Punt estacionari
Aparència
Un punt estacionari[1] d'una funció d'una variable real:
és un número a on la derivada de és zero.[2][3][4] Si la funció és derivable i té un extrem local en un punt, eixe punt estarà entre els seus punts estacionaris.
Igualment, un punt estacionari d'una funció de vàries variables reals, és un punt a on s'anulen simultàneament totes les seues derivades parcials.[5][6] Si la funció és diferenciable, els punts a on té un extrem estan entre els punts estacionaris de la funció.
Eixemples

- Funció contínua i derivable en a
- Funció creixent per a x < a.
- Funció decreixent per a x > a.
- Per a x < a és Funció cóncava.
- Per a x > a és Funció cóncava.
- Per a x = a: màxim relatiu.

- Funció contínua i derivable en a
- Funció creixent per a x < a.
- Funció creixent per a x > a.
- Per a x < a és Funció cóncava.
- Per a x > a és Funció convexa.
- Per a x = a: Punt d'inflexió.

- Funció contínua i derivable en a
- Funció decreixent per a x < a.
- Funció decreixent per a x > a.
- Per a x < a és Funció convexa.
- Per a x > a és Funció cóncava.
- Per a x = a: Punt d'inflexió.

- Funció contínua i derivable en a
- Funció decreixent per a x < a.
- Funció creixent per a x > a.
- Per a x < a és Funció convexa.
- Per a x > a és Funció convexa.
- Per a x = a: mínim relatiu.
Vore també
- Extrems d'una funció
- Singularitat matemàtica
- Classificació de discontinuïtats
- Criteri de la primera derivada
- Criteri de la segona derivada
- Criteri de la tercera derivada
- Criteri de la derivada de major orde
- Punt de cadira
Bibliografia
Referències
- ↑ (2000) Diccionari de ciències, 1 edició (en espanyol), Editorial Complutense, p. 564. ISBN 84-89784-80-9.
- ↑ Edwin J. Purcell (2007). «3», Calcule Diferencial i Integral, 9 edició (en espanyol), Pearson Educació, p. 152. ISBN 978-970-26-0989-6.
- ↑ Sergio Alberto Alarcón Vasc (2008). «2.3.2», Càlcul Diferencial (en espanyol), Institut Tecnològic Metropolità, p. 245. ISBN 978-958-8351-03-2.
- ↑ Carlos Daniel Prat Pérez (2006). «8.1», Calcule Diferencial Per a Ingenieria, 1 edició (en espanyol), Pearson Educació, p. 378. ISBN 970-26-0803-1.
- ↑ Erich Steiner (2005). «9.4», Matemàtiques per a les ciències aplicades (en espanyol), Reverte, p. 221. ISBN 9788429151596.
- ↑ Tom M. Apostol (1996). «9.9», Cálculus, 2 edició (vol. 2) (en espanyol), Editorial Reverte, p. 370. ISBN 968-6708-11-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto estacionario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.