Anar al contingut

SABIA-Mar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El SABIA-Mar (Satélite de Aplicaciones Btorrades en la Información Ambiental de la Mar, prèviament Satèlits Argentí-Brasilers per a Informació Ambiental de la Mar i originalment cridat SAC-E per la CONAE), és una futura constelació de satèlits argentina brasilera.[1] L'objectiu de la missió és l'estudi de la biósfera oceànica, els seus canvis en el temps i com reacciona i afecta a l'activitat humana.[2] Se centra en el monitoreo de les superfícies oceàniques, especialment els estudis de l'ecosistema oceànic, el cicle del carbono, els hàbitats marins i el mapage.[3][4]

Originalment la colaboració entre Argentina (per part de la CONAE) i Brasil (per part de l'AEB/INPE) es tractava de dos satèlits idèntics en a on Argentina era l'encarregada de la càrrega útil mentres que Brasil proveeria el segment de vol.[3][4] Pero finalment es va decidir que cada país construïxca el seu propi satèlit.[5]

Història

El llavors president de l'Agència Espacial Brasilera Carlos Ganem presenta davant periodistes el VS-30, un eixida sonda argentí-brasiler. L'integració regional va iniciar un procés de cooperació entre les agències espacials d'abdós països.

En la década dels 90 els programes espacials d'Argentina i Brasil varen passar de mans militars a civils. En Argentina, la Comissió Nacional d'Investigacions Espacials de la Força Aérea Argentina va ser convertida en la Comissió Nacional d'Activitats Espacials en maig de 1991, despuix de la cancelació del programa del Programa Còndor.[6] Mentres que en Brasil, en febrer de 1994, es crea l'Agència Espacial Brasilera per a reemplaçar el vell comité cívic-militar denominat Comissió Brasilera d'Activitats Espacials (COABE), el qual estava presidit per l'Estat Major de les Forces Armades de Brasil.


En eixa mateixa década, abdós països varen començar un progrés d'integració despuix del fi de les dictadures i la creació del Mercosur. Encara que abdós nacions varen ser rivals des de la década de 1950 en el camp científic, les noves relaciones diplomàtiques va permetre la firma de varis acorts de cooperació en el camp com la creació de l'Agència Brasiler-Argentina de Contabilitat i Control de Materials Nuclears (ABACC) per a verificar les promeses d'abdós països d'utilisar l'energia nuclear només en fins pacífics.

Argentina va reiniciar el seu programa espacial en la série "SAC" (Satèlits d'Aplicacions Científiques) en 1991,[7] sent els primers satèlits de la família el SAC-B, SAC-A i SAC-C. A mida que l'últim proyecte va ser alvançant, la CONAE va utilisar les facilitats del Institut Nacional d'Investigació Espacial del Brasil per a realisar proves ambientals del satèlit.[8][9]

Entre els anys 1996 i 1997 es varen realisar múltiples reunions tècniques entre la CONAE i el INPE. En estes reunions, varen ser definides les àrees d'interés mutu en l'us de la ciència i tecnologia espacial, entre les que s'inclourien l'evaluació i monitoreo del mig ambient i dels recursos naturals. Estes reunions varen donar frut al "Acort Marc Intergovernamental sobre Cooperació en Aplicacions Pacífiques de Ciència i Tecnologia Espacial", firmat en abril de 1996.[10][11]

En el marc d'este acort, es va plantejar la possibilitat de la construcció del Satèlit Argentí Brasiler d'Informació en Aigua Aliments i Ambient, es terminaria firmant un protocol entre la CONAE i la AEB sobre el proyecte en novembre de 1998.[10]


No obstant despuix de la firma del protocol, el proyecte va estar en "stand by" mentres la CONAE i la AEB alvançaven en atres proyectes, tals com el SAC-D / Aquarius i el SAOCOM per la part argentina i el Programa de Satèlits de Recursos Terrestres China-Brasil per la part brasilera. Va haver varis intents de reactivar el programa, en 2007, 2011 i 2012.[12][13][11]

En setembre de 2014, la CONAE va rebre un préstam de 70 millons de dólars per part del CAF-Banc de Desenroll d'Amèrica Llatina per a finançar el proyecte.[14] Eixe mateix any, la CONAE abandonaria l'us de la nomenclatura SAC-E.[15]

En abril de 2018, el satèlit SABIA-Mar 1 va superar la Revisió Crítica de Disseny del Segment de Vol, dita revisió es va portar a terme en les facilitats d'INVAP en Sant Carlos de Bariloche, del 16 al 20 d'abril de 2018.[5] A pesar d'este alvanç pel costat argentí, l'agència brasilera manté parat el proyecte.[16]

