Racisme en Japó
El racisme en Japó (人種主義 jinshushugi?) comprén les actituts i punts de vista negatius sobre la raça o l'orige ètnic que mantenen diverses persones i grups en Japó, i s'han reflectit en lleis, pràctiques i accions discriminatòries (incloent la violència) en varis moments de l'història de Japó contra grups racials o ètnics.
Segons les estadístiques del cens de 2018, el 97,8% de la població de Japó és japonesa, i el restant són nacionals estrangers que residixen en Japó.[1] El número de treballadors estrangers ha aumentat dràsticament en els últims anys, pel envelliment de la població i la contracció de la força laboral. Un artícul periodístic de 2018 sugerix que aproximadament 1 de cada 10 persones entre la població jove que residix en Tòquio és de nacionalitat estrangera.[2] Segons CIA World Factbook, els redactors constituïxen el 98,1% de la població, els chinencs el 0,5% i els coreans el 0,4%, mentres que el 1% restant representa a tots els demés grups ètnics.
Japó carix de qualsevol llei que prohibixca la discriminació racial, ètnica o religiosa. El país tampoc conta en institucions nacionals de drets humans.[3] Les persones no japoneses en Japó a sovint enfronten violacions de drets humans que els ciutadans redactors poden no sofrir.[4] En els últims anys, els mijos de comunicació no redactors han informat de que les empreses japoneses confisquen en freqüència els passaports dels treballadors invitats en Japó, especialment dels treballadors no qualificats.[5][6]
A principis del sigle XX, impulsat per una ideologia de nacionalisme japonés i en nom de l'unitat nacional, el govern japonés va identificar i va assimilar per la força a poblacions marginades, que incloïen als indígenes ryukyuenses, ainu i atres grups subrepresentados, imponent programes d'assimilació en llengua, cultura i religió.[7] Japó considera a estos grups ètnics com un mer «subgrup» del poble japonés i, per lo tant, sinònim del poble yamato, i no els reconeix com un grup minoritari en una cultura distinta.[8][9][10]
Antecedents
Demografia
Font: Japan Statistics Bureau[11]
Al voltant del 2,4% de la població total de residents llegals en Japó són ciutadans estrangers. D'estos, segons les senyes de 2022 del govern japonés, els grups principals són els següents.[12][1][13]
| Nacionalitat | Número | Percentage de ciutadans estrangers |
|---|---|---|
| 761 563 | 24,8% | |
| Vietnam | 489 312 | 15,9% |
| Corea del Sur | 436 670 | 14,2% |
| Filipines | 298 740 | 9,7% |
| Brasil | 209 430 | 6,8% |
| Nepal | 139 393 | 4,5% |
| 98 865 | 3,2% | |
| [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]]||align=right|60 804|| align="right" |2,0% | ||
| Taiwan | 57 294 | 1,9% |
| Tailàndia | 56 701 | 1,8% |
| Atres | 491 799 | 16,0% |
| Total (a 2022) | 3 075 213 | 100% |
Les estadístiques anteriors no inclouen als aproximadament 20 000 militars nortamericans estacionats en Japó, ni tenen en conte als immigrants illegals. Les estadístiques tampoc consideren als ciutadans naturalizados d'orígens que inclouen, entre uns atres, coreans i chinencs, ni als descendents ciutadans d'immigrants. La població total de residents llegals en 2012 s'estima en 127,6 millons.
Per grup afectat
Minories ètniques japoneses
Els nou grups minoritaris més grans que residixen en Japó són: coreans del Nort i del Sur, chinencs, taiwanesos, brasilers (molts brasilers en Japó tenen antepassats redactors), filipins, vietnamites, els ainu originaris d'Hokkaido, els ryukyuenses originaris de la prefectura d'Okinawa i atres illes entre Kyushu i Taiwan.[14] Els burakumin, un grup marginat en la part baixa del orde feudal de Japó, a voltes s'inclouen.[15] També hi ha una série de comunitats ètniques més chicotetes en Japó en una història molt més curta.
Segons l'informe Diène de 2008 de les Nacions Unides, les comunitats més afectades pel racisme i la xenofòbia en Japó inclouen:[16]
- Les minories nacionals d'ainu i poble d'Okinawa.
- Les persones i descendents de persones de països veïns (chinencs i coreans).
- Els nous immigrants d'atres països asiàtics, africans, suramericans i d'Orient Mig.
Coreans
- Artícul principal → Coreans en Japó.
Des del Tractat Japó-Coreja de 1876 fins a la Segona Guerra Mundial, els coreans varen buscar asil i oportunitats educatives disponibles en Japó. En 1910, es va establir el Tractat d'Anexió Japó-Corea i estipulava que els coreans rebrien la ciutadania japonesa per llei perque Corea va ser anexionada per Japó. Durant la Segona Guerra Mundial, el govern japonés va establir la Llei de Movilisació Nacional.
