Pinot gris
La pinot grisa, o grauburgunder, és un raïm (vitis vinifera) blanca de vi. Es creu que és una mutació o clon de la pinot noir. Normalment té un color blau-grisáceo, encara que a voltes tenen un color marró-rosat o inclús blanquecino. La paraula pinot ve del francés pine cone, que significa «pinya»,[1] i pot deure's a que les arracades tenen eixa forma. Els vins produïts en este raïm també poden ser de diversos colors, com a groc obscur dorat, cobrizo o inclús llaugerament rosat.[2] És una dels raïms més populars en el vi anaranjado. El clon de pinot gris que creix en Itàlia és conegut com pinot grigio.
La pinot grisa es cultiva en tot lo món. Els vins d'Alsàcia tenen cos i notes picantes i els vins italians tenen un cos més llauger i són més àcits. L'estil d'Alsàcia, a sovint es copia en les regions de Marlborough, Tasmania, Austràlia Meridional, l'estat de Washington i Oregó. Estos vins del Nou Món solen tindre una acidea moderadament baixa i un major grau d'alcohol, aixina com una textura aceitosa que contribuïx a que tinguen cos. Pot tindre sabors a mescla de frutes tropicals, com a meló i mànec, i alguns sabors creats per la botrytis. En Itàlia, la pinot grigio és collida pronte per a conservar la seua acidea i minimisar la característica afrutada de la varietat, creant un vi en un sabor més neutral. Este estil italià a sovint és imitat en atres països del Vell Continent, com Alemània, a on la varietat és coneguda com ruländer.[3]
Història
Es coneix a la pinot grisa des de l'Edat Mija en la regió de Borgoña, a on provablement li la cridava fromenteau. Es va expandir des de Borgoña, junt a la pinot noir, aplegant a Suïssa entorn al 1300. Es creu que esta era la varietat favorita de l'emperador Carlos IV de Luxemburc, qui va fer que els monges cistercienses dugueren esqueixos d'esta vinya a Hongria. Els monges varen plantar les vinyes en les ales de Badacsony, a la vora del llac Balatón, en 1375. Poc despuix, la vinya va ser anomenada szürkebarát, que significa «monge gris». En 1711, un comerciant alemà, de nom Johann Seger Ruland, va descobrir un raïm creixent selvat en els camps del Palatinado. El subsegüent vi que va produir va ser conegut com ruländer i, posteriorment, es va descobrir que esta vinya era la pinot grisa.[2]
Fins als sigles XVIII i XIX, el raïm era popular en Borgoña i en Champany, pero les males collites en la zona va fer que decaiguera. En Alemània va ocórrer alguna cosa similar, pero els viticultores de principis del sigle XX varen ser capaços de desenrollar clons que produïen collites més consistents i fiables.[2]
Investigadors de l'Universitat de Califòrnia en Davis, han determinat que la pinot grisa té un perfil d'ADN similar a la pinot noir i que la diferència de color deriva d'una mutació genètica que va ocórrer fa sigles. Les fulles i els ceps d'abdós vinyes són tan similars que la diferència de color és lo únic que permet diferenciar-les.[4]
Entorn a 2005 es va produir un aument de la popularitat de la pinot grisa en el mercat, sobretot en el cas de la pinot grigio i en els vins similars monovarietales del Nou Món.[5]
Regions
En el món hi ha unes 15 000 ha d'esta vinya:
- Argentina: Sant Joan i Mendoza.
- Austràlia: Tasmania, vall de Yarra, montanyes Adelaida, Orange, península Mornington. 2836 hectàrees (2008).[6]
- Àustria: 300 hectàrees, un 0,6 % de totes les vinyes del país.
- Canadà: Columbia Britànica, Ontario.
- Chile: Casablanca.
- França: Borgoña, vall del Loira, Alsàcia. 2582 hectàrees (2007).[7][8]
- Alemània: Baden, Palatinado. 5042 hectàrees o 4,9 % de la vinya del país (31 de juliol de 2012).[9]
- Hongria: Badacsony, Mátraalja.
- Itàlia: Roverè della Lluna, Trentino, Friuli-Venezia-Giulia.
- Moldàvia.
- Nova Zelanda (incloent l'illa Waiheke). 1383 hectàrees (2008).[10] En 2007 la superfície era 1146 hectàrees.[11]
- Romania: Comtat de Constanza, Jidvei.
- Suràfrica.
- Eslovènia: Primorska, Podravje.
- Suïssa: Valais. 214 hectàrees (2007).[12]
- Ucrània: Crimea.
- Estats Units: Oregó, Califòrnia, Idaho, Míchigan, Arizona, Virginia, Nova Jersey i Washington.
