Quarta guerra dels Diádocos

Quarta guerra dels Diádocos

Plantilla:Campanya Guerres dels diádocos La quarta guerra dels Diádocos (308 a. C.-301 a. C.) va ser l'última guerra entre els diádocos, enfrontant-se Antígono i el seu fill Demetrio Poliorcetes, contra Casandro, Lisímaco, Ptolomeo i Seleuco.

Inici de la guerra

Despuix de la pau alcançada en la tercera guerra dels Diádocos, la guerra va esclatar de nou. Ptolomeo havia estés el seu poder al mar Egeo i a Chipre, mentres que Seleuco estava consolidant el seu poder en els vasts territoris de l'est de l'imperi d'Alejandro. A partir de 318 a. C., Seleuco, mamprén un llarc conflicte en el príncip indi Chandragupta Maurya, que acaba en un tractat de pau en 303 a. C. Seleuco abandona les satrapías índies, aixina com la part oriental d'Aracosia i Gedrosia, pero s'apodera de Bactriana i coloca el centre del seu poder en Babilonia, creant la capital de Seleucia del Tigris.

Pero és Ptolomeo el que repren/reprén l'iniciativa en la mar Egeo, a on domina la confederació de les Cícladas, baix control de Antígono. Aprofitant un conflicte familiar entre Antígono i el seu nebot Polemón, es construïx un principat en Eubea, al voltant de Calcis. En eixe moment, Demetrio està ocupat en Àsia en Seleuco, i Antígono no té flota. El sátrapa d'Egipte sap que ya no pot contar en els seus antics aliats. Casandro està ocupat en obscurs conflictes interns de la península balcànica, i Lisímaco té que defendre les seues fronteres de nous atacs. Aixina que té que actuar solament, i en 310 a. C. envia al seu general Leónidas a apoderar-se de Cilicia. La reacció de Antígono és ràpida: recupera Frigia i venç a Leónidas. Pero en 309 a. C., Ptolomeo s'apodera de les ciutats costeres de Caria i de Brega.

Per estes dates, Ptolomeo sembla alcançar un acort en Antígono per a repartir-se el mar Egeo. Les illes serien recuperades per Antígono, i la Grècia continental per a Ptolomeo. Esta aliança està clarament dirigida contra Casandro i Poliperconte. A partir de 308 a. C., Ptolomeo travessa el Egeo i s'apodera d'Andros, i després desembarca en el Peloponeso. Els seus embaixadors criden a la llibertat dels grecs. Pero els acontenyiments en Cirenaica li preocupen, aixina que fa un tractat en Casandro i torna a Egipte.

La retirada de Ptolomeo de Grècia continental deixa el camp lliure a Antígono. En efecte, acaba de firmar un tractat en Seleuco, reconeixent el seu control sobre les satrapías orientals, i aprofitant que este està ocupat en la seua frontera oriental, torna el seu activisme cap a lo que sempre va ser el seu objectiu: Grècia i Macedònia. Fa construir una nova flota (l'anterior havia passat a poder de Ptolomeo), i en 308 a. C.-307 a. C., Demetrio part d'Éfeso en 250 naus. Entra en Atenes, expulsa a Demetrio de Falero, el governador de Casandro que governava des de feya 10 anys, i proclama de nou la llibertat de les ciutats gregues. Els acontenyiments són molt desfavorables per a Casandro, que es veu rebujat més allà de les Termópilas, i pert també l'Épiro.

Esta situació és inacceptable per a Ptolomeo, per a qui el nou poder de Antígono supon una amenaça. Aixina que també arma una flota per a atacar Síria. Demetrio és cridat pel seu pare, sense haver pogut prendre Corinto ni Sición, en mans de Leónidas, el general de Ptolomeo. Part per a Chipre i venç al strategos Menelas en la batalla de Salamina de Chipre en 306 a. C..

Els diádocos es proclamen reis

Este èxit anima a Antígono, que tendix sempre a la restauració de l'imperi d'Alejandro, a prendre, junt en el seu fill, el títul de basileus (en grec: Βασιλεύς, «rei») baix el nom d'Antígono I, i Demetrio I . Plutarco conte que va anar per iniciativa d'Aristodemo de Mileto per lo que es va prendre la decisió. De qualsevol modo, és una manera d'afirmar-se com el successor d'Alejandro, sobretot, despuix de la desaparició dels últims hereus de la dinastia argéada. El fet de que, segons Apiano , Demetrio siga associat al tro, ilustra be esta voluntat de fundar una nova dinastia.

Evidentment, els demés diádocos deuen reacciomar, i adopten successivament una actitut idèntica, prenent el títul real. Aixina es convertixen en reis, Ptolomeo I (305 a. C.), Casandro de Macedònia, Lisímaco de Tracia, i Seleuco I. Era una manera d'opondre's a les pretensions imperials de Antígono, i d'assegurar la llegitimitat dels seus poders. La conseqüència més directa és el desmembramiento definitiu de l'imperi, i el naiximent jurídic de les monarquies helenísticas.

Vore també

• Guerres dels Diádocos
• Primera guerra dels Diádocos
• Segona guerra dels Diádocos
• Tercera guerra dels Diádocos