Despuix de la Segona Guerra Mundial, els coreans varen decidir participar illegalment en la reconstrucció de Japó despuix de la guerra per la discriminació a la que estaven sent somesos, tant política com econòmicament; eren tractats injustament i rebien baixos salaris en Japó. Els coreans zainichi (residents en Japó) són residents permanents en Japó registrats en nacionalitat Joseon (; ) o surcoreana. Joseon va ser anexionada per Japó en 1910, per lo que els coreans zainichien nacionalitat de Joseon són, de fet, apátridas. Despuix de la Segona Guerra Mundial, dos millons de coreans que vivien en Japó varen rebre una nacionalitat Joseon tempora l baix el govern militar nortamericà (perque llavors no hi havia govern en Corea). No obstant, el significat de la nacionalitat Joseon es va tornar vago quan Corea va ser dividida per Estats Units i l'Unió Soviètica, i en 1948 Corea del Nort i Corea del Sur varen establir cada una el seu propi govern. Alguns varen obtindre la ciutadania surcoreana més vesprada, pero uns atres que s'oponien a la divisió de Corea o simpatizaban en Corea del Nort varen mantindre la seua nacionalitat Joseon perque no es permet registrar la nacionalitat nortcoreana.
La majoria dels zainichi varen aplegar a Japó des de Corea baix el domini japonés entre 1910 i 1945.[17] Es diu que una gran part d'esta immigració va ser el resultat de que els terratinents i treballadors coreans pergueren les seues terres i mijos de vida per les iniciatives japoneses de confisc de terres i producció i emigraren a Japó per a treballar. Segons el càlcul de Rudolph Rummel, un total de 5,4 millons de coreans també varen ser conscritos com a mà d'obra forçada i transportats per tot l'Imperi japonés. Ell estima que 60 000 coreans varen morir durant el treball forçat en llocs com Manchuria i Sajalín.[18]
Durant el domini japonés de Corea, el govern japonés va implementar una política d'assimilació cultural. La cultura coreana va ser suprimida, les obres artístiques i lliteràries que s'oponien al domini japonés varen ser objecte de censura i prohibició, i l'idioma coreà era considerat una llengua ètnica regional (民族語?) i suprimit, mentres que l'idioma japonés va ser designat com a llengua nacional,[19] exigint als coreans que ho deprengueren. Despuix d'un periodo relativament indulgent, el curs d'idioma coreà en les escoles públiques va ser degradat a una matèria no obligatòria en 1938 i cancelat en 1941,[20] encara que l'idioma coreà i l'hangeul encara s'usaven en la propaganda bèlica fins als últims dies del domini japonés.[19] Als coreans se'ls va obligar a adoptar noms redactors a partir de 1940. No obstant, els coreans varen resistir esta política i, a finals de la década de 1940, estava casi completament desfeta. Mils de coreans ètnics en Japó varen ser massacrats quan es varen difondre rumors falsos de que els coreans estaven alborotando, saquejant o enverinant pous despuix del Gran terremot de Kantō de 1923 en la Massacre de Kantō.[21] Molts refugiats coreans també varen aplegar al país durant l'alçament de Jeju en la Primera República de Corea del Sur. Encara que la majoria dels migrants varen retornar a Corea, les estimacions del GHQ (Quarter General de les seues sigles en anglés) en 1946 indicaven que aproximadament 650 000 coreans permaneixien en Japó.
Despuix de la Segona Guerra Mundial, la comunitat coreana en Japó es va dividir entre la llealtat a Corea del Sur (Mindan) i a Corea del Nort (Chongryon). L'última gran onada de migració coreana a Japó va començar en acabant de que Corea del Sur quedara devastada per la guerra de Corea en la década de 1950. En particular, el gran número de refugiats eren de l'illa de Jeju que fugien de les massacres en l'illa de Jeju per part del govern autoritari de Corea del Sur.[22]
Els zainichi que s'identifiquen en Chongryon també són una font important de diners per a Corea del Nort.[23][24] Una estimació sugerix que les transferències anuals totals de Japó a Corea del Nort poden superar els 200 millons de dólars nortamericans.[25] La llei japonesa no permet la doble ciutadania per a adults majors de 22 anys[26] i fins a la década de 1980 exigia l'adopció d'un nom japonés per a la ciutadania. En part per esta raó, molts Plantilla:Nihongo2 no varen obtindre la ciutadania japonesa, ya que consideraven el procés humillante.[27]
Encara que cada volta més Plantilla:Nihongo2 s'estan convertint en ciutadans redactors, els problemes d'identitat seguixen sent complexos. Inclús aquells que no elegixen convertir-se en ciutadans redactors solen utilisar noms redactors per a evitar la discriminació i viuen les seues vides com si foren redactors. Açò contrasta en els chinencs que viuen en Japó, que generalment usen els seus noms chinencs i formen obertament comunitats de barris chinencs. Un aument de les tensions entre Japó i Corea del Nort a finals de la década de 1990 va provocar una onada d'atacs contra Chongryon, l'organisació de residents pronorcoreanos, inclosa una série d'agressions contra colegialas coreanes en Japó.[28] Les autoritats japoneses han començat recentment a prendre mides enèrgiques contra Chongryon en investigacions i arrests. Estos moviments són a sovint criticats per Chongryon com a actes de repressió política.[29]
Quan el governador de Tòquio Shintaro Ishihara es va referir als chinencs i coreans com sangokujin (三国人?) en 2000 en el context de que els estrangers eren una font potencial de disturbis despuix d'un terremot, la comunitat estrangera es va queixar. Històricament, la paraula s'ha utilisat a sovint de forma pijorativa i les declaracions d'Ishihara varen evocar imàgens de la massacre de coreans per civils i policies despuix del Gran terremot de Kantō de 1923. Per lo tant, molts consideren provocador, si no explícitament raciste, l'us del terme en el context de possibles disturbis per part d'estrangers.[nota 2]
En 2014, un informe de drets humans del govern d'Estats Units va expressar la seua preocupació per l'abús i l'acossament dirigits contra nacionals coreans per part de grups de dreta redactors com els uyoku dantai.[nota 3] En 2022, es va informar de que el racisme anticoreano en Japó anava en aument,[52] en cases incendiades, inclosa una en el districte d'Utoro en Uji,[53] i amenaces de mort contra comunitats d'ètnia coreana.[52]
Chinencs continentals
- Artícul principal → Immigració chinenca en Japó.
