Orok
Els orok (ороки en rus, autodenominats ulta o ulcha), algunes voltes denominats uilta, són un poble del óblast de Sajalín en Rússia, principalment en la part oriental de l'illa de Sajalín. l'idioma orok pertany al grup meridional de les llengües tunguses. Segons el cens rus de 2002, 346 orok vivien en el nort de Sajalín, junt al mar d'Ojotsk, i en el sur de Sajalín, en el districte de la ciutat de Poronaysk.
Etimologia
Es creu que el nom orok deriva del exònim or utilisat per un grup tungús i que significaria ‘reno domesticat’. l'endónimo en el que els orok es diuen a sí mateixos és ul'ta, provablement de la raïl ula (que també significa ‘reno domèstic’ en orok). Una atra forma que usen per a denominar-se a sí mateixos és nani.[1] Ocasionalment els orok, aixina com els oroch i els udege, reben erròneament el nom d'orochons.
Població i assentaments
El número total d'orok en Rússia segons el cens de 2002 era de 346 persones,[2] casi tots en l'óblast de Sajalín. La majoria viuen en tres poblacions: Poronaysk, Nogliki i el llogaret de Val, en el districte de Noglisky, a on viuen 144 orok. Atres llocs a on es poden trobar orok són els pobles de Gastello i Vakhrushev en el districte de Poronaysky, el poble de Viakhtu en el districte d'Alexandrovsk-Sajalinsky, el poble de Smirnij en el districte de Smirnijovsky, en el districte d'Ojinsky i en Yuzhno-Sajalinsk, centre administratiu del óblast de Sajalín.[3]
Aparte d'en estos llocs també hi ha orok en l'illa d'Hokkaido, Japó. En 1989 hi havia una comunitat d'unes 20 persones prop de la ciutat d'Abashiri. El seu número actual és desconegut.[4]
Referències
- ↑ Kolga, 2001, p. 281-284
- ↑ Перепись населения в России 2002 года
- Archivat el 30 de juliol de 2013 archivat en Wayback Machine. (rus)
- ↑ Ороки на сайте ассоциации КМНСС и ДВ РФ
- Archivat el 1 de abril de 2012 archivat en Wayback Machine. (rus)
- ↑ Коренные народы Севера, Сибири и Дальнего Востока РФ
- Archivat el 17 de juny de 2009 archivat en Wayback Machine.(rus)
Bibliografia
- Kolga, Margus (2001). «THE NIVKHS», The Ret Book of the Peoples of the Russian Empire (en anglés), Tallin, Estònia: NGO Ret Book. ISBN 9985-9369-2-2. Consultat el 18 d'abril de 2013.
- Shternberg, Lev Iakovlevich; Grant, Bruce (1999). The Social Organization of the Gilyak (en anglés), Nova York: Museu Americà d'Història Natural. ISBN 0-295-97799-X. Consultat el 18 d'abril de 2013.
- Suzuki, Tessa Morris (1998). «Becoming Japanese: Imperial Expansion and Identity Crises in the Early Twentieth Century», Minichiello, Sharon (ed.). Japan's competing modernities: issues in culture and democracy, 1900-1930 (en anglés), University of Hawaii Press, pp. 157-180. ISBN 978-0-8248-2080-0. Consultat el 18 d'abril de 2013.
- Weiner, Michael (2004). Race, Ethnicity and Migration in Modern Japan: Imagined and imaginary minorities (en anglés), Race, Ethnicity and Migration in Modern Japan: Imagined and imaginary minorities. ISBN 978-0-415-20857-4. Consultat el 18 d'abril de 2013.
- Missonova, Lyudmila (2009). The Main Spheres of Activities of Sakhalin Uilta: Survival Experience in the Present-Day Context (en anglés), pp. 71-87. Consultat el 18 d'abril de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orok» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.