Anar al contingut

Reu (deidad)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fusaiola REBE TRASANCI AVG.svg
REBE TRASANCI AVG, inscripció en una fusayola de el I trobada en Castro de Santa Comba, Ferrol, en 2001.

Reu, Reue, Reve o Rebe, és un nom que apareix en algunes dedicatòries llatines a una deidad lusitana i de la Gallaecia romana, normalment en un epítet relatiu a un lloc, com en el cas de la referència a Reu Paramaeco descoberta en Lugo, Galícia. El nom Reu està en el cas dativo llatí, per a un nomene latinizado, Reus.

Epigrafia

[editar | editar còdic]

Reve és considerada una deidad paleohispánica molt difosa en la part nort-occidental de la península ibèrica,[1] lo que indicaria que era una de les més populars del panteón.[2] El nom apareix en a lo manco 20 testimonis, en variacions:[3]

  • Reue Reumiraego (Vilardevós, Orense); [4] [5]
  • Reu Bormanico ; [6] [7]
  • Reu Paramaeco (Lugo); [5] [7]
  • Reoue Vadumic(o) ; [8]
  • Reve Anabaraeco, Reuue Anabaraeco, Reuue Anabaraego (Rubiana i Les Burgas, Orense); [9] [10] [11]
  • Reve Larauco (Serra do Larouco, Orense); [12]
  • Reve Veisuto (Mosteiro de Ribeira, Xinzo de Lima, Orense); [13]
  • Reue Marandicui (Guiãés, Vila-real); [14]
  • Reve amoaego arcuneu (Ginza de Limia, Orense); [15]
  • Reve siboico (llectures alternatives: Tebieco o Siddico ) (Celanova, Orense); [15]
  • Reve langanidae(i)gui (Castelo Branco); [15]
  • Reve langanid[aeco] (Castelo Branco); [15]
  • Reve langanitaeco (Idanha-a-Nova, Castelo Branco); [15]
  • Rebe Trasanci ; [16]

Interpretacions

[editar | editar còdic]

Analisant les atestació s'ha propost una forma nominativa *Reu-s o *Revs.[17] [18]

El nom Rebe se senyala com la forma betacista de Reve, interpretat per Villar i Prósper com a forma femenina del teónimo. [19]

Epítets

[editar | editar còdic]

L'epítet Bormanico provablement deriva del nom d'un riu, *Bormano-, una paraula relacionada en el nom de la deidad celta continental Borvo.[20]

Aparte de Reu Larauco ('Reus de Larouco'), els epítets compartixen un element -aik-, interpretat com un marcador adjectival[21] familiar en les inscripcions lusitanas per a les dedicatòries a Reu Paramaeco ('Reus de Paramo') Amoaego Arcunii, Anabaraeco i Alabaraico Sulensi.[22]


El primer element Reu/Reus és molt similar al nom Reue que apareix en l'inscripció lusitana de Cabeço dones Fráguas, part de la qual diu "INDI TAVROM IFADEM REVE T...", generalment interpretat com "i [o despuix] un bou fèrtil (?) para Reue", estat l'epítet perdut per lo deteriorat de l'inscripció. Per lo tant, Reue també sembla ser un dativo en la forma lusitana del nom. Reue apareix novament en l'inscripció de Ribeira dona Embena, inclós un epítet, com "REVE AHARACVI"; esta volta la deidad rep un sacrifici de dèu ovelles.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Reflectixc del deu del cel protoindoeuropeo

[editar | editar còdic]

L'erudit polac K. T. Witczak deriva el nom del previ *diewo, lo que sugerix que l'idioma lusitano va canviar la d protoindoeuropea per la r, convertint a Reu en una deidad del cel similar (i en un nom similar) al Zeus grec i al Júpiter romà,[23] alguna cosa que pot estar respalat per dedicatòries a ell propenques a montanyes que també aludixen al Júpiter romà.[24]

Deidad de l'aigua

[editar | editar còdic]

