Anar al contingut

Astyanax xiru

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Psalidodon xiru»)


Psalidodon xiru és una espècie de peix d'aigua dolça que integra el gènero Psalidodon, de la família Characidae, els integrants de la qual són denominats comunament mojarras o lambaríes. Habita en ambients aquàtics templats del centre-este de Sudamérica.

Taxonomia

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2013 pels ictiòlecs Carlos A. S. de Lucena, Jonas Blanco Castro i Vinicius A. Bertaco.[1]

Localitat i eixemplars tipo

La localitat tipo és: «Brasil, Rio Grande do Sul, Sapiranga, riu Feitoria, conca del riu Vaig caure, en les coordenades: 29°38′10″S 51°00′28″O / -29.63611, -51.00778</noinclude>». L'holotip és el catalogat com: MCP 19986, el qual va medir 95,7 mm. Va ser colectado en maig de 1996 per D. Jacobus, L. F. B. Moreira i G. von Mülhen.[1]

Etimologia

Etimològicament, el terme genèric Psalidodon es construïx en paraules en l'idioma grec, en a on: psali forma diminutiva de psalis, significa ‘tijeras’ i odon és ‘dents’. El terme específic xiru còpia a un epítet específic del idioma tupí-guaraní, i que s'ampra per a denominar a un vell sabio indi. És també una paraula utilisada en el tractament personal entre els pobladors de les àrees rurals de Rio Grande do Sul.[1]

Característiques

Psalidodon xiru, de la mateixa manera que P. dissensus, té la regió predorsal escamada. De la mateixa manera que esta última té les dents de la série externa del premaxilar pentacuspidados mentres que els de la série interna són heptacuspidados, té una dent de la mandíbula tri o pentacuspidado; presenta de 18 a 23 ràdios ramificats en l'aleta anal i dos taques humerales. Li la diferencia per ser una espècie relativament baixa (32,5 a 37,5 % de la llongitut estàndar), mentres que A. procerus té una major altura corporal (38,3 a 46,0 % de la llongitut estàndar).[1]

Distribució

Es distribuïx en el centre-este d'Amèrica del Sur, sent endèmic de la conca de l'estany dels Ànets (pertanyent a la pendent costera, atlàntica) i en la conca de l'alt riu Uruguai,[1] pertanyent a la conca de l'Argent, les aigües del qual també apleguen al oceà Atlàntic, via el Riu de la Plata.

En el sur del Brasil viu en els estats de Rio Grande do Sul i Santa Catarina.

Si ben era possible que habitara en afluents del riu Uruguai en el nordest de l'Argentina, ya que partix del material amprat per a la seua descripció havia segut capturat en una localitat molt pròxima a la frontera de la província de Missions —a 6700 metros en llínea recta—, sobre un afluent del limítrof riu Pepirí Guazú (riera Lageado Gran, a al voltant de 3 km de Linha Santana, sobre una desviació de la SC-493, la ruta que unix Santa Helena en Belmonte i Descans, en les coordenades: 26°53′35″S 53°36′04″O / -26.89306, -53.60111</noinclude>),[1] encara no hi havia colectes concretes en l'Argentina, fins que en 2016 varen ser publicades captures de l'espècie en varis cursos compresos en l'única porció del territori argentí inclosa en la ecorregió d'aigua dolça Alt Uruguai: riera Yabotí-Mini i el seu afluent riera Sant Joan; rieres Fortalea, Ovella Negra i Trigueño, afluents de la riera Yabotí-Guazú; i riu Pepirí-Guazú.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 de Lucena, Carlos A. S.(2013).«Three new species of Astyanax from drainages of southern Brazil (Characiformes: Characidae)».Neotropical Ichthyology.11(3): 537-552.(en anglés)
  2. ↑ Casciotta, J., A. Almirón, Š. Říčanová, K. Dragová, L. Piálek & O. Říčan (2016): First record of Astyanax xiru Lucena, Castro & Bertaco, 2013 (Characiformes: Characidae) from the ric Uruguai basin of Argentina. Ichthyological Contributions of PecesCriollos 42: 1-4.

Enllaços externs

Commons