Pla urbà


Un pla urbà és la representació a escala d'una població en dos dimensions, que mostra l'estructura vial, edificis importants, infraestructures assistencials, de transport, turístics i d'interés general. l'escala pot oscilar entre 1:500 per als núcleus més chicotets i 1:10.000 per als majors.[1][2] El pla urbà que oferix informació detallada de l'organisació de carrers en els seus noms, numeració, transports, edificis principals i atres informacions útils, es denomina pla galliponter o pla guia.[1][2]
Història

Antic Propenc Oriente
Ya en l'época de l'Antic Orient Pròxim es fabricaven tauletes d'argila en representacions gràfiques de ciutats a escala. Les excavacions en la ciutat sumerio de Nippur[3] varen traure a la llum un fragment d'un pla de la ciutat d'uns 3.500 anys d'antiguetat, que a voltes es considera el mapa urbà més antic que es coneix.[4] La tauleta d'argila representa el temple d'Enlil, un parc de la ciutat, la muralla de la ciutat en les seues portes, junt en un canal i el riu Eufrates. Els objectes individuals d'este mapa ya estaven etiquetats, en sumeri cuneïforme.[5]
Alta Edat Mija


En els manuscrits i els primers llibres impresos de la Baixa Edat Mija, les ciutats es mostren a sovint de perfil, o vistes des d'un punt de vista elevat. Les cartes nàutiques de l'época mostren a voltes païsages urbans parcialment estilisats, dibuixats en forma de pictogrames, com en el Liber insularum archipelagi (Llibre de les illes) de Cristoforo Buondelmonti,[6] de l'any 1422.
La Crònica de Núremberg, que va aparéixer per primera volta en 1493, és una de les coleccions més importants de vistes de ciutats de la Baixa Edat Mija, en més de 100 ilustracions d'este tipo. No obstant, panorames com este, o el del Quadern de viage de Bernhard von Breydenbach, de 1483, tenien funcions més narratives o representatives.
En estes obres s'ilustren les condicions locals i les característiques rellevants -com els ports, els magnífics edificis, les muralles, etc. - com a teló de fondo per a destacar les descripcions històriques o els beneficis econòmics de la ciutat. Per un atre costat, es posava menys émfasis en la precisió: en la Crònica de Núremberg, només una quarta part de les vistes de la ciutat representaven l'aspecte real de la ciutat objecte de l'obra, i algunes imàgens individuals s'utilisaven inclús simultàneament per a representar vàries ciutats diferents.[7]
Renaixença

En el XVI, els artistes i erudits del Renaixença tenien amplis coneiximents sobre perspectives i proyeccions matemàtiques. Este coneiximent també va afectar al treball dels cartógrafs i a la producció de païsages urbans (especialment en Itàlia). Una de les principals innovacions va ser que la ciutat ya no es representava simplement des d'una perspectiva imaginària o real, sino que es dibuixava inicialment com un pla bidimensional i despuix, per mig d'un procés de dibuix en perspectiva precís, es transformava en una image tridimensional.[8][9] Un primer eixemple d'una obra geomètricament exacta i molt detallada d'este tipo és el pla de Venècia creat per Jacopo de' Barbari cap a 1500.[10]
Mentres que les ilustracions de la Baixa Edat Mija solen ser simples xilografies de chicotet format, un procés cada volta més comú a partir de 1500 va ser la creació de gravats a partir d'enormes xilografies i blocs de fusta. El pla de Venècia de Jacopo de' Barbari alcançava ya un tamany de 139 centímetros (55 in) x 282 centímetros (111 in), i constava de sis panels individuals. A partir de mediats del XVI, el procediment de la plancha de coure, originari d'Amberes, va escomençar a competir en la xilografia i va permetre realisar ilustracions molt més refinades i detallades.
Atles de bojaca del XIX
Un dels primers atles de bojaca de ciutats, i el primer atles de bojaca de Londres, va anar el "Collins' Illustrated Atles of London", publicat en 1854 i dibuixat i gravat per Richard Jarman.[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Tesauros del Patrimoni Cultural d'Espanya. «Pla urbà». Consultat el 25 de març de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 Monteagudo López-Menchero, Jesús; Jiménez Pelayo, Jesús (2001). La Documentació cartogràfica.: Tractament, gestió i us, Universitat d'Huelva, pp. 155-157. ISBN 9788495699039.
- ↑ Nippur - Sacred City Of Enlil
- Archivat el 6 de giner de 2014 archivat en Wayback Machine.. Oriental Institute of the University of Chicago. Retrieved on 24 May 2010.
- ↑ J. B. Harley, David Woodward: The History of Cartography, Volume 1: Cartography in Prehistoric, Ancient, and Medieval Europe and the Mediterranean, Univ of Chicago Press 1987, ISBN 0-226-31633-5.
- ↑ Samuel Noah Kramer: Der Stadtplan von Nippur, der älteste Stadtplan der Welt. In Helmut Uhlig: Die Sumerer. Lübbe, Bergisch-Gladbach 1992. ISBN 3-404-64117-5.
- ↑ Cristoforo Buondelmonti: Map of Constantinople, from Liber insularum Archipelagi, 1422.
- ↑ Lutz Philipp Günther: Die bildhafte Repräsentation deutscher Städte: Von donen Chroniken der Frühen Neuzeit zu donen Websites der Gegenwart. Böhlau 2009, ISBN 3-412-20348-3, p. 38.
- ↑ Denis Cosgrove: Mappings. Reaktion Books 1999. ISBN 1-86189-021-4. p. 98 ff
- ↑ Arthur Groos: Topographies of the early modern city. V&R Unipress 2008. ISBN 3-89971-535-7. p. 198 ff
- ↑ Jacopo de ’ Barbari: Perspective Pla of Venice, 1500.
- ↑ Introduction by Prof. H. J. Dyos to Collins' Illustrated Atles of London, 1973 edition, Leicester University Press, ISBN 0-7185-5012-9: statement that it is the first pocket atles is on page 10
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plano urbano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.