Anar al contingut

Prosecco (vi)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una botella de prosecco de Conegliano espumoso extra sec i una copa de prosecco frizzante, que cessa de formar bombetes poc despuix de servit.

El prosecco és un vi blanc italià, generalment un va vindre espumoso sec o extra sec;[1] hui en dia solament s'elabora a partir de la varietat de raïms glera, anteriorment conegudes com "raïms prosecco". El raïm glera creix en moltes regions d'Itàlia, pero per a poder elaborar prosecco (que és DOC) tenen que procedir de les regions de Friuli-Venècia Julia i Véneto, en Itàlia; tradicionalment en la regió de Friuli i en tot el Véneto, pero en especial en les àrees prop de Conegliano i Valdobbiadene, en els tossals al nort de Treviso.

El prosecco és conegut per ser el principal ingredient del còctel bellini.[2][3]

Història

[editar | editar còdic]
Tossals de vinyes de Valdobbiadene, UNESCO

A principis de el XVI, el vi local en Trieste, denominat ribolla gialla, era considerat com la derivació de l'antic vi pucino,[4] mencionat ya per Plinio el Vell en el seu Història Natural i molt apreciat per Livia, l'esposa de l'emperador Augusto, per les seues propietats medicinals.[5] La necessitat de distinguir el ribolla de Trieste d'atres vins coneguts pel mateix nom que es produïen en Gorizia o en la costa d'Istria, va donar lloc a que se li canviara el nom a finals de dita centuria. Seguint el lloc de producció durant l'Antiguetat, se li va cridar "castellum nobile vinum Pucinum", en referència al castell situat en Contovello, molt prop de Prosecco (al nort de Trieste).[6][7]

Fins als anys 1960, el vi espumoso prosecco era generalment dulzón i a penes distinguible del vi Asti Spumante produït en Piemont.[8] Des de llavors, les tècniques de producció han millorat, duent als vins secs de gran calitat que s'elaboren hui en dia.[8] D'acort a un reportage de 2008 en el New York Claves, "el prosecco ha incrementat molt la seua popularitat en els mercats fòra d'Itàlia, en les vendes globals creixent en percentages de dos dígits des de 1998, ajudat també pel seu comparativament baix preu".[9][3] Va ser introduït en el mercat nortamericà en l'any 2000 per Mionetto, hui el major importador de prosecco, que també s'ha destacat per una increible tendència de creiximent.[3]

Denominació d'orige

[editar | editar còdic]

El prosecco està protegit com DOC (Denominazione vaig donar origine controllata) en Itàlia[1] com Prosecco vaig donar Conegliano-Valdobbiadene, Prosecco vaig donar Conegliano i Prosecco vaig donar Valdobbiadene. Des de 2009, ha segut promocionat a DOCG.

Dins de l'Unió Europea posseïx la protecció com Protected Designation of Origin (PDO) des de 2009.[10]

A nivell internacional conta en registre com a denominació d'orige, conforme al Sistema de Lisboa, davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual, des del 24 de setembre de 2012.[11]

Producció

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Producció de vi espumoso.


Al contrari que el seu principal competidor comercial, el va vindre de Champaña, que utilisa el método champenoise, el prosecco es produïx segons el método charmat o en grans vasijas, en el qual la segona fermentació té lloc en tancs d'acer inoxidable,[12] fent-ho menys car de produir.

En l'actualitat es produïxen aproximadament 150 millons de botelles de prosecco italià.[13] En 2008, el 60% del total del prosecco produït es va elaborar en l'àrea de Conegliano i Valdobbiadene.[9] La producció de l'any anterior va ascendir a 370 millons d'euros.[9] Escomençant en els anys 2000, els raïms prosecco també es cultiven en atres països, com Brasil, Romania, Argentina i Austràlia, pero el vi espumoso obtingut no pot ser cridat prosecco.[9]

Variants

[editar | editar còdic]

El prosecco es produïx principalment com va vindre espumoso, ya siga en la seua versió totalment espumosa (spumante) o llaugerament burbujeante (frizzante, gentile').[14] El prosecco spumante, que s'ha somés a una fermentació secundària completa, és la variant més cara.[15] Les variants espumosas poden contindre raïms pinot blanc o pinot gris.[14] Depenent de la seua dolçor, els proseccos s'etiqueten com "brut" (fins a 15 g de sucre residual), "extra sec" (de 15 a 20 g), o "sec" (de 20 a 35 g).[2]


Una versió no espumosa (calme o tranquillo) s'elabora també dels raïms glera; no obstant, solament representa el cinc per cent de la producció total[1] i casi no s'exporta.

