Anar al contingut

Piscifactoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Extracció d'ous (huevera) d'una trucha femella.

La piscifactoria[1] és la criança de peixos, terme baix el que s'agrupen una gran diversitat de cultius molt diferents entre sí, en general denominats en funció de l'espècie o la família. Les instalacions de piscicultura industrial es coneixen com a piscifactoría, encara que este és un terme en desús, per la diversificació que ha sofrit el cultiu, en depòsits, estanys, gàbies flotants, etc.

Les espècies més produïdes a nivell mundial són carpa, salmón, tilapia i peix gat.[2][3]


Història

Existixen referències de pràctiques de cultiu de peixos en l'antiga China, Egipte, Babilonia, Grècia, Roma i atres cultures euroasiàtiques i americanes.[4] Les referències més antigues daten entorn al 3500 a. C., en l'antiga China. En l'any 1400 a. C., ya existien lleis de protecció front als lladres de peix. El primer tractat sobre el cultiu de carpa data del 475 a. C., atribuït al chinenc Fan-Li, també conegut com Fau Lai.

Entre grecs i romans, existixen numeroses referències. Aristòtil i Plinio el centre comercial varen escriure sobre el cultiu d'ostres. Plinio, en concret, atribuïx al general romà Lucinius Murena l'invent de l'estany de cultiu, i cita els grans guanys de la seua explotació comercial, en el I. Séneca també va tindre la seua opinió sobre la piscicultura, prou crítica: “l'invenció dels nostres estanys de peixos, eixos recints dissenyats per a protegir la glotonería de les gents del risc d'enfrontar-se a les tormentes”.

En la cultura occidental, la acuicultura no va recobrar força fins a l'Edat Mija, en monasteris i abadies, aprofitant estanys alimentats per caixers fluvials, en els que el cultiu consistia en l'engordixca de carpes i truchas.

En l'any 1758 es va produir un important descobriment, la fecundació artificial d'ous de salmones i truchas per Stephen Ludwig Jacobi, un investigador austríac, encara que la seua investigació no va eixir del laboratori i va quedar en l'oblit.

En 1842, dos peixcadors francesos, Remy i Gehin, varen obtindre posades viables, totalment al marge de la troballa de Jacobi. Varen conseguir alevines de trucha, que varen desenrollar en estany en èxit. El descobriment va dur a l'Acadèmia de Ciències de París a profundisar en la troballa, i en això la creació de l'Institut de Huninge, el primer centre d'investigació en acuicultura.


Tipos d'piscifactoría

Dins dels métodos d'acuicultura intensiva i extensiva, s'utilisen numerosos tipos específics d'piscifactoría; cada u té ventages i aplicacions pròpies del seu disseny.


Sistema de gàbies

El gourami jagant sol criar-se en gàbies en el centre de Tailàndia.

Les gàbies per a peixos es coloquen en llac, bayous, estanys, rius o oceans per a contindre i protegir als peixos fins que puguen ser collits.[5] El método también se denomina "cultivo en alta mar"[6] quan les gàbies es coloquen en l'mar. Poden estar construïdes en una gran varietat de components. Els peixos s'introduïxen en les gàbies, s'alimenten artificialment i s'arrepleguen quan alcancen el tamany comercial. Algunes ventages de la piscicultura en gàbies són que es poden utilisar molts tipos d'aigües (rius, llac, pedreres reblixes, etc.), es poden criar molts tipos de peixos i la piscicultura pot coexistir en la peixca deportiva i atres usos de l'aigua.[5]

La crío de peixos en gàbies en mar oberta també està guanyant popularitat. Donada la preocupació que susciten les malalties, la peixca furtiva, la mala calitat de l'aigua, etc., en general es considera que els sistemes d'estanys són més senzills de posar en marcha i més fàcils de gestionar. Ademés, els successos passats de fallos en les gàbies que varen provocar escapes, han suscitat preocupació en relació en el cultiu d'espècies de peixos no autòctones en gàbies en assuts o en aigües obertes. El 22 d'agost de 2017, es va produir un fallo massiu d'este tipo de gàbies en una pesquería comercial de l'estat de Washington en Puget Sound, lo que va provocar la lliberació de casi 300 000 salmones de l'Atlàntic en aigües no autòctones. Es creu que açò posa en perill a l'espècie nativa de salmón del Pacífic.[7]