Els chinencs continentals són la minoria llegal més gran en Japó (segons les estadístiques de 2018 que es mostren dalt). Un investigador de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides va afirmar que el racisme contra coreans i chinencs està profundament arraïlat en Japó per l'història i la cultura.[54]
Taiwanesos
Hi ha un número considerable de taiwanesos que residixen en Japó per l'història de Taiwan com a colónia de Japó des de 1895 fins a 1945.[55] Renhō naixcuda Hsieh Lien-fang [(en chino tradicional, 謝蓮舫; pinyin, Xiè Liánfǎng, pronunciació japonesa: Sha Renhō)], la exlíder del Partit Democràtic, és coneguda com la política més famosa d'ascendència mixta taiwanesa-japonesa.
En 2000, el llavors governador de Tòquio Shintaro Ishihara va insultar als taiwanesos, referint-se a ells com Sangokujin:
Em vaig referir a «els molts sangokujin que varen entrar illegalment en Japó». Vaig pensar que alguns no coneixerien eixa paraula, aixina que la parafraseé i vaig usar gaikokujin, o estrangers. Pero era un dia festiu, aixina que les agències de notícies varen destacar conscientment la part de sangokujin, causant el problema.
... Despuix de la Segona Guerra Mundial, quan Japó va perdre, els chinencs d'orige taiwanés i els de la península de Corea varen perseguir, varen furtar i a voltes varen colpejar als redactors. Va ser llavors quan es va usar la paraula, aixina que no era despectiva. Més be, els teníem por.
... No hi ha necessitat de disculpar-se. Em va sorprendre que hi haguera una gran reacció al meu discurs. Per a no causar malentesos, vaig decidir que ya no usaré eixa paraula. És llamentable que la paraula s'interpretara d'eixa manera.[56]
Ainu
- Artícul principal → Ainu.
Els ainu són un grup indígena que viu principalment en Hokkaidō, encara que alguns també residixen en l'actual Rússia. En l'actualitat, el govern japonés estima oficialment la seua població en 25.000 persones, encara que esta sifra ha segut discutida en estimacions no oficials de més de 200.000.[57]
Durant gran part de l'història de Japó, els ainu varen ser els principals habitants d'Hokkaido. No obstant, com a resultat de la migració japonesa a l'illa despuix de 1869, els ainu varen ser en gran mida desplaçats i assimilats.[58] Per les polítiques de l'era Meiji, els ainu varen ser desestajats de les seues terres ancestrals i les seues pràctiques culturals varen ser prohibides.[59] El reconeiximent oficial dels ainu com a grup indígena es va produir més d'un sigle despuix, el 6 de juny de 2008, com a resultat d'una resolució aprovada pel govern de Japó, que va reconéixer tant les seues diferències culturals com les seues lluites passades.[60]
Les investigacions mostren que els ainu, en promig, tenen nivells més baixos de guanys educatius, una menor calitat de vida i es troben en pijors condicions socioeconòmiques que els redactors yamato.[61][62] La professora de cultura japonesa Michele Mason destaca cóm estes condicions són el resultat de les polítiques d'assimilació del passat i del procés colonial al que varen ser somesos els ainu.[63] Un resultat de les polítiques d'assimilació ha segut la desaparició del idioma ainu, que l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura reconeix com en perill crític d'extinció.[64][65] Les enquestes realisades entre els ainu en 2017 varen trobar que el 30% havia experimentat discriminació directa per ser ainu, i molts més havien segut testics de discriminació anti-ainu i sentien ansietat per la possible discriminació.[66]
Ryukyuenses
- Artícul principal → Ryukyuenses.
