Anar al contingut

Galliponter

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Galliponter
Galliponter de París

Un galliponter és una guia o mapa que mostra les carreteres i les carrers d'un districte o d'una ciutat sancera. Els galliponters són una ferramenta per a navegar per les ciutats, pobles o comunitats. Estos estan disponibles en format imprés, com una guia urbana en els seus mapes o plans, o a través d'Internet o en els teléfons mòvils en conexió GPRS. El galliponter d'Internet més utilisat a dia de hui és Google Maps.

Els galliponters generalment es troben en format digital. Anteriorment, a falta del desenroll de les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC), els galliponters eren unes guies descriptivas que permetien localisar qualsevol carrer en un mapa adjunt. A lo llarc del boom de les noves tecnologies, estes han anat substituint les clàssiques guies pels GPS, PDA’s, teléfons mòvils i Internet. El galliponter digital, generalment està compost per una série de mapes a diferent escala i ordenats per capes, que s'activen i interactuen segons les ferramentes de control de l'aplicació. Estes ferramentes permeten navegar pel galliponter de la ciutat buscant el nom del carrer, visualisant-ho en diferents nivells de zoom i permetent el desplaçament per damunt del mapa.

Estes serien les funcionalitats bàsiques de qualsevol galliponter digital, podent ampliar-les fins a les necessitats concretes d'un usuari final com podria ser un taxiste, una oficina de turisme, o un servici de gestió de flotes de vehículs. Alguns dels galliponters digitals més utilisats són els que funcionen a través d'una API (Application programming interface) com és el cas de Cercalia, yahoo maps, Google Maps, Map24 i Bing Maps, entre unes atres.

Estos galliponters permeten la busca de carrers en qualsevol ciutat, alguns com Cercalia inclús permeten buscar el número de portal, aixina com tot un conjunt de funcionalitats alvançades com routing (o també conegut com encaminada, o ruteo), geocodificaació inversa, busques per punts d'interés com hotelés, restaurants, museus, ..., busques per proximitat, etc. Ademés, recentment servicis digitals com Google Maps o Bing Maps, han incorporat la possibilitat de visualisar l'estat del tràfic en temps real, o inclús una vista del carrer en 3 dimensions.

Contingut i Disseny

[editar | editar còdic]

L'escala d'un galliponter usualment està entre 1:10,000 i 1:25,000. Les àrees del centre densament poblades a voltes són dibuixades per separat a detall i en una escala major.

Existixen galliponters en una fidel escala llineal, i galliponters en escala variable, un eixemple, és quan l'escala aumenta gradualment cap al centre de la ciutat.

La ret de carrers és informació fonamental proporcionada per un galliponter, incloent els noms dels carrers (a sovint és complementat per una selecció de números de cases individuals), ademés d'edificis, parcs i vies fluvials. La localisació d'objectes en un galliponter cuadriculado com els carrers i punts d'interés solen ser també enlistados en una llegenda o registre. Els llocs importants en un galliponter com els edificis administratius, les institucions culturals, atraccions, etc. poden ser destacats en l'ajuda de pictogrames. Un galliponter també pot ser complementat per les representacions dels mijos de transport públic.

Història

[editar | editar còdic]

Antic Propenc Oriente

[editar | editar còdic]

Ya en l'época de l'Antic Propenc Oriente es produïen tablillas d'argila en representacions gràfiques de ciutats a escala. Excavacions de la ciutat Sumerio de Nippur, va traure a la llum un fragment d'un tros d'argila en dites representacions d'aproximadament de 3.500 anys d'antiguetat, per lo que algunes voltes es menciona com el galliponter més antic que s'ha descobert. La tablilla d'argila representa el temple de Enlil, un parc de la ciutat, la muralla de la ciutat incloent les seues portes, junt en un canal i el riu Éufrates. Els objectes individuals en este galliponter ya varen ser rotulats i marcats en una escritura sumerio cuneïforme.

Edat Mija Tardana

[editar | editar còdic]

En els manuscrits i llibres antics impresos en l'Edat Mija Tardana, les ilustracions dels galliponters de les ciutats solen ser de perfil o vists des d'un punt de vista elevat. Cartes nàutiques de l'época mostren a voltes parts estilisades dels paisages urbans elaborat en forma de pictograma, per eixemple en el llibre Liber Insularum Archipelagi (Llibre d'Illes, 1420) de Cristóforo Buondelmonti, el qual conté el galliponter més antic que a un existix de Constantinopla de l'any 1422.

Un eixemple de galliponter en l'Edat Mija Tardana és La Crònica de Nuremberg, que va aparéixer per primera volta en 1493. Este llibre, és una de les coleccions més importants de les vistes de la ciutat de l'Edat Mija Tardana, en més de 100 ilustracions. No obstant, en panorames com a est o un en les Cròniques de viage de Bernhard von Breydenbach de 1483, hi havia més narrativa o funcions representatives.

En estos treballs, s'ilustren les característiques rellevants i condicions locals, aixina com ports, magnífics edificis, grans parets, etc. com un fondo per a destacar les descripcions històriques o els beneficis econòmics de la ciutat. Per un atre costat en estos galliponters es va fer menys recalcament en la precisió: en la Crònica de Nuremberg, només una quarta part de la ciutat té punts de vista representant l'aspecte i problemàtica real de la ciutat, ademés de que algunes imàgens individuals varen ser utilisades de forma simultànea per a representar els galliponters de vàries ciutats distintes.

Renaixença

[editar | editar còdic]

En el XVI, els artistes i erudits del Renaixença tenien un ampli coneiximent de la perspectiva matemàtica i proyeccions. Este coneiximent influïx en el treball dels cartógrafos i en la producció del galliponter urbà (especialment en Itàlia). Una innovació clau va ser que la ciutat ya no era retratada només des d'una perspectiva imaginària o real, ya que un galliponter era elaborat inicialment en dos dimensions i despuix, va ser usat un procés de dibuix de precisió en perspectiva, transformat en un galliponter tridimensional. Un alvançat eixemple d'una obra geomètrica exacta i molt detallada d'este tipo, és el galliponter de la ciutat de Venècia, creada per Jacopo de Barbari al voltant de l'any 1500.

Considerant que el tipo de galliponter de la tardana Edat Mija és per lo general encara un simple gravat de format chicotet, va anar cada volta més comú a partir de l'any 1500; el procés consistia en la creació de còpies de gravats en enormes blocs de fusta. El galliponter de Venècia fet per Jacobo de Barbari, media 139 centímetros (55 polzades) per 282 centímetros (111 polzades), i est va consistir en sis panels individuals. Des de mediats de el XVI, els processos de coure originaris d'Amberes, varen començar a competir en el gravat en fusta, i va permetre que les ilustracions de l'época foren molt més refinades i detallades.

Sigle XIX Atles de bojaca

[editar | editar còdic]

Un dels primers atles de bojaca de la Ciutat, i el primer atles de bojaca de Londres, va ser Atles de Londres Ilustrat de Collins publicat en 1854, dibuixat i gravat per Richard Jarman.

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]