Romanç navarresa

Romanç navarresa

La romanç navarresa és una de les llengües iberorromances extintes, que va ser usada durant els sigles X al XVII en el regne de Navarra. Ademés de l'us del llatí migeval, present com a fenomen general en tota Europa occidental, i del occità, més esporàdicament, «en romanç navarresa està escrita la pràctica totalitat de la documentació migeval navarresa, pública i privada.»

Segons afirmen llingüistes, este dialecte romànic, «tant pel seu naiximent en un mig geogràfic sustentador de la llengua vasca com per la seua coexistència secular en esta, l'orige i desenroll del navarrés oferix problemes i característiques peculiars en l'història de la llingüística espanyola.» A pesar del volum de «texts llegals i cronísticos de la romanç navarresa» fins a començos del XX s'ha considerat «que estaven composts en castellà o en provençal o en una mescla d'abdós».

La romanç navarresa està, segons pareix inclós, sense major raó que ho justifique, en eixa família de fets rars i curiosos el coneiximent dels quals és patrimoni exclusiu d'un curt grup d'iniciats. No és molt més popular que el cario, en la diferència en contra de que l'immensa majoria evitaria pronunciar-se sobre l'existència d'este, mentres que molts exclourien, sense pensar-ho molt, una romanç navarresa-aragonés del món de la realitat.

Luis Michelena, Notes sobre les llengües de la Navarra migeval, 1971

Registre de tesoreria en la Cambra de Comptos de Navarra de 1402 (AGN, Comptos Reg. 267)

Context filològic

Ricardo Cierbide resumix en 1980 el fet de que «a lo llarc dels sigles, especialment des de fins del xv, navarresos i no navarresos varen mostrar ignorança del fet llingüístic de l'existència de la romanç navarresa i ho varen considerar pura i simplement com a castellà.» Estes postures han perdurat fins a 1970, en puntuals salvetat.

En la seua obra sobre la lliteratura navarresa, el catedràtic de lliteratura de l'Universitat de Navarra, Carlos Mata Induráin, dia que la romanç navarresa «és el dialecte romanç derivada del llatí en territori navarrés, tradicionalment estudiat en conjunt en l'aragonés —navarrés-aragonés—, encara que en traces llingüístiques pròpies que permeten diferenciar-ho, segons varen demostrar els estudis de Fernando González Ollé i Carmen Saralegui», ademés de Ricardo Cierbide, entre uns atres. Recalca també este autor que «la romanç navarresa va ser la llengua oficial de la Cort navarresa, ya que facilitava els contactes en els atres regnes cristians».

Heterogeneïtat llingüística migeval

El mateix filòlec navarrés afirma:

Diversos autors coincidixen en afirmar que el territori poblat per les tribus vasques en l'época anterior a la romanización estava llunt de ser unilingüe. (...)
En atres paraules, que la llengua vasca no ha aplegat a ser en temps històrics el mig d'expressió total de la vida del poble vasc. Inclús dins de la Vasconia tradicional, àrees alaveses, navarreses i vizcaíno semblen estar totalment romanizades, quan cap al s. X la documentació escomença a fer-se abundant.
Dins d'esta mateixa zona, creuada en algunes parts per camins molt freqüentats, el bilingüisme ha degut estar, per necessitat, sempre prou estés, encara que en intensitat molt variable.
El vasc era la llengua de l'intimitat familiar i de les relacions privades i no va intentar competir, sino en molt escassa mida, en el llatí i després en la romanç en la vida pública. Quan s'aplegava a donar constància per escrit dels actes públics de qualsevol orde era deixat de costat.

Ricardo Cierbide, Entorn a la problemàtica llingüística en la Navarra migeval (La romanç navarresa), 1980.

