Anar al contingut

EPICA

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ice-core drill hg.jpg
EPICA

El Proyecte Europeu de Mostreig de Gèl en Antàrtida (EPICA pel seu acrònim en anglés, European Project for Isse Coring in Antarctica) és un proyecte d'investigació comuna entre la Comissió Europea i la European Science Foundation (Fundació Europea de la Ciència).[1] Per mig del mostreig profunt de mostres de gèl en l'Antàrtida, el proyecte busca obtindre informació dels registres climàtics i atmosfèrics capturada en el perfil dels gèls de l'Antàrtida, obtinguda per mig de perforació, extracció, anàlisis de mostres compostes (a lo manco 2), i comparant en informació semblant de Groenlàndia en el (Proyecte de mostres de gèl de Groenlàndia (GRIP) i del Proyecte del inlandsis de Groenlàndia, GISP). L'evaluació d'eixos registres proporciona informació sobre la variabilitat climàtica natural i dels mecanismes de canvis climàtics ràpits durant l'última época glaciar.

El "Programa ESF EPICA (1996-2005)" coordina en EPICA les activitats de perforació en la Base antàrtica Concòrdia en el domo C i en l'Estació Kohnen, en finançació de la Comissió Europea i també en contribucions de Bèlgica, Dinamarca, França, Alemània, Itàlia, els Països Baixos, Noruega, Suècia, Suïssa, i el Regne Unit.

Archiu:Karte antarktis2.png
Bases antàrtiques permanents.
Archiu:Co2-temperature-records- Registros co2 y temperaturas.svg
Evolucions de la concentració en CO2 atmosfèric i de les seues temperatures, completades en senyes de el EPICA.
Archiu:Caps block 8 delta D plot.svg
Mostres comparades entre EPICA i Vostok.

Base antàrtica Concòrdia en l'domo C

[editar | editar còdic]

La Base Concòrdia en el domo C està localisada en (Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, 3233 m s. n. m., a 560 km de la Base Vostok) i es va elegir per a obtindre mostres lo més inalteradas possibles de canvis ambientals, per a caracterisar la variabilitat climàtica sobre varis cicles glaciars, i estudiar potencials forzantes climàtics i la seua relació en events en atres regions. Les mostres han aplegat fins a la capa de fa 740 000 anys, revelant 8 cicles d'edats de gèl. El mostreig es va completar ací en decembre de 2004, alcançant-se els 3270,2 m, fins a 5 m més dalt del llit de roca. La temperatura anual mija en l'actualitat és de -54,5 °C i es produïxen unes precipitacions de neu de 25 mm/any. Es va començar a publicar l'informació sobre les mostres el 10 de juny de 2004 en Nature [1]

L'image mostra les senyes de deuteri δ (un indicador, proxy de la temperatura: més valors negatius indiquen temperatures més baixes) tant de EPICA com de Vostok. El gràfic de dalt, en l'eix x "edat" (anys abans de 1950) clarament mostra l'informació extra de les mostres EPICA, abans de començar en els registres Vostok. L'image inferior, representada en relació en la profunditat, mostra cuan comprimides estan la part més profunda del mostreig: els primers 100 ka (ka = 1000 anys) de les mostres EPICA estan en els primers 100 m del mostreig.


Abans de 400 ka, el caràcter de les edats del gèl es veuen alguna cosa diferents: el calfament interglaciar és distintamente menor en els quatre últims i recents interglaciares, no obstant, els periodos interglaciares d'abans 400 ka ocupen una major proporció de cada cicle. El interglaciar de fa 400 ka, del com a la seua volta coincidix en la configuració dels propis paràmetros orbitales de la Terra) sembla ser un anàlec aproximat a l'actual interglaciar, i d'alguna cosa més llongitut: 28 ka. El document en Nature argumenta que si esta analogia s'accepta, podria aguardar-se que l'actual clima continuara tal com hui, en absència d'influència humana (que s'argumenta que no és aixina, per l'increment de el CO2).

S'aguarda que l'anàlisis puga aplegar a 780 ka, possiblement fins a l'inversió magnètica de Brunhes-Matuyama.

La mostra escala de temps es deriva de l'escala de medició de profunditat per un model que incorpora variacions d'acumulació de neu superficials, gruixa de gèl, fluix basals de calor, etc, i és empíricamente "ajustat" a 4 voltes per match dels registres marins isotòpics.

Estació Kohnen en la Terra de la Reina Maud

[editar | editar còdic]

Esta estació Kohnen es localisa a Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, 2892 m s. n. m. en la Terra de la Reina Maud. La seua major precipitació anual de neu i la seua sensibilitat a les condicions de l'Atlàntic Sur, permeten estudiar alguns enllaços entre derives de la circulació del oceà Atlàntic i events climàtics ràpits detectats en Groenlàndia.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Les perforació glacials: fragments triats» (en espanyol). Comissió Europea. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2015. Consultat el 3 de setembre de 2014.