Reforma monetària de Caracalla
La reforma monetària de Caracalla o reforma monetària antoniniana (cridada aixina per l'emperador Caracalla, o Marco Aurelio Antonino), es va implantar cap a l'any 215,[1] en la finalitat de recolzar una política més forta que vea en l'eixèrcit romà la base del nou poder imperial.
Context històric
[editar | editar còdic]Entre l'any 14 (a la mort d'Augusto) i el 150 (baix Antonino Pío), el cost del eixèrcit havia creixcut moderadament (en percentage del PIB), a pesar d'un aument del número de soldats d'al voltant del 46-47%: d'uns 260.000 soldats (sense contar els 40.000 classiarii de la marina romana) en el 23,[2] a 383.000 baix Adriano,[3] fins a la mort de Septimio Sever en el 211 a uns 442.000 soldats,[4] açò es va deure a que la població de l'Imperi, i per tant el PIB total, va aumentar significativament (entorn a un +35%).
Posteriorment, el percentage de el PIB per la despesa en l'eixèrcit va créixer casi a la mitat, encara que l'aument del personal de l'eixèrcit va ser només d'un 15% aproximadament (del 150 al 215). Açò es va deure principalment tant al considerable aument dels estipendios militars (stipendium) en l'época de la dinastia dels Severs com a la pesta antonina (que va assolar l'Imperi entre 166 i 185, aproximadament), que, segons estudis, va reduir la població de l'Imperi entre un 15% i un 30%.
A continuació, la taula resumix l'aument de la paga individual d'un legionari romà individual des de l'época d'Augusto fins a la de Caracalla, basada en càlculs realisats per estudiosos moderns i els escassos elements lliteraris de l'época,[5][6] a on es mostra un fort aument general de la paga de l'eixèrcit romà, especialment durant els regnats de Septimio Sever i Caracalla:
| Paga base anual (stipendium) d'un legionari romà | ||||
|---|---|---|---|---|
| Legió romana | Augusto (en denarios) | Domiciano (en denarios) | Septimio Sever (en denarios) | Caracalla (en denarios) |
| legionari romà (mills) | 225
|
300
|
450
|
675
|
| increment % (des d'Augusto) | 0%
|
+33%
|
+100%
|
+200%
|
No obstant, inclús en 215, els romans gastaven un percentage de el PIB similar al que gasta hui la superpotencia mundial dels Estats Units d'Amèrica (3,5% de el PIB en 2003). Pero la càrrega real sobre els contribuents, en una economia casi agrària en molt pocs excedents de producció (el 80% de la població imperial depenia d'una agricultura de subsistència i un atre 10% dels ingressos de subsistència), era sense dubte, molt més pesada. De fet, un estudi dels imposts imperials en Egipte, en molt, la província millor documentada, va establir que la càrrega tributària era prou pesada.[7]
| Cost de l'eixèrcit com % de el PIB de l'Imperi romà | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Any | Població de l'Imperi | PIB de l'Imperi (millons de denarios)(a) |
Efectius de l'eixèrcit | Cost de l'eixèrcit (millons de denarios)(a) |
Cost de l'eixèrcit (% de el PIB) |
14
|
46 millons[8]
|
5.000[9]
|
260.000
|
123[10]
|
2.5%
|
150
|
61 millons[11]
|
6.800(b)
|
383.000
|
194(c)
|
2.9%
|
215
|
50 millons(d)
|
5.435(b)
|
442.000
|
223(c)
|
' 4.1%
|
Notes: | |||||
La despesa militar constituïa llavors al voltant del 75% del presupost total de l'Estat, ya que poc era la despesa "social", mentres que tot el restant s'amprava en prestigiosos proyectes de construcció en Roma i províncies; a això s'afegia un subsidi de gra per als desocupats, aixina com ajudes al proletariat de Roma (congiaria) i subsidis a les famílies itálicas (similars a les modernes ajudes familiars) per a animar-les a tindre més fills.[13]
Principals novetats de la reforma: monedes i pesos
[editar | editar còdic]| Áureos abans i despuix de la reforma de Caracalla (215) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Image | Valor | Anvers | Revers | Datació | Pes; diàmetro | Catalogació |
|
áureo | ANTONINVS PIVS FEL AVG, cap laureada de Caracalla a la dreta en armadura; | VICTORIA GERMANICA, la Victoria alvançant cap a la dreta, sostenint un trofeu en la mà esquerra recolzat en el muscle esquerre i una corona de llorer en la mà dreta estesa cap a davant. | 213, es referix a la victòria sobre els alemanni; | 7.46 gr, 1 h (ceca de Roma antiga); | RIC Caracalla, IV 237; Calicó 2833; BMCRE 64; Cohen 645. |
|
áureo | ANTONINVS PIVS AVG GERM, cap laureada de Caracalla a l'esquerra en armadura; | P M TR P XVIIII COS IIII P P, el Sol du les regnes en la mà dreta, la tralla en l'esquerra i conduïx una cuadriga cap a l'esquerra. 2 | 216 | 21 mm, 6.43 gr, 7 h (ceca de Roma antiga); | RIC Caracalla, IV 282d; Calicó 2749; BMCRE 174. |
| N. B.: Els anteriors són alguns eixemples. | ||||||
El áureo ya havia segut depreciat per Nerón en el 64, passant en el temps, poc a poc, d'un pes teòric d'1/40 de lliura (época de César) a 1/45 baix Nerón, en una devaluación del 11%. Baix Caracalla, el áureo es devaluó de nou, fins a 1/50 de lliura (6,54 g).
