Pedres rúniques de les expedicions bàltiques

Les pedres rúniques de les expedicions bàltiques són les pedres rúniques varegas que varen ser erigides en memòria dels hòmens que varen prendre part en les expedicions, de pau o guerreres, cap a zones del mar Bàltica, en els emplaçaments dels actuals països bàltics i Finlàndia.

Ademés de les pedres rúniques varegas hi ha atres esteles rúniques que parlen d'expedicions cap a l'est com les pedres rúniques sobre Grècia, pedres rúniques sobre Itàlia, les inscripcions deixades per la guàrdia varega i les pedres rúniques de Ingvar (erigides en honor dels que varen viajar cap al mar Caspio en Ingvar el Viager). Ademés hi ha pedres que parlen de viages a l'oest com les pedres rúniques vikingas, pedres rúniques angleses i les pedres rúniques de Hakon Jarl.

Convencions

A continuació s'enumeren les esteles per territoris i segons la simbologia del proyecte Rundata. Les transcripcions que es presenten en nòrdic antic són principalment dels dialectes suec i danés que es faciliten per a comparar en l'inscripció. Les traduccions que apareixen en l'artícul són la traducció espanyola de l'anglesa que apareix en la base de senyes de Rundata en el que apareixen els noms en l'estàndart dels dialectes noruec i islandés.

Transliteración i transcripció

Existix una tradició prou antiga de transliterar les runas a caràcters llatins en negreta i transcribir el text al nòrdic estàndart en cursiva. Es realisa esta pràctica per a diferenciar els texts en els distints processos. Al no mostrar solament l'inscripció original, sino també la transliteraació, la transcirpció i la traducció els experts presenten l'anàlisis de manera que el llector puguen seguir el procés d'interpretació de les runas. Cada pas presenta dificultats, pero la majoria de les inscripcions del futhark jove són fàcils d'interpretar.

En les transliteracions *, :, ×, ' i + representen separacions entre separacions comunes entre paraules, mentres que ÷ representa separacions no habituals. Els paréntesis, ( ), representen runas danyades que no poden identificar-se en certea, i els corchetes, [ ], representen seqüències de runas que han desaparegut, pero que poden identificar-se per les descripcions o dibuixos dels historiadors ans que es pergueren. Un guion curt, -, indica que hi ha una runa que no pot ser identificada. Els punts suspensivos, ..., mostren que se supon que hi havia algunes runas en eixa posició pero que han desaparegut. Dos barres, | |, dividixen un signe rúnic en dos lletres llatines, que els gravadors a sovint lligaven runas consecutives. §P i §Q indica dos possibles llectures d'una inscripció, mentres §A, §B i §C indica que l'inscripció està dividida en parts que poden aparéixer en distints costats de la pedra.

Les comillas simples, < >, indiquen que hi ha una seqüència de runas que no es pot interpretar en certea. Atres signes especials són les lletres þ i ð. La primera d'elles és la lletra thorn que representa al sò fricativo dental sort, com la z espanyola. La segona lletra és ed que representa a la consonante fricativa dental sonora com la th de l'anglés «___protected_title_18___». El signe R representa a la runa yr, i el ô és igual que el diacrític islandés, ǫ.

Nomenclatura

Cada inscripció rúnica té un còdic d'identificació que s'usa en la lliteratura especialisada per a referir-se a eixa inscripció. El còdic consta de vàries parts dels quals solament són obligatoris els dos primers. La primera part consistix en una o dos lletres que indiquen la regió o el país a on va aparéixer l'inscripció, per eixemple, O para Uppland, Sö para Södermanland i DR para Dinamarca. La segona part és el número d'orde en que va aparéixer l'inscripció en una publicació nacional oficial (normalment en Sveriges runinskrifter). Aixina O 73 significa que la pedra és la 73.ª inscripció de Uppland que es va registrar en Sveriges runinskrifter. Si l'inscripció s'ha documentat posteriorment a la seua publicació oficial, es numera segons la publicació que la va descriure per primera volta, per eixemple Sö Fv1954;20, a on Sö representa a Södermanland, Fv aludix a la publicació anual Fornvännen, i 1954 és any del número de Fornvännen i 20 és la pàgina de l'eixemplar.

Uppland

O 180

Esta pedra de l'época vikinga, possiblement del estil Pr4, es troba situada en l'iglésia de Össeby-Garn. Va ser realisada pel mestre gravador Visäte. La pedra commemora a un home que va morir en Viborg (Jutlandia) o en Vyborg (Karelia).