SABIA-Mar 1

SABIA-Mar 1 serà construït per l'empresa argentina INVAP, a on ells actuen com el contractiste i integrador principal, brindant dos instruments al satèlit. Està dissenyat per a tindre una vida útil de 5 anys i volar en una Òrbita sincrónica al sol en una freqüència de revisió de quatre dies.[17] [4]


El satèlit va superar la Revisió preliminar del disseny en abril de 2016, en abril de 2018 va superar la Revisió Crítica de Disseny del Segment de Vol, i en abril de 2023 la Revisió Crítica de Disseny de la missió.[18][5][19][20]

SABIA-Mar 2

El SABIA-Mar 2 serà construït en Brasil basat en el segment de vol del Amazônia-1, un atre satèlit d'observació de la terra dissenyat completament per el INPE. Tindrà un mòdul de servici en una massa seca de 292 kg i 304 vats de potència, i un mòdul de càrrega útil en una massa de 219 kg i 260 vats de potència.[21]

Instruments

Font:[4][22] 

Global House: Cambra multiespectral i una cambra CCD en una resolució d'1.1 quilómetros.
Cambra Regional: Cambra multiespectral en una resolució de 200 metros.
Cambra SST
Cambres VIS-NIR i NIR-SWIR
Cambra tèrmica TIR
Sistema de Colecció de Senyes DCS
Dosímetro de radiació Liulin
Secció de comunicació en la terra

Vore també

Satèlits de l'Argentina
CONAE
AEB
Satèlits Brasilers

Enllaços externs

Commons 

CONAE, Pàgina oficial
Satèlits del Pla Espacial Argentí
INVAP, Pàgina oficial

Referències

  1. ↑ «seua-insígnia La missió SABIA-Mar té la seua insígnia», CONAE, 14 de març de 2022. Consultat el 14 de març de 2022.
  2. ↑ «CONAE National Space Program» (10 de febrer de 2016). Archivat des de l'original, el 26 d'agost de 2016. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Pla Diretor 2011 - 2015» (en portugués). INPE. Consultat el 6 de març de 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «The SIBIA_Mar Mission». Ioccg.org. Consultat el 6 de març de 2014.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada conaecdranuncio
  6. ↑ Menem, Carlos. «Decrete Nacional 995/91» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 24 de novembre de 2007. Consultat el 13 de febrer de 2009.
  7. ↑ «Serà llançat un nou satèlit científic realisat en el país», Clarín, 16 d'octubre de 1996. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  8. ↑ «Un proyecte internacional», Clarín, 22 de novembre de 2000. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  9. ↑ «Participació internacional en el SAC-C» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 16 de giner de 2019. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Antecedents SAC-E» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 30 de novembre de 2010. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Brasil i Argentina reactiven el programa SABIA Mar», Infoespacial, 22 de novembre de 2012. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  12. ↑ «Anuncien proyectes de cooperació nuclear», La Nació (Argentina), 22 de novembre de 2007. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  13. ↑ «Brasil i Argentina asseguren l'alvanç de dos satèlits d'observació oceanogràfica SABIA-MAR 1», Infoespacial, 24 de maig de 2011. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  14. ↑ «Argentina destina 70 millons de dólars al futur satèlit SABIA-Mar», Infoespacial, 9 de setembre de 2014. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  15. ↑ «Introducció SABIA MAR» (en espanyol) (13 d'agost de 2014). Archivat des de l'original, el 13 d'agost de 2014. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  16. ↑ «ha-que-recolzar-el-desenroll-tecnologico/ Fernando Hisas: “Si volem eixir de la pobrea cal recolzar el desenroll tecnològic”», TSS, 10 de maig de 2018. Consultat el 11 de maig de 2018.
  17. ↑ «SABIA-Mar» (en espanyol). INVAP. Archivat des de l'original, el 25 d'agost de 2016. Consultat el 22 d'agost de 2016.
  18. ↑ «Revisió Preliminar de Disseny (PDR) Proyecte SABIA-Mar» (en espanyol). CONAE (abril de 2016). Archivat des de l'original, el 26 d'agost de 2016. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  19. ↑ «SABIA Mar-1 inicia la seua fabricació», LATAM Satelital, 28 d'abril de 2018. Consultat el 28 d'abril de 2018.
  20. ↑ «a-la-mision-sapient-mar Llum vert per a la Missió SABIA-Mar», CONAE, 3 de maig de 2023. Consultat el 8 de maig de 2023.
  21. ↑ «SABIA-MAR-Phase A Final Report (SB-010400-IA-00100-A)». CONAE (19 de novembre de 2013). Archivat des de l'original, el 26 d'agost de 2016. Consultat el 29 d'abril de 2018.
  22. ↑ «La Missió SABIA-Mar alvança en un nou ensaig sobre el model de vol», CONAE, 30 d'abril de 2021. Consultat el 1 de maig de 2021.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=SABIA-Mar&oldid=1605242»