Misticisme quàntic

El misticisme quàntic és la creència pseudocientífica de que les lleis de la mecànica quàntica incorporen idees místiques similars a aquelles trobades en certes tradicions religioses orientals, o en creències de la "Nova Era", tractant esta unió com si fora una ciència natural o una prova de validea científica de les seues creències; i no com lo que és, una nova perspectiva filosòfica de caràcter metafísic elaborada a partir d'estos conceptes científics (Metafísica quàntica). El misticisme quàntic, per la seua lluntea en el método científic, és considerat una pseudociencia o quackery.

Les idees del misticisme quàntic són catalogades "quackery quàntic" per escèptics per a descriure esta creència, terme que els partidaris d'esta creència neguen. Crítics com l'escritor de ciència ficció Greg Egan i l'autora Margaret Wertheim, junt en varis científics com Juan Ignacio Cirac Sasturain, opinen que el misticisme quàntic és una perversió de la física quàntica realisada per promotors mal informats de la pseudociencia.

Història

Controvèrsia primerenca i resolució

Olav Hammer afirma que Werner Heisenberg estava tan interessat en l'Índia que va rebre el renom de "El Buda". "No obstant", afirma Hammer, "en Física i Filosofia de Heisenberg (1959) no hi ha cap rastre substancial de misticisme quàntic"; i afig "De fet, Heisenberg discutix àmpliament i respala l'interpretació de Copenhague, decididament no mística". Hammer també afirma que "els estudis de Schrödinger sobre el misticisme hindú mai li varen obligar a seguir el mateix curs que metafísics quàntics com David Bohm o Fritjof Capra". Hammer cita al biógraf de Schrödinger, Walter J. Moore, segons el qual estos dos interessos (la física quàntica i el misticisme hindú) estaven "estranyament disociados".

A pesar de que cada volta es creu en paralelismes entre conceptes de la mecànica quàntica i el misticisme, realment no hi ha proves científiques que recolzen esta relació com una unió científica d'abdós conceptes; quedant aixina solament com un concepte metafísic més modern en l'àmbit de la filosofia. Un artícul titulat "'Misticisme' en la mecànica quàntica: La controvèrsia oblidada", escrit per Juan Miguel Marín, aborda la controvèrsia de dit debat. Un dels primers arguments va ser iniciat per Charles Seife. Va dir que la consciència era un factor en els processos quàntics. Un atre argument va ser el de Eugene Wigner, que es considera la persona original que va introduir la "qüestió ment-cos". Marin argumenta que cap de les teories resultants de l'artícul de Wigner eren rellevants (2009) pel fet de que "no només es va introduir la consciència hipotèticament en el naiximent de la física quàntica, sino que el terme "místic" va ser utilisat pels seus fundadors, per a argumentar a favor i en contra de tal introducció." Estes afirmacions són argumentades posteriorment per hòmens com Albert Einstein. Einstein, a pesar de no estar d'acort en el misticisme, es convertix en un element bàsic per al misticisme (falsament) pel públic. Vàries persones afirmen que els aspectes místics i Einstein no es mesclaven, pero d'alguna manera algunes persones semblaven pensar que les seues teories contribuïen a la creència del misticisme. Marin cita a Einstein dient. "Cap físic creu això. Si no, no seria físic". Debat varis arguments sobre l'aprovació del misticisme, inclús afirma falsament que Bohr recolza i sosté una creència positiva en el misticisme. Segons Marin, "Einstein va acusar a Niels Bohr de misticisme", lo que creu que és fals, a l'hora que afirma que "Pauli" va plantar "hipòtesis místiques" (2009). Com a resultat d'esta acusació, el misticisme va rebre el seu fonament de coneiximent comú. Marin se centra en la controvertida concepció del misticisme en descriure les relacions entre Bohr i Einstein. Bohr intenta en repetides ocasions netejar el seu nom i el malentés, pero en va, està perdut. Marin afirma: "Ya en 1927, trobem a Bohr rebujant l'hipòtesis que afirma que la teoria quàntica requerix un observador conscient". En el temps, Bohr canvia gradualment la seua opinió sobre este tema. "Certament, simpatizaba en l'hipòtesis de que la comprensió de la consciència podria requerir una extensió de la teoria quàntica per a donar cabuda a atres lleis distintes de les de la física". Bohr mai afirma rotundament que estiga d'acort en el misticisme en el camp de la ciència, pero dona a entendre que pot ser alguna cosa que mereixca la pena estudiar i que possiblement puga conduir a alvanços. Un atre àmbit de controvèrsia suscitat per Marin va ser el concepte d'Einstein i el "aspecte místic".

