Image multiespectral
Archiu:NASA SDO multispectral view of the Sun, September 2011.ogv Una image multiespectral és la que captura senyes d'imàgens dins de rancs de llongitut d'ona específics a través del espectre electromagnètic. Les llongituts d'ona poden estar separades per filtres o per mig de l'us d'instruments sensibles a llongituts d'ona particulars, inclosa la llum de freqüències més allà del ranc de llum visible, com infrarroig i ultravioleta. L'obtenció d'imàgens espectrals pot permetre l'extracció d'informació adicional que l'ull humà no captura en els seus receptors roig, vert i blau.
Va ser desenrollada originalment per a imàgens obtingudes des de l'espai[1] aixina com en l'aplicació de l'anàlisis de documents i la pintura, en les primeres missions dels satèlits Landsat entorn als 70 , sent els primers en explotar de manera madura la captura de l'image de diverses bandes.[2]
L'image multiespectral dividix la llum en un chicotet número (normalment de 3 a 15) de bandes espectrals. L'obtenció d'imàgens hiperespectrales és un cas especial d'imàgens espectrals a on a sovint hi ha centenars de bandes espectrals contigües.[3]
La tecnologia que estudia i tracta la captura multiespectral és abordada per la branca de coneiximent de la teledetección, associada a l'estudi de la superfície terrestre.
Orige
Gràcies a la creació dels satèlits Landsat, l'aplicació de les tècniques relacionades en la teledetección es varen instaurar en la societat de manera primerenca, concretament en els 80'. L'estudi sobre les tècniques per a capturar imàgens multiespectrales varen ser prenent més presència fins a aplegar al seu punt àlgit en la popularisació de l'image digital a principis de el XXI.
Procediment

És capturada a bordo de la cambra multibanda del satèlit per mig d'una série de detectors fotoeléctricos que transformen els nivells de radiancia, procedents de la superfície terrestre, en valors numèrics que es denominen nivells digitals. El valor del nivell corresponent a un píxel serà, d'esta manera, proporcional a l'intensitat de radiancia procedent del terreny. Per a això s'utilisen dispositius de conversió analògic-digital.[4]
Dins dels sensors de la teledetección, específicament dins de les càmares fotogràfiques utilisades en esta branca, la cambra multiespectral és el cas més especial. Poden utilisar-se fins a 9 cambres, encara que lo habitual és 4 o 6.[5]
Este procediment de formació de l'image digital es repetix per a cada una de les bandes generant-se com a resultat final una matriu tridimensional en la que el valor del nivell digital de cada píxel està ubicat en una fila, una columna i una banda. D'esta manera es falca el concepte d'image multiespectral.
El número de bandes varia considerablement d'uns sensors a uns atres i s'ajusta al propòsit per al qual varen ser concebuts. Aixina, a modo d'eixemple, el satèlit SPOT conta en 4 bandes, el LANDSAT en 7 i el NOAA en 5. Alguns sensors fan del número de bandes la seua qualitat principal, contant en un número extraordinàriament gran, que pot superar les 200 (En este cas parlem de sensors hiperespectrales).
Referències
- ↑ R.A. Schowengerdt. Remote sensing: Models and methods for image processing, Academic Press, 3rd ed., (2007)
- ↑ Uzal, José Manuel Pereira (2020-01-21). Diagnòstic per image en bandes no visibles sobre patrimoni cultural: Una aproximació a l'image infrarroja, ultravioleta, fluorescència i anàlisis d'image (en es), Books on Demand. ISBN 978-84-1326-121-8. Consultat el 2021-12-15.
- ↑ Hagen, Nathan; Kudenov, Michael W.. Optical Engineering (ed.): «Review of snapshot spectral imaging technologies». Spie. Digital Library. Archivat des de l'original, el 20 de setembre de 2015.
- ↑ Teledeteccion: Nocions i Aplicacions (en es), carlos perez. ISBN 978-84-611-1613-3. Consultat el 2021-12-14.
- ↑ Nebot, José A. (2001). Teledetección (en es), Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-4220-6. Consultat el 2021-12-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imagen multiespectral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.