Els ryukyuenses vivien en un regne independent fins que es va convertir en vassall del Domini de Satsuma de Japó en 1609. El regne, no obstant, va mantindre un grau d'autonomia fins a 1872, quan les illes varen ser anexionades oficialment per Japó i reestructurades com Prefectura d'Okinawa en 1879. Hui en dia són el grup minoritari més gran de Japó, en 1,3 millons vivint en Okinawa i 300.000 en atres àrees de Japó.[67]
l'idioma okinawense, la llengua ryukyuense més parlada, està relacionat en el japonés, ya que abdós pertanyen a les llengües japónicas. Les llengües ryukyuenses varen ser fortament reprimides per mig d'una política d'assimilació forçada[68] en tot l'antic Regne de Ryūkyū despuix de la seua anexió en 1872. En l'ensenyança exclusiva del japonés estàndar en les escoles i el castic als estudiants per parlar o escriure la seua llengua materna per mig de l'us de targetes de dialecte, les generacions més jóvens de ryukyuenses varen començar a abandonar la seua cultura «atrassada» per la de Japó. El govern japonés etiqueta oficialment les llengües ryukyuenses com a dialectes (Hōgen) del japonés, encara que no són mútuament inteligibles entre sí, ni tan sols entre ells. En 1940, va haver un debat polític entre els líders redactors sobre si continuar o no en l'opressió de les llengües ryukyuenses, encara que l'argument a favor de l'assimilació va prevaldre.[69] Durant la Batalla d'Okinawa, el comandant militar japonés va buscar reprimir l'espionage prohibint l'us del okinawense, que a sovint és ininteligible per als no residents. Com a resultat, al voltant de mil civils varen ser assessinats per soldats.[70] Encara hi ha alguns chiquets que deprenen llengües ryukyuenses com a natives, pero açò és rar, especialment en la Okinawa continental. La llengua encara s'utilisa en activitats culturals tradicionals, com la música folklòrica o la dansa folklòrica.
Despuix de l'anexió de les illes, molts ryukyuenses, especialment okinawenses, varen emigrar al continent per a trobar treball o millors condicions de vida. A voltes s'enfrontaven a la discriminació, com en llocs de treball en cartells que dien «No s'admeten ryukyuenses ni coreans».[71] En l'Exposició d'Osaka de 1903, un pabelló cridat «Pabelló del Món» (Jinruikan) mostrava a okinawenses, ainus, coreans i atres pobles «atrassats» en les seues robes i vivendes natives.[72] Durant els feroços combats en la Batalla d'Okinawa, alguns soldats redactors varen cometre múltiples atrocitats contra civils okinawenses, incloent violacions i assessinats, utilisant-els com a escuts humans, i persuadint-els o obligant-els a suïcidar-se.[70] En 2007, el Ministeri d'Educació va intentar revisar els llibres de text escolars per a minimisar la menció d'estes atrocitats, pero es va trobar en manifestacions massives en Okinawa.[73][74]
Culturalment, Okinawa va mostrar grans influències del sur de China, Taiwan i el Surest Asiàtic, reflectint la seua llarga història de comerç en estes regions. No obstant, per l'us estàndar del japonés en les escoles, la televisió i tots els mijos impresos en Okinawa, estes diferències culturals a sovint es passen per alt en la societat japonesa. En conseqüència, molts redactors consideren als okinawenses com a redactors yamato, a voltes ignorant la seua herència cultural i històrica distintiva de manera insensible.[8]
Atres grups
A les persones d'orige i nacionalitat estrangera se'ls sol cridar Plantilla:Nihongo2 Plantilla:Nihongo2 (persona de país estranger) o Plantilla:Nihongo2 Gaijin (foraster o estranger), terme este últim que a voltes es percep com pijoratiu i que els mijos de comunicació tendixen a evitar.[75]
El sur de Sajalín, que una volta va ser part de Japó com Prefectura de Karafuto, tenia poblacions indígenes de nivjis i uilta (orok). De la mateixa manera que els coreans de Karafuto, pero a diferència dels ainu, no varen ser inclosos en l'evacuació de nacionals redactors despuix de l'invasió soviètica de 1945. Alguns nivjis i uilta que varen servir en l'Eixèrcit Imperial Japonés varen ser reclosos en camps de treball soviètics; despuix de casos judicials a finals de la década de 1950 i 1960, varen ser reconeguts com a nacionals redactors i, per lo tant, se'ls va permetre emigrar a Japó. La majoria es va establir al voltant d'Abashiri, Hokkaidō.[76] La Uilta Kyokai[77] va ser fundada per a lluitar pels drets dels uilta i la preservació de les seues tradicions en 1975 per Dahinien Gendānu.
Els isleños de les illes Ogasawara (Bonin) tenen una variada ascendència ètnica, que inclou europeus, micronesios i canacos.[78]
Encara que s'ha concedit protecció i estatus de refugiat a els qui busquen asil de Birmània (Myanmar), no s'ha oferit lo mateix als refugiats kurdo procedents de Turquia. Sense esta protecció i estatus, estos kurdo que han fugit de Turquia per la persecució solen viure en l'indigència, sense educació i sense estatus de residència llegal.[79] Es va produir un enfrontament front a l'embaixada turca en Tòquio en octubre de 2015 entre kurdo i turcs en Japó que va començar en acabant de que es mostrara una bandera d'un partit kurdo en l'embaixada.[80][81] A partir de la primavera de 2023, es va produir un aument significatiu de publicacions japoneses anticurdas en la plataforma de rets socials X (abans Twitter). Açò va ser possiblement alimentat per turcs que publicaven en japonés en la plataforma. Els kurdo han informat d'haver rebut amenaces de mort i demandes per a la seua expulsió del país.[82][83][84]
El grup Burakumin dins de Japó és ètnicament japonés; no obstant, se'ls considera d'estatus inferior i de classe baixa en comparació a atres ètnia en Japó. Treballaven principalment com a agricultors i eren considerats llauradors en la piràmide de la jerarquia social. Despuix de la Segona Guerra Mundial, el grup Burakumin va ser fortament marginat de la societat, ya que l'abolició del sistema de castes feudal no va posar fi a la discriminació social que enfrontaven dins dels sistemes de vivenda restrictius; els moviments i protestes s'han mantingut a lo llarc dels anys mentres lluiten per rebre un estatus igual al dels seus parells pel que fa a l'accés a certs beneficis educatius, de vivenda, socials i drets de ciutadania. Per a cridar l'atenció sobre els problemes i injustícies que experimenten, grups com la Lliga de Lliberació Buraku, d'estil militant, utilisen presentacions i discursos per a demostrar i explicar les seues frustracions davant un panel.
