Anar al contingut

Peso moneda nacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Pese moneda nacional»)
Peso moneda nacional

El pes moneda nacional (símbol: M$N; ISO 4217: ARM) va ser la moneda vigent en la República Argentina en el periodo 1881-1969. Va ser creat per mig de la Llei 1130, sancionada el 5 de novembre de 1881, en l'objectiu d'unificar el sistema monetari en el país. L'1 de giner de 1970 va ser reemplaçat pel peso llei.

Fins a 1881, el sistema monetari argentí havia segut prou caòtic per la varietat de tipos de moneda: peso moneda corrent, pes fort i la lliure circulació de monedes estrangeres. La Llei 1130 va determinar l'unitat monetària de l'Argentina a través del pes ore i argent i va dispondre que els bancs d'emissió devien renovar tota la seua emissió de billets a moneda nacional. Els antics billets es podien canviar a la nova moneda a raó de $m/c 25 = M$N 1. Este sistema va entregar estabilitat monetària i confiança internacional; no obstant, en l'abandó definitiu del patró ore en 1933 i la creació del banc central en 1935 (sobretot en la nacionalisació en 1946) es va donar inici a temps de constants devaluació, causades per mals polítiques fiscals.

És recordada com la moneda més longeva i estable que va tindre Argentina.[1] Açò és degut a que la llarga i constant inflació argentina va elevar els preus tant que va ser necessari canviar de moneda en repetides ocasions. l'última reconversió monetària va ser en 1992, deixant un total de tretze zeros eliminats i quatre divises desmonetizades.[2]

Història

Fins a 1881, la principal moneda de paper en circulació era el cridat peso moneda corrent emés pel Banc de la Província de Buenos Aires. Aplegat Juliol Argentí Roca a la presidència despuix de la federalisació de la Ciutat de Buenos Aires, el poder eixecutiu va procurar reemplaçar el pes corrent provincial per una moneda nacional. Originalment, 1 peso moneda nacional era convertible a 1 pes ore sagellat (5 pesos ore eren un argentí d'or). El pes ore pesava 1,6129 grams i contenia 900 milèsims de fi, i el d'argent, 25 g i 900 milèsims de fi. L'unificació monetària en una moneda nacional de paper convertible a una unitat d'or representava l'ingrés d'Argentina al sistema del patró ore internacional.

Billet de 10 centaus del Banc Nacional, 1884.

Els bancs que emetien billets (el de la Província de Buenos Aires, el Banc Nacional i uns pocs bancs en les províncies de l'Interior) varen deure reemplaçar les seues emissions antigues per la nova moneda, procés que es va completar en 1883. Aixina mateix, entre els anys 1881 i 1885, el Banc Nacional va ser impulsat a una major emissió per les polítiques expansionista de Roca, especialment dirigides a les províncies de l'interior. Al començament de 1885, una correguda sobre els depòsits en or del Banc Nacional va forçar al govern a suspendre la convertibilidad entre el pes paper i el pes ore.

Billet de 20 centaus del Banc Nacional, 1884.

En 1887, en la sanció de la Llei 2.216 de Bancs Nacionals Garantidos, es va dispondre que els bancs provincials i privats pogueren emetre billets garantisats en fondos públics nacionals. Cada entitat bancària va deure depositar prèviament el valor en or dels Fondos Públics que varen respalar estes emissions, controlades per una oficina inspectora. Es varen realisar emissions de billets del Banc Nacional, bancs de les províncies de Buenos Aires, Bota, Tucumán i Mendoza, entre uns atres. En la creació de la Caixa de Conversió es varen unificar estes emissions.

Propaganda del BCRA per l'introducció del peso llei en 1970

A partir de 1899, en la Llei 3.871, es va establir novament la convertibilidad en el pes ore, pero en una relació menor, determinada per una paritat de $ 11 or igual a M$N 25. Esta convertibilidad va durar fins a 1914 (en començar la Primera Guerra Mundial). Si ben després d'eixe any no va haver un sistema monetari lliure, la cotisació de la moneda va ser prou estable. En 1927, es va restablir la convertibilidad en la mateixa relació, durant solament dos anys, fins a 1929.