També de forma anàloga s'expressa Fernando González Ollé quan senyala que:

Front a una població majoritària rural, formada de llauros i pastors o artesans i servidors en les viles de parla vasca, analfabeta, existia un estament minoritari, dirigent, romanizado urbà (inicialment a lo manco, seria preferible dir palaciano i cenobial) de noblea i clerecía (en el sentit migeval d'este últim terme) i, en menys grau, militars subalternos i comerciants bilingües, els models culturals dels quals —l'escritura entre ells— eren d'orige llatí

Fernando González Ollé, Vascuence i romanç en l'Història llingüística de Navarra, 1970

Copia de 1530 d'ordenances municipals d'Estella del XV en romanç navarresa regulant l'ofici del juge encarregat de protegir les heredades del seu terme (Archiu Municipal d'Estella, Fondos Especials, n.º 70, ff. 1r-11v)

El naiximent i eclosió de la romanç: la romanisació com a base

Segons afirma González Ollé, el naiximent de la romanç navarresa, en excepció de la Ribera de Navarra, «ocorre en un mig vascohablante» a on es desenrolla «i, a través d'ell i a la seua costa, es difon social i territorialmente.» Esta «situació primigènia» és «comuna en el castellà, a lo manco en part, segons l'alcanç que cada cual otorgue, respecte a este, al substrat vascónico, indubitable per al cas de Navarra, a on la convivència personal ordinària —no ya l'estricta d'adstrato— s'ha mantingut fins al present (en molt variable grau, segons les époques i zones).»

Esta génesis «precisa contar en la conjunció de varis factors»:

• La romanisació de gran part de l'actual territori conegut com Navarra en una «extensió horisontal i intensitat vertical pública» cada volta majors a tenor de les aportacions que realisen regularment l'arqueologia i l'onomàstica.
• Pel paper eixercitat, «els vascones, segons les fonts escrites, constituïxen un element de respal per a la conquista romana» favorint esta llabor cooperativa en factor motivador de les creixents fundacions sobre el territori convertit «en el lloc de pas de les tropes romanes que participen en les lluites contra els càntabres i astures.»
• El desplegament de la ret viària de calçades romanes per este territori, tant de vies principals (entre Bordeus i Astorga o entre Tarragona i Astorga) com d'atres més secundàries (entre Pamplona i Saragossa per Santacara, o entre Gallipienzo i Eslava fins a Olite i Cascante) favorix la proliferació de mansions al peu de les mateixes.

És prou plausible i possible que, despuix de la desaparició de l'autoritat romana, s'haguera produït una recuperació de l'espai dels vascones durant l'etapa final de l'Imperi romà. No obstant, este procés es voria frenat, i inclús revertit paulatinament, en la formació de les llengües iberorromances que possiblement varen tindre diversos focs inicials en el seu génesis.

Un de tals focs es podria localisar en l'espai banyat pel curs mig del riu Aragó, entre Tiermas i Gallipienzo, aixina com pel riu Onsella (Valdonsella), una regió posteriorment disputada per aragonesos i pamploneses a on es verifica el naiximent, primer, del regne de Pamplona, a la parell que el comtat d'Aragó que, més vesprada, es convertirà en regne, compartint inclús els ocupants del tro, pero en una expansió superior en terreny i temps a l'anterior fins a finals de l'Edat Mija. En aquelles primeres etapes hi ha constància documental del sorgiment de Sancho Garcés I (905-925) en els aledaño de la Serra de Leire.

Navarro, aragonés i rioixà: trencant vells postulats

Carlos III de Navarra concedix a Tudela el títul de ciutat (Tudela, 20 de maig de 1390) - Exposició sobre «Carlos III de Navarra, el rei del bon govern. 1387-1425» (2025-2026). Archiu Municipal de Tudela. Pergamí en romanç navarresa en sagell del rei en cera verda pendent sobre fils de seda.

A principis del XX s'ha vinculat en l'aragonés, cridant a abdós l'idioma navarroaragonés, encara que en una clara imprecisió ya que faltaven estudis comparatius sérios i equilibrats, havent una abundant bibliografia sobre «els texts antics i parles modernes d'Aragó» que no tenia a penes contrapartida «en els seus congèneres de Navarra». L'autoritat de Ramón Menéndez Pidal en esta matèria va assentar el compost navarroaragonés, secundat, sense major estudi, per atres autors, donant per suposta la falta d'una diferenciació substancial entre el navarrés i l'aragonés, inclús el rioixà i alcançant «el ranc de doctrina de general acceptació» que eren simples denominacions d'una mateixa llengua, pero sense que es puga afirmar «cóm s'ha procedit per a afirmar eixa identitat» davant la carència «d'un procés regular d'estudis previs» que coadjuvaran a tal afirmació.