Wigner

En 1961, Eugene Wigner va escriure un artícul titulat "Remarks on the mind-body question" (Observacions sobre la qüestió ment-cos en espanyol), en el que sugeria que un observador conscient eixercitava un paper fonamental en la mecànica quàntica, una part de l'interpretació von Neumann-Wigner. Encara que el seu artícul serviria d'inspiració per a posteriors treballs místics d'uns atres, les idees de Wigner eren principalment filosòfiques i no es consideren "en el mateix terreny" que el misticisme que vindria despuix. A finals de la década de 1970, Wigner havia canviat la seua posició i rebujava el paper de la consciència en la mecànica quàntica.

Apropiació per part del pensament New Age

A principis de la década de 1970, la cultura de la Nova Era va començar a incorporar idees de la física quàntica, escomençant pels llibres d'Arthur Koestler, Lawrence LeShan i uns atres que sugerien que els suposts fenomens parapsicológicos podien explicar-se per mig de la mecànica quàntica. En esta década va sorgir el Grup Fonamental Fysiks, un grup de físics que varen abraçar el misticisme quàntic mentres es dedicaven a la parapsicología, la Meditació Transcendental i diverses pràctiques místiques de la Nova Era i d'Orient. Inspirat en part per Wigner, Fritjof Capra, membre de dit grup, va escriure El Tao de la Física, un llibre que propugnava la física quàntica de la Nova Era i que va guanyar popularitat entre el públic no científic. En 1979 es va publicar The Dancing Wu Li Masters, de Gary Zukav, un no científic i "el més exitós dels seguidors de Capra". Se sosté que el Grup Fonamental Fysiks és un dels agents responsables de la "enorme cantitat de borinotades pseudocientíficas" que rodegen les interpretacions de la mecànica quàntica.

Us modern i eixemples

En contrast en el misticisme de principis de el XX, hui en dia el misticisme quàntic sol referir-se a la seua encarnació en la Nova Era, que pretén combinar el misticisme antic en la mecànica quàntica. Calificada de pseudociencia i de "seqüestre" de la física quàntica, es basa en "similituts casuals de llenguage més que en conexions genuïnes" en la mecànica quàntica. El físic Murray Gell-Mann va falcar la frase " hazmerreír quàntic" per a referir-se al mal us i la mala aplicació de la física quàntica a atres temes.

Popularisació

Un llibre popular sobre este tema durant década de 1970 va ser El Tao de la Física, de Fritjof Capra, en a on l'autor explora els supòsits els paralelismes entre la física quàntica i els principis de l'aprenentage místic oriental. Açò va ser pres en els anys '80 per la pseudociencia Hindutva, que va ser extrapolada de les declaracions de Vivekananda, sostenint que

"les conclusions de la ciència moderna són les mateixes conclusions que varen alcançar els Voreāntas fa anys".

Es varen intentar relacionar aixina conceptes de física tals com gravetat, electricitat, magnetisme i atres forces en la mística noció védica de Prana.

De manera similar, la película del 2004 ¿¡I tu qué saps!? va fer un us controvertit de les idees sobre mecànica quàntica, entre atres ciències, en un context de la New Age. Esta película ha segut fortament criticada per la comunitat científica i ha segut calificada com un "docudrama pseudocientífico".

