Anar al contingut

Resistivitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La resistivitat és la resistència elèctrica específica d'un determinat material.[1] Es designa per la lletra grega ro minúscula (ρ) i es medix en ohms•metro (Ω m)[2]

ρ=RSℓ
Símbol Nom Unitat
ρ Resistivitat Ω m
R Resistència Ω
S Secció travessera m2
ℓ Llongitut m

El seu valor descriu el comportament d'un material front al pas de corrent elèctrica: un valor alt de resistivitat indica que el material és un aïllant mentres que un valor baix indica que és un conductor.

La conductivitat elèctrica (o conductància específica) és el recíproc de la resistivitat elèctrica. Representa la capacitat d'un material per a conduir la corrent elèctrica. Se sol designar en la lletra grega σ (sigma), pero a voltes s'utilisen κ (kappa) (especialment en ingenieria elèctrica) i γ (gamma). L'unitat SI de conductivitat elèctrica és siemens per metro (S/m). La resistivitat i la conductivitat són propietats intensives dels materials, que donen l'oposició d'una gaveta estàndar de material a la corrent. La resistència elèctrica i la conductància són propietats extensives corresponents que donen l'oposició d'un objecte específic a la corrent elèctrica.

Resistivitat per a electricistes: L'indústria elèctrica suministra conductors elèctrics d'una determinada secció, ademés d'atres característiques. Els professionals de l'electricitat, a l'hora de demanar conductors, ho fan indicant esta secció en milímetros quadrats (mm²) i a l'hora de fer càlculs, també ampren esta unitat, per tant la fòrmula a amprar en el seu treball és la mateixa que figura en el paràgraf anterior, pero en la secció en mm² o siga: ρ=RSl=Ωmm2m

A l'hora de calcular la resistència d'un conductor:R=ρlS=Ωmm2m⋅mmm2=Ω⋅1=Ω

Nos quedaria com podem observar la resistència en ohms. La resistivitat és l'inversa de la conductivitat elèctrica; per tant, ρ=1/σ. Usualment, la magnitut de la resistivitat (ρ) és la proporcionalitat entre el camp elèctric 𝐄 i la densitat de corrent de conducció 𝐉:


Com a eixemple, un material d'1 m de llarc per 1 m d'ample per 1 m d'altura que tinga 1 Ω de resistència tindrà una resistivitat (resistència específica, coeficient de resistivitat) d'1 Ω•m.[3]

Generalment la resistivitat dels metals aumenta en la temperatura, mentres que la resistivitat dels semiconductors disminuïx davant l'aument de la temperatura.

Definició

Case ideal

Peça de material resistivo en contactes elèctrics en abdós extrems.

En un cas ideal, la secció travessera i la composició física del material examinat són uniformes en tota la mostra, i el camp elèctric i la densitat de corrent són paralels i constants en tots els llocs. Moltes resistències i conductors tenen de fet una secció travessera uniforme en un fluix uniforme de corrent elèctrica, i estan fets d'un únic material, per lo que este és un bon model. (En este cas, la resistència del conductor és directament proporcional a la seua llongitut i inversamente proporcional a la seua secció travessera, a on la resistivitat elèctrica ρ (en grec: rho) és la constant de proporcionalitat. Açò s'escriu com:

R∝ℓAR=ρℓAρ=RAℓ,

a on

La resistivitat pot expressar-se utilisant l'unitat SI Ohm metro (Ω⋅m) - és dir ohms multiplicats per metros quadrats (per a l'àrea de la secció travessera) i després dividits per metros (per a la llongitut).

Tant la resistència com la resistivitat descriuen la dificultat de fer fluir la corrent elèctrica a través d'un material, pero a diferència de la resistència, la resistivitat és una propietat intrínseca i no depén de les propietats geomètriques d'un material. Açò significa que tots els fils de coure (Cu) pur (que no han sofrit distorsió en la seua estructura cristalina, etc.), independentment de la seua forma i tamany, tenen la mateixa resistivitat, pero un fil de coure llarc i fi té una resistència molt major que un fil de coure gros i curt. Cada material té la seua pròpia resistivitat característica. Per eixemple, el caucho té una resistivitat molt major que el coure.