En la consolidació del banc central argentí com a emissor monetari en 1935, i sobretot després del seu nacionalisació en 1946, s'inicie un periodo d'alta inflació en Argentina. Com a eixemple, la crisis econòmica durant el govern d'Arturo Frondizi (1958-1962) va dur al carpiment de la moneda en un periodo de profunda dificultat econòmica per a Argentina, marcada per una combinació de factors interns i externs. Es va caracterisar per una inflació galopante, un aument del deute extern, problemes en el sector industrial i agrícola, i una creixent brecha social. En 1959, l'inflació va alcançar el màxim històric fins a eixe moment en un 125 % interanual i la primera volta en l'història que alcançava la sifra de tres dígits, obrint un periodo de més de 30 anys d'alta inflació. Per a 1960 va haver una pronunciada caiguda dels salaris reals i de la demanda agregada. En el pla econòmic, les polítiques monetàries implementades des de 1955 i el parcial desmantellament de l'aparat regulatorio no varen donar els resultats esperats, provocant l'aument de preus. Les distintes crisis econòmiques i devaluació de la moneda que va tindre el país varen dur a que en l'any 1970 entrara en vigència la Llei 18.188, que va substituir el pes moneda nacional pel peso llei.

Emissions de billets

Emissions provincials

Banc Província de Buenos Aires

Emissió 1883

Esta série va ser respalada originalment per or, pero en 1885 es va aprovar una llei que impedia qualsevol convertibilidad del paper moneda.[3]

Valor Emissió Anvers Revers
8 centèsims de pes d'or 1883 Nicolás Avellaneda ???
10 centèsims de pes d'or 1883 Dumenge Faustino Sarmiento ???
16 centèsims de pes d'or 1883 Bartolomé Mitre (esquerra) i Luis Argerich (dreta) ???
20 centèsims de pes d'or 1883 Santiago Derqui ???
40 centèsims de pes d'or 1883 Just José d'Urquiza ???
1 pes d'or sagellat 1883 Martín Rodríguez (esquerra) i Manuel Pinte (dreta) ???
2 pesos d'or 1883 Adolfo Alsina (esquerra) i Florencio Varela (dreta) ???
4 pesos d'or 1883 Juan José Castelli (esquerra) i Manuel Alberti (dreta) ???
5 pesos d'or 1883 Juan Lavalle (esquerra) i José María Pau (dreta) ???
10 pesos d'or 1883 Juan Antonio Álvarez d'Arenals i Juan Gregorio de les Heras ???
20 pesos d'or 1883 Cornelio Saavedra (esquerra) i Juan Martín de Pueyrredón Valor en números
50 pesos d'or 1885 Carlos María d'Alvear (esquerra) i Guillermo Brown (dreta) Valor en números
100 pesos d'or 1885 Dalmacio Vélez Sarsfield (esquerra) i Mariano Moreno (dreta) ???
200 pesos d'or 1885 Bernardino Rivadavia (esquerra) i Martín García (dreta) ???
500 pesos d'or 1885 Manuel Belgrano (esquerra) i José de Sant Martín (dreta) Alegoria de dòna en bandera
Emissió 1885

El propòsit de l'edició 1885 va ser substituir els billets anteriors en denominació "PESOS D'OR" per billets en "PESOS MONEDA NAcional OR".[4]

Valor Emissió Anvers Revers
1 pesos moneda nacional or 1885 Martín Rodríguez (esquerra) i Manuel Pinte (dreta) ???
2 pesos moneda nacional or 1885 Adolfo Alsina (esquerra) i Florencio Varela (dreta) Valor en números
5 pesos moneda nacional or 1885 Juan Lavalle (esquerra) i José María Pau (dreta) Valor en números
10 pesos moneda nacional or 1885 Juan Antonio Álvarez d'Arenals i Juan Gregorio de les Heras ???
20 pesos moneda nacional or 1885 Cornelio Saavedra (esquerra) i Juan Martín de Pueyrredón ???
50 pesos moneda nacional or 1885 Carlos María d'Alvear (esquerra) i Guillermo Brown (dreta) Valor en números
100 pesos moneda nacional or 1885 Dalmacio Vélez Sarsfield (esquerra) i Mariano Moreno (dreta) Gauchos, vaques i ovelles
200 pesos moneda nacional or 1885 Bernardino Rivadavia (esquerra) i Martín García (dreta) ???
500 pesos moneda nacional or 1885 Manuel Belgrano (esquerra) i José de Sant Martín (dreta) Cavalls i gaucho

Banc Provincial de Santa Fe

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional 1882 Gauchos Valor en números
1,5 pesos moneda nacional 1882 Gauchos Valor en números
5 pesos moneda nacional 1882 Gaucho Valor en números
10 pesos moneda nacional 1882 Juan Bautista Alberdi Valor en números
20 pesos moneda nacional 1882 Estanislao López Valor en números
50 pesos moneda nacional 1882 Just José d'Urquiza Valor en números
200 pesos moneda nacional 1882 Dòna, Escut Provincial Dòna i ovelles
500 pesos moneda nacional 1882 Dòna, port Cavall

