Anar al contingut

Plany

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Redirige

En bebés, el plany és una part essencial de la seua comunicació i supervivència, ya que els permet comunicar incomoditat, dolor, alguna necessitat o emocions fortes; açò fins que escomencen a poder comunicar-se usant paraules. Com neonato, la capacitat per a plorar una volta naixcuts indica que poden respirar per si sols.
«¡És tan misteriós el país dels llàgrimes!» (Antoine de Saint-Exupéry).

El terme plany[1] en general descriu la efusó de llàgrimes per part d'una persona en reacció a un estat emocional; este fenomen ve acompanyat freqüentment de changlots. L'acció de plorar s'ha definit com "un fenomen motor complex que és caracterisat per derramar llàgrimes de l'aparat lagrimal, sense provocar cap irritament de les estructures oculars".[2] Es va establir una ret neural biològica entre el conducte lagrimal i les àrees del cervell humà implicades en l'emoció. Es creu que cap atre animal pot produir llàgrimes en reacció a estats emotius,[3] encara que és qüestionat per alguns científics.[4]

Segons un estudi de més de 300 adults, per terme mig els hòmens ploren una volta cada més, i les dònes a lo manco cinc voltes cada més.[3] especialment abans i durant la menstruació quan el plany pot tindre lloc fins a cinc voltes més que normal, a sovint sense raons òbvies com la depressió o tristor.[5]

Alguns opinen que els beneficis físics i sicològics del plany no han segut comprovats encara per la ciència. No obstant, segons les enquestes, el 85 % de les dònes i el 73 % dels hòmens asseguren sentir-se millor despuix de plorar.[6]

D'acort en la Societat Alemana d'Oftalmologia, que ha recopilat diferents estudis científics en plany, les dònes ploren en promig entre 30 i 64 voltes a l'any, i els hòmens ploren un promig d'entre 10 i 25 voltes a l'any.[7]

Les llàgrimes produïdes durant el plany emocionat tenen una composició química que diferix d'atres tipos de llàgrima. Estan compostes de cantitats més altes de les hormones prolactina, adrenocorticótropa, leucoencefalina[8] i els elements potassi.


Funció

Diagrama de l'aparat lagrimal.

Les teories inclouen les que són simples, com una reacció a dolor causat, i les que són més complexes, que inclouen la comunicació no verbal per a obtindre comportament ajudant d'uns atres.[9][10][11] Existixen diferències culturals i socials que expliquen per qué alguns individus ploren més que uns atres, com per eixemple la procedència cultural i el sexe.[12] Històricament, el plany en les dònes ha segut millor tolerat i comprés que el plany en varons, per l'influència dels rols de gènero establits.[13]

Alguns diuen que no hi ha atres espècies que puguen derramar llàgrimes emocionals, encara que no tots estan d'acort.[14] C omo resultat, els científics creuen que el plany deu ser causat per algun comportament humà que és especialment complex. Fa més d'un sigle Darwin va dir que el plany va ser usat per a atraure atenció, en particular va ser usat pels chiquets. Va dir que les llàgrimes actuen com una bandera roja per a senyalar l'estrés.[15]

En la medicina hipocrática i medieval, les llàgrimes varen ser associades en els humor del cos, i es vea el plany com una porga de humor excessos del cervell.[16]

William James va considerar les emocions com a reflexos abans que pensament racional, i creïa que la reacció fisiològica com si a l'estrés o l'irritament és una precondicó per a fer-se conscient cognitivamente d'emocions com la por, la tristor, la felicitat o l'ira.

William H. Frey II, un bioquímic en l'Universitat de Minnesota, va propondre que la gent se sent millor despuix de plorar per l'eliminació d'hormones associades en l'estrés, en particular l'hormona adrenocorticótropa.[17] Açò, junt en una secreció de moc aumentada durant el plany, pot dirigir a una teoria que el plany és un mecanisme desenrollat en els humans per a desfer-se d'esta hormona quan els seus nivells són massa alts.

