Peso moneda nacional

El pes moneda nacional (símbol: M$N; ISO 4217: ARM) va ser la moneda vigent en la República Argentina en el periodo 1881-1969. Va ser creat per mig de la Llei 1130, sancionada el 5 de novembre de 1881, en l'objectiu d'unificar el sistema monetari en el país. L'1 de giner de 1970 va ser reemplaçat pel peso llei.
Fins a 1881, el sistema monetari argentí havia segut prou caòtic per la varietat de tipos de moneda: peso moneda corrent, pes fort i la lliure circulació de monedes estrangeres. La Llei 1130 va determinar l'unitat monetària de l'Argentina a través del pes ore i argent i va dispondre que els bancs d'emissió devien renovar tota la seua emissió de billets a moneda nacional. Els antics billets es podien canviar a la nova moneda a raó de $m/c 25 = M$N 1. Este sistema va entregar estabilitat monetària i confiança internacional; no obstant, en l'abandó definitiu del patró ore en 1933 i la creació del banc central en 1935 (sobretot en la nacionalisació en 1946) es va donar inici a temps de constants devaluació, causades per mals polítiques fiscals.
És recordada com la moneda més longeva i estable que va tindre Argentina.[1] Açò és degut a que la llarga i constant inflació argentina va elevar els preus tant que va ser necessari canviar de moneda en repetides ocasions. l'última reconversió monetària va ser en 1992, deixant un total de tretze zeros eliminats i quatre divises desmonetizades.[2]
Història
Fins a 1881, la principal moneda de paper en circulació era el cridat peso moneda corrent emés pel Banc de la Província de Buenos Aires. Aplegat Juliol Argentí Roca a la presidència despuix de la federalisació de la Ciutat de Buenos Aires, el poder eixecutiu va procurar reemplaçar el pes corrent provincial per una moneda nacional. Originalment, 1 peso moneda nacional era convertible a 1 pes ore sagellat (5 pesos ore eren un argentí d'or). El pes ore pesava 1,6129 grams i contenia 900 milèsims de fi, i el d'argent, 25 g i 900 milèsims de fi. L'unificació monetària en una moneda nacional de paper convertible a una unitat d'or representava l'ingrés d'Argentina al sistema del patró ore internacional.

Els bancs que emetien billets (el de la Província de Buenos Aires, el Banc Nacional i uns pocs bancs en les províncies de l'Interior) varen deure reemplaçar les seues emissions antigues per la nova moneda, procés que es va completar en 1883. Aixina mateix, entre els anys 1881 i 1885, el Banc Nacional va ser impulsat a una major emissió per les polítiques expansionista de Roca, especialment dirigides a les províncies de l'interior. Al començament de 1885, una correguda sobre els depòsits en or del Banc Nacional va forçar al govern a suspendre la convertibilidad entre el pes paper i el pes ore.

En 1887, en la sanció de la Llei 2.216 de Bancs Nacionals Garantidos, es va dispondre que els bancs provincials i privats pogueren emetre billets garantisats en fondos públics nacionals. Cada entitat bancària va deure depositar prèviament el valor en or dels Fondos Públics que varen respalar estes emissions, controlades per una oficina inspectora. Es varen realisar emissions de billets del Banc Nacional, bancs de les províncies de Buenos Aires, Bota, Tucumán i Mendoza, entre uns atres. En la creació de la Caixa de Conversió es varen unificar estes emissions.

A partir de 1899, en la Llei 3.871, es va establir novament la convertibilidad en el pes ore, pero en una relació menor, determinada per una paritat de $ 11 or igual a M$N 25. Esta convertibilidad va durar fins a 1914 (en començar la Primera Guerra Mundial). Si ben després d'eixe any no va haver un sistema monetari lliure, la cotisació de la moneda va ser prou estable. En 1927, es va restablir la convertibilidad en la mateixa relació, durant solament dos anys, fins a 1929.
