Domo C

El domo C, també conegut com a domo Circe, domo Charlie o dome Concòrdia, està localisat (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>) en l'Antàrtida Oriental alcançant en el seu cim una altitut de 3233 m s. n. m., i és un dels varis domo de gèl de la calota Antàrtica. L'domo C està localisat en la replanell Antàrtic a 1100 km a l'interior del gèlit continent blanc des de la Base Dumont d'Urville de França, a 1100 km de la Base Casey d'Austràlia, i a 1200 km i de la Base Mario Zucchelli d'Itàlia en la baïa Terra Nova. La Base Vostok de Rússia està a 560 km de distància. L'domo C és el lloc en a on es troba la Base Concòrdia, operada conjuntament per França i Itàlia.

Història

En la década de 1970 l'domo C va ser el lloc de perforació del camp de gèl realisades per vàries nacions. Va ser cridat en anglés Dome Charlie (còdic de la lletra C en l'alfabet radiofònic) per la U.S. Naval Support Force i el seu esquadró VXE-6, que va proveir soport llogístic als equips de camp. En giner i novembre de 1975, tres avions LC-130 Hércules varen sofrir severs danys durant un intent d'aterrisar en l'domo Charlie. En novembre de 1975 i novembre de 1976 l'U.S. Navy va establir un campament en l'domo Charlie per a recuperar els avions. Despuix de les importants reparacions estructurals i la substitució de motors en el campament, els tres LC-130 varen volar a la Base McMurdo el 26 de decembre de 1975, el 14 de giner i el dia de Nadal de 1976.

Des de novembre de 1977 fins a març de 1978 un equip francés de 13 persones es va instalar en el campament existent deixat pels equips de rescat de les aeronaus. Ells varen dur vàries tonellades d'equips, gràcies als avions VXE-6 i varen conseguir perforar fins a 980 m extraent columnes de gèl, que més vesprada varen analisar en els seus laboratoris. Les mostres de gèl corresponien a entre 45 000 i 50 000 anys d'antiguetat.

Durant l'estiu austral de 1979-80, el campament va ser novament ocupat per nortamericans i francesos, baix els auspicis del US Antarctic Research Program, patrocinat per la Fundació Nacional de Ciència. Es varen portar a terme estudis sobre la perforació profunda del núcleu de gèl, meteorologia i sísmics. El campament, en una població màxima en estiu de 18 persones, va ser operat i mantingut per quatre empleats de ITT Antarctic Services i un membre del cos mèdic de la Marina Naval Nortamericana. Quan el campament va ser tancat en giner de 1980, es va deixar una estació remota impulsada per energia nuclear.

En 1992 França va decidir construir una nova estació en el replanell Antàrtic; al programa més vesprada es va unir Itàlia. En 1996 un equip francoitaliano va establir un campament d'estiu en l'domo C. Els dos objectius principals del campament eren la prestació de respal llogístic a l'EPICA i la construcció d'una estació d'investigació permanent. La nova instalació, la Base Concòrdia, va entrar en funcionament en 2005. Posteriorment, es va cridar dome Concòrdia en honor a la referida base científica francoitaliana.

Entorn ambiental

Vista de l'alt, pla, i fret entorn del replanell Antàrtic en l'domo C.

L'domo C és un dels llocs més frets de la Terra. Les temperatures a penes s'eleven per damunt -25 °C en l'estiu i poden caure per baix dels -80 °C en l'hivern. La temperatura de l'aire media anual és de -54,5 °C. La humitat és baixa i també és molt sec, en molt poca precipitació durant tot l'any.

L'domo C no experimenta els vents catabàtics típics de les regions costeres d'Antàrtida per la seua ubicació elevada i la seua relativa distància de les vores del replanell Antàrtic. La velocitat típica del vent en l'hivern és de 2,8 m/s.

L'domo C es troba en el cim del replanell Antàrtic, el desert gèlit més gran del món. Cap animal i/o cap planta viu a més d'una decena de quilómetros de les costes del oceà Austral. No obstant, s'han vist paga'ls antàrtics (Stercorarius mccormicki) sobrevolant la Base Concòrdia, a 1200 km de les seues fonts alimentàries més propenques. Es creu que estes aus marines varen deprendre a creuar el gèlit continent blanc en lloc de circumnavegarlo.