Politopo de creuament

En geometria, un politopo de creuament o ortoplejo, és un politopo regular convexo que existix en qualsevol número de dimensions. Els vèrtiços d'un politopo de creuament consistixen de totes les permutació de (±1, 0, 0, …, 0). El politopo de creuament és el caixco o bolic convexo dels seus vèrtiços. (Nota: alguns autors definixen al politopo convexo només com la envoltura d'esta regió).
En una dimensió, el politopo de creuament és simplement un segment de llínea [−1, +1], en dos dimensions és el quadrat en vèrtiços {(±1, 0), (0, ±1)}. En tres dimensions és l'octaedre (un dels cinc poliedres coneguts com sòlits platònics. Els politopos de creuament en major número de dimensions són generalisacions d'estos.
| Politopo de creuament de 2 dimensions | Politopo de creuament de 3 dimensions | Politopo de creuament de 4 dimensions | ||
| 2 dimensions | 3 dimensions | 4 dimensions |
El politopo de creuament és el dual del politopo de mida.
Quatre dimensions
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hexadecacoron.
El politopo de creuament de quatre dimensions té el nom de hexadecacoron o 16-cell, un dels sis polícoros regulars. Estos polícoros varen ser descriptos originalment pel matemàtic suís Ludwig Schläfli a mitan de el XIX.
Dimensions majors
[editar | editar còdic]En n dimensions en n > 4 existixen només tres politopos regulars: el simplex, el politopo de mida, i el politopo de creuament, sent estos dos últims duals i el simplex auto-dual.
El politopo de creuament n-dimensional té 2n vèrtiços, i 2n facetes (components (n−1)-dimensionals) tots els quals són n−1-simplices. Les figures de vèrtiç són totes politopos de creuament (n−1)dimensionals. El símbol de Schläfli del politopo de creuament és {3,3,…,3,4}.
El número de components k-dimensionals (vèrtiços, arestes, cares, …, facetes) d'un politopo de creuament n-dimensional està determinat per (vore coeficient binomial):
Per als primers n i k tindrem:
| n | βn k11 |
Name(s) Grafo |
Grafo 2n-gono |
Grafo 2(n-1)-gono |
Schläfli | Vèrtiços | Arestes | Cares | 3-caras | 4-cares | 5-cares | 6-cares | 7-cares | 8-cares | 9-cares | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | β1 | Segment 1-ortoplex |
Archiu:Cross graph 1.svg | {} | 2 | |||||||||||
| 2 | β2 −111 |
Quadrat 2-ortoplex Bicruce |
Archiu:2-orthoplex.svg | Archiu:2-orthoplex caps block 10 .svg | {4} {}+{} |
4 | 4 | |||||||||
| 3 | β3 011 |
Octaedre 3-orthoplex Tricruce |
Archiu:3-orthoplex.svg | Archiu:3-orthoplex caps block 15 .svg | {3,4} {30,1,1} {}+{}+{} |
6 | 12 | 8 | ||||||||
| 4 | β4 111 |
Hexadecacoron 4-orthoplex Tetracruce |
Archiu:4-orthoplex.svg | Archiu:4-orthoplex caps block 21 .svg | {3,3,4} {31,1,1} 4{} |
8 | 24 | 32 | 16 | |||||||
| 5 | β5 211 |
5-ortoplex Pentacruce |
Archiu:5-orthoplex.svg | Archiu:5-orthoplex caps block 26 .svg | {33,4} {32,1,1} 5{} |
10 | 40 | 80 | 80 | 32 | ||||||
| 6 | β6 311 |
6-ortoplex Hexacruce |
Archiu:6-orthoplex.svg | Archiu:6-orthoplex caps block 31 .svg | {34,4} {33,1,1} 6{} |
12 | 60 | 160 | 240 | 192 | 64 | |||||
| 7 | β7 411 |
7-ortoplex Heptacruce |
Archiu:7-orthoplex.svg | Archiu:7-orthoplex caps block 36 .svg | {35,4} {34,1,1} 7{} |
14 | 84 | 280 | 560 | 672 | 448 | 128 | ||||
| 8 | β8 511 |
8-ortoplex Octacruce |
Archiu:8-orthoplex.svg | Archiu:8-orthoplex caps block 41 .svg | {36,4} {35,1,1} 8{} |
16 | 112 | 448 | 1120 | 1792 | 1792 | 1024 | 256 | |||
| 9 | β9 611 |
9-ortoplex Eneacruce |
Archiu:9-orthoplex.svg | Archiu:9-orthoplex caps block 46 .svg | {37,4} {36,1,1} 9{} |
18 | 144 | 672 | 2016 | 4032 | 5376 | 4608 | 2304 | 512 | ||
| 10 | β10 711 |
10-ortoplex Decacruce |
Archiu:10-orthoplex.svg | Archiu:10-orthoplex caps block 51 .svg | {38,4} {37,1,1} 10{} |
20 | 180 | 960 | 3360 | 8064 | 13440 | 15360 | 11520 | 5120 | 1024 | |
| ... | ||||||||||||||||
| n | βn k11 |
n-ortoplex n-creue |
{3n − 2,4} {3n − 3,1,1} n{} |
2n 0-cares, ... k-cares ..., 2n (n-1)-cares | ||||||||||||
Els vèrtiços d'un politopo de creu alineat segons els eixos estan tots a igual distancia uns d'uns atres en la Distancia Manhattan (L1 norm). La Conjectura de Kusner's afirma que afirma que este conjunt de punts 2D és el major conjunt equidistant possible per a esta distància.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Matemàtica|20px|Vore el portal sobre Matemàtica]] Portal:Matemàtica. Contingut relacionat en Matemàtica.
- [[Archiu:{{#switch:Geometria|20px|Vore el portal sobre Geometria]] Portal:Geometria. Contingut relacionat en Geometria.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ .
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Coxeter, H. S. M. (1973). Regular Polytopes, 3rd ed. edició, New York: Dover Publications, pp. 121–122. ISBN 0-486-61480-8. p. 296, Table I (iii): Regular Polytopes, three regular polytopes in n-dimensions (n>=5)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Politopo de cruce» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.