Beilschmiedia miersii
Beilschmiedia miersii, conegut com belloto del nort, és una espècie d'arbre perennifolio de la família de les Lauraceae. És endèmic de Chile.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie de la flora de Chile és nativa de la zona de Chile central, entre els 30° i els 35° de latitut sur, entre la regió de Coquimbo i la regió del Maule, alcançant altituts de fins a 1.200 m s. n. m., en ambients de molt baixa humitat.
S'ha aclimatado en Espanya, pero rarament es veu.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
Alcança els 25 m d'altura i 80 cm de diàmetro. Posseïx un tronc recte i cilíndric, i una corfa grisa parda. Presenta fulles simples, opostes o subopuestas, aovadas a aovadas-elíptiques, marge sancer, ondulat, fes vert lustroso obscur i envés glauco; àpiç obtús a emarginado i base obtusa a lleument subcordada; làmines de 4-11 x 1,5-5 cm, pecíols molt pubescentes de 5-10 mm de llarc. Els seus flors són hermafroditas, en inflorescència de 3-10 cm de llarc, pediceladas de 2-5 mm, grogues verdosas, en tépals pubescentes, carnosos, estams i estaminodios i un estil que termina en un estigma papiloso, obtús.
El frut és una drupa castanya en madurar, de 3,5 cm de diàmetro.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Plantes de la flora de Chile cultivades en Espanya». José Manuel Sánchez de Lorenzo-Càceres. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Beilschmiedia miersii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.