Banc Provincial d'Entre Rius

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional or 1885 Eduardo Racedo Escut provincial
2 pesos moneda nacional or 1885 Antonio Crespo
5 pesos moneda nacional or 1885 Just José d'Urquiza
10 pesos moneda nacional or 1885 León Sola
20 pesos moneda nacional or 1885 Lucio Norberto Mansilla

Banc Provincial de Còrdova

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional 1889 Miguel Juárez Celman Edifici
5 pesos moneda nacional 1889 Dalmacio Vélez Sarsfield Pilars
10 pesos moneda nacional 1889 José María Pau Edifici de govern
20 pesos moneda nacional 1889 Mariano Fragueiro Pont i montanyes

Banc Provincial de Chaco

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional or 1884 Dòna, Caps de gos i bou Valor en números

Banc Provincial de Bota

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional or 1884 Cabres Valor en números i en lletres

Banc Provincial de Tucumán

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional or 1888 Lidoro Quinteros i Casa de Tucumán Valor en números
2 pesos moneda nacional or 1888 Marcos Pau Valor en números i en lletres

Banc Nacional

En esta secció es detallen els billets emesos pel Banc Nacional entre 1881 i 1890.

Els anys entre 1881 i 1884, es caracterisen per emissions estipulades pel Banc Nacional, sobre una série de billets en pesos moneda nacional or.

1.ª emissió (1883)

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional or 1883 Martín Rodríguez Valor en números
2 pesos moneda nacional or 1883 Bernardino Rivadavia Valor en números
5 pesos moneda nacional or 1883 Nicolás Rodríguez Penya Valor en números
10 pesos moneda nacional or 1883 Juliol Argentí Roca Valor en números
20 pesos moneda nacional or 1883 Gregorio Funes ???
50 pesos moneda nacional or 1883 Marcos González Balcarce Valor en números
100 pesos moneda nacional or 1883 Juan José Passe ???
200 pesos moneda nacional or 1883 ??? ???
500 pesos moneda nacional or 1883 José de Sant Martín Dòna. Valor en números

2.ª emissió (1883)

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional or 1883 Martín Rodríguez Cap de Mercurio. Valor en números.
2 pesos moneda nacional or 1883 Bernardino Rivadavia ???
5 pesos moneda nacional or 1883 Nicolás Rodríguez Penya ???
10 pesos moneda nacional or 1883 Juliol Argentí Roca ???
20 pesos moneda nacional or 1883 Gregorio Funes Valor en números
50 pesos moneda nacional or 1883 Marcos González Balcarce El llaurat. Valor en números
100 pesos moneda nacional or 1883 Juan José Passe Vaques. Valor en números.
200 pesos moneda nacional or 1883 ??? Gauchos treballant. Valor en números.
500 pesos moneda nacional or 1883 José de Sant Martín Explorador i indígenes. Valor en números.

3.ª Emissió (1883)

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional or 1883 Santiago Derqui ???
2 pesos moneda nacional or 1883 Bernardino Rivadavia Valor en números.
5 pesos moneda nacional or 1883 Manuel Dorrego ???
10 pesos moneda nacional or 1883 Juliol Argentí Roca Valor en números.
20 pesos moneda nacional or 1883 Miguel Juárez Celman ???
50 pesos moneda nacional or 1883 Vicente Ocampo ???
100 pesos moneda nacional or 1883 Marcos González Balcarce ???
200 pesos moneda nacional or 1883 Gregorio Funes Gauchos treballant. Valor en números.
500 pesos moneda nacional or 1883 José de Sant Martín Explorador i indígenes. Valor en números.

Bancs Nacionals Garantidos

Emissió 1888-1894

Durant la presidència de Miguel Juárez Celman (12 d'octubre de 1886 - 6 d'agost de 1890), el 3 de novembre de 1887, el Congrés sanciona la llei de Bancs Nacionals Garantidos. El fi era nivellar la circulació monetària que sofria un desconcert per les emissions locals de les províncies.

La Llei de Bancs Garantidos establia que qualsevol banc estava autorisat a emetre billets en la condició d'efectuar un depòsit en or en el tesor nacional, pel qual rebera una determinada cantitat d'abonaments públics.