Transliteración:

+ sihatr * uk + þurbiorn + uk * þurkri(m) + uk * erinmontr '× litu × reisn + stein + aftiR + broþur + sense + sikstnin + hn to i uib (o)(r) kum

Transcripció al nòrdic antic:

Sighvatr ok Þorbiorn ok ÞorgrimR ok Ærinmundr letu ræisa stæin æftiR broður sinn Sigstæin. Hann do i Viborgum.

Traducció:

"Sighvatr i Þorbjôrn i Þorgrímr i Erinmundr varen fer erigir la pedra en memòria del seu germà Sigsteinn. Ell va morir en Véborg."

O 214

Esta pedra rúnica data d'al voltant del 1100 és del estil RAK. Es troba en l'interior del mur del porche de l'iglésia de Vallentuna. La pedra O 215 conté la primera part del seu mensage. Les pedres varen ser gravades en memòria d'un home que va morir ofegat en la «mar de Holmr», els runólogos es troben dividits respecte al significat d'esta expressió. L'interpretació proposta per Jansson és que significa la «mar de Novgorod siga" que es referix al golf de Finlàndia. Esta pedra proporciona el primer registre de rima en Suècia, mentres que el primer registre en nòrdic antic es troba en el poema Höfuðlausn compost per Egill Skallagrímsson.

Transliteración:

... uk × inkiber × eftiR × buanta × sense ' han ' troknaþi ÷ a ' holms ' hafi ' skreþ ' knar ' hans ' i ' kaf þriR ' eniR ' kamo ' af

Transcripció al nòrdic antic:

... ok Ingebærg æftiR boanda sinn. Hann drunknaði a Holms hafi, skræið knarr hans i kaf, þriR æiniR kvamu af.

Traducció:

"... i Ingibjôrg n memòria del seu marit. Ell es va ofegar en la mar de Holmr - el seu barco de càrrega es va afonar al fondo de la mar - només tres varen eixir (vius)."

O 346

Esta pedra rúnica que es trobava en l'iglésia de Frösunda ha desaparegut. Va ser realisada pel gravador Åsmund Kåresson en els estils Pr3-Pr4, i va ser erigida en memòria d'un home que va morir en Virland. Conté el mateix mensage que la pedra O 356.

Transliteración:

[rahnfriþr * lit rt stain þino ' aftiR biurno sun þaiRa kitilmuntaR ' hon ' fil a urlati ' kuþ hialbi hons ant auk| |kuþs muþiR ' osmunr mar'kaþi runaR ritar]

Transcripció al nòrdic antic:

Ragnfriðr let retta stæin þenna æftiR Biorn, sun þæiRa KætilmundaR. Hann fell a Virlandi. Guð hialpi hans and ok Guðs moðiR. Asmundr markaði runaR rettaR.

Traducció:

"Ragnfríðr va fer erigir esta pedra en memòria de Bjôrn, el seu fill i el de Ketilmundr. Ell va caure en Virland. Que Deu i la mare de Deu ajuden al seu esperit. Ásmundr va marcar les runas correctes."

O 356

Esta pedra de l'estil estil Pr3 s'ubica en Ängby. Va ser realisada pel gravador Åsmund Kåresson per a una dòna en memòria del seu fill que va morir en Virland. En té el mateix mensage que la pedra O 346.

Transliteración:

ra (h)nfriþr ' lit rasa stain þino ' aftiR biurn * sun þaiRa * kitilmun (t) aR ' kuþ mialbi hons (a) nt auk| |kuþs (m)oþiR hon fil a uirlanti * in osmuntr markaþi

Transcripció al nòrdic antic:

Ragnfriðr let ræisa stæin þenna æftiR Biorn, sun þæiRa KætilmundaR. Guð hialpi hans and ok Guðs moðiR. Hann fell a Virlandi. En Asmundr markaði.

Traducció:

"Ragnfríðr va fer erigir esta pedra en memòria de Bjôrn, el seu fill i el de Ketilmundr's. Que Deu i la mare de Deu ajuden al seu esperit. Ell va caure en Virland. I Ásmundr ho va marcar."