En la consolidació del banc central argentí com a emissor monetari en 1935, i sobretot després del seu nacionalisació en 1946, s'inicie un periodo d'alta inflació en Argentina. Com a eixemple, la crisis econòmica durant el govern d'Arturo Frondizi (1958-1962) va dur al carpiment de la moneda en un periodo de profunda dificultat econòmica per a Argentina, marcada per una combinació de factors interns i externs. Es va caracterisar per una inflació galopante, un aument del deute extern, problemes en el sector industrial i agrícola, i una creixent brecha social. En 1959, l'inflació va alcançar el màxim històric fins a eixe moment en un 125 % interanual i la primera volta en l'història que alcançava la sifra de tres dígits, obrint un periodo de més de 30 anys d'alta inflació. Per a 1960 va haver una pronunciada caiguda dels salaris reals i de la demanda agregada. En el pla econòmic, les polítiques monetàries implementades des de 1955 i el parcial desmantellament de l'aparat regulatorio no varen donar els resultats esperats, provocant l'aument de preus. Les distintes crisis econòmiques i devaluació de la moneda que va tindre el país varen dur a que en l'any 1970 entrara en vigència la Llei 18.188, que va substituir el pes moneda nacional pel peso llei.
Emissions de billets
Emissions provincials
Banc Província de Buenos Aires
Emissió 1883
Esta série va ser respalada originalment per or, pero en 1885 es va aprovar una llei que impedia qualsevol convertibilidad del paper moneda.[3]
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 8 centèsims de pes d'or | 1883 | Nicolás Avellaneda | ??? |
| 10 centèsims de pes d'or | 1883 | Dumenge Faustino Sarmiento | ??? |
| 16 centèsims de pes d'or | 1883 | Bartolomé Mitre (esquerra) i Luis Argerich (dreta) | ??? |
| 20 centèsims de pes d'or | 1883 | Santiago Derqui | ??? |
| 40 centèsims de pes d'or | 1883 | Just José d'Urquiza | ??? |
| 1 pes d'or sagellat | 1883 | Martín Rodríguez (esquerra) i Manuel Pinte (dreta) | ??? |
| 2 pesos d'or | 1883 | Adolfo Alsina (esquerra) i Florencio Varela (dreta) | ??? |
| 4 pesos d'or | 1883 | Juan José Castelli (esquerra) i Manuel Alberti (dreta) | ??? |
| 5 pesos d'or | 1883 | Juan Lavalle (esquerra) i José María Pau (dreta) | ??? |
| 10 pesos d'or | 1883 | Juan Antonio Álvarez d'Arenals i Juan Gregorio de les Heras | ??? |
| 20 pesos d'or | 1883 | Cornelio Saavedra (esquerra) i Juan Martín de Pueyrredón | Valor en números |
| 50 pesos d'or | 1885 | Carlos María d'Alvear (esquerra) i Guillermo Brown (dreta) | Valor en números |
| 100 pesos d'or | 1885 | Dalmacio Vélez Sarsfield (esquerra) i Mariano Moreno (dreta) | ??? |
| 200 pesos d'or | 1885 | Bernardino Rivadavia (esquerra) i Martín García (dreta) | ??? |
| 500 pesos d'or | 1885 | Manuel Belgrano (esquerra) i José de Sant Martín (dreta) | Alegoria de dòna en bandera |
Emissió 1885
El propòsit de l'edició 1885 va ser substituir els billets anteriors en denominació "PESOS D'OR" per billets en "PESOS MONEDA NAcional OR".[4]