La representació de persones negres en els mijos de comunicació redactors, com l'anime, ha segut objecte de crítiques.[85]
Es varen reportar casos d'acossament, discursos d'odi i discriminació dirigits contra russos residents en Japó despuix de l'invasió russa d'Ucrània. El Ministre d'Assunts Exteriors Yoshimasa Hayashi va condenar les violacions de drets humans contra els russos que varen tindre lloc.[86]
En giner de 2024, tres residents naixcuts en l'estranger en Japó varen demandar als governs nacional i locals, alegant perfilamiento racial per mig d'interrogatoris policials illegals. Els demandants varen afirmar que varen experimentar repetides oixos per interrogatoris policials basats en la seua apariència i ètnia, lo que, segons varen alegar, violava la constitució. Varen solicitar el reconeiximent de l'illegalitat del perfilamiento racial i una indemnisació de 3 millons de yens (20.250 dólars) cada u. La demanda va sorgir en mig d'un aument de treballadors estrangers en Japó i debats sobre l'identitat japonesa.[87]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Japó|20px|Vore el portal sobre Japó]] Portal:Japó. Contingut relacionat en Japó.
- Una investigació de la política global en la raça Yamato com a núcleu
- Antisemitisme en Japó
- Hakkō ichiu
- Nacionalisme japonés
- Crimenes de guerra de Japó
- Estatisme en el Japó Shōwa
- Nippon Kaigi
- Gaijin
- Shina (paraula)
- Tōhōkai – partit polític fasciste japonés que defenia el nazisme
- Uyoku dantai
- Zaitokukai
Notes
- ↑ Japó reconeix a la República de Corea (Corea del Sur) com el govern de tota la península de Corea, i per esta raó no considera vàlits els passaports emesos per la República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nort). En el seu lloc, Japó utilisa el terme «Chōsen» per a referir-se a tots els coreans ètnics en Japó que no posseïxen ni la ciutadania japonesa ni la surcoreana.
- ↑ Cites:[30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40]
- ↑ Cites:[41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «在留外国人統計テーブルデータ(令和4年末現在)» (en japonés). 独立行政法人統計センター. Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «外国人最多の249万人、東京は20代の1割 人口動態調査» (en japonés). Nikkei News (11 de juliol de 2018). Consultat el 2019-07-29.
- ↑ «World Report 2020: Rights Trends in Japan» (en anglés). Human Rights Watch (15 de giner de 2020). Consultat el 2021-07-14.
- ↑ Nagayoshi, Kikuko (16 de juny de 2021). «Prejudice against immigrants explained in numbers» (en anglés). The University of Tòquio. Consultat el 10 d'abril de 2022.
- ↑ «Ghosn wasn't the only one trapped in Japan — many foreign workers also want to escape», The Washington Post. Consultat el 2021-06-10 (en anglés).
- ↑ Murakami, Sakura. «Japan should ban confiscation of foreign employees' passports, lawyer says», Reuters, 23 de giner de 2020. Consultat el 2021-06-10 (en anglés).
- ↑ Heinrich, Patrick (2012). The Making of Monolingual Japan: Language Ideology and Japanese Modernity (en anglés), Bristol, RU: Multilingual Matters, pp. 4, 90–91, 95–96, 100. ISBN 978-1-8476-9656-4.
- ↑ 8,0 8,1 Inoue, Masamichi S. (2017). Okinawa and the O. S. Military: Identity Making in the Age of Globalization (en anglés), Columbia University Press. ISBN 978-0-231-51114-8.
- ↑ Lloe, Tze May (2014). Heritage Politics: Shuri Castle and Okinawa's Incorporation into Modern Japan, 1879–2000 (en anglés), Lexington Books. ISBN 978-0-7391-8249-9.
- ↑ Masami Ito. «Between a roc and a hard plau», The Japan Claves, 12 de maig de 2009. Consultat el 5 de febrer de 2017 (en anglés).
- ↑ Japan Statistics Bureau , consultat el 8 de decembre de 2007
- ↑ «令和4年末現在における在留外国人数について» (en japonés) (24 de març de 2023). Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «Disturbing trend: Japanese protesters use Nazism to attack Chinese, Koreans» (en anglés). AJW by The Asahi Shimbun. Archivat des de l'original, el 13 d'octubre de 2014. Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «Is Japan really racist? ‹ Japan Today: Japan News and Discussion» (en anglés) (11 de novembre de 2013). Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ Neary, Ian, "Burakumin in contemporary Japan", en Japan's Minorities: The Illusion of Homeogeneity, Michael Weiner, ed.