Es varen realisar emissions de billets del Banc Nacional, Banc de la província de Buenos Aires, Bota, Tucumán i Mendoza, entre uns atres. En la creació de la Caixa de Conversió en 1890 es varen unificar estes emissions.[5]

Valor Emissió Anvers Revers
1 peso moneda nacional 1888 Guillermo Brown Alegoria infantil de les ciències i l'art
2 pesos moneda nacional 1888 Carlos María d'Alvear Alegoria infantil del comerç
5 pesos moneda nacional 1888 Dalmacio Vélez Sarsfield Alegoria femenina i chiquet
10 pesos moneda nacional 1888 Juliol Argentí Roca Alegoria de camp de frutes
20 pesos moneda nacional 1888 Wenceslao Pacheco Diligència en el camp
50 pesos moneda nacional 1888 Miguel Juárez Celman Posta i diligència
100 pesos moneda nacional 1888 Mariano Moreno Alegoria de l'ensenyança de l'indi
200 pesos moneda nacional 1888 Bernardino Rivadavia Cavalls
500 pesos moneda nacional 1888 Manuel Belgrano Alegoria de sega i navegació
1000 pesos moneda nacional 1888 José de Sant Martín Alegoria de l'Agricultura

Billets fraccionaris

Emissió 1884

Primera emissió

Durant la primera presidència de Juliol Argentí Roca (12 de octubre de 1880 - 12 de octubre de 1886), el Banc Nacional va emetre billets per 5, 10 , 20 i 50 centaus Llei del 4 d'octubre de 1883. Impressor: Billets de Banc R. Lange, Buenos Aires.[4]

Valor Emissió Anvers Revers
5 centaus 1884 Nicolás Avellaneda Valor en números i en lletres
10 centaus 1884 Dumenge Faustino Sarmiento Cap de la Llibertat
20 centaus 1884 Bartolomé Mitre Valor en números i en lletres
50 centaus 1884 Just José d'Urquiza Alegoria femenina
Segona emissió

Durant la primera presidència de Juliol Argentí Roca (12/10/1880 - 12/10/1886), el Banc Nacional va emetre billets per 5, 10 , 20 i 50 centaus Llei del 4 d'octubre de 1883. Impressor: American Bank Note Co, New York.[4]

Valor Emissió Anvers Revers
5 centaus 1884 Nicolás Avellaneda Cap de Minerva
10 centaus 1884 Dumenge Faustino Sarmiento Gaucho boleando a cavall
20 centaus 1884 Bartolomé Mitre Cap de vacú
50 centaus 1884 Just José d'Urquiza Grup familiar en óval

Emissió 1891

Durant la presidència de Carlos Pellegrini (6/8/1890 - 12/10/1892), la Caixa de Conversió va emetre billets per 5, 10, 20, i 50 centaus. Llei N.º 2707 de l'11 de novembre de 1891. Impressor: American Bank Note Co, Nova York.[4]

Valor Emissió Tamany Anvers Revers
5 centaus 1891 56 X 96 mm. Nicolás Avellaneda Cap de Minerva
10 centaus 1891 60 X 100 mm. Dumenge Faustino Sarmiento Gaucho boleando a cavall
20 centaus 1891 65 X 110 mm. Bartolomé Mitre Cap de vacú
50 centaus 1891 70 X 115 mm. Just José d'Urquiza Grup familiar en óval

Emissió 1892

En l'any 1892, la Caixa de Conversió va emetre billets per 5, 10, 20 i 50 centaus en lleus canvis respecte a l'emissió de 1891. Llei N.º 2822 del 1º de maig de 1892. Impressor: American Bank Note Co, New York.[4]

Valor Emissió Tamany Anvers Revers
5 centaus 1892 56 X 96 mm. Nicolás Avellaneda Cap de Minerva
10 centaus 1892 60 X 100 mm. Dumenge Faustino Sarmiento Gaucho boleando a cavall
20 centaus 1892 65 X 110 mm. Bartolomé Mitre Cap de vacú
50 centaus 1892 70 X 115 mm. Just José d'Urquiza Grup familiar en óval

Emissió 1895

Durant la presidència de José Evaristo d'Uriburu (23/1/1895 - 12/10/1898), la Caixa de Conversió va emetre billets de 10, 20 i 50 centaus. Llei N.º 2707 del 19 de juliol de 1895.[4]

Valor Emissió Tamany Anvers Revers
10 centaus 1895 60 X 100 mm. Dumenge Faustino Sarmiento Cap femení en óval
20 centaus 1895 65 X 110 mm. Bartolomé Mitre Personage en yelmo i llança en óval
50 centaus 1895 70 X 115 mm. Just José d'Urquiza Bust de Cristóbal Colón

Emissió 1899-1935 (Série Efigie del Progrés)

La Llei 3.505, sancionada el 20 de setembre de 1897, va autorisar a la Caixa de Conversió a renovar tota la moneda circulant de l'época. Es va decidir fer un disseny exclusiu, cridat "Efigie del Progrés".