Alsàcia
És una dels principals raïms d'Alsàcia. Ocupava el 13,9 % de la superfície de vinyes en 2006.[13] El vi monovarietal pinot gris d'Alsàcia és diferent del pinot gris d'atres llocs. El clima fret d'Alsàcia i el càlit terruño volcànic és apropiat per a la pinot grisa. Els autumnes secs permeten que el raïm es quede tot el temps necessari en la vinya, de la que es conseguixen vins sabors molt forts.[14]
La pinot grisa és una dels anomenats «raïms nobles» d'Alsàcia, junt en la riesling, la gewürztraminer i la moscatell, pot usar-se per als vins monovarietales de la AOC Alsace Grand Cru, aixina com per als vins de collita tardana Vendange Tardive i Sélection de Grains Nobles.[15]
Anteriorment, els pinot gris produïts en Alsàcia eren etiquetats com «tokay». En l'Edat Mija el raïm va ser popularisat en Hongria per mercaders que la varen dur de Borgoña. Es creu que la pinot grisa va ser duta a Alsàcia pel general Lazarus von Schwendi despuix de la seua campanya contra els turcs en el sigle XVI. Va ser plantada en Kientzheim baix el nom de «tokay». En aquell llavors, el vi de Tokaji era un dels més populars i els alsacianos varen poder cridar-l'aixina per a donar-li més fama al seu vi.[16] La pinot grisa no té parentesc en les varietats furmint, hárslevelű, yellow muscat i orémus, que s'han usat tradicionalment en el vi de Tokaji.[17]
En 1980, la Comunitat Econòmica Europea va aprovar unes regulacions sobre les denominacions d'orige protegides i quan Hongria va escomençar les negociacions per a ser membre de l'Unió Europea la tokay va passar a estar dins de la denominació Tokaj-Hegyalja.[18] Per lo tant, en 1993, es va aplegar a un acort entre Hongria i la UE per a deixar d'usar el terme tokay per a vins no hongaresos. En el cas d'Alsàcia, el vi pinot gris conegut com tokay va llevar la paraula «tokay» del seu nom en 2007, passant a cridar-se pinot gris d'Alsàcia.[16][19][20] Molts productors ya havien portat a terme el canvi de nom en les etiquetes dels seus vins al començament dels anys 2000.
Austràlia
La pinot grisa va ser introduïda primer en Austràlia en 1832 en la colecció de raïms de James Busby.[21] En Victoria, els vins d'esta varietat són etiquetats com de pinot grisa o de pinot grigio depenent de la seua dolçor. Els vins més secs són etiquetats com pinot grigio.[22]
Alemània
Les zones de cultiu de grauburgunder en Alemània estan en les següents regions: [23]
| Regió vinícola | Vinyes (hectàrees) |
|---|---|
| Ahr | 3 |
| Baden | 1636 |
| Franconia | 48 |
| Hessische Bergstraßi | 38 |
| Mittelrhein | 3 |
| Mosela | 79 |
| Nahe | 210 |
| Palatinado | 1044 |
| Rheingau | 19 |
| Rheinhessen | 1153 |
| Saale-Unstrut | 30 |
| Sajonia | 41 |
| Stargader Land | - |
| Württemberg | 105 |
| Total en Alemània. 2007 | 4413 |
Itàlia
En Itàlia hi ha vinyes de pinot grigio en les afores d'Oltrepo Pavese, en la regió de Lombardía.[24] i en l'Alt Adigio, que és la regió vinícola més nortenya d'Itàlia.[25] El raïm és preponderant en la regió de Friuli-Venècia Julia.[26]
Nova Zelanda
La pinot grisa creix en les illes Nort, Waiheke (baïa Hawkes, Gisborne) i la Sur (Otago Central, Nelson, Marlborough, Waipara), en 1501 ha produïdes en 2009. Açò va supondre un increment del 100 % sobre 2006.[27] En 2007, la pinot grisa va superar a la riesling, convertint-se en la tercera varietat més plantada del país despuix de la sauvignon blanc i la chardonnay. La mitat de totes les plantacions estan en Canterbury i en Marlborough, i el vi desenrollat té un caràcter «ric, de pedra i afrutado».[28]
Rússia
En Rússia el raïm és conegut com Пино-гри. Creix en Gurzuf i en Ai-Danyl, en Crimea, en la costa nort del mar Negra, des de 1888.[29]
Estats Units
David Lett, del celler Eyrie Vineyards, va plantar la primera vinya de pinot grisa d'Amèrica en 1965. Per a aumentar les vendes, Left va començar a arrancar les vinyes de riesling per a plantar pinot grisa en 1979.[30] Originalment, el raïm va tindre dificultats per a trobar un mercat sostenible fins que Left va escomençar a comerciar en este vi en els venedors de salmó, argument que era un bon acompanyament per a eixe peix. La popularitat d'este vi solament va aumentar a mitan dels 90, quan grans productors varen començar a comercialisar-ho en grans cantitats en campanyes de publicitat.[4]
En 1991, es va fundar el celler King Estigues Winery per a produir un vi de pinot gris d'alta calitat en Oregó per al mercat nacional, conseguint vendre vins monovarietales per tot Estats Units.[31] Hui, són els principals productors del món de pinot gris de primera calitat i posseïxen la major extensió unida de vinyes orgàniques del món, en més d'1,2 quilómetros quadrats de pinot gris.[32]
Hi ha unes 660 ha d'esta varietat en les costes nort i sur de Califòrnia.[33] El vi de pinot gris de Califòrnia és cridat a sovint pinot grigio per la similitut del seu estil en el d'Itàlia.[34]
Referències
- ↑ Anne H. Soukhanov (2001). Microsoft Encarta college dictionary, Macmillan, p. 1103. ISBN 0-312-28087-4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 J. Robinson Vines Grapes & Wines pg 158 Mitchell Beazley 1986 ISBN 1-85732-999-6
- ↑ Wine & Spirits Education Trust «Wine and Spirits: Understanding Wine Quality», pp. 6-9, Segona edició revisada (2012), Londres, ISBN 9781905819157
- ↑ 4,0 4,1 K. MacNeil The Wine Bible pg 745 Workman Publishing 2001 ISBN 1-56305-434-5
- ↑ Wine Business Insider Pinot grigio and Pinot gris Poised to Overtake White Zinfandel 10 d'octubre de 2005
- ↑ «Areas of vines and grape production by variety – 2007–08». Annual Report 2008–2009. Australian Wine and Brandy Corporation. Consultat el 25 de novembre de 2014.
