Anar al contingut

Punt estacionari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un punt estacionari[1] d'una funció d'una variable real:

f:ℝ⟶ℝx↦y=f(x)

és un número a∈ℝ a on la derivada de f és zero.[2][3][4] Si la funció f és derivable i té un extrem local en un punt, eixe punt estarà entre els seus punts estacionaris.

Igualment, un punt estacionari d'una funció f(x1,x2,…,xn) de vàries variables reals, és un punt (a1,a2,…,an)∈ℝn a on s'anulen simultàneament totes les seues derivades parcials.[5][6] Si la funció f és diferenciable, els punts a on té un extrem estan entre els punts estacionaris de la funció.

Eixemples

Funció contínua i derivable en a
limx→af(x)=f(a)
limx→adydx=0
Funció creixent per a x < a.
Funció decreixent per a x > a.
Per a x < a és Funció cóncava.
Per a x > a és Funció cóncava.
Per a x = a: màxim relatiu.

Funció contínua i derivable en a
limx→af(x)=f(a)
limx→adydx=0
Funció creixent per a x < a.
Funció creixent per a x > a.
Per a x < a és Funció cóncava.
Per a x > a és Funció convexa.
Per a x = a: Punt d'inflexió.

Funció contínua i derivable en a
limx→af(x)=f(a)
limx→adydx=0
Funció decreixent per a x < a.
Funció decreixent per a x > a.
Per a x < a és Funció convexa.
Per a x > a és Funció cóncava.
Per a x = a: Punt d'inflexió.

Funció contínua i derivable en a
limx→af(x)=f(a)
limx→adydx=0
Funció decreixent per a x < a.
Funció creixent per a x > a.
Per a x < a és Funció convexa.
Per a x > a és Funció convexa.
Per a x = a: mínim relatiu.

Vore també

Punt crític
Punt fronteriç
Punt singular
Punt d'inflexió

Bibliografia

Referències

  1. ↑ (2000) Diccionari de ciències, 1 edició (en espanyol), Editorial Complutense, p. 564. ISBN 84-89784-80-9.
  2. ↑ Edwin J. Purcell (2007). «3», Calcule Diferencial i Integral, 9 edició (en espanyol), Pearson Educació, p. 152. ISBN 978-970-26-0989-6.
  3. ↑ Sergio Alberto Alarcón Vasc (2008). «2.3.2», Càlcul Diferencial (en espanyol), Institut Tecnològic Metropolità, p. 245. ISBN 978-958-8351-03-2.
  4. ↑ Carlos Daniel Prat Pérez (2006). «8.1», Calcule Diferencial Per a Ingenieria, 1 edició (en espanyol), Pearson Educació, p. 378. ISBN 970-26-0803-1.
  5. ↑ Erich Steiner (2005). «9.4», Matemàtiques per a les ciències aplicades (en espanyol), Reverte, p. 221. ISBN 9788429151596.
  6. ↑ Tom M. Apostol (1996). «9.9», Cálculus, 2 edició (vol. 2) (en espanyol), Editorial Reverte, p. 370. ISBN 968-6708-11-1.