Estos billets originalment varen ser creats de gran tamany i impresos en la Casa de Moneda, usant paper d'orige francés. Pel seu tamany i a que el paper no va resultar de calitat acceptable, varen començar a deteriorar-se ràpidament. Per lo que es va suspendre l'impressió i es va elegir un nou proveïdor. Els nous billets —de menor tamany— varen començar a emetre's en 1903, utilisant com a método d'impressió el sistema de linotipia.

Valor Data d'autorisació Image
50 centaus 1899-1900

1918-1926

1 pes 1900-1903

1906-1935

5 pesos 1900-1935
10 pesos 1900-1935
50 pesos 1900-1935
100 pesos 1899-1932
500 pesos 1900-1901

1905 1909-1930 1935

1000 pesos 1901

1905 1906 1908 1910-1934

Emissió 1935-1952

A partir de la creació del Banc Central, esta institució es fa càrrec de l'emissió de billets, que són impresos per la Casa de Moneda. En un principi es varen usar els mateixos dissenys que es trobaven en circulació des de 1899, canviant solament les llegendes de l'ent emissor. Esta série va deixar d'existir entre 1950 i 1952, a excepció del billet de 5 pesos, que es va seguir imprimint fins a 1959.[5]

Emissió 1942-1969 (Série Sant Martín)

En 1942, el Banc Central decidix emetre els seus primers billets propis, en un disseny més modern i segur, abandonant la clàssica Efigie del Progrés. Per problemes de momentànea falta de capacitat, algunes séries varen ser impreses en Anglaterra, pero després es va reprendre l'impressió en la Casa de Moneda. Es varen utilisar els sistemes d'impressió offset (0,50 M$N i 5 M$N) i per al restant, el sistema calcográfico.[5]

Anvers Revers Denominació Color principal Anvers Revers
50 centaus
(1950-1956)
Marró clar La República Constitució Nacional
1 pes
(1947-1957)
Morat La Justícia Casa de Tucumán
5 pesos
(1960-1962)
Marró José de Sant Martín 25 de maig de 1810
10 pesos
(1942-1969)
Rojo José de Sant Martín Jurament de l'Independència
50 pesos
(1942-1969)
Vert clar José de Sant Martín Creuament dels Andes
100 pesos
(1943-1969)
Marró José de Sant Martín Segona Fundació de Buenos Aires
500 pesos
(1944-1968)
Blau obscur José de Sant Martín Banc Central de la República Argentina
500 pesos
(1942-1969)
Blau obscur José de Sant Martín Casa de Sant Martín en Gran Bourg
1000 pesos
(1942-1969)
Morat José de Sant Martín Fragata President Sarmiento
5000 pesos
(1962-1969)
Marró José de Sant Martín Congrés Nacional
10000 pesos
(1961-1969)
Magenta José de Sant Martín Abraç de Maipú

Bibliografia

  • Héctor Carlos Janson, Amonedación de la República Argentina 1881-1999, ISBN 987-43-1316-1
  • Héctor Carlos Janson, La moneda circulant en el territori argentí 1767-1998, ISBN 950-43-9341-1
  • Roberto A. Bottero, Billets de la República Argentina, ISBN 987-43-4024-X

Vore també

Referències

  1. ↑ iProUP (2022-07-27). «Realitat distant: fa 100 anys, el pes argentí era la moneda "més fort" del món». iProUP. Consultat el 2025-12-06.
  2. ↑ Rosario, Jorgelina do (2010-06-25). «[https://www.cronista.com/impresa-general/A-27-anos-del-nacimiento-del-Peso-Argentino-20100625-0013.html A 27 a�vos del naiximent del Pes Argentí]» (en es). www. cronista.com. Consultat el 2023-08-31.
  3. ↑ «Billets Argentins». Billets Argentins. Consultat el 14 de giner de 2016.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Billets Argentins». Billets Argentins. Consultat el 16 de giner de 2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Billets Argentins». Billets Argentins. Consultat el 13 de giner de 2016.