O 439

Esta pedra del estil Fp es considera una de les pedres rúniques de Ingvar i per algunes incertituts en el seu dessifrat també una de les pedres rúniques de Serkland. Es localisava en el palau de Steninge, pero s'ha perdut. Johan Bureus, un dels primers runólogos, va visitar Steninge el 8 de maig de 1595 i va realisar un dibuix de la pedra que es trobava en el embarcadero. Solament 50 anys despuix la pedra va desaparéixer, i en una carta escrita en 1645 s'explica que la pedra havia segut usada com a material de construcció per a un nou embarcadero de pedra. L'inscripció contenia un poema en nòrdic antic.

Transliteración:

[harlaif × auk × þurkarþr × litu × raisa × stain × þina at × sabi faþur sense × is| |sturþi × austr × skibi × maþ ikuari a/a| |askalat-/skalat-]

Transcripció al nòrdic antic:

Hærlæif ok Þorgærðr letu ræisa stæin þenna at Sæbiorn, faður sinn. És styrði austr skipi emð Ingvari a Æistaland(?)/Særkland[i](?).

Traducció:

"Herleif i Þorgerðr varen fer erigir esta pedra en memòria de Sæbjôrn, el seu pare, qui va dirigir el seu barco cap a l'est Ingvarr cap a Estònia(?)/Serkland(?)."

O 533

Esta pedra rúnica es troba en l'interior del mur del porche de l'iglésia de Roslags-Bro. És del Pr1 i va ser encarregada per una dòna en memòria del seu fill que va morir en Virland (en Estònia). S'atribuïx al gravador Torbjörn Skald pel seu estil.

Transliteración:

* sigruþ * lit + raisa * stain * eftir + anunt * sun * sense * han uas ' tribin + a + uirlanti

Transcripció al nòrdic antic:

Sigruð let ræisa stæin æftiR Anund, sun sinn. Hann vas drepinn a Virlandi.

Traducció:

"Sigþrúðr va fer erigir esta pedra en memòria de Ônundr, el seu fill. Ell va ser assessinat en Virland."

O 582

Esta pedra ha desaparegut. Es trobava en l'iglésia de Söderby-Karl. Possiblement era del Pr1 i commemorava a un fill que va morir en lo que és cridat Finland. En aquell temps Finland es referia al suroest de l'actual Finlàndia.

Transcripció:

[biarn huk * ikulfriþ : raistu : stain : aftR : utrik : sun : sain * han * uaR : tribin : o * fi*lonti]

Transliteración al nòrdic antic:

Biorn ok Igulfrið ræistu stæin æftiR Otrygg, sun sinn. Hann vaR drepinn a Finnlandi.

Traducció:

"Bjôrn i Ígulfríðr varen erigir esta pedra en memòria de Ótryggr, el seu fill. Ell va ser assessinat en Finland."

O 698

Esta pedra rúnica dels estils Pr2-Pr3 s'ha perdut. La seua inscripció ha segut difícil d'interpretar, pero es referix a un home que va caure en Livonia i possiblement en una expedició de Freygeirr.

Transliteración:

P [sufar lit : aristn * þin * afir * askir sun : sense : han * ut fai : a liflai|n|þ|i| |i| |i|n|þ|i * frai...]

Q [sufar lit : aristn * þin * afir * askir sun : sense : han * ut fai : a liflai|n|þ| i| |i|n|þ|i * frai...]

Transcripció al nòrdic antic:

P <sufar> let ræisa stæin æftiR AsgæiR, sun sinn. Hann uti fioll a Liflandi i liði Frøi[gæiRs](?).

Q <sufar> let ræisa stæin æftiR AsgæiR, sun sinn. Hann ut fioll a Lifland i liði Frøi[gæiRs](?).

Traducció:

"<sufar> va manar erigir la pedra en memòria de Ásgeirr, el seu fill. Ell va caure en Lífland, en la guàrdia estrangera de Freygeirr(?)."

Vore també

• Pedres rúniques varegas
• Pedres rúniques vikingas
• Pedra rúnica
• Alfabet rúnic
• Futhark jove

Bibliografia

• Jansson, Sven B. (1980). Runstenar. STF, Stockholm. ISBN 91-7156-015-7
• Jones, Gwyn. A History of the Vikings. New York: Oxford University Press, 1968.
• Peterson, Lena. Nordisk runnamnslexikon Swedish Institute for Linguistics and Heritage (Institutet för språk och folkminnen).
• Pritsak, Omeljan. (1981). The origin of Rus'. Cambridge, Mass.: Distributed by Harvard University Press for the Harvard Ukrainian Research Institute. ISBN 0-674-64465-4
• Rundata