Reforma cisneriana
Reforma cisneriana o Reforma de Cisneros és el nom en el que el historiografia[1] designa a un conjunt de reformas, centrades en l'àmbit eclesiàstic, que va acometre la Moradura Francisco Jiménez de Cisneros, confesor real d'Isabel la Catòlica, arquebisbe de Toledo, inquisidor general i regente de Castella.
Història
[editar | editar còdic]La necessitat de reforma de l'Iglésia era àmpliament compartida pels ambients humanistes de finals de el XV i començos de el XVI.
Les reformes de Cisneros, que va contar en la total confiança dels Reis Catòlics, no varen significar cap tipo de canvi teològic, com el que poc temps despuix va significar la Reforma luterana (Cisneros mor en 1517, a pocs dies de que Lutero donara a conéixer els seus tesis de Wittenberg), sino una reorganisació institucional o reforma del clero, tant del regular com del secular, que va convertir a l'Iglésia espanyola en un mecanisme disciplinado, estretament vinculat a la política i els interessos de la Monarquia hispànica durant tot l'Antic Règim.
L'obra reformiste de Cisneros va començar en la de l'Orde Franciscana, de la que va ser nomenat provincial.
Posteriorment, com a arquebisbe de Toledo, va acometre la refundació de l'Universitat d'Alcalà (1508), que es va transformar en un model de formació i reproducció de l'èlit dirigent, tant en la burocràcia de la monarquia com en l'Iglésia.[2]
Les reformes de Cisneros en l'àmbit de la llitúrgia varen afectar al denominat rito hispà o mozárabe, incloent les seues manifestacions artístiques (vora mozárabe).
El programa reformiste també va incloure, en el propòsit de revivar la religiositat popular, la traducció al castellà d'obres selectes de la teologia, aixina com de la Bíblia (especialment de les Epístoles i els Evangelios).[3] Una obra ambiciosíssima, la Bíblia Políglota Complutense (en hebreu, llatí i grec), no va aplegar a tindre la difusió esperada.
Cisnerianismo
[editar | editar còdic]A voltes s'ampra en la bibliografia el terme cisnerianismo per a designar al moviment de reforma eclesiàstica de l'época dels Reis Catòlics, que varen conseguir la necessària aquiescencia del papat, en una conjuntura històrica que la sèu romana estava ocupada per papes pro-espanyols, i en que les embaixades espanyoles (Comte de Tendilla, 1486, Comte de Haro, 1493) eren prontament ateses.[4]
La consecució del patronat regio va significar la subordinació del clero a la Monarquia Hispànica: la preeminència de la justícia real sobre l'eclesiàstica, l'exclusió d'estrangers en els nomenaments i, especialment, la consecució del dret de presentació, que permetia als reis el control del nomenament dels bisbes. Les bulas alejandrinas varen determinar que el control de la monarquia sobre l'Iglésia en el Nou Món fora inclús més estret.
També les órdens religioses varen ser reformades. No només l'orde franciscana a la que pertanyia Cisneros, sino també els dominicos, els agustinos i unes atres.
Ademés de la pròpia moradura, atres figures varen destacar com a reformistes, encara que la seua rodalia a la figura de Cisneros fora major o menor: Juan de Vergara (el seu secretari en els seus dos últims anys de vida),[5] fra Juan de la Pobla i fra Juan de Guadalupe (franciscanos), fra Hernando de Talavera, fra Diego de Deza, Juan de Castella (bisbe de Salamanca), Sancho de Aceves (bisbe de Astorga), fra Pascual de Ampudia (bisbe de Burgos), o Juan Arias Dávila (bisbe de Segòvia).[6]
S'ha senyalat la relació entre el cisnerianisme i moviments posteriors de molt distinta naturalea, com la regirada comunera, l'erasmisme, els allumenats i l'escola ascética espanyola.[7]
Les reformes de l'abad Cisneros en Montserrat
[editar | editar còdic]No convé confondre les reformes de Cisneros en la reforma del Monasteri de Montserrat que va portar a terme l'abad García Giménez de Cisneros (germà menor de la moradura Cisneros) des del seu nomenament com prior el 3 de juliol de 1493, despuix de l'anexió del monasteri català al de Sant Benito el Real de Valladolit.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Eixemples d'us en Google books.
- ↑ El pensament del Sigle d'Or (Espanya) en Artehistoria.
- ↑ José C. Net meuAC&pg=PA83&dq=%22reforma+cisneriana%22&hl=és&ei=Wu_eTJjbOcL0sgaCwfWODA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vore=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=%22reforma%20cisneriana%22&f=false La Renaixença i l'atra Espanya, Droz, 1997, ISBN 2600002340, pg. 83.
- ↑ Juan Ignacio Gutiérrez Net, Les comunitats com a moviment antiseñorial: la formació del bando realiste en la guerra civil castellana de 1520-1521, Planeta, 1973, pg. 342.
- ↑ Arturo Llin Sant Tomás de Villanueva: fidelitat evangèlica i renovació eclesial, Revista Agustiniana, 1996, pg. 67
- ↑ Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, Història d'Espanya de l'Edat Mija, Ariel, 2007, ISBN 8434466686, pg. 897.
- ↑ Els allumenats proliferen en els àmbits en els que va tindre més influix el cisnerianismo i el moviment comunero». AVILES FERNANDEZ, M. , Condicionamientos històrics dels moviments espirituals espanyols del sigle XVI, en Axerquia, 8 (1983), p. 20; citat en Laura Canabal Heterodoxia en el regnat de l'Emperador: Toledo, els allumenats i Isabel de la Creu, pg. 315.
- ↑ Luis Fernando Figari Un mestre d'oració, García Giménez Cisneros, reproduït en el_abad_cisneros Reformes com la de l'Abad Cisneros (2009).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reforma cisneriana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.