Alfabet radiofònic
| Character | Morse Code |
Telephony | Phonic (Pronunciation) |
|---|---|---|---|
| A | ●− | Alfa | (AL-FAH) |
| B | −●●● | Bravo | (BRAH-VOH) |
| C | −●−● | Charlie | (CHAR-LEE) or (SHAR-LEE) |
| D | −●● | Delta | (DELL-TAH) |
| I | ● | Tire | (ECK-OH) |
| F | ●●−● | Foxtrott | (FOX-TROTT) |
| G | −−● | Gòlf | (GOLF) |
| H | ●●●● | Hotel | (HOH-TEL) |
| I | ●● | Índia | (IN-DEE-AH) |
| J | ●−−− | Juliett | (JEW-LEE-ETT) |
| K | −●− | Quilo | (KEY-LOW) |
| L | ●−●● | Llima | (LEE-MAH) |
| M | −− | Mike | (MIKE) |
| N | −● | November | (NO-VEM-BER) |
| O | −−− | Oscar | (OSS-CAH) |
| P | ●−−● | Papa | (PAH-PAH) |
| Q | −−●− | Quebec | (KEH-BECK) |
| R | ●−● | Romeo | (ROW-ME-OH) |
| S | ●●● | Serra | (SEE-AIR-RAH) |
| T | − | Tango | (TANG-GO) |
| O | ●●− | Uniform | (YOU-NEE-FORM) or (OO-NEE-FORM) |
| V | ●●●− | Victor | (VIK-TAH) |
| W | ●−− | Whiskey | (WISS-KEY) |
| X | −●●− | Xray | (ECKS-RAY) |
| I | −●−− | Yankee | (YANG-KEY) |
| Z | −−●● | Zulu | (ZOO-LOO) |
| 1 | ●−−−− | PRIMERA | (WUN) |
| 2 | ●●−−− | SEGUNDA | (TOO) |
| 3 | ●●●−− | TERCERA | (TREE) |
| 4 | ●●●●− | CUARTA | (FOW-ER) |
| 5 | ●●●●● | QUINTA | (FIFE) |
| 6 | −●●●● | SEXTA | (SIX) |
| 7 | −−●●● | SEPTIMA | (SEV-EN) |
| 8 | −−−●● | OCTAVA | (AIT) |
| 9 | −−−−● | NOVENA | (NIN-ER) |
| 0 | −−−−− | Zero | (ZEE-RO) |
El alfabet de deletreo per a radiotelefonia és un método de desambiguaació alfabètic utilisat internacionalment en radiocomunicació de transmissió de veu en la marina i l'aviació, tant pels servicis civils com a militars. Va ser establit per l'Organisació d'Aviació Civil Internacional (OACI, ICAO en anglés), agència de l'ONU creada en 1944. També és conegut com Interco i com alfabet fonètic OACI.[1]
El alfabet de deletreo es troba regulat per l'Apèndix S14 "Quadro per al deletreo de lletres i sifres"[2] del Reglament de Radiocomunicació de l'UIT i en el capítul 5, "Servici Mòvil Aeronàutic — comunicacions orals" del volum II de l'Anex 10 a la convenció de Chicago sobre Telecomunicacions aeronàutiques, llistat en la figura 5-1 "Alfabet de deletreo per a radiotelefonia".
És un sistema creat per a poder donar major certea a les radiocomunicació aeronàutiques. La seua ocupació és clau per a deletrear còdics, com poden ser el número d'identificació d'un contenidor de càrrega, d'una aeronau o similars.
Orige
[editar | editar còdic]S'utilisa per a transmetre per via oral qualsevol tipo d'informació, pero principalment quan es tracta de números o térmens en els que és vital la seua correcta escritura i enteniment, a pesar d'ambigüitats o dificultats idiomàtiques.
En molts idiomes existixen lletres i números homòfons; és el cas del idioma anglés, en a on el número «zero» i la lletra «o» solen denominar-se «o» indistintament, o el cas del espanyol, en a on la lletra «c» i «s» poden tindre la mateixa pronunciació. Un atre problema que du a l'us de l'alfabet fonètic aeronàutic és la transmissió de noms o paraules estrangeres, per eixemple «Tsiolkovsky», o números que, en l'interferència i soroll al que estan subjectes les comunicacions per radi, poden ser confosos, com és el cas de «sesenta y siete» i «setenta y siete».
Per mig d'un acort internacional entre els països membres d'OACI es va decidir crear un alfabet fonètic per a us universal en radiotransmisions internacionals que està basat en l'abecedari anglés (idioma acordat per a us aeronàutic internacional) que prenguera el lloc dels alfabets fonètics existents fins a eixes dates. Ademés de ser utilisat en transmissions aeronàutiques regulades per OACI (civils), s'ampra en transmissions de caràcter militar i és l'alfabet estàndar de la OTAN i radioaficionados de tot lo món.
Història
[editar | editar còdic]El primer alfabet fonètic reconegut internacionalment va ser adoptat per la Conferència Radial de l'Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) en 1927 i va anar per a l'us del servici mòvil marítim; dit alfabet assignava paraules clau a cada lletra de l'alfabet (per eixemple Alfa per a la A, Bravo per a la B, etc.), de manera que les combinacions crítiques de lletres (i números) pogueren ser pronunciades i enteses pels que emetien i rebien mensages de veu per radi o teléfon sense importar quin fora el seu idioma natiu, en especial quan es posava en joc la seguritat de les persones. El resultat d'eixa experiència va resultar en varis canvis fets en la Conferència Radial de la UIT de 1932. L'alfabet resultant va ser adoptat per la Comissió Internacional de Aeronavegación (ICAN, per les seues sigles en anglés), la predecessora de l'ICAO, i va ser utilisat en l'aviació civil fins a la Segona Guerra Mundial.[3]
Durant la Segona Guerra Mundial va sorgir un nou alfabet per a us dels Aliats que va dur a posteriors confusions i revisions successives, fins que l'1 de març de 1956 la ICAO va implementar la revisió final que va anar després acceptada per atres organisacions com l'OTAN i l'OMI (Organisació Marítima Internacional) fins a ser conegut internacionalment com el «Alfabet Internacional de Deletreo Radiotelefónico» (International Radiotelephony Spelling Alphabet, en anglés).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ No 1 AIDU ROYAL AIR FORCE FLIGHT INFORMATION PUBLICATION, EN-ROUTE SUPPLEMENT BRITISH ISLES & NORTH ATLANTIC. Published by No 1 AIDU (RAF), ICAO PHONETIC ALPHABET
- ↑ (1998) Reglamente de radiocomunicació Vol. 2 - Apèndixs, edició de 2012 - Volum 2, Ginebra, Suïssa: Unió Internacional de Telecomunicacions.
- ↑ https://web.archive.org/web/20121201042228/http://legacy.icao.int/icao/en/hist/stamps/annex_10_aeronautical_telecommunications.htm
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto radiofónico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.