Les teories de ment quàntica han donat peu a pseudociencias com la meditació quàntica, en presentar bases supostament inspirades per la física quàntica per a pràctiques de meditació. Entre estes pseudociencias es troba la curació quàntica, que assegura que a través d'efectes de mecànica quàntica, la ment pot curar el cos. La curació quàntica evoca l'entrelazamiento quàntic i l'efecte de l'observador per a concloure que la consciència d'un sanador pot tindre impacte en el cos d'una atra persona. La seua eficàcia com a teràpia no ha segut demostrada i les seues afirmacions sobre la física quàntica són incorrectes, ya que els aspectes més antiintuitivos de la física quàntica no es presenten para sistemes macroscòpics com les persones.

A raïl de la popularisació del terme "quàntic" estan proliferant les pseudociencias que inclouen dit terme per a aparentar tindre caràcter científic. Eixemples són el "coaching quàntic", la bioneuroemoción o l'homeopatia quàntica. Cap d'estes pseudociencias ha segut avalada per l'experimentació, ni estan acceptades per la comunitat científica. La seua conexió en la física quàntica no és real, sino que es basa en interpretacions no demostrades de la mateixa i en un mal us de térmens científics. La comunitat científica és molt crítica en este tipo de pseudociencias, principalment en la que es relacionen en la medicina.

Registres akáshicos

En mecànica quàntica, molts autors accepten l'idea de que l'informació sobre un sistema físic no es destruïx encara que pot ser inaccessible. A partir d'això s'ha associat lo indicat al concepte dels Registres akáshicos, en el qual postulen que l'informació és recuperable.^{cita requerida}

Vore també

• Consciència quàntica
• El tao de la física
• Deepak Chopra
• Imposturas intelectuals
• Interpretacions de la Mecànica quàntica
• Univers paralels
• Parapsicología
• Llei de l'atracció
• Budisme i ciència

Bibliografia

Publicacions relacionades en el misticisme quàntic.

• Fritjof Capra, El Tao de la Física: Una exploració dels paralelismes entre la Física Moderna i el Misticisme oriental, Barcelona: Siri, 2000
• Deepak Chopra, MD, distints treballs, inclosa la seua teoria de Quàntum Healing
• Amit Goswami, The Self-Aware Universe
• C.T. Kohl, Buddhismus und Quantenphysik, Aitrang 2005
• Lawrence LeShan, The Medium, the Mystic, and the Physicist: Toward a General Theory of the Paranormal, 2003, Heli Press, ISBN 978-1-58115-273-9
• Diarmuid O'Marche. Quàntum Theology, Crossroads, 1997, ISBN 0-8245-1630-3
• Mu Soeng. Heart Sutra: Ancient Buddhist Wisdom in the Light of Quàntum Physics, Primary Point Press, 1996, ISBN 0-942795-04-0
• Michael Talbot, The Holographic Universe ISBN 0-06-092258-3
• Michael Talbot, Mysticism And The New Physics ISBN 0-14-019328-6
• Michael Talbot, Beyond The Quàntum ISBN 0-553-34480-3
• Evan Harris Walker, The Physics of Consciousness: The Quàntum Mind and the Meaning of Life ISBN 0-7382-0436-6
• Arthur Zajonc, Zara Houshmand The New Physics and Cosmology Dialogues with the Dalai Lama
• Gary Zukav, The Dancing Wu Li Masters, 1980, ISBN 0-553-26382-X

Crítiques al misticisme quàntic

• Richard H. Jones, Science and Mysticism: A Comparative Study of Western Natural Science, Theravada Buddhism, and Advaita Vedanta (Bucknell University Press, 1986), ISBN 0108387500931 (Paperback ed., 2008), criticism from both the scientific and mystical points of view
• Michael Shermer, "Quàntum Quackery", Scientific American, January 2005 [1]
• Victor J. Stenger, The Unconscious Quàntum: Metaphysics in Modern Physics and Cosmology, (Prometheus Books, 1995), ISBN 1-57392-022-3, an anti-mystical point-of-view
• Victor J. Stenger, "Quàntum quackery", Skeptical Inquirer, Vol. 21. No. 1, January/February 1997, p. 37ff, crítica del llibre "The Self-Aware Universe"