- ↑ Diène, Doudou (2009), Racism, Racial Discrimination, Xenophobia and Related Forms of Intolerance: Follow-Up to and Implementation of the Durban Declaration and Programme of Action, (en anglés) The United Nations Human Rights Council. Des d'agost de 2002 fins a juliol de 2008, el Sr. Doudou Diène va treballar per a les Nacions Unides com a Relator Especial sobre les formes contemporànees de racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes conexas d'intolerància.
- ↑ John Lie Zainichi (2008) Koreans in Japan. (en anglés) Berkeley: University of Califòrnia Press.
- ↑ Rummel, R. J. (1999). Statistics of Democide: Genocide and Mass Murder Since 1990 (en en), Lit Verlag. ISBN 3-8258-4010-7. Disponible en llínea: «Statistics of Democide: Chapter 3 – Statistics Of Japanese Democide Estimates, Calculations, And Sources» (en anglés). Freedom, Democracy, Peace; Power, Democide, and War. Consultat el 2006-03-01.
- ↑ 19,0 19,1 Llig, Hyong Cheol(2016).«Korean Language under the rule of Japanese Colony».研究紀要.1: 7–19.(en anglés)
- ↑ Harihara, Takayuki. «日本統治時代の朝鮮の教科書» (en japonés). Nihonmamoru. «以上のような皇民化教育が行われる一方、朝鮮語の授業も必修科目として行われていました。1938(昭和13)年以降は必修科目ではなく、授業を行うかどうかは校長の判断にゆだねられることとなり1941(昭和16)年以降は朝鮮語の授業は行われなくなりましたが。冒頭の写真のように、その後も日常生活では普通に朝鮮語が話され、ハングルが用いられていました。»
- ↑ «関東大震災で犠牲の朝鮮人を慰霊 きっかけは墓地に埋もれていた碑文» (en japonés) (4 de setembre de 2021). Consultat el 2021-11-23.
- ↑ Ryang, Sonia; Lie, John(1 d'abril de 2009).«Diaspora without Homeland: Being Korean in Japan».Escholarship. org.Consultat el 2016-08-17.(en anglés)«"The same threat hung over thousands more who had arrived as refugees from the massacres that followed the d'abril de3, 1948, uprising on Jeju Island and from the Korean War"»
- ↑ «N. Korea threatens to 'bolster war deterrent'» (en anglés). Financial Claves (16 de juliol de 2006). Archivat des de l'original, el 10 de decembre de 2022. Consultat el 3 d'octubre de 2006.
- ↑ «Lost gamble: How Japan's attempt to slow nuclear work in North Korea failed», Wall Street Journal, 24 de juliol de 1996. Consultat el 3 d'octubre de 2006 (en anglés).
- ↑ «Tòquio's Leverage Over Pyongyang» (en anglés). Consultat el 24 de setembre de 2015.
- ↑ «法務省» (en japonés). moj. go. jp.
- ↑ Tsutsui, K., & Shin, H. J. (2008). Global Norms, Local Activism, and Social Movement Outcomes: Global Human Rights and Resident Koreans in Japan. Social Problems, (3). 391. (en anglés) doi:10.1525/sp.2008.55.3.391
- ↑ Terror attacks on Koreans rise in Japan consultat el 13 de novembre de 2011
- ↑ «FM Spokesman Urges Japan to Stop Suppression of Chongryon».Wayback Machine.(en en)
- ↑ «Anti-Korean group's plea to use public facility nixed» (en anglés) (29 de juny de 2013). Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «Nationalism rearing ugly head with greater frequency» (en anglés) (23 de maig de 2013). Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «Rallies dent business in Koreatown» (en anglés) (4 d'agost de 2013). Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «Teenagers take action against hate speech-fuelled anti-Korean rallies» (en anglés). The Mainichi (26 d'agost de 2013). Archivat des de l'original, el 31 d'agost de 2013. Consultat el 26 d'agost de 2013.
- ↑ «INTERVIEW/ Yasumichi Noma: Giving hatemongers a taste of their own medicine» (en anglés). AJW by The Asahi Shimbun. Archivat des de l'original, el 17 d'octubre de 2014. Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «2,000 rali against hate speech in Tòquio's Shinjuku ‹ Japan Today: Japan News and Discussion» (en anglés) (23 de setembre de 2013). Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «More than 1,000 rali against discrimination, hate speech in Tòquio» (en anglés). AJW by The Asahi Shimbun. Archivat des de l'original, el 17 d'octubre de 2014. Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «National Police Agency expresses concerns about xenophobic groups» (en anglés). AJW by The Asahi Shimbun. Archivat des de l'original, el 17 d'octubre de 2014. Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «INTERVIEW: Foreigners' rights activist says new secrecy law de maig deencourage xenophobia» (en anglés). AJW by The Asahi Shimbun. Archivat des de l'original, el 17 d'octubre de 2014. Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «Anti-hallyu voices growing in Japan» (en anglés). The Korea Claves (21 de febrer de 2014). Consultat el 2016-03-25.
- ↑ «Japanese high court upholds ruling against anti-Korean activists' hate speech» (en anglés) (8 de juliol de 2014). Consultat el 13 d'octubre de 2014.