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 pesos moneda nacional or | 1885 | Martín Rodríguez (esquerra) i Manuel Pinte (dreta) | ??? |
| 2 pesos moneda nacional or | 1885 | Adolfo Alsina (esquerra) i Florencio Varela (dreta) | Valor en números |
| 5 pesos moneda nacional or | 1885 | Juan Lavalle (esquerra) i José María Pau (dreta) | Valor en números |
| 10 pesos moneda nacional or | 1885 | Juan Antonio Álvarez d'Arenals i Juan Gregorio de les Heras | ??? |
| 20 pesos moneda nacional or | 1885 | Cornelio Saavedra (esquerra) i Juan Martín de Pueyrredón | ??? |
| 50 pesos moneda nacional or | 1885 | Carlos María d'Alvear (esquerra) i Guillermo Brown (dreta) | Valor en números |
| 100 pesos moneda nacional or | 1885 | Dalmacio Vélez Sarsfield (esquerra) i Mariano Moreno (dreta) | Gauchos, vaques i ovelles |
| 200 pesos moneda nacional or | 1885 | Bernardino Rivadavia (esquerra) i Martín García (dreta) | ??? |
| 500 pesos moneda nacional or | 1885 | Manuel Belgrano (esquerra) i José de Sant Martín (dreta) | Cavalls i gaucho |
Banc Provincial de Santa Fe
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional | 1882 | Gauchos | Valor en números |
| 1,5 pesos moneda nacional | 1882 | Gauchos | Valor en números |
| 5 pesos moneda nacional | 1882 | Gaucho | Valor en números |
| 10 pesos moneda nacional | 1882 | Juan Bautista Alberdi | Valor en números |
| 20 pesos moneda nacional | 1882 | Estanislao López | Valor en números |
| 50 pesos moneda nacional | 1882 | Just José d'Urquiza | Valor en números |
| 200 pesos moneda nacional | 1882 | Dòna, Escut Provincial | Dòna i ovelles |
| 500 pesos moneda nacional | 1882 | Dòna, port | Cavall |
Banc Provincial d'Entre Rius
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional or | 1885 | Eduardo Racedo | Escut provincial |
| 2 pesos moneda nacional or | 1885 | Antonio Crespo | |
| 5 pesos moneda nacional or | 1885 | Just José d'Urquiza | |
| 10 pesos moneda nacional or | 1885 | León Sola | |
| 20 pesos moneda nacional or | 1885 | Lucio Norberto Mansilla |
Banc Provincial de Còrdova
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional | 1889 | Miguel Juárez Celman | Edifici |
| 5 pesos moneda nacional | 1889 | Dalmacio Vélez Sarsfield | Pilars |
| 10 pesos moneda nacional | 1889 | José María Pau | Edifici de govern |
| 20 pesos moneda nacional | 1889 | Mariano Fragueiro | Pont i montanyes |
Banc Provincial de Chaco
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional or | 1884 | Dòna, Caps de gos i bou | Valor en números |
Banc Provincial de Bota
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional or | 1884 | Cabres | Valor en números i en lletres |
Banc Provincial de Tucumán
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional or | 1888 | Lidoro Quinteros i Casa de Tucumán | Valor en números |
| 2 pesos moneda nacional or | 1888 | Marcos Pau | Valor en números i en lletres |
Banc Nacional
En esta secció es detallen els billets emesos pel Banc Nacional entre 1881 i 1890.
Els anys entre 1881 i 1884, es caracterisen per emissions estipulades pel Banc Nacional, sobre una série de billets en pesos moneda nacional or.
