Planta no vascular
Les plantes no vasculars són aquelles que carixen d'un sistema vascular format per xilema i floema. En el seu lloc, poden posseir teixits més simples que tenen funcions especialisades per al transport intern d'aigua. Tampoc produïxen llavors ni flors. Per lo general, només alcancen una altura d'un o dos centímetros, ya que carixen del teixit llenyós necessari per a sostindre's en terra.[1]
Les hepàtiques de full tenen estructures nomenades filodios que s'assemblen als fulls, pero que només consistixen en làmines simples de cèlules sense espais d'aire interns, sense cutícula ni estomes, i sense xilema ni floema. Per tant, els filodios són incapaços de controlar la taxa de pèrdua d'aigua dels seus teixits i es diu que són poiquilohídricos. Algunes hepàtiques, com la Marchantia, tenen cutícula,[2] i els esporòfits dels verdets tenen tant cutícula com a estomes, que varen ser importants en l'evolució de les plantes terrestres.
Totes les plantes terrestres tenen un cicle de vida en un alternança de generacions entre un diploide esporófito i un haploide gametófito, pero en totes les plantes terrestres no vasculars la generació gametófita és dominant. En estes plantes, els esporòfits creixen des de gametófitos i depenen d'estos per a l'absorció d'aigua i nutrients minerals, i la prestació de la fotosíntesis, els productes de fotosíntesis.
Plantes no vasculars terrestres
Les briofitas
Entre les briofitas es troben els verdets[3] i les hepàtiques.[4] Viuen en llocs humits, sobre el sol dels boscs plujosos, a on poden formar una espessa estora.
Són molt importants per ser espècies precursores en la colonisació de les roques i del sol per part dels vegetals. Encara que estes plantes poden cobrir un àrea de varis quilómetros quadrats, com una estora, la seua altura no sol sobrepassar els 3 cm, ya que no posseïxen gots conductors desenrollats. La major altura registrada no supera els 60 cm. Este grup de plantes existix fa més de 280 millons d'anys.
(les hepàtiques)
Les hepàtiques no posseïxen res semblat a gots ni tampoc presenten estructures distinguibles com en els verdets. L'absorció d'aigua i nutrients es realisa a través de tota la superfície del vegetal.
En gots conductors primitius (els verdets)
Els verdets posseïxen gots molt primitius i no formen ni xilema ni floema, que caracterisen a les plantes vasculars pròpiament dites. S'ancoren al terreny per mig d'estructures especialisades cridades rizoides. Tenen alguna cosa semblat a un chicotet talle, cridat cauloide, i làmines que s'assemblen a fulls, denominades filoides.
Referències
- ↑ «Nonvascular plants» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2008. Consultat el 21 de juliol de 2021.
- ↑ «Water relations: plant strategies».Bryophyte Ecology.Ebook sponsored by Michigan Technological University and the International Association.Consultat el 15 de febrer de 2023.
- ↑ Curtis; Schnek, Adriana (2006). Invitacin a la biologa / Invitation to Biology (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 978-950-06-0447-5.
- ↑ Rojas, Gustavo Vargas (2011). Botànica General. Des dels Verdets Fins als Arbres (en és), EUNED. ISBN 978-9968-31-771-9.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planta no vascular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.