Pel contrari, durant l'últim terç del XX es perceben inicials esforços per a paliar «esta perpectiva, tan desoladora, de l'estat de coneiximent de la romanç navarresa» en la tesis doctoral de Ricardo Cierbide, romanç navarresa antiga: (sigles X al XV : estudi realisat sobre documents originals), presentada en l'Universitat Complutense de Madrit en 1970, i en l'extens artícul de Fernando González Ollé, La romanç navarresa, l'objectiu de la qual era demostrar «l'existència d'una llengua romànica pròpia en este territori.» Abdós fets varen resultar determinants en el canvi de rumbo en esta matèria en les següents décades.

Tempranamente (1975) tenim la tesis doctoral, promoguda des de la Càtedra de Gramàtica Històrica de l'Universitat de Saragossa, sobre "La romanç navarresa en els manuscrits del fur antic del Fur General de Navarra" a on l'autora, María Àngels Líban Zumalacárregui, (després catedràtica de Llengua Espanyola en l'Universitat del País Vasc) va colaborar en esta aportació a l'edició crítica del cridat Fur Antic que va acabar integrat en el Fur General de Navarra iniciat en el Departament d'Història Medieval d'aquella universitat. En la seua investigació s'aporten numeroses grafies i elements fonètics, morfològics i sintàctics que caracterisen a la romanç navarresa empleat en la seua redacció.

En 1993 es presenta la tesis doctoral Carmela Pérez-Salazar Resano va publicar la seua tesis en 1995 sobre La romanç navarresa en documents reals del sigle XIV (1322-1349), un estudi llingüístic d'una colecció documental diplomàtica, en uns 300 documents reals escrits en llatí, en romanç navarresa i francés antic, per a demostrar «que el desenroll d'esta romanç cap a les solucions castellanes es va deure més a evolució pròpia que a castellanisació.» En 1995, en la mateixa llínea, Cristina Tabernero Sala va presentar la seua investigació sobre La configuració del vocabulari en la romanç navarresa: estudi sobre documents reals dels sigles XIII i XIV, a on «l'autora defén l'identitat lèxica pròpia de la romanç navarresa durant l'Edat Mija, al mateix temps que profundisa en les relacions lèxiques d'esta romanç en l'aragonés, el francés i l'occità.»

Per últim, un any despuix (1996), Manuel Alvar va publicar el seu Manual de dialectologia hispànica: L'espanyol d'Espanya a on «per primera volta en un manual de dialectologia té entrada el navarrés.» Va ser escrit per Fernando González Ollé, que procedix a justificar «la precària atenció mereixcuda» que «sol situar-se baix navarroaragonés o navarrés-aragonés» encara que sense meréixer atenció pròpia alguna mentres, pel contrari, existixen «atres casos d'individualisació dialectològica» derivades «de l'existència de divisions polítiques migevals o per la seua continuació com a regions tradicionals o administratives». També en el mateix llibre, separat, antecedix també el capítul sobre el Aragonés firmat pel propi Manuel Alvar.

Cantar de Roncesvalles (ff. 1v-2r) en romanç navarresa (Archiu Real i General de Navarra)

Context històric

El text més antic conegut en romanç navarresa sembla ser la concessió del Fur de Jaca en 1171 als habitants del Pueyo de Castillón de Sangüesa per part de Sancho el Sabio:

esta població fago a pró, é a salvamiento de mio regno, en el Puyo de Castillón sobre Sangüesa, é del Puyo é dels atres logares que lis ei donat per térmens. I dó, a mios pobladors de Castillon, franquea que qoal es volguera mercaderia, trayan en tot el meu regno, senar donen peage ni en terra ni en mar. I dolis franquea que lures ganados pascan é vagen per tot el meu regno, foras en els vedados dels cavalls.