- ↑ LES CEPAGES NOIRS DANS LE VIGNOBLE (pdf), Statistics on ret wine varieties per major regió, partix 1, publicat per ONIVINS, 2008
- ↑ LES CEPAGES NOIRS DANS LE VIGNOBLE (PDF), Statistics on ret wine varieties per major regió, partix 2, publicat per ONIVINS, 2008.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Deutsches Weininstitut. . Mainz.
- ↑ «New Zealand Winegrowers Statistical annual 2008}» (pdf).
- ↑ «New Zealand Winegrowers Statistical annual 2007» (pdf). Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2008. Consultat el 5 de setembre de 2016.
- ↑ Dones Weinjahr 2008 (PDF), published by the Office fédéral de l'agriculture OFAG
- ↑ CIVA website, consultat el 9 de setembre de 2007
- ↑ Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pg 172 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
- ↑ H. Johnson & J. Robinson The World Atles of Wine pg 124 Mitchell Beazley Publishing 2005 ISBN 1-84000-332-4
- ↑ 16,0 16,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ K. MacNeil The Wine Bible pg 595 Workman Publishing 2001 ISBN 1-56305-434-5
- ↑ K. MacNeil The Wine Bible pg 284 Workman Publishing 2001 ISBN 1-56305-434-5
- ↑ (2006) «Alsace», Jancis Robinson (ed.). Oxford Companion to Wine, Oxford: Oxford University Press, p. 16. ISBN 0-19-860990-6.
- ↑ Italians lament the end of Tocai [1] archivat en Wayback Machine. Decanter. 11 d'octubre de 2006.
- ↑ Queensland Tourism, The World Atles of Wine Fair Trade and Wine Industry Development. «Pinot gris». Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2007.
- ↑ H. Johnson & J. Robinson pg 307 Mitchell Beazley Publishing 2005 ISBN 1-84000-332-4
- ↑ Vaig vindre area statistics, 13 de març de 2008, Statistisches Bundesamt, Wiesbaden 2008 in Beschreibende Sortenliste dones Bundessortenamtes 2008, pàgines 198ff.Beschreibende Sortenliste dones Bundessortenamtes 2008(pdf; 507 kB) [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ H. Johnson & J. Robinson The World Atles of Wine pg 156 Mitchell Beazley Publishing 2005 ISBN 1-84000-332-4
- ↑ H. Johnson & J. Robinson The World Atles of Wine pg 167 Mitchell Beazley Publishing 2005 ISBN 1-84000-332-4
- ↑ H. Johnson & J. Robinson The World Atles of Wine pg 171 Mitchell Beazley Publishing 2005 ISBN 1-84000-332-4
- ↑ NZ Wine Institute Planted Area Statistics [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ NZ Wine Institute Aromatics Information [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Pinot Gris Ai-Danyl [5] archivat en Wayback Machine.
- ↑ T. Pinney. A History of WIne in America: From Prohibition to the Present, p. 328 (2005) ISBN 0-520-24176-2
- ↑ Comiskey, P. «Oregon Pinot Gris Puts Some Flash in the Glass». Los Angeles Claves, 6 de febrer de 2008.
- ↑ Goode, Jamie «Oregon Wine Country». The Wine Anorak, 30 de juliol de 2008.
- ↑ Professional Friends of Wine: Pinot Grigio [6] archivat en Wayback Machine..
- ↑ «Pinot Gris - The Other White Wine». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2007. Consultat el 5 de setembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinot gris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.