Passiflora pinnatistipula
Passiflora pinnatistipula, cridada comunament pasionaria en Chile, tintín en Perú o purupuru en Equador és una planta de la família Passifloraceae.
Descripció
És una vinya llenyosa i trepadora de fins a 15 m d'alt, en brots de color blancuzco. Fulles trilobadas en estípulas pinnadas i màrgens tancats, el envés és blanquecino en textura aterciopelada. Les flors, que es coneixen com a corona de Crist o flor de la passió, són rosades, liles o rojoses, en el envés dels pétals tintat de blanc.
El frut és redó[1] o llaugerament oblongo, en un diàmetro de 4 a 6 cm, un promig de 6 grams de pes, en clafoll fi i dura, que passa de vert a groga o púrpura en madurar. Els arilos de la polpa són grisa groguencs a anaranjados, entre dolços i #àcit.
Distribució
La gulupa és originària del nort de Brasil, el sur de Colòmbia i el nort de Perú, i en l'actualitat esta fruta és cultivada en quatre continents: Àfrica (Costa d'Ivori, Kènia, illa de la Reunió, Suràfrica i Zimbabue), Amèrica (Argentina, Brasil, Colòmbia, Chile, Equador, Paraguai, sur d'Estats Units i Hawái), Àsia (Índia, Indonèsia, Israel, Malàsia i Vietnam) i Oceania (Austràlia i Nova Zelanda). Des de mediats del XVIII la gulupa és molt comuna trobar-la adornant parcs, restaurants i jardins botànics en els països europeus. Esta espècie s'ha adaptat molt be en les montanyes dels Andes tropicals, a on pot créixer per damunt dels 1.500 m snm en forma de renaturalizada (“selvada”) i adoptada en horts casers, especialment pels llauradors de la zona cafetera colombiana. Per un atre costat, no existixen reportes oficials que indiquen que l'espècie haja segut introduïda a Colòmbia en llavor comercial, pel contrari, existixen reportes de herbaris de més de 70 anys que mostren que la planta creix de forma natural en les montanyes del país.[2] En Chile està restringida a quebrades costeres proveïdes de boscs entre l'IV Regió (província de Choapa) i la V Regió (Província de Valparaíso). Apareix a una altitut de 200 als 700 metros. Creix dins del tipo forestal escleròfil en associació en Aextoxicon punctatum, Beilschmiedia miersii, Cryptocarya alba i Schinus latifolius.
Propietats
Els seus fruts es poden menjar #fresca o en suc. Contenen fòsfor, calci, vitamines A, B i C i ademés 1,5% de proteïna.
Taxonomia
Passiflora pinnatistipula va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 5: 16, t. 428. 1799.[3]
Etimologia
Vore: Passiflora
Sinonímia
- Passiflora pennipes Sm.
- Passiflora pinnatifolia Molina
- Passiflora pinnatistipula var. pennipes (Sm.) Mast.
- Tacsonia micradena DC.
- Tacsonia pennipes (Sm.) M.Roem.
- Tacsonia pinnatistipula (Cav.) Juss.
- Tacsonia purupuru DC. ex Mast.[4]
Referències
- ↑ Chilebosque
- ↑ Ocampo Pérez, John (Març de 2012). Tecnologia per al cultiu de la Gulupa en Colòmbia, 1 edició, Colòmbia. Bogotà,: Universitat Jorge Tadeo Lozano UJTL, pp. 68. ISBN 978-958-725-092-3. Consultat el 18 d'agost de 2017.
- ↑ «Passiflora pinnatistipula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ «Passiflora pinnatistipula». The Plant List. Consultat el 2 de giner de 2015.
Bibliografia
- Benoit, I. ed. 1989. Llibre roig de la flora terrestre de Chile. Corporació Nacional Forestal CONAF. Santiago de Chile. 157 pp.
- Hechenleitner, P., M.F. Gardner, P.I. Thomas, C. Echeverria, B. Escobar, P. Brownless & C. Martinez. 2005. Plantes Amenaçades del Centre-Sur de Chile. Distribució, Conservació i Propagació. Primera Edició. Universitat Austral de Chile i Real Jardí Botànic d'Edimburc. 188 pp
- Ocampo P, John i Wyckhuys, Kris. Tecnologia per al cultiu de la Gulupa en Colòmbia. 2012.
Enllaços externs
- Pasionaria, Flor de la Passió. Nom científic: Passiflora pinnatistipula
- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Passiflora pinnatistipula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.