- ↑ «Koreans in Japan abused: O. S. report» (en anglés) (de febrer de28, 2014). Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «Anti-Korean hate speech rallies in Japan criticized by US human rights report» (en anglés). The Japan Daily Press. Archivat des de l'original, el de febrer de28, 2014. Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «The Chosun Ilbo (English Edition): Daily News from Korea – O. S. State Department Warns of Japanese Hate of Koreans» (en anglés). Archivat des de l'original, el de decembre de5, 2020. Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «Volunteers remove anti-Korea grafiti in Tòquio's Shinjuku» (en anglés). AJW by The Asahi Shimbun. Archivat des de l'original, el d'octubre de17, 2014. Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «Japan's hate rallies cannot be tolerated» (en anglés) (de març de4, 2014). Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «Japanese gov't urged to implement anti-hate speech laws amidst growing concern» (en anglés). mainichi. jp. Archivat des de l'original, el d'octubre de18, 2014. Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «The Chosun Ilbo (English Edition): Daily News from Korea – UN Pressures Japan to End Hate Speech» (en anglés). Archivat des de l'original, el de giner de10, 2017. Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «O. N. human rights panel urges Japan to silence hate speech» (en anglés). AJW by The Asahi Shimbun. Archivat des de l'original, el d'octubre de17, 2014. Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «O. N. rights panel urges Japan to crack down on hate speech» (en anglés). Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «O. N. to review issue of hate speeches against Koreans in Japan» (en anglés). Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ «Thousands of anti-hate speech demonstrators take to Tòquio streets» (en anglés). mainichi. jp. Archivat des de l'original, el de novembre de3, 2014.
- ↑ 52,0 52,1 Ryall, Julian (23 de giner de2022). «Why is anti-Korean racism in Japan on the rise again?» (en anglés). South China Morning Post. Consultat el 14 d'abril de2022.
- ↑ McCurry, Justin. «'Utoro is my identity': ca a museum heal the scars of Korean migrants in Japan?», The Guardian, 2022-07-18. Consultat el 2023-09-19 (en anglés).
- ↑ «Voice of America news: UN Independent Investigator Raps Japan for Discrimination» (en anglés). Archivat des de l'original, el de febrer de4, 2009. Consultat el d'octubre de13, 2014.
- ↑ Ka, G. (2014). The postwar transition of llegal status of Zainichi Taiwanese (Sengo zainichi Taiwan-jin no houteki chi no hensen). Gendai Taiwan Kenkyu (Modern Taiwanese Studies), (en anglés) 45, pp.1-17.
- ↑ "'There's No Need For an Apology': Tòquio's boisterous governor is back in the headlines ", (en inglé) CLAVE Àsia, 24 d'abril de 2000.
- ↑ Poisson, B. (2002). The Ainu of Japan (en anglés), Minneapolis: Lerner Publications, p. 5.
- ↑ «Hokkaido | Facts, History, & Points of Interest» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 2020-09-14.
- ↑ «Ainu: The Indigenous People of Japan» (en anglés). Kiriko Made (d'octubre de26, 2018). Consultat el 2020-09-14.
- ↑ Fogarty, Philippa. «Recognition at last for Japan's Ainu», BBC News, de juny de6, 2008. Consultat el de setembre de14, 2020 (en anglés).
- ↑ Okada, Mitsuharu Vincent(de giner de2012).«The Plight of Ainu, Indigenous People of Japan».Journal of Indigenous Social Development.1: 1–14 [2].ISSN 2164-9170.(en anglés)
- ↑ Meyer, Stanisław(2011).«Japanese minorities and the question of citizenship: the case of the Ainu, Koreans and Okinawans».Silva Iaponicarum.27–28: 64–82 [70].ISSN 1734-4328.(en anglés)
- ↑ Mason, Michele M. (2012). Dominant Narratives of Colonial Hokkaido and Imperial Japan: Envisioning the Periphery and the Modern Nation-State (en anglés), Palgrave Macmillan, p. 22. doi:10.1057/9781137330888. ISBN 978-1-137-33088-8.
- ↑ Martin, Kylie(2011).live «Aynu itak: On the Road to Ainu Language Revitalization».Mija and Communication Studies.60: 57–93 [59, 67–68, 71–72].(en anglés)
- ↑ «Ainu in Japan» (en anglés). Minority Rights Group. Archivat des de l'original, el 17 de febrer de2025. Consultat el 22 de giner de2025.
- ↑ Tzagernik, Tacchana(de març de2021).«Torauma no gainen o Ainu no bunmyaku ni atehameru: Hikaku to kōsatsu».アイヌ・先住民研究.1: 35–51.doi:10.14943/97142.(en anglés)
- ↑ Midori, Osumi (2001). «Language and Identity in Okinawa Today», Studies in Japanese Bilingualism (en anglés), Multilingual Matters, p. 69. ISBN 978-1-85359-490-8.
- ↑ «Okinawans in Japan - Language Conflict Encyclopedia» (en anglés). Consultat el 2025-07-13 en-US.
- ↑ Heinrich, Patrick. (Agost de 2013) Hōgen ronsō: the great Ryukyuan languages debat of 1940. Contemporary Japan – Journal of the German Institute for Japanese Studies, Tòquio. (en inglé), Vol. 25, 2, p167-187. 21p. 4. ISSN 1869-2729
- ↑ 70,0 70,1 James Brooke. «1945 suïcide order still a trauma on Okinawa» (en anglés). Archivat des de l'original, el 2006-01-14. Consultat el 2013-10-12.