Marine Scotland du un registre d'escapes de peixos engabiats des de 1999. S'han registrat 357 escapes de peixos, en 3 795 206 peixos en aigua dolça i salada. Una empresa, Dawnfresh Farming Limited, ha segut responsable de 40 incidents i 152 790 truchas arc iris escapades a llac d'aigua dolça.[8]

Encara que l'indústria de les gàbies ha realisat numerosos alvanços tecnològics en la construcció de gàbies en els últims anys, el risc de danys i escapes per les tormentes és sempre motiu de preocupació.[5]

La tecnologia marina semisumergible està escomençant a repercutir en la piscicultura. En 2018, 1,5 millons de salmones es troben en mig d'una prova d'un any de duració en Ocean Farm 1, front a la costa de Noruega. El proyecte semisumergible Plantilla:USD és el primer d'acuicultura en aigües profundes del món, i inclou un corral de 200 pies (61 m) altura per 300 pies (91.4 m) diàmetro fet en una série d'armassons de malla i rets. Està dissenyat per a dispersar els rebujos millor que les granges més convencionals en aigües costeres protegides, per lo que favorix una major densitat de empaquetament de peixos.[9]


Rets d'aleació de coure

Recentment, les aleacions de coure s'han convertit en importants materials de ret en aqüicultura. Les aleacions de coure són antimicrobianas, és dir, destruïxen bactèries, virus, fongos, algues i uns atres microbis. En el mig marí, les propietats antimicrobianas/alguicidas de les aleacions de coure eviten el biofouling, que pot descriure's breument com l'acumulació, adheriment i creiximent indesijables de microorganismes, plantes, algues, cucs tubícolas, percebes, moluscs i atres organismes.[10]

La resistència al creiximent d'organismes en les rets d'aleació de coure també proporciona un entorn més net i saludable per a que els peixos d'piscifactoría creixquen i prosperen. Les rets tradicionals requerixen una neteja periòdica i laboriosa. Ademés dels seus beneficis antiincrustantes, les rets de coure tenen fortes propietats estructurals i de resistència a la corrosió en entorns marins.[11]

Les aleacions de coure-zinc i latón s'utilisen en operacions d'acuicultura a escala comercial en Àsia, Sudamèrica i EE. UU. (Hawái). S'està portant a terme una àmplia investigació, que inclou demostracions i ensajos, sobre atres dos aleacions de coure: cobre-níquel i cobre-silici. Cada u d'estos tipos d'aleació té una capacitat inherent per a reduir la bioincrustació, els residus de les gàbies, les malalties i la necessitat d'antibiòtics, a l'hora que manté la circulació de l'aigua i les necessitats d'oxigen. També s'estan estudiant atres tipos d'aleacions de coure per a la seua investigació i desenroll en acuicultura.[12]

En el surest asiàtic, la plataforma tradicional d'crío en gàbies es denomina kelong.[13]


Sistema de corrals oberts

El sistema de corrals de ret oberts és un mètoto que es porta a terme en aigües naturals, com a rius, llac, prop de la costa o en alta mar. Els criadors crían els peixos en grans gàbies que suren en l'aigua.[14] Els peixos viuen en aigües naturals pero estan aïllats en una ret. Com l'única barrera que separa als peixos de l'entorn és una ret, açò permet que l'aigua fluïxca des de l'entorn "natural" a través de les piscifactoría.

L'emplaçament de la piscifactoría és crucial per a que esta tinga èxit o no. Abans d'instalar qualsevol piscifactoría, és molt recomanable ser selectiu en l'ubicació de la piscifactoría. L'emplaçament deu examinar-se en funció d'alguns elements essencials. Les condicions importants de l'ubicació són:[15]

  1. Un bon intercanvi d'aigua i també una alta reposició d'aigua de fondo.
  2. En totes les profunditats deu haver una bona condició de corrent. Açò és necessari perque les partícules orgàniques deuen poder ser arrastrades per la corrent.
  3. Els fondos de grava i arena són aptes per a la piscicultura, encara que els fondos de rovina i fango no ho són. Deuen evitar-se.
  4. La ret deu estar a lo manco 10 metros (33 pies) o més per damunt del fondo, per lo que la profunditat és important.

A pesar d'estes importants condicions de l'emplaçament, el mètoto de corrals de ret oberts va ser molt popular en Noruega i China. Açò es deu a la rendabilitat i eficàcia d'este mètoto.[16]


Efectes externs negatius

Pel fluix d'aigua de l'oceà i a atres raons, el cultiu en corrals de ret oberts es considera un mètoto d'alt risc per al mig ambient.[17] El fluix permet que els productes químics, els paràsits, els residus i les malalties es propaguen en el mig tancat, lo que no és beneficiós per a l'entorn natural. Una atra conseqüència negativa és l'elevada taxa d'escape dels peixos cultivats d'estos corrals de ret oberts. Estos peixos que s'escapen també suponen un alt risc per als ecosistemes circumdants.

