Radiancia espectral

Archiu:Wiens law.svg

Curves de radiancia espectral per a distintes temperatures donades per la llei de Planck.

En radiometria la radiancia espectral o intensitat específica és la radiancia per unitat d'àngul sòlit per unitat de freqüència o llongitut d'ona emesa per una superfície.

La seua unitat en el SI és el vat per metro quadrat per estereoradiant per Hercio (W m^-2 sr^-1 Hz^-1) en el cas de l'anàlisis d'espectre en freqüència, i el vat per metro cúbic per estereoradiant (W m^{-3} sr^{-1}) en el cas de llongitut d'ona.

Quan un cos negre es troba a una temperatura absoluta $T$, la llei que rig l'emissió d'este és la llei de Planck, la qual descriu dita emissió a través de la seua radiancia espectral:

$L_{\nu }(\nu ,T)=\frac{2h{\nu }^3}{c^2}\frac{1}{e^{\frac{h\nu }{kT}}-1}$

A on $h$ és la constant de Planck, $\nu$ és la freqüència i $k$ és la constant de Boltzmann.

La radiancia espectral pot interpretar-se com la distribució de radiancia en freqüència o llongitut d'ona, ya que el seu propòsit és ser integrada entre certes freqüències per a obtindre la radiancia emesa per una superfície dins del ranc de freqüències. Les curves de radiancia espectral poden especificar la taxa de radiancia que és emesa en certa llongitut d'ona, respecte a la radiancia total emesa.