En una atra llínea d'acadèmica, atres erudits com Blázquez i Villar sugerixen que va poder haver segut una deidad vinculada als rius i que el nom deriva d'una raïl que significa 'fluix' o 'corrent'.[25] [26] [27] [28]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Redentor, Armant (2013). "Testemunhos De Reve No Ocidente Brácaro". En: Palaeohispanica. Revista Sobre Llengües I Cultures De l'Hispania Antiga n.º 13 (juliol). p. 219.
  2. ↑ Witczak, 1999, p. 70.
  3. ↑ Vallejo, José María (2021). «Divinitats i dedicatòries religioses en Hispania occidental: lo que la llingüística (i atres ciències) poden dir sobre funcions teonímicas», Estaran Tolosa (ed.). Dones mots pour els dieux: Dédicaces cultuelles dans els langues indigènes de la Méditerranée occidentale (en ES), Bern, Berlin, Bruxelles, New York, Oxford, Wien: Peter Lang, p. 287.
  4. ↑ Redentor, Armant (2013). "Testemunhos De Reve No Ocidente Brácaro". In: Palaeohispanica. Revista sobre Llengües i Cultures de l'Hispania Antiga n.º 13 (juliol). p. 220.
  5. ↑ 5,0 5,1 Blázquez, José Mª. Art i Religió en el Mediterràneu Antic. Edicions Càtedra, 2008. p. 131.
  6. ↑ López, Edelmiro Bascuas (2006). «La deesa Reve i els trasancos», Estudis mindonienses: Anuari d'estudis històric-teològics de la diòcesis de Mondoñedo-Ferrol (en ES), p. 807.
  7. ↑ 7,0 7,1 Redentor, Armant (2013). "Testemunhos De Reve No Ocidente Brácaro". In: Palaeohispanica. Revista sobre Llengües i Cultures de l'Hispania Antiga n.º 13 (juliol). p. 221.
  8. ↑ Redentor, Armant (2013). "Testemunhos De Reve No Ocidente Brácaro". In: Palaeohispanica. Revista Sobre Llengües I Cultures De l'Hispania Antiga n.º 13 (juliol). p. 226.
  9. ↑ López, Edelmiro Bascuas (2006). «La deesa Reve i els trasancos», Estudis mindonienses: Anuari d'estudis històric-teològics de la diòcesis de Mondoñedo-Ferrol (en ES), p. 802.
  10. ↑ Redentor, Armant (2013). "Testemunhos De Reve No Ocidente Brácaro". In: Palaeohispanica. Revista sobre Llengües i Cultures de l'Hispania Antiga n.º 13 (juliol). p. 226.
  11. ↑ Gerión.18ISSN 0213-0181.
  12. ↑ López, Edelmiro Bascuas (2006). «La deesa Reve i els trasancos», Estudis mindonienses: Anuari d'estudis històric-teològics de la diòcesis de Mondoñedo-Ferrol (en ES), p. 811.
  13. ↑ López, Edelmiro Bascuas (2006). «La deesa Reve i els trasancos», Estudis mindonienses: Anuari d'estudis històric-teològics de la diòcesis de Mondoñedo-Ferrol (en ES), p. 814.
  14. ↑ Gerión.18ISSN 0213-0181.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Blázquez, José Mª. Art I Religió En El Mediterràneu Antic. Edicions Càtedra, 2008. p. 131.
  16. ↑ Prósper, Blanca María; Liébana, Francisco Villar. "Nou epígraf votivo dedicat a la divinitat Reve en La Corunya". In: Palaeohispánica: Revista sobre llengües i cultures de l'Hispania antiga Nº. 3, 2003, pp. 271-272. ISSN 1578-5386.
  17. ↑ Redentor, Armant (2013). "Testemunhos De Reve No Ocidente Brácaro". In: Palaeohispanica. Revista Sobre Llengües I Cultures De l'Hispania Antiga n.º 13 (juliol). p. 221.
  18. ↑ Witczak, 1999, p. 71.
  19. ↑ Prósper, Blanca María; Liébana, Francisco Villar. "Nou epígraf votivo dedicat a la divinitat Reve en La Corunya". In: Palaeohispánica: Revista sobre llengües i cultures de l'Hispania antiga Nº. 3, 2003, pp. 272-275. ISSN 1578-5386.
  20. ↑ Prósper, Blanca María (2010). "REVE ANABARAECO, Divinitat Aquàtica De les Burgas (Orense)". In: Palaeohispanica. Revista Sobre Llengües I Cultures De l'Hispania Antiga, n.º 9 (novembre): 212. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v0i9.224.
  21. ↑ La declinació cèltica dels temes en ā i les senyes hispanes, Joaquín Gorrochategui, Indogermanica et Caucasica
  22. ↑ Últimes aportacions a les religions prerromanas de Hispania [The Most Recent Contributions to Pre-Roman religions of Hispania: Theonyms] (In Spanish)]
  23. ↑ Witczak, 1999.
  24. ↑ Gerión.18ISSN 0213-0181.
  25. ↑ Prósper, Blanca María; Liébana, Francisco Villar. "Nou epígraf votivo dedicat a la divinitat Reve en La Corunya". In: Palaeohispánica: Revista sobre llengües i cultures de l'Hispania antiga Nº. 3, 2003, pp. 272, 274. ISSN 1578-5386.
  26. ↑ i-Keltoi: Journal of Interdisciplinary Celtic Studies.6(1)ISSN 1540-4889.
  27. ↑ López, Edelmiro Bascuas (2006). «La deesa Reve i els trasancos», Estudis mindonienses: Anuari d'estudis històric-teològics de la diòcesis de Mondoñedo-Ferrol (en ES), pp. 828–829.
  28. ↑ Gerión.18
    197–199.ISSN 0213-0181.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Reu_(deidad)&oldid=856739»