Els vins de producció tradicional de l'àrea Conegliano-Valdobbiadene s'etiqueten com "Prosecco vaig donar Conegliano-Valdobbiadene", "Prosecco vaig donar Conegliano" o "Prosecco vaig donar Valdobbiadene", en el cas dels del Véneto, o "Prosecco DOC" en el cas dels de Friuli. Els proseccos etiquetats en una atra designació no protegida, com "IGT-Veneto", són habitualment més barats i d'una calitat més variable.[16]

Cartizze Prosecco

[editar | editar còdic]

El tossal de Cartizze és una vinya a 1000 m d'altura sobre el nivell de la mar i 107 hectàrees de vinyes,[17] propietat de 140 productors.[8] El prosecco d'estos raïms, de les que es produïx comparativament poc, està considerat àmpliament com el de més alta calitat,[18][16][19][20][8] o inclús el Grand Cru del prosecco.[2][21] En conseqüència, una hectàrea de terreny de vinya en Cartizze es valora en més d'un milló de dólars.[13]

D'acort en una llegenda local, els raïms de Cartizze s'arreplegaven tradicionalment vesprada, ya que les vinyes estan situades en escalons empinats i difícils d'alcançar, lo que va fer que els viticultores descobriren que este periodo prolongat de maduració millorava el sabor.[16] No obstant, en una tasta a cegues en la fira de Vinitaly de 2006, el spumante de Cartizze va ser classificat per darrere del prosecco "normal".[22]

Consum

[editar | editar còdic]
El prosecco frizzante barat també es ven en llanda.

En Itàlia, el prosecco es goja com un vi per a qualsevol ocasió.[9] Fòra d'Itàlia, es consumix majoritàriament com a aperitiu, com el champany. De la mateixa manera que atres vins espumosos, el prosecco se servix fret.[8] Al contrari que el champany, el prosecco no fermenta en botella i es vicia en el temps, per lo que deu ser begut lo abans possible[22] i preferiblement ans que tinga dos anys.[8]

La major part dels proseccos alcancen el seu millor punt quan són consumits tres anys despuix de la seua recollida, pero els proseccos d'alta calitat poden alcançar fins a sèt anys.[23]


En comparació a atres vins espumosos, el prosecco és baix en alcohol, contenint un 11 o 12 per cent d'alcohol per volum.[8] El sabor del Prosecco s'ha descrit com intensament aromàtic i fresca, evocant la poma groga, la pera, la bresquilla blanca o l'albercoc.[8][3] Al contrari que el champany, apreciat pel seu ric sabor i complexos aromes secundaris,[8] la major part de les variants de prosecco tenen intensos aromes primaris[8] i estan pensats per a que sàpien fresc i llauger.[2]

Habitualment, el prosecco se servix sense mesclar, pero també apareix en prou mescles. Era l'ingredient original del còctel Bellini i el Spritz, i pot reemplaçar aixina mateix al champany en atres còctels com la mimosa. En vodca i sorbet de llima, el prosecco és igualment un ingredient del còctel italià sgroppino.

Vore també

[editar | editar còdic]

Vi Cava

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 DuBose, Fred (2005). The Ultimate Wine Lover's Guide 2006, Sterling Publishing Company, Inc.,, pp. 196. ISBN 1402728158.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «[1]». Consultat el 29 de decembre de 2008.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Pop the Cork on Prosecco». Consultat el 29 de decembre de 2008.
  4. ↑ «The Prosecco Wine Guide».
  5. ↑ J. Robinson (ed) "The Oxford Companion to Wine", Third Edition, Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6.
  6. ↑ Fulvio Colombo (2014). Prosecco. Patrimoni del Nordest (en italià), Luglio Editore. ISBN 9788868030636.
  7. ↑ Prosecco, perché? Li nobili origini vaig donar un vi triestino (en italià), Luglio Editore, Trieste 2012, ISBN 978 8896940877.}}
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 «On Wine: Proseccos sparkle on their own terms». Consultat el 29 de decembre de 2008.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Italian Makers of Prosecco Seek Recognition». Consultat el 28 de decembre de 2008.
  10. ↑ «eAmbrosia - Prosecco». European Comission. Consultat el 2023-08-03.
  11. ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Lisbon Express - (AO 906) Prosecco». Lisbon Express. Consultat el 2023-08-03.
  12. ↑ «Bubbling over into '09». Consultat el 28 de decembre de 2008.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Italian Makers of Prosecco Seek Recognition».
  14. ↑ 14,0 14,1 Jackson (2000). Wine Science, Academic Press, p. 511. ISBN 012379062X.
  15. ↑ Höß, Alexandra (2005). Ökotrophologie 2, Verlag Neuer Merkur GmbH, pp. 150. ISBN 3937346031.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 LeSinge, Theodore (2003). ADAC Reiseführer Venetien/ Friaul (en alemà), ADAC Verlag DE, pp. 78. ISBN 3899051165.
  17. ↑ «The Proseccos of Bisol». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2009.
  18. ↑ Koelliker, Beat (2008). Die neue Hallwag Weinschule: Mit 13 Weinproben zoom Weinkenner (en alemà), HALLWAG, pp. 104. ISBN 3833812214.
  19. ↑ Difford, Simon (2007). Cocktails, diffordsguide, pp. 398. ISBN 0955627605.
  20. ↑ Belford, Ros (2003). Rough Guide to Italy, Rough Guides, pp. 282. ISBN 1843530600.
  21. ↑ «The World's Best Prosecco: Tasting Conegliano Valdobbiadene».
  22. ↑ 22,0 22,1 «In dubio Prosecco» (en alemà). Consultat el 29 de decembre de 2008.
  23. ↑ «Prosecco». Life in Italy.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prosecco_(vi)&oldid=794636»