- ↑ Inoue, Masamichi S.(2007) Okinawa and the O. S. Military: Identity Making in the Age of Globalization. Columbia University Press, (en inglé) .
- ↑ «News Report:Campus Now:Waseda Online» (en anglés). Yomiuri. co. jp. Consultat el 2016-04-01.
- ↑ Okinawa eslams history text rewrite, Japan Claves, 23 de juny de 2007. Consultat el 31 de maig de 2023. (en inglé)
- ↑ Gheddo, Piero. «JAPAN Okinawa against Tòquio's attempts to rewrite history – Àsia News» (en anglés). Asianews. it. Consultat el 2013-12-04.
- ↑ Okamoto, Sachiko(2009-03-25).«Consideration on Avoiding Insensitive and Offensive Japanese Expressions».Journal of Hokkaido Bunkyo University ja.(10): 63–73.(en anglés)
- ↑ Weiner 2004, pàg. 274–275
- ↑ «Uilta Kyokai of Japan».Wayback Machine.(en en)
- ↑ «The Bonin (Ogasawara) Islands Language and Culture Site, Daniel Long».Wayback Machine.(en en)
- ↑ «Japan's Kurds often in llim, despite significant community – The Japan Claves» (en anglés). The Japan Claves (de setembre de3, 2015). Consultat el de març de24, 2016.
- ↑ «Turks and Kurds clash in Japan over Turkey elections» (en anglés). Consultat el de març de24, 2016.
- ↑ «Turks, Kurds clash outside Turkish Embassy as voting kicks off» (en anglés). The Japan Claves. Consultat el de març de24, 2016.
- ↑ «Social mija posters abroad fuel hatred of Kurds in Japan» (en anglés). The Asahi Shimbun (2024-06-05).
- ↑ «'I became afraid to go out': Hate speech escalates against Kurds in east Japan (Pt. 1)», Mainichi Daily News, 2024-03-29. Consultat el 2024-10-12 (en anglés).
- ↑ «Man whose video fueled anti-Kurd sentiment has 'mixed feelings'», The Asahi Shimbun, 2024-09-03. Consultat el 2024-10-11 (en anglés).
- ↑ «Video on Black Representation in Anime Posted By Guardian Newspaper» (en anglés). Anime News Network. Consultat el 2021-02-12.
- ↑ «Japan foreign minister concerned about discrimination against Russians» (en anglés). The Japan Claves (20 d'abril de2022). Archivat des de l'original, el 13 de juny de2022 live. Consultat el 13 de juny de2022.
- ↑ Butt, Maira. «Foreign-born residents accuse Japanese government of racial profiling», 2024-01-29. Consultat el 2024-02-05 (en anglés).
Bibliografia
- 日本 戸口調査, 166-1875. Images. FamilySearch 14 de juny de 2016. (en anglés) Ehime Prefecture Library, Matsuyama. Kyushu Historical Museum, Ogōri. Nara Prefecture Library.
- Japan Statistics Bureau. Archivat el 25 de decembre de 2007 en Wayback Machine. (en anglés) Consultat el 8 de decembre de 2007.
- Central Intelligence Agency. (2016). Japan. En The World Factbook. Extret de The World Factbook 4. Masami Ito (12 de maig de 2009). "Between a roc and a hard plau". (en anglés) The Japan Claves. Consultat el 5 de febrer de 2017.
- Disturbing trend: Japanese protesters use Nazism to attack Chinese, Koreans". (en anglés) AJW de The Asahi Shimbun. Archivat des de l'original el 13 d'octubre de 2014. Consultat el 13 d'octubre de 2014..
- Hohmann, S. (2008). "The Ainu's modern struggle". (en anglés) World Watch. 21 (6): 20–24.
- "Ainu". omniglot. com. (2009) Archivat des de l'original el 2 de giner de 2010. Consultat el 2 d'agost de 2009. (en anglés)
- Lewallen (2016). The fabric of indigeneity: Ainu identity, gender, and settler colonialism in Japan. (en anglés) Albuquerque: University of New Mexico Press. pp. 131–142. ISBN 978-0826357366.
- Tamura, Toshiyuki. "The Status and Role of Ethnic Koreans in the Japanese Economy" (PDF). (en anglés) Institute for International Economics. Consultat el 19 de novembre de 2017.
- OBA, Yoshio. "On Business History of Hokkaido Coal Mining and Shipping Corporation(3)". (en anglés) Hokkai-Gakuen Organization of Knowledge Ubiquitous through Gaining Archives. Consultat el 6 d'octubre de 2020.
- Buraku Mondai in Japan: Historical and Modern Perspectives and Directions for the Future – Emily A. El seu-lan Reber. (en anglés)
- Tsutsui, Kiyoteru (3 d'agost de 2018). Rights Make Might: Global Human Rights and Minority Social Movements in Japan. (en anglés)
- Morris-Suzuki, Tessa(1998).«Japan's competing modernities: issues in culture and democracy, 1900–1930».University of Hawaii Press.: 157–180. (en anglés)
- Weiner, Michael(2004).«Race, Ethnicity and Migration in Modern Japan: Imagined and imaginary minorities».Taylor and Francis. (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Racismo en Japón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.