Les teories sicològiques recents del plany emfatisen la seua relació en l'experiència d'impotència percebuda.[9][18] Des d'esta perspectiva, una experiència subjacent d'impotència pot explicar per qué la gent plora en la majoria de situacions; per eixemple, una persona pot plorar despuix de r ecibir notícies especialment felices, ostensiblement perque la persona se sent impotent o ineficaç per a influir en els acontenyiments que estan passant. L'investigació sugerix que el plany proporciona ajuda per a les dònes i també per als hòmens.[9]


Trastorns relacionats en el plany

<!-- * El somrient i plany patològic -->

Referències

  1. ↑
  2. ↑ V. Patel, Crying behavior and psychiatric disorder in adults: a review, Compr. Psych. 34 (1993) 206– 211. Quoted by Michelle C.P. Hendriks, A.J.J.Mhoets in Crying: is it beneficial for one’s well-being?
  3. ↑ 3,0 3,1 Why do we Cry,Walter, Chip,Source:Scientific American Mind; Dec2006, Vol. 17 Issue 6, p44, 8p,ISSN 1555-2284
  4. ↑ Frey, WH. Crying: the Mystery of Tears. Chapter 14: Do Animals Shed Emotional Tears?pp. 135-139
  5. ↑ Fischer, Agneta. [http://books.google.com/books?id=tS1C8Sl5ysEC&pg=PA158&lpg=PA158&dq=women+cry+during+menstrual&source=web&ots=ghniwFq278&sig=o gjUjJbPT5XohsvVtu0I6p--jww&hl=en#PPA158,M1 Gender and Emotion: Social Psychological Perspectives].
  6. ↑ «Las misteriosas lágrimas» (en es). JW.ORG. Consultat el 2026-07-10.
  7. ↑ «Women cry more than men, and for longer, study finds» (15 de octubre de 2009). Consultat el 17 de septiembre de 2026.
  8. ↑ Skorucak A. "The Science of Tears." ScienceIQ.com.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Stadel, M; Daniels, JK; Warrens, MJ; Jeronimus, BF(2019).«The gender-specific impact of emotional tears».Motivation and Emotion.1(1): 696–704.doi:10.1007/s11031-019-09771-z.
  10. ↑ On the origin of crying and tears. Human Ethology Newsletter. 1989 June; 5(10):5-6.
  11. ↑ Gérvas J, Pastor-Sánchez R, Pérez-Fernández M. Crying patients in General/Family Practice: incidence, reasons for encounter and health problems. Rev Bras Med Fam Comunidade. 2012; 7(24):629-34.
  12. ↑ «Culture and Crying. Prevalences and Gender Differences» (en inglés). sagepub.com (2011). Archivat des de l'original, el 23 de junio de 2016. Consultat el 15 de agosto de 2016.
  13. ↑ Ricou, Javier (13 de agosto de 2016). «Lágrimas masculinas» (en español). lavanguardia.com. Consultat el 15 de agosto de 2016.
  14. ↑ De Waal, F (2019). Mama's last hug: Animal emotions and what they tell us about ourselves, W.W. Norton & Company, New York. ISBN 9780393635065.
  15. ↑ «Why do we cry? by Wendy Zukerman» (en inglés) (html). Webblog. Archivat des de l'original, el 2 de diciembre de 2008. Consultat el 11 de noviembre de 2008.
  16. ↑ Lutz (2001), 69ff.
  17. ↑ "Crying; The Mystery of Tears" personal page of Frey WH with quote from his book
  18. ↑ Miceli, M., & Castelfranchi, C. (2003). Crying: discussing its basic reasons and uses. New Ideas in Psychology, 21(3), 247-273.
  19. ↑ [Crocodile tears syndrome] [Acta Otorrinolaringol Esp. 1990 May-Jun] - PubMed Result
  20. ↑ Felicia B Axelrod and Gabrielle Gold-von Simson(3 de octubre de 2007).«Hereditary sensory and autonomic neuropathies: types II, III, and IV».Orphanet Journal of Rare Diseases.2(39)doi:10.1186/1750-1172-2-39.Consultat el 4 de noviembre de 2008.

Enllaços externs