Pol sur magnètic
El pol sur magnètic és el punt errante en el hemisferi sur de la Terra a on les llínees de força del camp geomagnètic es dirigixen verticalment cap a dalt. No deu confondre's en el pol sur geomagnètic descrit més alvance.
Per raons històriques, en un iman suspés lliurement, al «extrem» de l'iman que apunta (aproximadament) al nort se li denomina «pol nort» de l'iman i a l'atre extrem que apunta al sur se li denomina «pol sur» de l'iman. Degut a que els pols oposts s'atrauen, el pol sur magnètic de la Terra és en realitat, físicament, un pol nort magnètic.
Posició
[editar | editar còdic]El pol sur magnètic està canviant constantment de posició pels canvis en el camp magnètic de la Terra. En 2005 es va calcular que es trobava a Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>,[2] localisant-se en la costa de l'Antàrtida, entre la Terra Adelia i la Terra de Wilkes. En 2015 es va ubicar en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> (estimació),[3] fòra del círcul polar antàrtic. Per la deriva polar, el pol s'està desplaçant cap al noroest entre 10 i 15 quilómetros per any aproximadament. La seua distància al pol sur geogràfic és d'aproximadament 2860 quilómetros. L'estació científica permanent més propenca al pol sur magnètic és la Base Dumont d'Urville.[1]
| Pol nort magnètic[4] | (2001) Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>||(2004*) Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || (2007) Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || (2015) Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>[3][5] | |||
| Pol sur magnètic | (1998) Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>||(2004*) Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> || (2007) Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>[6]|| (2015) Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>[3] | |||
| * Estimació | ||||
Estimació en funció de conjunts de senyes globals
[editar | editar còdic]La localisació del pol sur magnètic també ha segut estimada en funció de conjunts de senyes globals tals com el Model Magnètic Mundial (WMM) i el Camp Geomagnètic de Referència Internacional (IGRF).[1] Per als anys anteriors, fins a aproximadament 1600, s'utilisa el model GUFM1, basat en una compilació de senyes en els registres dels bucs.[7]
Expedicions
[editar | editar còdic]Els primers intents fallancs d'alcançar el pol sur magnètic varen ser els de l'explorador francés Jules Dumont D'Urville (expedició de 1837-1840), el nortamericà Charles Wilkes (expedició de 1838-1842) i el britànic James Clark Ross (expedició de 1839-1843).
El primer càlcul de l'inclinament magnètic per a ubicar el pol sur magnètic va ser realisat el 23 de giner de 1838 pel hidrógrafo Clément Adrien Vincendon-Dumoulin, membre de l'expedició de Dumont D'Urville (1837-1840). L'expedició va viajar a l'Antàrtida i Oceania en les corbetes Astrolabe i Zélée i va descobrir la Terra Adelia.[8]
El 16 de giner de 1909 tres hòmens (Douglas Mawson, Edgeworth David i Alistair Mackay) de l'expedició Nimrod d'Ernest Shackleton varen afirmar haver alcançat el pol sur magnètic,[9] que en eixe moment es trobava en terra.[10] Varen plantar un asta en una bandera en el lloc i ho varen reclamar per al Imperi britànic. Els tres hòmens havien començat l'expedició al pol sur magnètic en un vehícul motorisat especialment adaptat per a la fredor, pero ho varen abandonar quan va resultar inútil en superfícies blanes. Despuix varen caminar un total de 2030 quilómetros per a aplegar al pol sur magnètic mentres tiraven de trineus i suministraments que pesaven aproximadament 300 kg. Caminar a peu pel lloc més fret de la terra era arriscat, i els hòmens es varen enfrontar a molts perills, com clavills en el gèl amagades per la neu, el congelamiento i la ceguera de la neu. Per temor a l'inanició, racionaron estrictament les seues galletes fins a les molles, i varen caçar foques i pingüins. No obstant, ara hi ha dubtes sobre si la seua ubicació era correcta.[11] La posició aproximada del pol el 16 de giner de 1909 era Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 NOAA National Geophysical Data Center. «Wandering of the Geomagnetic Poles» (en en).
- ↑ NGDC (ed.): «Geomagnetism Frequently Asked Questions» (en en).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «British Geological Survey - Magnetic Poles» (en en).
- ↑ Natural Resources Canada (ed.): «Geomagnetism, North Magnetic Pole» (en en). Geological Survey of Canada. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2010.
- ↑ World Data Center for Geomagnetism, Kyoto. «Magnetic North, Geomagnetic and Magnetic Poles» (en en).
- ↑ Australian Antarctic Division (ed.): «Poles and Directions» (en en).
- ↑ Philosophical Transactions of the Royal Society A.Vol. 358(n.º 1768)
- pp. 957–990.doi:10.1098/rsta.2000.0569.
- ↑ US National Research Council (1986). Antarctic Treaty System: An Assessment (en en), National Academies Press, p. 90. ISBN 9780309036405.
- ↑ «FAQs from primary schools - British Antarctic Survey» (en en). antarctica.ac.uk.
- ↑ (1985) Antarctica: Great Stories from the Frozen Continent, Reader's Digest, pp. 178-179. ISBN 0949819646.
- ↑ Institució Oceanogràfica de Woods Hole (ed.): «The Magnetic South Pole» (en en). Ocean Bottom Magnetology Laboratory. Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2016. Consultat el 17 de giner de 2019.
- ↑ (1986) Shackleton (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polo sur magnético» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.