| Pes teòric dels áureos: de César a la reforma de Caracalla (215) | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Áureo | César | Augusto (post 2 a. C.) |
Nerón (post 64) |
Domiciano (82[14]) |
Domiciano (85[14]) |
Trajano[14] | Septimio Sever[14] | Caracalla (davant 215) |
Caracalla (post 215) |
| Pes teòric: en lliures (=327,168 g) |
1/40
|
1/42
|
1/45
|
(1/42.2)
|
(1/43.3)
|
(1/44.8)
|
(1/45.4)
|
(1/43.9)
|
1/50
|
| Pes teòric: en grams |
8.179 g
|
7.790 g
|
7.270 g[14]
|
7.750 g[14]
|
7.550 g[14]
|
7.300 g[14]
|
7.200 g[14]
|
7.450 g[14]
|
6.543 g
|
Sobre el denario, baix César i Augusto, tenia un pes teòric d'aproximadament 1/84 de lliura, reduït per Nerón a 1/96 (equivalent a una reducció del pes de l'aleació del 12,5%). Al mateix temps, ademés de la reducció del seu pes, també es va produir una reducció de la seua finura (% d'argent present en l'aleació), que va passar del 97-98% en época d'Augusto al 93,5% (per a una reducció global només d'argent d'al voltant del 16,5%).[15] El denario, de fet, va continuar el seu decliu durant tot el govern de Cómodo i Septimio Sever, fins al punt de vore el seu finura reduïda a menys del 50% d'argent.[16]
| Pes teòric dels denarios: de César a la reforma de Caracalla (215) | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Denario | César | Augusto (post 2 a. C.) |
Nerón (post 64) |
Trajano | Marco Aurelio (post 170) |
Cómodo | Septimio Sever (post 197[16]) | Caracalla (post 215) |
| Pes teòric (de l'aleació): en lliures (=327,168 g) | 1/84
|
1/84
|
1/96
|
1/99
|
1/100
|
1/111
|
1/111
|
1/105
|
| Pes teòric (de l'aleació): en grams | 3.895 g
|
3.895 g
|
3.408 g
|
3.305 g[17]
|
3.253 g
|
2.947 g[1]
|
2.947 g
|
3.116 g[18]
|
| % de la finura de sol argent: | 98%
|
97%
|
93,5%[14]
|
89,0%[14]
|
79,0%[19]
|
73,5%[14]
|
58%[20]
|
46%[18]
|
| Pes teòric (argent): en grams | 3,817 g
|
3,778 g
|
3,186 g
|
2,941 g
|
2,570 g[19]
|
2.166 g
|
1.710 g
|
1,433 g
|
|
|
|
|
|
|
|
Archiu:Caracalla Denarius 210 AD 732105.jpg | |
Ademés, es varen introduir monedes en doble valor: el doble áureo (o binione, que pesava uns 13,30 grams en un mòdul de 24 mm) i el doble denario (o antoniniano argenteus), encara que este últim mai va aplegar a contindre més d'1,5 voltes el contingut en argent del denario (ademés, es devaluó en la finura fins a un 50%).[21] No obstant, mentres que el áureo va conseguir tindre una valoració prou estable, també el antoniniano va experimentar la mateixa devaluación progressiva vista en el denario, fins a quedar reduït a un contingut en argent del 2% en temps d'Aureliano.
