SN 2024ggi

SN 2024ggi va ser un event de supernova de tipo II que va ocórrer en la galàxia espiral NGC 3621, prop de 6.6 Mpc de la Terra en la constelació de Hidra. Va ser descoberta usant el sistema ATLAS l'11 d'abril de 2024, a les 03:21 UTC.[1] És una de les supernovas més propenques descobertes fins a la data. L'explosió va produir 2×1044 J d'energia. L'estrela que va produir esta explosió tenia al voltant de 15 masses solars, i un radi d'al voltant de 500 ràdios solars.
Gràcies a que numerosos telescopis varen observar a SN 2024ggi a penes unes hores o dies despuix de l'explosió, va ser possible caracterisar-la i estudiar-l'en profunditat.
Característiques

Els observatoris Les Campanes i Gemini Sur varen ajudar a determinar moltes de les propietats i característiques de SN 2024ggi a través de fotometria òptica i espectroscòpia durant la seua fase nebular. Açò va ser per a determinar característiques de la supernova, com la massa de la seua estrela progenitora, possibles asimetria en l'eyecció de la supernova, i possibles interaccions en les seues discs circunestelares. Estos estudis varen mostrar que l'estrela progenitora era una estrela de seqüència principal d'edat 0 (ZAMS) que tenia una massa de 12 a 15 M☉ i un radi de 517 R☉. L'estrela va tindre una possible taxa de pèrdua de 4×10−3 M☉ per any (assumint vents estelars de 10 km/s).[2][3] Els perfils de llínea de SN 2024ggi exhibixen sol canvis menors, lo que sugerix que l'eyecció va ser majorment simètrica. Estos perfils de llínea també varen mostrar que existia un cúmul de material ric en oxigen que es movia cap a l'observador. L'explosió va sintetisar al voltant de 0.05–0.06 M☉ de níquel 56.[4]
Sembla haver existit una interacció entre la matèria eyectada per la supernova i el dens material circunestelar circumdant. La matèria eyectada havia engolgut el material circunestelar, lo que va provocar que emergira en una envoltura rica en hidrogen.[5]
Descobriment

SN 2024ggi va ser descoberta l'11 d'abril de 2024. Aproximadament 5.8 hores despuix de l'explosió, el buscador de kilonovas (Kinder) va realisar una observació de seguiment fotomètrica multibanda d'alta cadència de fase primerenca. Estes observacions varen mostrar que entre 13.8 i 18.8 hores despuix de l'explosió, SN 2024ggi es va tornar més blava, lo que va indicar que s'estava produint un escenari de ruptura d'ona de choc de vent (SBO). Al voltant de les 17 hores, va mostrar característiques de centelleig d'alta ionisació d'espècies com llínees de Balmer, He I, C III i N III.[3]
Referències
- ↑ «2024ggi | Transient Name Server». www.wis-tns.org. Consultat el 2026-03-23.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «SN 2024ggi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.