La cantitat de residus orgànics produïts per les piscifactoría també és alarmant. Es calcula que una piscifactoría de salmón en Escòcia, per eixemple, produïx tants residus orgànics com l'equivalent a una ciutat d'entre 10.000 i 20.000 habitants cada any.[18]

En l'actualitat, el 50% del marisc del món s'crío en granges.[19]


Sistemes de séquies o estanys

Un renc d'estanys artificials quadrats, en arbres a abdós costats
Estos estanys de piscicultura és varen crear com un proyecte cooperatiu en un llogaret rural del Congo.

En ells s'utilisen séquies o estanys agrícoles per a criar peixos. El requisit bàsic és dispondre d'una séquia o estany que retinga l'aigua, possiblement en un sistema de rec per damunt del sol (molts sistemes de rec utilisen canonades enterrades en colectors).[20]

En este mètoto, les assignació d'aigua poden almagasenar-se en estanys o sangues, normalment revestits de bentonita argila. En els sistemes menuts, els peixos solen ser alimentats en menjar comercial per a peixos, i els seus productes de rebuig poden ajudar a fertilizar els camps. En els estanys més grans, l'estany cultiva plantes aquàtiques i algues com a aliment per als peixos. Alguns dels estanys més exitosos cultiven ceps de plantes introduïdes, aixina com ceps introduïts de peixos.[21]

El control de la calitat de l'aigua és crucial. La fertilisació, la clarificació i el control del pH de l'aigua poden aumentar substancialment el rendiment, sempre que s'evite l'eutrofisació i es mantinguen alts els nivells d'oxigen. Els rendiments poden ser baixos si els peixos emmalaltixen per estrés electrolític.[22]


Cultiu compost de peixos

El sistema de piscicultura composta és una tecnologia desenrollada en l'Índia pel Consell Indi d'Investigació Agrícola en la década de 1970. En este sistema, tant de peixos locals com importats, s'utilisa una combinació de cinc o sis espècies de peixos en un únic estany piscícola. Estes espècies se seleccionen per a que no competixquen per l'aliment entre elles en tindre diferents tipos d'hàbitats alimenticis.[23][24] Com a resultat, s'utilisa l'aliment disponible en totes les parts de l'estany. Els peixos utilisats en este sistema són catla i carpa plateada (que s'alimenten en la superfície), rohu (que s'alimenta en la columna), i mrigal i carpa comuna (que s'alimenten en el fondo). Atres peixos també s'alimenten dels excrements de la carpa comuna, lo que contribuïx a l'eficàcia del sistema, que en condicions òptimes produïx entre 3000 i 6000 kg de peix per hectàrea i any.[25]

U dels problemes d'este tipo de piscicultura composta és que molts d'estos peixos només es reproduïxen durant el monsó. Inclús si els peixos s'arrepleguen de la naturalea, també poden mesclar-se en atres espècies. Per lo tant, un problema important en la piscicultura és la falta de disponibilitat d'estoc de bona calitat. Per a superar este problema, ara s'han trobat formes de criar estos peixos en estanys usant estimulació hormonal. Açò ha assegurat el suministrament d'estoc de peix pur en les cantitats desijades.[26]


Sistemes de reciclage integrats

Aereadores en una granja peixquera (Ararat plain, Armènia).

Un dels majors problemes en la piscicultura d'aigua dolça és que pot usar un milló de galons d'aigua per acre (al voltant de 1 m<sup>3</sup> d'aigua per m<sup>2</sup>) cada any. Els sistemes estesos de purificació d'aigua permeten la reutilisació (reciclat) de l'aigua local.