1.ª emissió (1883)
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional or | 1883 | Martín Rodríguez | Valor en números |
| 2 pesos moneda nacional or | 1883 | Bernardino Rivadavia | Valor en números |
| 5 pesos moneda nacional or | 1883 | Nicolás Rodríguez Penya | Valor en números |
| 10 pesos moneda nacional or | 1883 | Juliol Argentí Roca | Valor en números |
| 20 pesos moneda nacional or | 1883 | Gregorio Funes | ??? |
| 50 pesos moneda nacional or | 1883 | Marcos González Balcarce | Valor en números |
| 100 pesos moneda nacional or | 1883 | Juan José Passe | ??? |
| 200 pesos moneda nacional or | 1883 | ??? | ??? |
| 500 pesos moneda nacional or | 1883 | José de Sant Martín | Dòna. Valor en números |
2.ª emissió (1883)
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional or | 1883 | Martín Rodríguez | Cap de Mercurio. Valor en números. |
| 2 pesos moneda nacional or | 1883 | Bernardino Rivadavia | ??? |
| 5 pesos moneda nacional or | 1883 | Nicolás Rodríguez Penya | ??? |
| 10 pesos moneda nacional or | 1883 | Juliol Argentí Roca | ??? |
| 20 pesos moneda nacional or | 1883 | Gregorio Funes | Valor en números |
| 50 pesos moneda nacional or | 1883 | Marcos González Balcarce | El llaurat. Valor en números |
| 100 pesos moneda nacional or | 1883 | Juan José Passe | Vaques. Valor en números. |
| 200 pesos moneda nacional or | 1883 | ??? | Gauchos treballant. Valor en números. |
| 500 pesos moneda nacional or | 1883 | José de Sant Martín | Explorador i indígenes. Valor en números. |
3.ª Emissió (1883)
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional or | 1883 | Santiago Derqui | ??? |
| 2 pesos moneda nacional or | 1883 | Bernardino Rivadavia | Valor en números. |
| 5 pesos moneda nacional or | 1883 | Manuel Dorrego | ??? |
| 10 pesos moneda nacional or | 1883 | Juliol Argentí Roca | Valor en números. |
| 20 pesos moneda nacional or | 1883 | Miguel Juárez Celman | ??? |
| 50 pesos moneda nacional or | 1883 | Vicente Ocampo | ??? |
| 100 pesos moneda nacional or | 1883 | Marcos González Balcarce | ??? |
| 200 pesos moneda nacional or | 1883 | Gregorio Funes | Gauchos treballant. Valor en números. |
| 500 pesos moneda nacional or | 1883 | José de Sant Martín | Explorador i indígenes. Valor en números. |
Bancs Nacionals Garantidos
Emissió 1888-1894
Durant la presidència de Miguel Juárez Celman (12 d'octubre de 1886 - 6 d'agost de 1890), el 3 de novembre de 1887, el Congrés sanciona la llei de Bancs Nacionals Garantidos. El fi era nivellar la circulació monetària que sofria un desconcert per les emissions locals de les províncies.
La Llei de Bancs Garantidos establia que qualsevol banc estava autorisat a emetre billets en la condició d'efectuar un depòsit en or en el tesor nacional, pel qual rebera una determinada cantitat d'abonaments públics.
Es varen realisar emissions de billets del Banc Nacional, Banc de la província de Buenos Aires, Bota, Tucumán i Mendoza, entre uns atres. En la creació de la Caixa de Conversió en 1890 es varen unificar estes emissions.[5]
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 1 peso moneda nacional | 1888 | Guillermo Brown | Alegoria infantil de les ciències i l'art |
| 2 pesos moneda nacional | 1888 | Carlos María d'Alvear | Alegoria infantil del comerç |
| 5 pesos moneda nacional | 1888 | Dalmacio Vélez Sarsfield | Alegoria femenina i chiquet |
| 10 pesos moneda nacional | 1888 | Juliol Argentí Roca | Alegoria de camp de frutes |
| 20 pesos moneda nacional | 1888 | Wenceslao Pacheco | Diligència en el camp |
| 50 pesos moneda nacional | 1888 | Miguel Juárez Celman | Posta i diligència |
