En geometria, un polítop de creuament o ortoplejo, és un polítop regular convexo que existix en qualsevol número de dimensions. Els vèrtiços d'un polítop de creuament consistixen de totes les permutació de (±1, 0, 0, …, 0). El polítop de creuament és el caixco o bolic convex dels seus vèrtiços. (Nota: alguns autors definixen al polítop convex només com la envoltura d'esta regió).

Polítop de creuament

En una dimensió, el polítop de creuament és simplement un segment de llínea [−1, +1], en dos dimensions és el quadrat en vèrtiços {(±1, 0), (0, ±1)}. En tres dimensions és l'octaedre (un dels cinc poliedres coneguts com sòlits platònics. Els polítops de creuament en major número de dimensions són generalisacions d'estos.

Erro al crear miniatura: Polítop de creuament de 3 dimensions Polítop de creuament de 4 dimensions
2 dimensions 3 dimensions 4 dimensions

El polítop de creuament és el dual del polítop de mida.

Quatre dimensions

Artícul principal → Hexadecacoron.

El polítop de creuament de quatre dimensions té el nom de hexadecacoron o 16-cell, un dels sis polícoros regulars. Estos polícoros varen ser descriptos originalment pel matemàtic suís Ludwig Schläfli a mitan del XIX.

Dimensions majors

En n dimensions en n > 4 existixen només tres polítops regulars: el simplex, el polítop de mida, i el polítop de creuament, sent estos dos últims duals i el simplex auto-dual.

El polítop de creuament n-dimensional té 2n vèrtiços, i 2n facetes (components (n−1)-dimensionals) tots els quals són n−1-simplices. Les figures de vèrtiç són totes polítops de creuament (n−1)dimensionals. El símbol de Schläfli del polítop de creuament és {3,3,…,3,4}.

El número de components k-dimensionals (vèrtiços, arestes, cares, …, facetes) d'un polítop de creuament n-dimensional està determinat per (vore coeficient binomial):

2k+1(nk+1)

Per als primers n i k tindrem:

Elements dels Polítops de Creuament
n βn
k11
Name(s)
Grafo
Grafo
2n-gono
Grafo
2(n-1)-gono
Schläfli Vèrtiços Arestes Cares 3-cares 4-cares 5-cares 6-cares 7-cares 8-cares 9-cares
1 β1 Segment
1-ortoplex
Erro al crear miniatura: {} 2                  
2 β2
−111
Quadrat
2-ortoplex
Bicruce
  Erro al crear miniatura: {4}
{}+{}
4 4                
3 β3
011
Octaedre
3-orthoplex
Tricruce
  Erro al crear miniatura: {3,4}
{30,1,1}
{}+{}+{}
6 12 8              
4 β4
111
Hexadecacoron
4-orthoplex
Tetracruce
  Erro al crear miniatura: {3,3,4}
{31,1,1}
4{}
8 24 32 16            
5 β5
211
5-ortoplex
Pentacruce
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: {33,4}
{32,1,1}
5{}
10 40 80 80 32          
6 β6
311
6-ortoplex
Hexacruce
  Erro al crear miniatura: {34,4}
{33,1,1}
6{}
12 60 160 240 192 64        
7 β7
411
7-ortoplex
Heptacruce
  Erro al crear miniatura: {35,4}
{34,1,1}
7{}
14 84 280 560 672 448 128      
8 β8
511
8-ortoplex
Octacruce
  Erro al crear miniatura: {36,4}
{35,1,1}
8{}
16 112 448 1120 1792 1792 1024 256    
9 β9
611
9-ortoplex
Eneacruce
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: {37,4}
{36,1,1}
9{}
18 144 672 2016 4032 5376 4608 2304 512  
10 β10
711
10-ortoplex
Decacruce
  Erro al crear miniatura: {38,4}
{37,1,1}
10{}
20 180 960 3360 8064 13440 15360 11520 5120 1024
...
n βn
k11
n-ortoplex
n-creue
{3n − 2,4}
{3n − 3,1,1}
n{}
2n 0-cares, ... 2k+1(nk+1) k-cares ..., 2n (n-1)-cares

Els vèrtiços d'un polítop de creu alineat segons els eixos estan tots a igual distancia uns d'uns atres en la Distancia Manhattan (L1 norm). La Conjectura de Kusner's afirma que afirma que este conjunt de punts 2D és el major conjunt equidistant possible per a esta distància.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ .

Bibliografia

  • Coxeter, H. S. M. (1973). Regular Polytopes, 3rd ed. edició, New York: Dover Publications, pp. 121–122. ISBN 0-486-61480-8. p. 296, Table I (iii): Regular Polytopes, three regular polytopes in n-dimensions (n>=5)