Planum Boreum


El Planum Boreum (del llatí: "el pla septentrional") és el pol nort del planeta Mart. S'estén cap al nort des de la latitut 80°N i està centrat en les coordenades 88.0ºN, 15.0ºE. Rodejant els alts plans polars existixen unes terres baixes i planes conegudes com Vastitas Borealis, que s'estenen aproximadament 1.500 km cap al sur, dominant l'hemisferi nort marcianà.[1] En 1999, el Telescopi espacial Hubble va capturar una tormenta ciclóica en la regió. El diàmetro d'esta era entorn a 1750 km, en un ull de 320 km de diàmetro.[2]
Conya polar
El Planum Boreum alberga un conya polar de gèl permanent, principalment d'aigua i diòxit de carbono. Est té un volum d'1,2 km³ i cobrix un àrea d'aproximadament dos voltes el tamany d'Espanya. El seu radi medix 600 km. La gruixa màxima de la capa de gèl és 3 km.[3] Els patrons d'espiral en la conya varen ser principalment dibuixats per forts vents i sublimació.[4]
La composició de la superfície en la conya polar del nort en primavera (despuix de l'acumulació de gèl sec durant l'hivern) ha segut estudiada des de l'òrbita. Les vores exteriors de la capa de gèl estan contaminats per pols (0.15% de la massa total) i estan formats majoritàriament per gèl d'aigua. Segons s'ascendix cap al pol, el gèl d'aigua superficial descendix i és remplazado per gèl sec. La purea del gèl aixina mateix aumenta. En el pol, el gèl de l'estació consistix en, essencialment, gèl sec pur en chicotets continguts en pols i 30 ppm de gèl d'aigua.[5]
Els plans del nort de Mart varen ser l'objectiu de la missió Phoenix de la NASA, llançada en agost de 2007, que va aterrisar en èxit el 25 de maig de 2008. La conya polar de Mart ha segut propost com a lloc d'aterrisage per a una expedició humana per Geoffrey A. Landis[6] i per Cockell.[7]
Accidents del terreny

El principal accident geogràfic del Planum Boreum és una llarga fissura o canó cridada Chasma Boreale. El canó medix més de 100 km d'esgambi, i presenta elevació que alcancen els 2 km d'altura.[8][9] Com a comparació, el Gran Canó del Colorat té aproximadament 1,6 km de profunditat en alguns llocs, i medix 446 km de llarc pero solament 24 km d'ample. Chasma Boreale està excavat en depòsits polars i gèl, com els presents en Groenlàndia.
Planum Boreum es troba circundado per grans terrenys de dunas arenenques, que s'estenen des de 75°N fins a 85°N. Estos camps de dunes reben els noms d'Olympia Undae, Abalos Undae i Hyperboreae Undae. Olympia Undae, el més llarc en diferència, cobrix les llongituts compreses entre 100°I to 240°E. Abalos Undae cobrix des de 261°I fins a 280°I, i Hyperboreale Undae s'estén des de 311°I fins a 341°E.[10]
Referències
- ↑ [1] i [2] mostren Vastitas Borealis començant a 54.7°N i el Planum Boreum a 78.5°N. El radi de Mart medix aproximadament 3.400 km, de modo que
- ↑ «Colossal Cyclone Swirls near Martian North Pole». Consultat el 1 de novembre de 2006.
- ↑ «LASER PROVIDES FIRST 3-D VIEW OF MARS' NORTH POLE». Archivat des de l'original, el 3 de novembre de 2006. Consultat el 1 de novembre de 2006.
- ↑ «Martian 'wobbles' shift climate». BBC News. Consultat el 1 de novembre de 2006.
- ↑ «Spatial variability and composition of the seasonal north polar cap on Mars». Consultat el 1 de novembre de 2006.
- ↑ G. Landis, Polar Landing Site for a First Mars Expedition Founding Convention of the Mars Society, August 13-16 1998, University of Colorat in Boulder, CO
- ↑ C. Cockell, Project Boreas - A Station for the Martian Geographic North Pole
- Archivat el 26 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine., The British Interplanetary Society (2003)
- ↑ «Fly over the Chasma Boreale at Martian north pole». European Space Agency. Consultat el 1 de novembre de 2006.
- ↑ «Geologic Map of the Northern Plains of Mars». United States Geological Survey. Consultat el 11 de giner de 2006.
- ↑ «USGS Astre: Search Planetary Nomenclature». Consultat el 1 de novembre de 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planum Boreum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.