La demografia llingüística històrica considera que, al marge de l'utilisació en les ciutats de la Navarra migeval d'idiomes com el gascó, el castellà o el provençal, durant la Baixa Edat Mija la romanç navarresa es parlava més intensament al sur de les valls dels rius Ega, Arga i Aragó.

En l'arribada al tro de Navarra de les primeres dinasties franceses sembla convertir-se l'idioma en una qüestió "nacional" (front als estranys que comencen a ser constants en la cort navarresa) promovent-se un progressiu us, en detriment del llatí, en la documentació oficial. Seria la romanç navarresa la llengua que, a partir del XIII i especialment del XIV seria predominant en la cort i en la cancelleria real, i en la que estarien escrits una gran part de la documentació de la realea navarresa. En 1255, durant l'homenage de fidelitat prestat a Teobaldo II, varis senyors navarresos es comprometien a respestar a la «vostra gent de la llengua francessa i d'una atra llengua qualquier que en el vostre servici siga». El llenguage, o el seu desconeiximent, era requisit determinant explícitament comunicat a l'ocupant del tro durant la cerimònia de l'alçament del rei per a determinar als naturals del país i al «ombre d'una atra terra, o d'estranio logar o d'estranio lengoage» a l'hora de nomenaments de càrrecs.

Més encara passa expressament a ser identificat ya des de 1329, en les Corts d'Olite, com la llengua oficial del regne, sent designada en la documentació com lengoage de Navarra, expressament tornada en 1350, durant la coronació real de Carlos II, scripta in ydiomate [Navarre] terre, o en 1390, durant la coronació del seu successor, Carlos III, ydiomate Navarre terre. De manera singular, tant el Fur General de Navarra, obra cim del dret privat navarrés migeval, com els seus amilloraments estan escrits en romanç navarresa.

A partir del XV el contacte de la romanç navarresa en l'idioma castellà aniria produint un fenomen de convergència entre les dos llengües, fenomen que desembocaria ya en el XVI en la seua completa substitució pel castellà.

Context documental

Còdex del Fur General de Navarra (XIV), escrit en romanç navarresa. Archiu Real i General de Navarra.

Ademés del Liber Regum, «la primera crònica hispana escrita en llengua vernàcula i potser el primer escrita romanç de les lletres hispàniques», de la Crònica d’Espayña, de García d'Eugui, de la Crònica, de Garcí López de Roncesvalles, i de la Crònica dels Reis de Navarra, del Príncip de Viana, cal mencionar les notícies genealògiques que arrepleguen, en el seu final, al­gunos manuscrits del Fur General de Navarra. En la denominació de Coró­nicas navarreses han segut editades per Antonio Ubieto Arteta, per a qui estos breus texts varen tindre vida independent, anterior a la seua inclusió en la compi­lación llegal.

També cal citar en este apartat la relació Des d'Estella a Sevilla. Contes d'un viage (1352).

El manuscrit titulat Llibre de les generacions en una lletra del XVI, copia una obra de Martín de Larraya que va ser escrit entre 1258 i 1270. El seu valor històric i lliterari és escàs, pero el llingüístic, per contra, és més interessant ya que conté un text relativament primerenc pero la còpia és tardana i encara en ella persistixen «en intensitat múltiples traces del dialecte navarrés, por cuanto des de fins del sigle xv —i encara abans— la llengua de la documentació navarresa apareix profun­damente castellanizada.» Lo mateixa succeïx generalment en atres texts històrics navarresos contemporàneus d'est: la Crònica dels Reis de Navarra, de Diego Ramírez de Ávalos de la Piscina o en la Suma de les cròniques de Navarra d'autor anònim.

Privilegi de l'Unió (1423) redactat en romanç navarresa

Pervivencias

De la mateixa manera que ocorre en l'àrea en la que antigament es parlava aragonés i que va experimentar un procés de castellanisació, el lèxic i les parles castellanes del centre, sur i est de Navarra han mantingut fins a data recent o conserven hui en dia traces identificatius de la romanç navarresa, com l'aversió a les paraules esdrújulas.