| Denarios abans i despuix de la reforma de Caracalla (215) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Image | Valor | Anvers | Revers | Datació | Pes; diàmetro | Catalogació |
| Archiu:Caracalla Denarius RIC 0118b.jpg | denario | ANTONINVS PIVS AVG BRIT, cap laureada de Caracalla a la dreta; | PONTIF TR P XIII COS III, Caracalla a cavall galopant cap a l'esquerra, per a apunyalar a un enemic en el sol. | 210 | 3.42 g; | RIC Caracalla, IV 118b; BMCRE 39; RSC 487. |
| Archiu:Caracalla Denarius RIC 0299e.jpg | denario | ANTONINVS PIVS AVG GERM, cap laureada de Caracalla a la dreta; | VIC PART P M TR P XX COS IIII P P, Caracalla de peu a l'esquerra, sostenint un globo i un ceptre, coronat per la Victoria de peu darrere d'ell; un presoner als peus de l'emperador. | 217 | 2.87 g; | RIC Caracalla, IV 299i; BMCRE 200 note; RSC 655. |
| N. B.: Els anteriors són alguns eixemples. | ||||||
El antoniniano va ser una moneda introduïda per Caracalla a principis de l'any 215, completament d'argent i similar al denario. Era llaugerament més gran (1,5 voltes el pes del denario, igual a 1/64 de lliura = 5,11 grams[21]) i representava a l'emperador en una corona radiada,[21] indicant aixina el seu doble valor, com en el dupondio, que valia dos torres. En els antoninianos que representaven a dònes (normalment l'esposa de l'emperador), el bust es presentava recolzat sobre una mija lluna (creixent). Encara que duplicava el valor del denario, el antoniniano mai va pesar més d'1,5 voltes el pes del denario, que va seguir emetent-se junt al antoniniano, fins a l'any 240, en que va desaparéixer, encara que va permanéixer en els documents escrits com a mera unitat de conte.[22]
| Antoninianos de la reforma de Caracalla (215) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Image | Valor | Anvers | Revers | Datació | Pes; diàmetro | Catalogació |
| Archiu:Caracalla Antoninianus 215 815822.jpg | antoniniano | ANTONINVS PIVS AVG GERM, cap radiada de Caracalla a la dreta; | VENVS VICTRIX, Venus de peu, de front, en el cap cap a l'esquerra, recolzada en un escut, sostenint un ceptre i una Victòria sobre un globo. | 215 | 23 mm, 5.37 g, 7 h; | RIC Caracalla, IV 311c; RSC 608a. |
| Archiu:Caracalla Antoninianus 218 824365.jpg | antoniniano | ANTONINVS PIVS AVG GERM, cap radiada de Caracalla a la dreta; | P M TR P XVIII COS IIII P P, el Sol de peu, mirant cap a l'esquerra, sostenint un globo i alçant el seu braç dret cap a dalt. | 216 | 23 mm, 4.95 g, 7 h (ceca de Roma antiga); | RIC Caracalla, IV 281a; RSC 358 Cohen 358. |
| N. B.: Els anteriors són alguns eixemples. | ||||||
Per últim, pel que fa a les monedes de bronze o atres aleacions a pur de coure, despuix de la reforma monetària de Nerón es va suprimir l'acunyament de quadrants (baix Trajano), mentres que els dupondios i els asos varen començar a fabricar-se cada volta en menor freqüència, fins a la seua desaparició definitiva durant el III. Al mateix temps, en les monedes d'oricalco, l'aleació de zinc i coure va ser substituïda gradualment per una nova aleació de plom i coure, menys costosa.[22]
Vore també
[editar | editar còdic]- Ceca de l'Antiga Roma
- Reforma monetària d'Augusto
- Reforma monetària de Aureliano
- Reforma monetària de Diocleciano
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Gian Guido Belloni, La moneta romana, p. 257.
- ↑ Y. Li Bohec, L'esercito romà d Augusto alla fine de el III secolo, Roma 2008, p. 44-46.
- ↑ CAH XI 320 estima 380.000.
- ↑ R. MacMullen, How Big was the Roman imperial Army?, en KLIO (1980), p. 454, estimen 438.000 soldats.
- ↑ G. Cascarino, L'esercito romà. Armament i organizzazione, vol. II - Dona Augusto ai Severi, Rimini 2008, p. 48-54 i 84-86.
- ↑ Yann Li Bohec, L'esercito romà dona Augusto alla fine de el III secolo, Roma 2008, p. 280-284.
- ↑ Duncan-Jones (1994).
- ↑ CAH XI, p. 812
- ↑ Scheidel & Fregiren (2009), p. 7.
- ↑ Duncan-Jones (1994), p. 36.
- ↑ CAH XI, p. 814.
- ↑ Stathakopoulos (2007), p. 95.
- ↑ Duncan-Jones (1994), p. 35.
- ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 A.Savio, Monete romane, p. 331.
- ↑ A. Savio, Monete romane, p. 171 i 329.
- ↑ 16,0 16,1 A. Savio, Monete romane, p. 184.
- ↑ Gian Guido Belloni, La moneta romana, p.258.
- ↑ 18,0 18,1 Gian Guido Belloni, La moneta romana, p. 261.
- ↑ 19,0 19,1 «Roman Currency of the Principate». Tulane University. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2001. Consultat el 4 d'agost de 2025.
- ↑ Gian Guido Belloni, La moneta romana, p. 260.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 A. Savio, Monete romane, p. 185.
- ↑ 22,0 22,1 A. Savio, Monete romane, p. 186.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cambridge Ancient History (CAH) (2000): 2ª ed., vol. XI The High Empire (70-192).
- Duncan-Jones (1994). Money and Government in the Roman Empire.
- Mazzarino, Sant (1973). L'impere romà, Bari. ISBN 88-420-2377-9.
- Giorgio Ruffolo, Quando l'Itàlia era una superpotenza, Einaudi, 2004.
- Adriano Savio, Monete romane, Roma 2001. ISBN 88-7801-291-2
- Scarre, Chris (1999). Chronicle of the roman emperors (en en), Nova York. ISBN 0-500-05077-5.
- Southern, Pat (2001). The Roman Empire: from Severus to Constantine (en en), Londres i Nova York. ISBN 0-415-23944-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reforma monetaria de Caracalla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.