Les piscifactoría pures de major escala utilisen un sistema derivat (cal reconéixer que molt perfeccionat) de l'Institut de la Nova Alquímia dels anys setanta. Bàsicament, es coloquen grans peceras de plàstic en un hivernàcul. Es coloca un llit hidropónico prop, damunt o entre ells. Quan les tilapias es crían en els tancs, són capaços d'alimentar-se d'algues, que creixen de forma natural en els tancs quan estos estan degudament fertilizados.[27]

L'aigua del tanc circula llentament fins als llits hidropónicos, a on els rebujos de la tilapia alimenten els cultius de plantes comercials. Els microorganismes cultivats cuidadosadament en el llit hidropónico convertixen l'amoníac en nitrat, i les plantes es fertilizan en els nitrat i fosfat. El mig hidropónico, que fa les voltes de filtre airejat de cudols, filtra el restant de rebujos.[28]

Este sistema, adequadament ajustat, produïx més proteïna comestible per unitat de superfície que qualsevol un atre. Una gran varietat de plantes poden créixer be en els llits hidropónicos. La majoria dels cultivadores es concentren en herbes (per eixemple, jolivert i albahaca), que alcancen preus elevats en menudes cantitats durant tot l'any. Els clients més comuns són restaurants majoristes.[29]

Com el sistema viu en un hivernàcul, s'adapta a casi tots els climes templats, i també pot adaptar-se a climes tropicals. El principal impacte migambiental és l'abocada d'aigua que deu ser salada per a mantindre l'equilibri electrolític dels peixos. Els acuicultores actuals utilisen diversos trucs patentats per a mantindre sans als peixos, lo que reduïx les seues despeses en sal i permissos d'abocada d'aigües residuals. Algunes autoritats veterinàries especulen que els sistemes desinfectantes d'ozon ultravioleta (molt utilisats per a peixos ornamentals) poden eixercitar un paper destacat en el manteniment de la salut de la tilapia en aigua recirculada.

Vàries grans empreses ben capitalisades en este camp han fracassat. Gestionar tant la biologia com els mercats és complicat. Un futur desenroll és la combinació de sistemes de reciclage integrats en l'agricultura urbana, com s'ha provat en Suècia en l'Iniciativa Greenfish.[30][31]


