escena, per fines reixes de ferro. En el XVIII l'arquitectura del Monte Sacre va sofrir l'invasió d'un nou i refinat gust rococó, al que li va succeir posteriorment el model neoclàssic.

Enllaços externs

Commons