Específicament són achacables a la pervivencia de formes llingüístiques del navarrés les següents:

• En la redolada d'Eslava els més vells usaven de jóvens la desinència -i per a la primera persona del pretérito imperfecte, igual que en ansotano actual. Eixemple: teníai.
• El navarrisme més estés és el antropónimo Javier (Xabier, Xavier), adaptat a moltes llengües occidentals, provinent del vasc Etxeberri ‘casa nova’.
• En dret foral navarrés encara existix el terme domini concellar i els veïnats foranas.
• És possible que el gentilici salacenco dels habitants del Valle de Salazar siga d'orige navarrés, igual que la pervivencia de la denominació de Selva d'Irati, que en castellà seria bosc, perque va perdre l'us de selva per a esta classe de formació vegetal des d'antic.

Descripció llingüística

Ortografia

• El diptongo -ua- s'escrivia -oa-: coal, coatro, jegoa.
• Els fonema palatals /ɲ/ (ñ) i /ʎ/ (ll) es representaven per mig de i anteposta (-in-, -ill-, -yll-): castieyllo, castieillo, sieillo.

Fonètica

• Major tendència a perdre la -i final:
  • Etxe (o etxa- en composts) Berri ("Casa nova" en vasc) > Exavierre (1091) > Xavier, (i atres variants des de 1102).
  • No obstant, igual que en el Fur de Terol, no es produïa en els adverbis terminacions en -ment perque, en romanç navarresa tenien una r intermija: -MENT > -mentre.
• No es registren evolucions de -LL- en -t- o -ch-, etcétera del tipo de la che vaqueira.
• Es conserva el grup llatí -MB-, que en aragonés i espanyol evolucionen a -m-: palomba, abdós.

Morfologia

El demostratiu masculí singular és esti o aquesti en lloc de est(i) o aquest(i), coincidint en l'aragonés parlat en Calatayut, Daroca, Terol i Albarracín. De fet estes formes estan documentades en la versió romanç del Fur General de Navarra i també en texts del XV, lo que no és estrany perque els navarresos varen intervindre en el repoblament d'esta zona; en açò també coincidix en el rioixà. En els documents del Monasteri d'Irache es documenta esti, pero no aquesti.

Vore també

• Cantar de Roncesvalles
• [[Archiu:{{#switch:Navarra|20px|Vore el portal sobre Navarra]] Portal:Navarra. Contingut relacionat en Navarra.

Bibliografia

• V, Manuel (1979). unirioja. es/servlet/libro? codigo=109695 Atles llingüístic i etnogràfic d'Aragó, Navarra i Rioja, Institució "Fernando el Catòlic". ISBN 978-84-7133-278-3.
• V, Manuel (1996). «Aragonés», org/details/doku. pub_alvar-m-manual-de-dialectologia-hispanica Manual de dialectologia hispànica: l'espanyol d'Espanya, Ed. Ariel, pp. 263-304. ISBN 978-84-344-8217-3.
• Deyermond, Alan D. (2001), Història de la lliteratura espanyola, 1: L'Edat Mija, Barcelona: Ariel, p. 150, ISBN 843448305X
• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=1301274 «La romanç navarresa antiga».Fontes linguae vasconum: Studia et documenta.2(6)

269–370.ISSN 0046-435X.Consultat el 2024-10-28.

• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=25921 «Entorn a la problemàtica llingüística en la Navarra medieval (La romanç navarresa)».Fontes linguae vasconum: Studia et documenta.12(35)

395–402.ISSN 0046-435X.Consultat el 2024-10-28.

• «La romanç navarresa».Revista de filologia espanyola.(53)

45–94.ISSN 0210-9174.Consultat el 2024-10-28.

• V (1972). Confraria Gastronòmica del Pimentó Sec (ed.). unirioja. es/servlet/libro? codigo=605389 Vascuence i romanç en l'història llingüística de Navarra, Pamplona. ISBN 978-84-300-5530-2.. És una separata reeditada de:
  • unirioja. es/servlet/libro? codigo=2790564 «Vascuence i romanç en l'història llingüística de Navarra».Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola.Madrit:L(Quadern 189)

31-76.ISSN 0210-4822.Consultat el 2024-10-29.

• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=15687 «Evolució i castellanisació de la romanç vasca».Príncip de Viana.44(168)

173–180.ISSN 0032-8472.Consultat el 2024-11-02.

• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=15791 «Reconeiximent de la romanç navarresa baixa Carlos II (1350)».Príncip de Viana.48(182)

705–710.ISSN 0032-8472.Consultat el 2024-10-28.

• V (1996). «Navarrés», org/details/doku. pub_alvar-m-manual-de-dialectologia-hispanica Manual de dialectologia hispànica: l'espanyol d'Espanya, Ed. Ariel, pp. 305-316. ISBN 978-84-344-8217-3.
• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=16109 «La funció de Leire en la génesis i difusió de la romanç navarresa, en notícia llingüística de la seua documentació (I)».Príncip de Viana.58(212)

653–708.ISSN 0032-8472.Consultat el 2024-11-04.

• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=16135 «La funció de Leire en la génesis i difusió de la romanç navarresa, en notícia llingüística de la seua documentació (II)».Príncip de Viana.59(214)

483-522.ISSN 0032-8472.Consultat el 2024-11-04.

• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=16181 «La funció de Leire en la génesis i difusió de la romanç navarresa, en notícia llingüística de la seua documentació (III)».Príncip de Viana.60(218)

757-822.ISSN 0032-8472.Consultat el 2024-11-04.

• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=3855789 «El navarrés i l'aragonés».Pirinioetako hizkuntzak: oraina eta lehena: Euskaltzaindiaren XVI. Biltzarra, 2011.Euskaltzaindia.

729–760.Consultat el 2024-10-29.

• V (1977). La romanç navarresa en els manuscrits del Fur Antic del Fur General de Navarra, Inst. Príncip de Viana. ISBN 978-84-235-0086-4.
• V, Carlos (2007). Navarresa-Lliteratura, Pamplona: Govern de Navarra. ISBN 84-235-2446-9.
• V (1956). Orígens de l'espanyol. Estat llingüístic de la Península Ibèrica fins al sigle XI, 4 edició, Espasa-Calp. ISBN 8423947521.
• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=41121 «La desaparició de la romanç navarresa i el procés de castellanisació».Revista Espanyola de Llingüística.12(2)

267–280.ISSN 2254-8769.Consultat el 2024-11-02.

• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=595807 «Evolució del dialecte navarrés: ¿Incidència del factor geogràfic?».Actes de l'II Congrés Internacional d'Història de la Llengua espanyola.Pabelló d'Espanya.

259–266.Consultat el 2024-10-28.

• unirioja. es/servlet/tesis? codigo=160592 «La romanç navarresa en documents reals del Sigle XIV (1322-1349)».Universitat de Navarra.Consultat el 2024-10-28.
• V, Alfonso (1976). unirioja. es/servlet/libro? codigo=151139 El parla de la zona d'Eslava (Navarra). ISBN 978-84-235-0055-0.
• V, Carlos (2007). La llengua en el cresol navarrés: un cas d'involució llingüística per via de furto o manya, Lebrel Blanco. ISBN 9788461197286.
• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=7535092 «El Fur reduït de Navarra: aspectes llingüístics i glossari».El Fur reduït de Navarra: (edició crítica i estudis).Departament de Presidència i Interior.2

21–106.Consultat el 2022-09-22.

• unirioja. es/servlet/articulo? codigo=2173199 «Notes per a l'identificació de dos tipos de romanç en Navarra».Oihenart: quaderns de llengua i lliteratura.(21)

453–465.ISSN 1137-4454.Consultat el 2024-11-02.

• ujaen. es/index. php/RILEX/article/view/8321 «El lèxic navarrés i el seu pervivencia més allà de l'Edat Mija: Estudi de veus de raigambre navarroaragonesa en un inventari navarrés del sigle XVIII».RILEX. Revista sobre investigacions lèxiques.7(2)

33–58.ISSN 2605-3136.doi:10.17561/rilex.7.2.8321.Consultat el 2024-10-28.