Penyó de Gibraltar
El penyó de Gibraltar (en anglés Roc of Gibraltar; a voltes cridat Columna d'Hércules) és un massiç rocós unit a la península ibèrica per un istme d'arena, actualment, en un terç del mateix, es enclava l'Aeroport de Gibraltar, el restant de l'istme se situa a abdós costats de la frontera, podent-se visitar el Museu de l'Istme en La Llínea de la Concepció. Consistix en un promontori monolític de pedra calcàrea que forma part dels Sistemes Bètics. Està ubicat en l'extrem suroest d'Europa en la península ibèrica.[1] El seu cim posseïx una altitut de 426 m s. n. m. El penyó està situat en el territori britànic d'ultramar de Gibraltar i llimita al nort en Andalusia. La propietat de Gibraltar va ser transferida al Regne de Gran Bretanya en 1713 per mig de l'artícul x del Tractat d'Utrecht, despuix de la guerra de successió espanyola de manera indefinida. Espanya reclama la sobirania de la zona des de llavors, a pesar d'haver ratificat la sobirania britànica en varis tractats posteriors a la Pau d'Utrecht. La major part de la zona superior del Penyó és compresa per la Reserva natural del Penyó de Gibraltar, a on viuen a lo manco 350 macacos de Gibraltar, sent els únics primats d'Europa que existixen en estat salvage. Els macacos, junt en una ret laberíntica de túnels, servixen com a element d'atracció d'un gran número de turistes.
El penyó de Gibraltar era una de les Columnes d'Hércules (que encara es representa oficialment en l'escut d'Espanya) i era conegut en époques antigues pels romans com Mons Calp. L'atre pilar era el Mons Abyla o Jebel Musa del costat africà de l'estret de Gibraltar. El penyó també apareixia en les monedes de l'I República Espanyola. En époques antigues estos dos punts marcaven el llímit del món conegut, un mit d'orige fenici.[1][2] El penyó també figurava en les monedes de Pesseta de l'I República Espanya, situant a Espanya com allò entre els Pirineus i el Penyó de Gibraltar.
Geologia
El penyó de Gibraltar és un promontori monolític de pedra calcàrea. Esta formació geològica va tindre el seu orige durant el periodo Juràssic fa uns 200 millons d'anys, quan la placa tectònica africana va chocar en la placa euroasiàtica. El Mediterràneu es va convertir en un llac que en el transcurs del temps es va ser secant durant la crisis salina del Mesiniense. Posteriorment, l'oceà Atlàntic es va obrir pas a través de l'estret de Gibraltar, i l'inundació que va produir va donar orige al mar Mediterrànea. El Penyó forma part de la cordillera Bètica, una cadena montanyosa que es desenrolla en la zona suroest de la península ibèrica.

Actualment, el penyó de Gibraltar forma una península que penetra en l'estret de Gibraltar des de la costa meridional d'Espanya. Pel seu costat nort, el Penyó s'eleva casi verticalment des del nivell de la mar fins a una altura de 411,5 metros en lo que es denomina Roc Gun Battery. El punt més elevat del Penyó es troba a 426 m s. n. m. Els tallats a lo llarc de la vora oriental del Penyó cauen cap a una série de pendents d'arena assotades pel vent que es remonten a les glaciacions, quan el nivell de la mar era menor que el nivell actual i una planicie d'arena s'estenia cap a l'est des de la base del Penyó. Comparativament, el seu cara oest és menys empinada. Segons estudis geològics, açò es deu a que la roca carbonatada de la que es compon el penyó es troba cimentada sobre un buzament calcáreo invertit que li aporta la forma.
L'orige del penyó sembla estar per un elevament tectònic, que podria haver segut continu des del Pliocé fins a l'actualitat. A diferència dels materials de la zona (arcillosos i arenencs), el Penyó està format per roca calcárea. Esta roca calcárea solament s'ha vist erosionada per l'aigua de pluja, ya que no s'ha pogut filtrar aigua subterrànea a causa de la condició d'illa del Penyó.[3]
La calcita, que és el material que conforma la pedra calcàrea, es dissol llentament per acció de l'aigua de pluja. Este procés pot formar coves a lo llarc del temps. Per això, ya que el penyó de Gibraltar està constituït de pedra calcàrea, és natural que el mateix estage més de 100 coves. La cova més prominent és la cova de Sant Miguel, a mig camí en la cara occidental del Penyó, sent una important atracció turística.
La cova de Gorham es troba prop del nivell de la mar en la cara este del Penyó. Es destaca perque excavacions arqueològiques realisades en ella han trobat evidència de que neandertals varen utilisar la cova fa uns 30 000 anys. És d'especial significació el fet de que els restants animals i vegetals trobats en esta cova, i atres pròximes a ella, mostren que els neandertal tenien una dieta molt variada.[4]

