Anar al contingut

Peso Llei 18.188

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Peso Llei 18.188

El pes (símbol: $; ISO 4217: ARL), conegut popularment com «peso Llei 18.188» o «peso llei», va ser la moneda vigent en l'Argentina en el periodo 1970-1983. Va ser creada per mig de la Llei 18.188, sancionada el 15 d'abril de 1969.[1] Cada pes llei equivalia a 100 pesos moneda nacional i a 2500 pesos moneda corrent.

Història

Propaganda del BCRA per l'introducció del peso llei en 1970

El canvi monetari va ser decidit en 1969 a causa d'una prolongada inflació que va provocar que les cantitats usuals de diners que es manejaven en l'economia no entraren en les màquines de calcular de l'época.[2] L'artícul 1.º de la Llei 18.188 establia com a nom oficial de la nova divisa com simplement pes, no obstant, per a diferenciar-ho del pes anterior (peso moneda nacional) li'l va escomençar a denominar com «peso Llei 18.188» o «peso llei» de forma popular.[3]

Va començar a circular l'1 de giner de 1970.

Per a que el públic s'anara acostumat a la conversió, es va dispondre que mentres es confeccionaren els nous billets en el nou disseny, es continuaren emetent els valors existents pero resellados en els nous valors. Aixina, els billets de 100, 500, 1000, 5000 i 10 000 pesos moneda nacional varen ser convertits a 1, 5, 10, 50 i 100 pesos llei respectivament.

La taxa d'inflació va continuar la seua marcha ascendent (segons l'índex de preus majoristes de decembre de cada any les sifres indiquen que els preus varen aumentar 3.9 % en 1968, 7.3 % en 1969, 26.8 % en 1970, 48.2 % en 1971 i 76 % en 1972)[4] Varen disminuir les reserves, i va aumentar l'importació de combustibles un 300 %, emfatisant la dependència estrangera d'insumos. Ademés es va produir una devaluació del 8 %.[5][6]

A partir del Rodrigazo en 1975 es va incrementar el circulant monetari durant el govern de Martínez de Perón. La llarga i persistent inflació argentina va escalar a nivells de tres dígits mai vists fins a llavors.[7] El fenomen monetari va terminar impactant en la societat a pesar dels ajusts salarials ocorreguts en lo que anava de l'any, un salari índex 100 de juny de 1975 estava en novembre a 48,04 i en decembre d'eixe mateix any s'estimava en 40,05. D'esta manera, el salari real estava en picada.[8]

En 1980-1981, durant el govern de la dictadura militar argentina, el fenomen monetari es va recrudecer i va sumar un 1 % diari en forma contante. Com a resposta el Banc Central va aplegar a emetre els billets de 100 000 i 500 000 pesos llei. No obstant, per la no cessació de l'inflació, es va tindre que llançar el billet de 1 000 000 de pesos llei, que en el seu inici equivalia a 89 dólars nortamericans. La posada en circulació d'este billet va costar al govern uns 800 000 dólars i varen deure ser reimpresos perque, com estava previst en el revers originalment, es deuria mostrar una image de l'Embasse Bot Gran (Concòrdia, Entre Rius) pero per un error dels gravadors de Casa de Moneda, es mostrava el costat uruguayà del mateix, per lo que es va resoldre destruir els 16 millons de billets que presentaven dit gravat i reimprimirlos acceleradament en una reproducció del quadro de l'artiste Ceferino Carnacini, El poble vol saber de qué es tracta, de 1938, que ya havia segut utilisat prèviament en 1960 en el billet de 5 pesos moneda nacional. En l'anvers, el rostre del General José de Sant Martín vell, com venia succeint en els anversos dels billets de 50 pesos en avant (en els de 1, 5 i 10 apareixia Manuel Belgrano), per a llavors la gran majoria convertits en monedes. La notícia del sorprenent billet va donar el regrés al món en agost i per al 26 de novembre de 1981, quan ya estava en mans dels argentins, estos varen escomençar a chancejar en sentir-se "millonaris". Al poc temps, l'inflació interanual del 91,1 % i un acumulat de giner a novembre del 256,6 %, va consumir als billets de major denominació que jamai s'han vist en l'història d'Argentina.[9]

En 1983, per mig del Decrete-Llei 22707 d'eixe any, es va substituir esta llínea monetària per una nova: el pes argentí, que tenia una equivalència de 10 000 pesos llei per 1 pes argentí.

Billets

Anvers Revers Denominació ($) Color principal Anvers Revers
1 pes
(1970-1975)
Taronja Manuel Belgrano Llao Llao
5 pesos
(1971-1975)
Blau obscur Manuel Belgrano Monument a la Bandera
10 pesos
(1970-1976)
Morat Manuel Belgrano Catarates del Iguazú
50 pesos
(1972-1978)
Negre José de Sant Martín Termes de Reis
100 pesos
(1971-1978)
Rojo José de Sant Martín Ushuaia
500 pesos
(1972-1982)
Vert clar José de Sant Martín Cerro de la Glòria
1000 pesos
(1973-1983)
Marró José de Sant Martín Plaça de Maig
5000 pesos
(1976-1983)
Blau clar José de Sant Martín Mar del Plata
10 000 pesos
(1976-1983)
Rojo José de Sant Martín Parc nacional El Palmar
50 000 pesos
(1978-1983)
Gris José de Sant Martín Banc Central
100 000 pesos
(1979-1983)
Negre José de Sant Martín Casa de Moneda
500 000 pesos
(1980-1983)
Vert José de Sant Martín Fundació de Buenos Aires
1 000 000 de pesos
(1981-1983)
Magenta José de Sant Martín 25 de maig de 1810

Vore també

Referències

  1. ↑ «Llei 18188». argentina. gob. ar.
  2. ↑ «Argentina. gob. ar» (en es). Argentina. gob. ar. Consultat el 2025-11-26.
  3. ↑ «InfoLEG - Ministeri de Justícia i Drets Humans - Argentina». servicis. infoleg. gob. ar. Consultat el 2025-11-26.
  4. ↑ Vore Geoffrey Maynard: "Argentina: Macroeconomic Policy, 1966-73", en Vaig donar Tella i Dornbusch (eds.), 1989, pp. 166-174.
  5. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 23 d'abril de 2015. Consultat el 18 de maig de 2015.
  6. ↑ http://ecohistoriadoras.blogspot.com.ar/2009/11/presidencia-de-ongania.html
  7. ↑ Yofre, Juan Bautista Tata (2023-12-06). «Llicencies, rumors i un colp d'Estat en ciernes: els agitats dies d'Isabel Perón en els últims mesos de 1975» (en es-és). infobae. Consultat el 2023-12-06.
  8. ↑ Yofre, Juan Bautista Tata (2023-11-29). «Qué va ser el Rodrigazo, el feroç ajust econòmic que Milei senyala com a antecedent dels riscs que enfronta la seua presidència» (en es-és). infobae. Consultat el 2023-12-06.
  9. ↑ «Quan tots eren "millonaris": assotada per l'inflació, Argentina va tindre una volta billets de $1 milló» (en es). Perfil (2022-07-26). Consultat el 2023-12-06.