Anar al contingut

Registres akáshicos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Registres akáshicos

En la religió de la teosofia i en l'escola filosòfica cridada antroposofía, els registres akáshicos correspondrien a un compendio de tots els acontenyiments, pensaments, paraules, emocions i intencions universals (l'informació universal) que han ocorregut en el passat, en el present o en el futur, pel que fa a totes les entitats i formes de vida.

Els teósofos creuen que estos registres estan codificats en un pla d'existència no físic, conegut com el ___protected_title_1___. Existixen relats anecdòtics, pero no hi ha proves científiques que demostren l'existència dels registres akáshicos.[1][2][3]

La paraula ___protected_title_2___ (en sánscrito: आकाश) en sánscrito significa ‘éter’, ‘espai’ o ‘cel’.[4]

Història

[editar | editar còdic]

Societat Teosófica

[editar | editar còdic]

El terme sánscrito akasha es va introduir en el llenguage de la teosofia a través de H. P. Blavatsky (1831-1891), que ho va caracterisar com una espècie de força vital; també es va referir a les ___protected_title_7___ que registren tant el passat com el futur del pensament i l'acció humans, pero no va utilisar el terme ___protected_title_8___.[5] La noció d'un registre akáshico va ser difosa per Alfred Percy Sinnett en el seu llibre ___protected_title_0___ (1883) quan cita l'obra ___protected_title_1___ (1881) d'Henry Steel Olcott.[6] Olcott va escriure que ___protected_title_9___. Olcott explica ademés que ___protected_title_10___.[7]

En Clarividencia (1899), de C.W. Leadbeater, l'associació del terme en l'idea era completa, i va identificar els registres akáshicos pel seu nom com alguna cosa que un clarividente podia llegir. En la seua obra Man: How, Whence, and Whither? de 1913, Leadbeater afirma que registra el història de l'Atlántida i atres civilisacions, aixina com la societat futura de la Terra en el sigle XXVIII.[8][5]

Rudolf Steiner

[editar | editar còdic]

El teósofo austríac, i més tarde fundador de l'Antroposofía, Rudolf Steiner va utilisar el concepte de registres akáshicos principalment en una série d'artículs de la seua revista Lucifer-Gnosis de 1904 a 1908, a on va escriure sobre l'Atlántida i Lemuria, temes relacionats en la seua suposta història i civilisació.[9] Ademés, va utilisar el terme en el títul de conferències sobre un Quint Evangelio celebrades en 1913 i 1914, poc despuix de la fundació de la Societat Antroposófica i de l'exclusió de Steiner de la Societat Teosófica de Adyar, Índia.[10]

Uns atres

[editar | editar còdic]

Edgar Cayce afirmava poder accedir als registres akáshicos.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ellwood, Robert S. (1996). «Theosophy», The Encyclopedia of the Paranormal, Prometheus Books, pp. 759–66. ISBN 978-1-57392-021-6.
  2. 2,0 2,1 Regal, Brian (2009). Pseudoscience: A Critical Encyclopedia, Greenwood, p. 29. ISBN 978-0-313-35507-3. «Other than anecdotal eyewitness accounts, there is no evidence of the ability to astral project, the existence of other plans, or of the Akashic Record.»
  3. Drury, Nevill (2011). Heaven: The Rise of Modern Western Magic, New York: Oxford University Press, pp. 308. ISBN 978-0-19-975100-6.
  4. (1998-01-01) Music and Musical Thought in Early Índia, University of Chicago Press, p. 48. ISBN 9780226730332.
  5. 5,0 5,1 (2013) «Rudolf Steiner and Theosophy», Handbook of the Theosophical Current, Leiden, NL; Boston: Brill, pp. 122–3. ISBN 9789004235960.
  6. Sinnett, Alfred Percy (1884). Esoteric Buddhism, 5th edició, Houghton Mifflin, p. 127.
  7. Olcott, Henry Steel. ___protected_title_2___. London: Allen Scott and Company, 1881. 51–2, 79.
  8. (1913) Man: How, Whence, and Whither?, Adyar,Chennai, Índia: Theosophical Publishing House.
  9. Aus der Akasha-Chronik. Partial edition of the work in English:
    • Steiner, Rudolf (1911). The Submerged Continents of Atlantis and Lemuria, Their History and Civilization. Being Chapters from The Âkâshic Records, London: Theosophical Publishing Society.First complete English edition:
  10. Steiner, Rudolf (1950). The Fifth Gospel. Investigation of the Akasha Chronicle. Five lectures given in Christiania, 1913, London: Rudolf Steiner Publishing.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Physics of Life Reviews.11(1)
104-112.ISSN 1571-0645.doi:10.1016/j.plrev.2013.11.014.Consultat el 31 d'octubre de 2018.
  • Foundations of Physics.44(5)
557-575.ISSN 0015-9018.doi:10.1007/s10701-013-9770-0.Consultat el 31 d'octubre de 2018.


Referències

[editar | editar còdic]