| 100 pesos moneda nacional | 1888 | Mariano Moreno | Alegoria de l'ensenyança de l'indi |
| 200 pesos moneda nacional | 1888 | Bernardino Rivadavia | Cavalls |
| 500 pesos moneda nacional | 1888 | Manuel Belgrano | Alegoria de sega i navegació |
| 1000 pesos moneda nacional | 1888 | José de Sant Martín | Alegoria de l'Agricultura |
Billets fraccionaris
Emissió 1884
Primera emissió
Durant la primera presidència de Juliol Argentí Roca (12 de octubre de 1880 - 12 de octubre de 1886), el Banc Nacional va emetre billets per 5, 10 , 20 i 50 centaus Llei del 4 d'octubre de 1883. Impressor: Billets de Banc R. Lange, Buenos Aires.[4]
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 5 centaus | 1884 | Nicolás Avellaneda | Valor en números i en lletres |
| 10 centaus | 1884 | Dumenge Faustino Sarmiento | Cap de la Llibertat |
| 20 centaus | 1884 | Bartolomé Mitre | Valor en números i en lletres |
| 50 centaus | 1884 | Just José d'Urquiza | Alegoria femenina |
Segona emissió
Durant la primera presidència de Juliol Argentí Roca (12/10/1880 - 12/10/1886), el Banc Nacional va emetre billets per 5, 10 , 20 i 50 centaus Llei del 4 d'octubre de 1883. Impressor: American Bank Note Co, New York.[4]
| Valor | Emissió | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|
| 5 centaus | 1884 | Nicolás Avellaneda | Cap de Minerva |
| 10 centaus | 1884 | Dumenge Faustino Sarmiento | Gaucho boleando a cavall |
| 20 centaus | 1884 | Bartolomé Mitre | Cap de vacú |
| 50 centaus | 1884 | Just José d'Urquiza | Grup familiar en óval |
Emissió 1891
Durant la presidència de Carlos Pellegrini (6/8/1890 - 12/10/1892), la Caixa de Conversió va emetre billets per 5, 10, 20, i 50 centaus. Llei N.º 2707 de l'11 de novembre de 1891. Impressor: American Bank Note Co, Nova York.[4]
| Valor | Emissió | Tamany | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|---|
| 5 centaus | 1891 | 56 X 96 mm. | Nicolás Avellaneda | Cap de Minerva |
| 10 centaus | 1891 | 60 X 100 mm. | Dumenge Faustino Sarmiento | Gaucho boleando a cavall |
| 20 centaus | 1891 | 65 X 110 mm. | Bartolomé Mitre | Cap de vacú |
| 50 centaus | 1891 | 70 X 115 mm. | Just José d'Urquiza | Grup familiar en óval |
Emissió 1892
En l'any 1892, la Caixa de Conversió va emetre billets per 5, 10, 20 i 50 centaus en lleus canvis respecte a l'emissió de 1891. Llei N.º 2822 del 1º de maig de 1892. Impressor: American Bank Note Co, New York.[4]
| Valor | Emissió | Tamany | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|---|
| 5 centaus | 1892 | 56 X 96 mm. | Nicolás Avellaneda | Cap de Minerva |
| 10 centaus | 1892 | 60 X 100 mm. | Dumenge Faustino Sarmiento | Gaucho boleando a cavall |
| 20 centaus | 1892 | 65 X 110 mm. | Bartolomé Mitre | Cap de vacú |
| 50 centaus | 1892 | 70 X 115 mm. | Just José d'Urquiza | Grup familiar en óval |
Emissió 1895
Durant la presidència de José Evaristo d'Uriburu (23/1/1895 - 12/10/1898), la Caixa de Conversió va emetre billets de 10, 20 i 50 centaus. Llei N.º 2707 del 19 de juliol de 1895.[4]
| Valor | Emissió | Tamany | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|---|
| 10 centaus | 1895 | 60 X 100 mm. | Dumenge Faustino Sarmiento | Cap femení en óval |
| 20 centaus | 1895 | 65 X 110 mm. | Bartolomé Mitre | Personage en yelmo i llança en óval |
| 50 centaus | 1895 | 70 X 115 mm. | Just José d'Urquiza | Bust de Cristóbal Colón |
Emissió 1899-1935 (Série Efigie del Progrés)
La Llei 3.505, sancionada el 20 de setembre de 1897, va autorisar a la Caixa de Conversió a renovar tota la moneda circulant de l'época. Es va decidir fer un disseny exclusiu, cridat "Efigie del Progrés".
