Base Dumont d'Urville
La base Dumont d'Urville (en francés: Base antarctique Dumont d'Urville) és una estació científica permanent de França en l'Antàrtida, situada en l'illa dels Petreles en l'archipèlec de Punta Geologia (Pointe Géologie) de la Terra Adelia. Va rebre el seu nom en homenage a l'explorador Jules Dumont D'Urville. La base és administrada pel Institut Polar Paul-Émile Victor. Actualment acull a 26 persones en hivern, i a un centenar en estiu.
Història
[editar | editar còdic]En la nit del 23 al 24 de giner de 1952 la base de Port Martin, ubicada a 62 km, va ser destruïda per un incendi en el seu edifici principal i el seu personal va ser evacuat a l'illa dels Petreles, en a on varen passar l'hivern en l'observatori que durant eixe més de giner s'estava construint allí, conegut com base Marret, quedant aixina abandonada la base de Port Martin. L'observatori va ser abandonat el 14 de giner de 1953. Per a participar en l'Any Geofísico Internacional les instalacions de l'illa dels Petreles, ubicada als peus del glaciar Astrolabe, varen ser utilisades de nou de 1956, construint-se edificis per a estajar a 20 persones per un periodo de 3 anys. Esta base va rebre el nom de Dumont d'Urville i va ser inaugurada el 12 de giner de 1956 a pocs metros de la Base Marret. En 1959 el Govern francés va decidir mantindre la base de forma permanent.[1]
La base té un anex d'estiu, operat en conjunt en Itàlia, en la part continental a 5 km de l'illa dels Petreles Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, denominat base Robert Guillard (ex base Cap Prud'homme), ubicat a 10 m s. n. m. S'utilisa per a l'organisació de combois terrestres de suministraments per a la base franc-italiana Concòrdia, situada 1100 km a l'interior del continent en el domo C. Acull a 10 persones en estiu.
El gèl i els forts vents impedixen l'aterrisage d'avions, devent-se accedir per llanches Zodiac o per helicòpter. L'autonomia de la base és de 30 dies en hivern i 120 en estiu. El rompehielos L'Astrolabe du recaptes i personal cinc voltes a l'any entre novembre i març, des d'Hobart, Tasmania.
Activitats científiques
[editar | editar còdic]
Inicialment, es treballava molt poc en geofísica. Es nota la presència d'indicadors per a medir el nivell de la mar, salinitat, radiació còsmica. I un GPS per a medir l'afonament del continent antàrtic en les capes de la Terra. El magnetisme i la sismologia també estan presents.
La base NO té un lidar, que analisa en particular el forat en la capa d'ozon.
En la base s'observa l'activitat reproductiva, activitat de bucege, dieta, medicions fisiològiques, dinàmiques de població i estratègies d'història de vida dels pingüins adelaida i la dinàmica poblacional dels pingüins emperador. Hi ha una base de senyes a llarc determini sobre la distribució espacial dels principals depredadors marins i es medixen senyes demogràfiques a llarc determini de les aus marines i foques del oceà Índic meridional. Es medix la concentració d'aerosols, composts de sofre gaseosos i oxidants en l'atmòsfera del sur; existix un sismómetro; es medix la dosis ultravioleta eritemal del detector de banda ampla UV-B; meteorologia; es realisa observació del component de rajos còsmics nucleicos; els perfils d'ozon de sondes ECC transmeses per globos; observacions del nivell de la mar; medició d'aerosols estratosféricos, perfils de temperatura i PSC; massa antàrtica de superfície; columnes verticals d'ozon total i NO2 de l'espectrómetro UV-Visible SAOZ; i
medicions vectorials de camp magnètic.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Base Dumont d'Urville» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.