Fortificacions

El castell More
El castell More (Moorish Castle o simplement El Castell) és una fortalea de l'época de la fundació de Gibraltar pels àraps, l'ocupació de la qual es va estendre durant 710 anys. Va ser construït en l'any 711 quan Táriq ibn Ziyad, el cap bereber, va desembarcar en el Penyó que du encara hui el seu nom.
La principal edificació que ha permaneixcut en peu fins als nostres dies és la torre de l'Homenage (Tower of Homage), un edifici massiç construït en rajoles i argamassa molt dura cridada tàpia; la part superior del mateix estajava les habitacions i el bany more per als antics ocupants.
Les galeries

Una característica distintiva de Gibraltar és la ret de passages subterràneus o galeries que posseïx.
El més antic d'ells va ser excavat cap a finals dels quatre anys de sege entre 1779 i 1783. El General Elliot, posteriorment nomenat Lord Heathfield, qui va anar el comandant anglés durant el lloc, estava ansiós de poder disparar sobre les bateries espanyoles, ubicades en la planicie baix de la cara nort del penyó. Seguint una sugerència del sargent Ince dels Royal Engineers, es va excavar un túnel des d'un punt ubicat sobre la bateria de Willis per a comunicar-ho en el Notch, una eixint natural de la cara nort, en la que es va propondre montar una bateria. Al principi no existia l'intenció de realisar obertures fortificades en este túnel, pero es va vore la necessitat de fer una obertura per a la ventilació, i en quant es va realisar l'obertura, es va decidir colocar en ella un canó. En finalisar el lloc, s'havien construït sis d'estos emplaçaments, en els quals s'havien instalat quatre canons.
Les galeries, que es mostren als visitants, són un desenroll posterior basat en la mateixa idea i es varen completar en 1797. Les mateixes consistixen en un sistema de recints, fortificacions i passera, en una llongitut total d'uns 300 metros, i des d'elles és possible tindre vistes panoràmiques de la baïa de Gibraltar, l'istme i Espanya.
Anys posteriors a la Segona Guerra Mundial
En esclatar la Segona Guerra Mundial en 1939, la població civil, majorment dònes i chiquets, va ser evacuada al Regne Unit, Jamaica i Madeira, entre atres destins, per a permetre que Gibraltar fora fortificat per a poder enfrontar l'eventualitat d'un atac alemà. Cap a 1942 hi havia més de 30 000 soldats britànics, mariners i aviadors en el Penyó. Es va ampliar el sistema de túnels, i el Penyó es va convertir en un punt clau per a la defensa de les rutes de navegació en el Mediterràneu.
En febrer de 1997, es va saber que els britànics tenien un pla secret denominat Operació Tracer per a amagar soldats en túnels baix del Penyó en cas que fora capturat pels alemans durant la Segona Guerra Mundial. El grup amagat contaria en un equip de radi per a vigilar els moviments de les tropes enemigues. L'equip de sis persones va ser enviat a Gibraltar, a on varen esperar camuflats durant dos anys i mig. Els alemans mai varen capturar el Penyó, per lo que els hòmens mai varen ser amagats en el seu interior.
Reserva natural de la zona superior del Penyó
- Artícul principal → Reserva natural del Penyó de Gibraltar.
Aproximadament el 40 % del sol del territori de Gibraltar va ser declarat reserva natural en 1993.
Us comercial
El penyó de Gibraltar és usat per la companyia Prudential Financial com a logo empresarial per a sugerir que l'empresa és prominent i "sòlida com una roca".
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 costasur.com/ Welcome To The Roc of Gibraltar! by costarsure.com
- ↑ «archive.org/web/20080508153432/http://www.gib. gi/museum/phoenicians. htm Pillars of Hercules». The Gibraltar Museum. Archivat des de l'gi/museum/phoenicians. htm original, el 8 de maig de 2008. Consultat el 14 de giner de 2008.
- ↑ SANTIAGO PÉREZ, A.; AGUILERA GARCÍA, J.«Treballs espeleològics portats a terme en les cavitats del Penyó de Gibraltar en el marc del Gibraltar Caves Project».
- ↑ «archive.org/web/20090814230155/http://www.earlham.edu/~samueke/Gibraltar.htm Earlham College - Physical Geology 2004 - The Roc of Gibraltar and Surroundings». Archivat des de l'original, el 14 d'agost de 2009. Consultat el 15 de decembre de 2008.
- (1931).«Gibraltar».Gibraltar: The Travel Key to the Mediterranean.: 5–12.Consultat el 22 de maig de 2007.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Penyó de Gibraltar.