Estos billets originalment varen ser creats de gran tamany i impresos en la Casa de Moneda, usant paper d'orige francés. Pel seu tamany i a que el paper no va resultar de calitat acceptable, varen començar a deteriorar-se ràpidament. Per lo que es va suspendre l'impressió i es va elegir un nou proveïdor. Els nous billets —de menor tamany— varen començar a emetre's en 1903, utilisant com a método d'impressió el sistema de linotipia.
Emissió 1935-1952
A partir de la creació del Banc Central, esta institució es fa càrrec de l'emissió de billets, que són impresos per la Casa de Moneda. En un principi es varen usar els mateixos dissenys que es trobaven en circulació des de 1899, canviant solament les llegendes de l'ent emissor. Esta série va deixar d'existir entre 1950 i 1952, a excepció del billet de 5 pesos, que es va seguir imprimint fins a 1959.[5]
Emissió 1942-1969 (Série Sant Martín)
En 1942, el Banc Central decidix emetre els seus primers billets propis, en un disseny més modern i segur, abandonant la clàssica Efigie del Progrés. Per problemes de momentànea falta de capacitat, algunes séries varen ser impreses en Anglaterra, pero després es va reprendre l'impressió en la Casa de Moneda. Es varen utilisar els sistemes d'impressió offset (0,50 M$N i 5 M$N) i per al restant, el sistema calcográfico.[5]
| Anvers | Revers | Denominació | Color principal | Anvers | Revers |
|---|---|---|---|---|---|
|
50 centaus (1950-1956) |
Marró clar | La República | Constitució Nacional | |
|
1 pes (1947-1957) |
Morat | La Justícia | Casa de Tucumán | |
|
5 pesos (1960-1962) |
Marró | José de Sant Martín | 25 de maig de 1810 | |
|
10 pesos (1942-1969) |
Rojo | José de Sant Martín | Jurament de l'Independència | |
|
50 pesos (1942-1969) |
Vert clar | José de Sant Martín | Creuament dels Andes | |
|
100 pesos (1943-1969) |
Marró | José de Sant Martín | Segona Fundació de Buenos Aires | |
| 500 pesos (1944-1968) |
Blau obscur | José de Sant Martín | Banc Central de la República Argentina | ||
|
500 pesos (1942-1969) |
Blau obscur | José de Sant Martín | Casa de Sant Martín en Gran Bourg | |
| 1000 pesos (1942-1969) |
Morat | José de Sant Martín | Fragata President Sarmiento | ||
| 5000 pesos (1962-1969) |
Marró | José de Sant Martín | Congrés Nacional | ||
| 10000 pesos (1961-1969) |
Magenta | José de Sant Martín | Abraç de Maipú | ||
Bibliografia
- Héctor Carlos Janson, Amonedación de la República Argentina 1881-1999, ISBN 987-43-1316-1
- Héctor Carlos Janson, La moneda circulant en el territori argentí 1767-1998, ISBN 950-43-9341-1
- Roberto A. Bottero, Billets de la República Argentina, ISBN 987-43-4024-X
Vore també
- Peso Llei 18.188
- Pes argentí (moneda)
- Austral (moneda)
- Pes (moneda d'Argentina)
- Història econòmica d'Argentina
Referències
- ↑ iProUP (2022-07-27). «Realitat distant: fa 100 anys, el pes argentí era la moneda "més fort" del món». iProUP. Consultat el 2025-12-06.
- ↑ Rosario, Jorgelina do (2010-06-25). «[https://www.cronista.com/impresa-general/A-27-anos-del-nacimiento-del-Peso-Argentino-20100625-0013.html A 27 a�vos del naiximent del Pes Argentí]» (en es). www. cronista.com. Consultat el 2023-08-31.
- ↑ «Billets Argentins». Billets Argentins. Consultat el 14 de giner de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Billets Argentins». Billets Argentins. Consultat el 16 de giner de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Billets Argentins». Billets Argentins. Consultat el 13 de giner de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peso moneda nacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.