Crío clàssica de alevinos

També es denomina "sistema de fluix continu" .[32] Les truchas i atres peixos deportius solen criar-se a partir d'ous fins a alevinos i despuix es transporten en camions fins a les rieres i se solten. Normalment, els alevines es crían en tancs de formigó llarcs i poc profunts, alimentats en aigua dolça de la riera. Els alevines reben aliment comercial en grànuls. Encara que no és tan eficaç com el mètoto dels Nous Alquimistes, també és molt més senzill i s'ha utilisat durant molts anys per a repoblar les rieres en peixos deportius. Anguilla europea (Anguilla anguilla) Els acuicultores obtenen per a les seues piscifactoría un suministrament llimitat d'angules, fases jovenils de l'anguila europea que naden cap al nort des de les zones d'crío del Mar dels Sargazos. L'anguila europea està en perill d'extinció per la captura excessiva d'angules per part de peixcadors espanyols i a la sobrepesca d'anguiles adultes en, per eixemple, l'IJsselmeer holandés. Encara que les larves d'anguila europea poden sobreviure durant vàries semanes, encara no s'ha conseguit el cicle vital complet en captivitat.[33]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Según datos de FishStat database
  3. ↑ < http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1679-62252011000400024>
  4. ↑ Royero, Ramiro.: Peces Ornamentales de Venezuela. Cuadernos Lagoven Lagoven, S.A. Caracas 106p (1993) ISBN 980-259-562-4
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Azevedo-Santos, Valter Monteiro de; Rigolin-Sá, Odila; Pelicice, Fernando Mayer(2011).«¿Crecer, perder o introducir? La acuicultura en jaulas como vector de introducción de peces alóctonos en el embalse de Furnas, Minas Gerais, Brasil».Neotropical Ichthyology.9(4): 915-919.doi:10.1590/S1679-62252011000400024.
  6. ↑ «Legislación sobre piscicultura en alta mar». Archivat des de l'original, el 4 de febrero de 2016. Consultat el 30 de enero de 2016.
  7. ↑ «Per favor, vagen a peixcar, diu l'estat de Washington en acabant de que el salmón atlàntic d'piscifactoría escape d'una ret trencada» (en en-us). Seattle Times (2017-08-22). Consultat el 2022-08-02.
  8. ↑ «Acuicultura escocesa | Escapes de peces». aquaculture.scotland.gov.uk. Archivat des de l'original, el 13 de diciembre de 2022. Consultat el 2021-12-21.
  9. ↑ «El plan de 300 millones de dólares para criar salmón en medio del océano», Bloomberg.com, 2018-07-30. Consultat el 31 de julio de 2018 (en es).
  10. ↑ «ഓരുവെള്ളത്തിലെ രുചിയേറും വരുമാനം» (en ml). ManoramaOnline.
  11. ↑ dos Santos, Ana Paula; Hage Seta, Jéssica Helena; Kuhnen, Vanessa Villanova; Sanches, Eduardo Gomes(2020-11-01).«Alternativas antiincrustantes para la acuicultura en aguas tropicales del océano Atlántico».Aquaculture Reports.18: 100477.ISSN 2352-5134.doi:10.1016/j.aqrep.2020.100477.(en es)
  12. ↑ «Aquaculture - Copper Development Association Africa» (en en-us). Consultat el 2022-07-11.
  13. ↑ «Muerte de los vendedores (de pescado): The Last Kelongs in Southeast Asia» (en es-es). Modern Farmer (2014-12-18). Consultat el 2022-07-11.
  14. ↑ «Acuicultura del salmón - Georgia Strait Alliance» (en en). Georgia Strait Alliance. Consultat el 2021-12-24.
  15. ↑ Braaten, Bjørn; Aure, Jan; Ervik, Arne; Boge, Erik(1983).«Problemas de contaminación en la piscicultura noruega».
  16. ↑ Upton, H. F., & Buck, E. H. (2010). Cultura de mar abierto. Servicio de Investigación del Congreso. Publicado. https://nationalaglawcenter.org/wp-content/uploads/assets/crs/RL32694.pdf
  17. ↑ «Métodos de acuicultura» (en en-ca). SeaChoice. Consultat el 2022-08-02.
  18. ↑ «Hechos | Seaspiracy Website» (en en). SEASPIRACY. Consultat el 2022-03-12.
  19. ↑ «50% de nuestro marisco se cría en granjas» (en en). Carolina Coast Online. Consultat el 2022-07-11.
  20. ↑ «Factores a considerar en la selección de un sistema de riego agrícola | UGA Cooperative Extension». extension.uga.edu. Consultat el 2022-07-11.
  21. ↑ «La piscicultura en Nigeria - Especies de peces en Nigeria | Agri Farming» (en en-us). www.agrifarming.in (2021-06-19). Consultat el 2022-07-11.
  22. ↑ Magnoni, Leonardo J.; Novais, Sara C.; Eding, Ep; Leguen, Isabelle(2019-04-24).«El estrés agudo y una dieta desequilibrada en electrolitos, pero no la hipoxia crónica, aumentan el estrés oxidativo y dificultan el estado inmunitario innato en una línea isogénica de trucha arco iris (Oncorhynchus mykiss)».Fronteras en Fisiología.10: 453.ISSN 1664-042X.doi:10.3389/fphys.2019.00453.
  23. ↑ «Notas de conferencias sobre el cultivo compuesto de peces y su extensión en la India». Consultat el 30 de enero de 2016.
  24. ↑ «Cría de peces ornamentales». Departamento de Pesca de Haryana, Chandigarh, India. Archivat des de l'original, el 2017-03-09.
  25. ↑ «INTEGRATED LIVESTOCK-FISH PRODUCTION SYSTEMS». www.fao.org. Consultat el 2022-07-11.
  26. ↑ «SEED PRODUCTION». www.fao.org. Consultat el 2022-07-11.
  27. ↑ «Cultivo en tanque de tilapia» (en en). thefishsite.com. Consultat el 2022-07-11.
  28. ↑ «Aquaculture». www.environmentalleverage.com. Consultat el 2022-07-11.
  29. ↑ Pap, Dawn; rea (2019-05-22). «¿Quins són els diferents tipos de proveïdors de restaurants?». Restaurant Insider. Consultat el 2022-07-11.
  30. ↑ Berggren, Alexandra (2007) ¿Acuicultura en Suecia hacia un futuro sostenible?". Tesis de máster, Universidad de Estocolmo
  31. ↑ McLarney, William Freshwater Aquaculture: A Handbook for Small Scale Fish Culture in North America
  32. ↑ «Aquaculture». Archivat des de l'original, el 6 de enero de 2012. Consultat el 30 de enero de 2016.
  33. ↑ Jéhannet, Pauline; Palstra, Arjan P.; Heinsbroek, Leon T. N.; Kruijt, Leo(2021-06-08).«¿Qué falla durante el desarrollo temprano de la anguila europea Anguilla anguilla reproducida artificialmente? Clues from the Larval Transcriptome and Gene Expression Patterns».Animals.11(6): 1710.ISSN 2076-2615.doi:10.3390/ani11061710.

Enllaços externs