En una analogia hidràulica, passar corrent a través d'un material d'alta resistivitat és com espentar aigua a través d'una canonada plena d'arena - mentres que passar corrent a través d'un material de baixa resistivitat és com espentar aigua a través d'una canonada buida. Si les canonades tenen el mateix tamany i la mateixa forma, la canonada plena d'arena presenta una major resistència al fluix. No obstant, la resistència no ve determinada únicament per la presència o absència d'arena. També depén de la llongitut i l'esgambi de la canonada: les canonades curtes o amples tenen menor resistència que les estretes o llargues.

<!-La llei de Pouillet redirigix ací--> L'equació anterior pot transponerse per a obtindre la llei de Pouillet' (cridada aixina per Claude Pouillet):

R=ρℓA.La resistència d'un element donat és proporcional a la llongitut, pero inversamente proporcional a l'àrea de la secció travessera. Per eixemple, si A = 1 m², ℓ = 1 m (formant una gaveta en contactes perfectament conductors en cares opostes), llavors la resistència d'este element en ohms és numèricament igual a la resistivitat del material del que està fet en Ω⋅m.

La conductivitat, σ, és l'inversa de la resistivitat:

σ=1ρ.

La conductivitat té unitats SI de siemens per metro (S/m).

Cantitats escalares generals

Per a casos menys ideals, com a geometria més complicades, o quan la corrent i el camp elèctric varien en distintes parts del material, és necessari utilisar una expressió més general en la que la resistivitat en un punt concret es definix com la relació entre el camp elèctric i la densitat de la corrent que crea en eixe punt:

ρ=EJ,

a on


en el que E i J estan dins del conductor.

La conductivitat és l'inversa (recíproca) de la resistivitat. En este cas, ve donada per:

σ=1ρ=JE.

Per eixemple, el caucho és un material en gran ρ i chicotet σ - perque inclús un camp elèctric molt gran en el caucho fa que casi no fluïxca corrent a través d'ell. Per un atre costat, el coure és un material en ρ chicotet i σ gran - perque inclús un camp elèctric chicotet fa que passe molta corrent a través d'ell.

Com es mostra a continuació, esta expressió se simplifica a un sol número quan el camp elèctric i la densitat de corrent són constants en el material.

Resistivitat tensorial

Quan la resistivitat d'un material té una component direccional, deu utilisar-se la definició més general de resistivitat. Part de la forma tensor-vectorial de la llei de Ohm, que relaciona el camp elèctric en l'interior d'un material en el fluix de corrent elèctrica. Esta equació és completament general, lo que significa que és vàlida en tots els casos, inclosos els mencionats anteriorment. No obstant, esta definició és la més complicada, per lo que només s'utilisa directament en casos d'anisótropo, en els que no es poden aplicar les definicions més senzilles. Si el material no és anisótropo, és segur ignorar la definició tensor-vectorial, i usar una expressió més simple en el seu lloc.

En este cas, anisótropo significa que el material té propietats diferents en distintes direccions. Per eixemple, un cristal de grafit consistix microscópicamente en una pila de làmines, i la corrent fluïx molt fàcilment a través de cada làmina, pero molt manco fàcilment d'una làmina a l'adjacent. En tals casos, la corrent no fluïx exactament en la mateixa direcció que el camp elèctric. Per lo tant, les equacions apropiades es generalisen a la forma tensorial tridimensional:.[4][5]

𝐉=𝝈𝐄⇌𝐄=𝝆𝐉,

a on la conductivitat σ i la resistivitat ρ són tensors de ranc 2, i el camp elèctric I i la densitat de corrent J són vectores. Estos tensors poden ser representats per matrius 3×3, els vectores en matrius 3×1, en multiplicació matricial utilisada en el costat dret d'estes equacions. En forma matricial, la relació de resistivitat ve donada per:

[ExEyEz]=[ρxxρxyρxzρyxρyyρyzρzxρzyρzz][JxJyJz],

a on


Equivalentement, la resistivitat pot donar-se en la més compacta notació d'Einstein:

𝐄i=𝝆ij𝐉j.

En qualsevol cas, l'expressió resultant per a cada component del camp elèctric és:

Ex=ρxxJx+ρxyJy+ρxzJz,Ey=ρyxJx+ρyyJy+ρyzJz,Ez=ρzxJx+ρzyJy+ρzzJz.

