Anar al contingut

Sí-mateix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore sí mateix (desambiguaació).
Mandala.

Sí-mateix (en original alemà selbst, en anglés self) és definit pel psiquiatra i sicòlec suís Carl Gustav Jung com l'arquetip central de lo inconscient colectiu, l'arquetip de la jerarquia. La totalitat del home. «El sí-mateixa és una unió dels oposts κατ' εξοχήν (per excelència)». Es representa simbòlicament pel círcul, cuaternitat, chiquet, mandala, chacana, etc. Representa el fi últim del procés d'individuaació.[1]

El sí-mateixa és una magnitut anteposta al «yo conscient». Comprén no només la «psique conscient», sino també lo «inconscient», i per això és, per aixina dir-ho, una personalitat que «també» som... No existix possibilitat alguna d'alcançar també una «consciència» aproximativa del sí-mateixa, puix per més que vullgam fer-ho conscient sempre existirà una cantitat indeterminada i indeterminable de «inconscient» que pertany a la totalitat del sí-mateixa.
El sí-mateixa és no només el «centre», sino també aquell àmbit que tanca la «consciència» i lo «inconscient»; és el centre d'esta «totalitat» com el «yo» és «el centre de la consciència».
El sí-mateixa és també «la meta de la vida», puix és l'expressió més completa de la combinació del destí que es diu individu.

El sí-mateixa en psicologia analítica és un concepte dinàmic que ha sofrit numeroses modificacions des de que va ser conceptualizado per primera volta com un dels arquetips junguianos.[2]

Històricament, el sí-mateixa, segons Carl Gustav Jung, significa l'unificació de la consciència i lo inconscient en una persona, i representa la psique com un tot.[3] La seua realisació és producte de l'individuación, que en la seua opinió és el procés d'integració de varis aspectes de la personalitat. Per a Jung, el sí-mateixa és un tot abarcador que actua com a contenidor.[4][5]

Definició

Podríem donar una doble definició al concepte de sí-mateixa:

Image arquetípica de totalitat, experimentada com poder transpersonal que conferix sentit a la vida; per eixemple: Crist, Buda, figures-mana-la.

El «símbol de Crist» té suma importància per a la psicologia, perque és tal volta, junt en la figura de Buddha, el símbol més desenrollat i diferenciat del sí-mateixa.[6]

Teòricament, centre i totalitat de la psique, vivenciado com allò que governa a l'individu i cap a lo que es dirigix inconscientment. Principi de coherència, estructura i organisació que rig l'equilibri i l'integració dels continguts sicològics.

Sense la vivència dels oposts no existix experiència de la totalitat i, per això, tampoc un accés interior a les figures sagrades.[7]

Hipòtesis de dos centres

El punt central representa el yo, mentres que es pot dir que el sí-mateixa consistix en el tot en el punt centrat.

L'idea de que hi ha dos centres de la personalitat va distinguir a la psicologia junguiana en un moment donat. El yo ha segut vist com el centre de la consciència, mentres que el sí-mateixa es definix com el centre de la personalitat total, que inclou la consciència, lo inconscient i el yo; el sí-mateixa és tant el tot com el centre. Mentres que el yo és un centre autònom del círcul contingut dins de la totalitat, el sí-mateixa pot entendre's com el círcul major.[5][8]

Vore també

Referències

  1. ↑ del Castell, Olivia(Juliol de 2018).seua-importància-per a-la-psicologi%CC%81a-cli%CC%81nica-Olivia-del-Castell.pdf «El Sí-mateixa de Jung i la seua importància per a la psicologia clínica».Societat Espanyola de Psicologia Analítica.Barcelona:Consultat el 15 d'agost de 2018.
  2. ↑ Redfearn, J.W.T. (1985). My Self, My Many Selves, Academic Press, p. 25. ISBN 0-12-584555-3.
  3. ↑ Joseph L. Henderson, "Ancient Myths and Modern Man" en C. G. Jung ed., Man and his Symbols (Londres, 1978), p. 120
  4. ↑ (2017) Research in the social scientific study of religion, Village, Andrew, Hood, Ralph W., Jr., Leiden: BRILL, pp. 74. OCLC 994146016. ISBN 9789004348936.
  5. ↑ 5,0 5,1 Lawson, Thomas T. (2008). Carl Jung, Darwin of the mind, London: Karnac, pp. 161. OCLC 727944810. ISBN 9781849406420.
  6. ↑ Carl Gustav Jung (2005). Obres completes. Volum 12. Psicologia i alquímia. I. Introducció a la problemàtica sicològica religiosa de l'alquímia. II. 3. D. Sobre el simbolísmo del sí-mateix, Madrit: Editorial Trotta, pp. 20, § 22.
  7. ↑ Ibíd. 21, § 24.
  8. ↑ Zweig, Connie (1991). Meeting the Shadow, Los Angeles: J.P. Tarcher. ISBN 0-87477-618-X. p. 24.

Bibliografia


Referències