Anar al contingut

Hotel Llao Llao

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hotel Llao Llao

El Llao Llao Hotel & Resort és un tradicional hotel del Departament Bariloche, Província de Riu Negre, Argentina, propietat del Grup Sutton Dabbah i del grup IRSA, per parts iguals.[1][2]

El seu nom es deu a un fongo molt comú en la regió, el llao llao, que creix adherit al ñire i al coihue, arbres molt comuns en la zona.[3]

Història

Llao Llao i el Llac Nahuel Huapi

Fundació i construcció

El 30 de novembre de 1936, Exequiel Bustillo, en la seua condició de Director de Parcs Nacionals i germà de l'arquitecte Alejandro Bustillo, va sancionar el decret per a la creació de sèt viles turístiques en la zona del Llac Nahuel Huapi, de les quals una és Vila Llao Llao, localisada a uns 25 quilómetros de Sant Carlos de Bariloche, la qual està conectada a la ciutat per l'Avinguda Exequiel Bustillo, en honor al president de Parcs Nacionals.[4]

L'hotel va ser dissenyat per Alejandro Bustillo i amoblada per ell mateixa junt en el dissenyador francés Jean-Michel Frank gràcies a la Casa Comte. Este equip també va dissenyar i va amoblar l'Hotel Provincial i el Cassino Central, abdós de la ciutat de Mar del Plata, província de Buenos Aires. El seu proyecte va ser seleccionat en un concurs públic. L'estil era el que segons el jurat seleccionador, més concordava en les característiques de la regió.cita requerida Es va escomençar la seua construcció en 1936, per ad açò varen deure derribar-se més de cinc mil arbres en el lloc d'emplaçament. Va ser construït enterament en fusta i pedra, i el seu sostre cobert de tejuelas de làrix. Per a que els passagers pogueren apreciar l'entorn, varen ser construïts balcons, terrats i grans finestres. El complex hoteler esta emmarcat per immensos parcs creats pel paisagiste alemà Hermann Botrich.

La construcció de l'hotel va escomençar a mitan de 1935 i va implicar l'utilisació d'aproximadament 200 obrers durant dos anys i mig. Al moment de la seua inauguració en 1938, l'hotel contava en 16.000 m² de superfície coberta i 169 habitacions en 147 banys privats.[5]

El 31 de decembre de 1938, es va realisar el primer event en les seues instalacions, pero va anar oficialment inaugurat el 9 de giner de 1938. La seua administració va ser confiada al consorci del Plaça Hotel de Buenos Aires.

Incendi de 1939

El 26 d'octubre de 1939, un incendi va consumir casi per complet les instalacions, incloent el mobiliari que Jean-Michel Frank havia proyectat. La reconstrucció va escomençar immediatament. El nou edifici es va construir en el mateix disseny original pero en rajola, estructura de formigó armat i basament en pedra. La fusta es va utilisar únicament en els revestits interiors i exteriors, aixina com en les estructures dels sostres. L'hotel va reobrir el 15 de decembre de 1940, tretze mesos despuix de l'incendi. La ràpida reconstrucció es va deure a la disponibilitat de recursos en Argentina i a l'interrupció del turisme a Europa per la Segona Guerra Mundial.

Abandó i privatisació

L'hotel es va tancar en 1978, víctima de la falta d'inversió i manteniment per part de les distintes administracions estatals que li varen seguir. Va quedar abandonat durant quinze anys, en varis episodis de saquejos que varen marcar la seua història. A mitan dels huitanta, l'Administració de Parcs Nacionals va obrir una licitació internacional; el vist i plau va ser otorgat a la licitació presentada per Llao Llao Holding S. A. En el vist i plau, esta empresa va mamprendre una reconstrucció i renovació de l'edifici, buscant respectar el proyecte original. L'hotel es reinauguró el 3 de juliol de 1993, i des de llavors se li coneix com Llao Llao Hotel & Resort Gòlf-Spa.[6]En 1997, el Grup IRSA d'i el Grup Sutton varen adquirir la propietat en parts iguals i són propietaris fins al present.[2]

Ubicació i entorn

Hotel Llao Llao vist des del punt panoràmic del Circuit Chic. Al front es veu el llac Moreno i el fondo el llac Nahuel Huapi.

El mateix s'emplaça a l'oest de la ciutat, específicament en la Av. Exequiel Bustillo km 25. El predi es troba en un chicotet tossal sobre la península Llao Llao, entre els llac Nahuel Huapi i Moreno, rodejat de montanyes i boscs. És una construcció de principis del XX d'estil canadenc, realisada en fusta, pedra i teixixques normandes. En 173 habitacions i 28 suites, conte ademés en camp de gòlf de 18 clots, spa i piscina climatizada. En 2007 es va inaugurar un ala sobre el Llac Moreno en 43 habitacions. Per ser l'edifici antic Monument Històric Nacional, l'ala nova va ser construïda de modo que no altere la seua image; es va realisar en forma separada i abdós queden unides per un pont i ascensor que les vincula.

L'hotel va ser emplaçat dins del Parc nacional Nahuel Huapi, rodejat de llac, montanyes i boscs, que li concedixen una vista de la regió. Des de les seues instalacions poden apreciar-se els cerros López, Capella i el Tronador.

A 300 m de l'hotel s'alça la pintoresca capella Sant Eduardo que alberga una série de frisos donats per l'artiste plàstic Raúl Soldi. També en les rodalies es troba port Mocador.

Referències

  1. ↑ «Hotel Llao Llao». IRSA Propietats Comercials. Consultat el 27 de giner de 2026.
  2. ↑ 2,0 2,1 Bianchi, Alejandro. «IRSA fa negocis en els Sutton», La Nació, 2000-04-01. Consultat el 2026-01-27 (en es).
  3. ↑ «Cyttaria hariotii» (en es). Sistema d'Informació de Biodiversitat (SIB). Administració de Parcs Nacionals. Consultat el 27 de giner de 2026.
  4. ↑ Yayo de Mendieta. «Es complixen 50 anys de que Vila La Angostura elegira la data de la seua fundació», La Angostura Digital, 5 de maig de 2023. Consultat el 27 de giner de 2026.
  5. ↑ Lolich, Liliana (2003). Hotel Llao Llao a través del temps, Museu de la Patagonia Pèrit Moreno.
  6. ↑ «Història de l'Hotel Llao Llao» (en es). Llao Llao Hotel & Resort. Consultat el 27 de giner de 2026.