Ya que l'elecció del sistema de coordenades és lliure, la convenció habitual és simplificar l'expressió per mig de l'elecció d'un x-eix paralel a la direcció actual, per lo que Ji = Jz = 0. Açò deixa:

ρxx=ExJx,ρyx=EyJx, and ρzx=EzJx.

La conductivitat es definix de forma similar[6]

[JxJyJz]=[σxxσxyσxzσyxσyyσyzσzxσzyσzz][ExEyEz]

o

𝐉i=𝝈ij𝐄j,

abdós resulten en lo següent

Jx=σxxEx+σxyEy+σxzEzJy=σyxEx+σyyEy+σyzEzJz=σzxEx+σzyEy+σzzEz.

Observant les dos expressions, 𝝆 i 𝝈 són la matriu inversa una de l'atra. No obstant, en el cas més general, els elements individuals de la matriu no són necessàriament recíprocs entre sí; per eixemple, σxx pot no ser igual a 1/ρxx. Açò pot vore's en l'efecte Hall, a on ρxy és distint de zero. En l'efecte Hall, per la invariancia rotacional al voltant de l'eix z, ρyy=ρxx i ρyx=−ρxy, per lo que la relació entre resistivitat i conductivitat se simplifica a:[7]

σxx=ρxxρxx2+ρxy2,σxy=−ρxyρxx2+ρxy2.

Si el camp elèctric és paralel a la corrent aplicada, ρxy i ρxz són zero. Quan són zero, un número, ρxx, és suficient per a descriure la resistivitat elèctrica. Llavors s'escriu simplement ρ, i açò es reduïx a l'expressió més simple.

Taula de resistividades d'alguns materials

Material Resistivitat (en 20 °C-25 °C) (Ω·m).
Grafeno[8] 1,00 x 10-8
Argent[8] 1,59 x 10-8
Coure[9] 1,71 x 10-8
Or[10] 2,35 x 10-8
Alumini[11] 2,82 x 10-8
Wolframio[12] 5,65 x 10-8
Níquel[13] 6,40 x 10-8
Ferro[14] 8,90 x 10-8
Platí[15] 10,60 x 10-8
Estany[16] 11,50 x 10-8
Acer inoxidable 301[17] 72,00 x 10-8
Grafit[18] 60,00 x 10-8

Resistivitat elèctrica de metals purs[19] a temperatures entre 0 i 27 °C (10-8 Ω⋅m):


L'argent metàlic és el millor conductor de l'electricitat a temperatura ambiente.


Referències

  1. ↑ «resistivitat» en el Diccionario de la lengua española (RAE)
  2. ↑ Física universitària en física moderna Volum 2, pàgina 851. Sears i Zemansky, decimosegunda edició. Any 2009.
  3. ↑ «Càlcul experimental de la resistivitat d'un metal». Archivat des de l'original, el 9 de novembre de 2013. Consultat el 20 de març de 2013.
  4. ↑ J.R. Tyldesley (1975) An introduction to Tensor Analysis: For Engineers and Applied Scientists, Longman, ISBN 0-582-44355-5
  5. ↑ G. Woan (2010) The Cambridge Handbook of Physics Formules, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-57507-2
  6. ↑ Josef Pek, Tomas Verner(3 Apr 2007).«Finite‐difference modelling of magnetotelluric fields in two‐dimensional anisotropic mija».Geophysical Journal International.128(3): 505–521.doi:10.1111/j.1365-246X.1997.tb05314.x.
  7. ↑ David Tong (giner 2016). «L'efecte Hall quàntic: TIFR Infosys Lectures». Consultat el 14 sep 2018.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Matweb-Argent» (en anglés).
  9. ↑ «Matweb-Annealed Copper» (en anglés).
  10. ↑ «Matweb-Ore» (en anglés).
  11. ↑ «Matweb-Alumini» (en anglés).
  12. ↑ «Matweb-Wolframio» (en anglés).
  13. ↑ «Matweb-Níquel» (en anglés).
  14. ↑ «Matweb-Ferro» (en anglés).
  15. ↑ «Matweb-Platí» (en anglés).
  16. ↑ «Matweb-Estany» (en anglés).
  17. ↑ «Matweb-Acer Inoxidable (série 301)» (en anglés).
  18. ↑ «Matweb-Grafit» (en anglés).
  19. ↑ .