Anar al contingut

Pol geomagnètic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ilustració de la diferència entre pols geomagnètics (Nm i Sm) i pols geogràfics (Ng i Sg)

Els pols geomagnètics són punts antípodes a on l'eix d'un dipol de millor ajust es creua en la superfície de la Terra. Este dipol teòric és equivalent a una poderosa barra magnètica en el centre de la Terra, i s'acosta més que qualsevol atre model a descriure el camp magnètic observat en la superfície de la Terra. Pel contrari, els pols magnètics de la Terra real no són antípodes; és dir, la llínea en la que es troben no passa pel centre de la Terra.

Pel moviment del decorregut en el núcleu extern de la Terra, els pols magnètics reals es mouen constantment. No obstant, durant mils d'anys, la seua direcció promedia l'eix de rotació de la Terra. En l'orde d'una volta cada mig milló d'anys, els pols s'invertixen (és dir, el nort canvia de lloc en el sur).

Definició

[editar | editar còdic]

Com una aproximació de primer orde, el camp magnètic de la Terra es pot modelar com un dipol simple (com un iman de barra), inclinat al voltant de 9,6° sobre l'eix de rotació de la Terra (que definix els pols geogràfic nort i sur) i centrat en el centre de la Terra.[1] Els pols geomagnètics nort i sur són els punts antípodes a on l'eix d'este dipol teòric es creua en la superfície de la Terra. Per lo tant, a diferència dels pols magnètics reals, els pols geomagnètics sempre tenen el mateix grau de latitut i graus suplementaris de llongitut respectivament (2017: Lat. 80.5° N, 80.5° S; Long. 72.8° W, 107.2° I).[2] Si el camp magnètic de la Terra fora un dipol perfecte, les llínees del camp serien verticals a la superfície en els pols geomagnètics i s'alinearien en els pols magnètics nort i sur, en el pol nort magnètic en l'extrem sur del dipol. No obstant, l'aproximació és imperfecta, per lo que els pols magnètic i geomagnètic es troben a certa distància.[3]

Localisació

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que el pol nort magnètic, el pol nort geomagnètic atrau el pol nort d'una barra magnètica i, en un sentit físic, és en realitat un pol sur magnètic. És el centre de les llínees del camp magnètic "obert" que es conecten al camp magnètic interplanetario i proporcionen una ruta directa per a que el vent solar alcance l'ionosfera. En 2020, estava ubicat en Plantilla:Coord/input/d</noinclude>,[4] en l'illa de Ellesmere, Nunavut, Canadà, en comparació a 2015, quan es trobava en Plantilla:Coord/input/d</noinclude>, també en l'illa de Ellesmere.[1]

El Pol Geomagnètic Sur és el punt a on l'eix d'este dipol inclinat que millor s'ajusta es creua en la superfície de la Terra en l'hemisferi sur. En 2020 estava localisat en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>,[4] mentres que en 2005, es va calcular que es troba en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, prop de l'estació Vostok.


Degut a que el camp magnètic real de la Terra no és un dipol exacte, els pols geomagnètics nort i sur (calculats) no coincidixen en els pols magnètics nort i sur. Si els camps magnètics de la Terra foren exactament dipolares, el pol nort de l'agulla d'una brúixola magnètica apuntaria directament al Pol Nort Geomagnètic. En la pràctica, no és aixina perque el camp geomagnètic que s'origina en el núcleu té una part no dipolar més complexa, i les anomalies magnètiques en la corfa terrestre també contribuïxen al camp local.[1]

Les ubicacions dels pols geomagnètics són calculades pel Camp de Referència Geomagnètic Internacional, un ajust estadístic a les medicions del camp de la Terra per satèlits i en observatoris geomagnètics.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Geomagnetism Frequently Asked Questions». National Geophysical Data Center. Consultat el 2016-06-01.
  2. «Magnetic North: Geomagnetic and Magnetic Poles». Kyoto University. Consultat el 2018-06-11.
  3. Merrill, McElhinny y McFadden, 1996, Chapter 2
  4. 4,0 4,1 «World Magnetic Model - Model Limitations». www.ngdc.noaa.gov. Consultat el 2020-01-17.
  5. IAGA Division V Working Group V-MOD. «International Geomagnetic Reference Field». Consultat el 2016-12-20.