Anar al contingut

Politopo de creuament

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Politopo de creuament

En geometria, un politopo de creuament o ortoplejo, és un politopo regular convexo que existix en qualsevol número de dimensions. Els vèrtiços d'un politopo de creuament consistixen de totes les permutació de (±1, 0, 0, …, 0). El politopo de creuament és el caixco o bolic convexo dels seus vèrtiços. (Nota: alguns autors definixen al politopo convexo només com la envoltura d'esta regió).

En una dimensió, el politopo de creuament és simplement un segment de llínea [−1, +1], en dos dimensions és el quadrat en vèrtiços {(±1, 0), (0, ±1)}. En tres dimensions és l'octaedre (un dels cinc poliedres coneguts com sòlits platònics. Els politopos de creuament en major número de dimensions són generalisacions d'estos.

Politopo de creuament de 2 dimensions Politopo de creuament de 3 dimensions Politopo de creuament de 4 dimensions
2 dimensions 3 dimensions 4 dimensions

El politopo de creuament és el dual del politopo de mida.

Quatre dimensions

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Hexadecacoron.

El politopo de creuament de quatre dimensions té el nom de hexadecacoron o 16-cell, un dels sis polícoros regulars. Estos polícoros varen ser descriptos originalment pel matemàtic suís Ludwig Schläfli a mitan de el XIX.

Dimensions majors

[editar | editar còdic]

En n dimensions en n > 4 existixen només tres politopos regulars: el simplex, el politopo de mida, i el politopo de creuament, sent estos dos últims duals i el simplex auto-dual.

El politopo de creuament n-dimensional té 2n vèrtiços, i 2n facetes (components (n−1)-dimensionals) tots els quals són n−1-simplices. Les figures de vèrtiç són totes politopos de creuament (n−1)dimensionals. El símbol de Schläfli del politopo de creuament és {3,3,…,3,4}.

El número de components k-dimensionals (vèrtiços, arestes, cares, …, facetes) d'un politopo de creuament n-dimensional està determinat per (vore coeficient binomial):

2k+1(nk+1)

Per als primers n i k tindrem:

Elements dels Politopos de Creuament
n βn
k11
Name(s)
Grafo
Grafo
2n-gono
Grafo
2(n-1)-gono
Schläfli Vèrtiços Arestes Cares 3-caras 4-cares 5-cares 6-cares 7-cares 8-cares 9-cares
1 β1 Segment
1-ortoplex
Archiu:Cross graph 1.svg {} 2                  
2 β2
−111
Quadrat
2-ortoplex
Bicruce
Archiu:2-orthoplex.svg Archiu:2-orthoplex caps block 10 .svg {4}
{}+{}
4 4                
3 β3
011
Octaedre
3-orthoplex
Tricruce
Archiu:3-orthoplex.svg Archiu:3-orthoplex caps block 15 .svg {3,4}
{30,1,1}
{}+{}+{}
6 12 8              
4 β4
111
Hexadecacoron
4-orthoplex
Tetracruce
Archiu:4-orthoplex.svg Archiu:4-orthoplex caps block 21 .svg {3,3,4}
{31,1,1}
4{}
8 24 32 16            
5 β5
211
5-ortoplex
Pentacruce
Archiu:5-orthoplex.svg Archiu:5-orthoplex caps block 26 .svg {33,4}
{32,1,1}
5{}
10 40 80 80 32          
6 β6
311
6-ortoplex
Hexacruce
Archiu:6-orthoplex.svg Archiu:6-orthoplex caps block 31 .svg {34,4}
{33,1,1}
6{}
12 60 160 240 192 64        
7 β7
411
7-ortoplex
Heptacruce
Archiu:7-orthoplex.svg Archiu:7-orthoplex caps block 36 .svg {35,4}
{34,1,1}
7{}
14 84 280 560 672 448 128      
8 β8
511
8-ortoplex
Octacruce
Archiu:8-orthoplex.svg Archiu:8-orthoplex caps block 41 .svg {36,4}
{35,1,1}
8{}
16 112 448 1120 1792 1792 1024 256    
9 β9
611
9-ortoplex
Eneacruce
Archiu:9-orthoplex.svg Archiu:9-orthoplex caps block 46 .svg {37,4}
{36,1,1}
9{}
18 144 672 2016 4032 5376 4608 2304 512  
10 β10
711
10-ortoplex
Decacruce
Archiu:10-orthoplex.svg Archiu:10-orthoplex caps block 51 .svg {38,4}
{37,1,1}
10{}
20 180 960 3360 8064 13440 15360 11520 5120 1024
...
n βn
k11
n-ortoplex
n-creue
{3n − 2,4}
{3n − 3,1,1}
n{}
2n 0-cares, ... 2k+1(nk+1) k-cares ..., 2n (n-1)-cares

Els vèrtiços d'un politopo de creu alineat segons els eixos estan tots a igual distancia uns d'uns atres en la Distancia Manhattan (L1 norm). La Conjectura de Kusner's afirma que afirma que este conjunt de punts 2D és el major conjunt equidistant possible per a esta distància.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. .

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Coxeter, H. S. M. (1973). Regular Polytopes, 3rd ed. edició, New York: Dover Publications, pp. 121–122. ISBN 0-486-61480-8. p. 296, Table I (iii): Regular Polytopes, three regular polytopes in n-dimensions (n>=5)


Referències

[editar | editar còdic]